Rehabilitació de l’antic Convent de Santa Anna d’Alcover com a Convent de les Arts

Set vides té el convent

El terme convent (del llatí conventus, assemblea o congregació) procedeix originalment de l’assemblea romana, on els ciutadans es reunien amb finalitats administratives o de justícia. Posteriorment, passà a utilitzar-se, fonamentalment, en un sentit religiós relatiu al monaquisme.
Com a primera accepció, un convent és un establiment religiós, generalment cristià, on els clergues porten una vida religiosa en comunitat. A diferència dels monestirs, els convents solen estar integrats a les poblacions, i els religiosos no hi viuen en clausura, sinó en contacte amb el poble.

Des dels inicis de la història, l’arquitectura religiosa ha estat present. Des dels menhirs prehistòrics fins a arquitectures més actuals. Des de grans conjunts monumentals fins a petites ermites. Sol coincidir però, que els emplaçaments d’aquestes arquitectures (excloent-t’hi la dels dos darrers segles) no es troben situades en indrets qualsevol. Això fa que siguin arquitectures de gran presència, fites, o edificis estratègicament visibles.

El convent de Santa Anna manté certa distància del poble, però es tracta d’un edifici arrelat intensament en el paisatge d’Alcover. Forma part del teló de fons que observa el viatger quan s’aproxima a la població, vingui d’on vingui. Es situa al vessant de la muntanya del Calvari, als contraforts de la Serra de Prades. Així doncs, ens trobem en un punt elevat i fora del nucli urbà. És un cas únic d’antic convent de fora muralla al Camp de Tarragona. Està declarat Bé d’Interès Nacional.

Ens trobem davant d’una arquitectura silenciosa, una sèrie d’accions que no interfereixen en la naturalesa de l’antic convent

És a Europa, continent amb una història sedimentada durant segles, on el fenomen de la reutilització ha assumit un paper rellevant en l’àmbit de la pràctica arquitectònica. Malgrat que la revolució de la reutilització va començar a Estats Units als anys setanta, aquesta creuà l’Atlàntic, i es començà a reconvertir antigues fàbriques abandonades i altres tipologies fins que en els anys 80, el moviment adquirí major entitat.

Des d’aleshores, amb molts exemples que podríem citar, la reutilització és una solució ecològica i cada cop més present en la regeneració alternativa urbana i dels territoris. D’altra banda, és una solució de gran potencial poètic i generadora d’emocions.

El Convent de les Arts d’Alcover s’ha estrenat com a residència artística. L’exconvent franciscà del segle XVI, després d’anys d’estat de ruïna, s’ha rehabilitat i convertit en un gran equipament cultural que acull artistes en ple procés creatiu. El convent es va fundar l’any 1582, en l’emplaçament que ocupava l’ermita de Santa Anna. L’any 1836, amb la desamortització, l’edifici passà a ser propietat municipal. Després, fou hospital de pobres, habitatges particulars per a famílies amb necessitats, escola, fàbrica de teixits, caserna de la guàrdia civil i dipòsit municipal de vehicles abandonats, ja en 1920 i fins al 1973 en què es va abandonar. Fou aleshores que s’inicià un procés de degradació que donà lloc a tota una sèrie d’esfondraments i pèrdues que van fer que en el 2008, esdevingués una ruïna. L’Ajuntament d’Alcover es proposà aturar aquell procés de degradació proposant la redacció d’un pla director per tal de recuperar els valors patrimonials del conjunt conventual i la seva reutilització com a centre cultural.

Les parts més remarcables del conjunt són l’església i, sobretot, el claustre. L’església és de planta rectangular, d’una sola nau amb vuit capelles, comunicada per una porta amb el claustre de planta quadrada i format per dos pisos de galeries, amb arcs de mig punt que donen a les cel·les.

Rehabilitació arquitectònica i funcional

Des de la redacció del pla director el 2008 fins a la recent inauguració com a centre cultural el mes de març de 2016, s’han anat desenvolupant diverses fases d’intervenció:

• La primera fase fou entre 2010-2011 i consistí en una rehabilitació estructural del conjunt i de l’església, de la que només restava dempeus part dels seus murs perimetrals. Reforços estructurals, nous forjats, noves cobertes que ressegueixen la volumetria de les inicials, nuclis d’accés verticals per poder acollir el programa funcional previst al pla director, etc.
• La següent etapa, 2012-2014, consistí en la rehabilitació funcional del claustre i la sala polivalent. Després vindria una fase de rehabilitació funcional de la zona conventual i una darrera, d’urbanització de l’entorn.

En totes aquestes etapes es tracta de recuperar l’arquitectura materialment, com a presència i amb la seva capacitar evocadora i més poètica, per una banda, però també aconseguir un ressorgir funcional per tal de mantenir la seva raó de ser en un moment ben diferent del que fou el seu naixement al segle XVI. Així doncs, als antics espais conventuals esdevenen nous usos, un antic convent franciscà convertit en centre cultural, un centre d’activitat artística amb una salade programació estable, residència artística, etc. El centre ha tingut en compte tres experiències com són Can Farreras, Centre d’Art i Natura als Pirineus, Can Serrat International Center de Barcelona o la Cité International des Arts de París.

Estratègia d’intervenció, l’autenticitat: rehabilitar temps i espai

L’estratègia i mètodes emprats parteix del principi bàsic de l’autenticitat: veritable criteri de referència a l’hora de redactar el projecte de rehabilitació. Autenticitat en les tècniques i materials constructius, autenticitat en la carta de colors, autenticitat en la conformació dels espais, en els significats, les imatges… res fals o, almenys, res fals que no s’expliqui que ho és. Calia que el projecte materialitzés els valors quel’edifici atresora, mantenint el seu caràcter conventual i esperit franciscà. Des del punt de vista espacial, calia, primer de tot, explorar les possibilitats que amagaven els espais originals. Es tindrà especial cura en trobar el lloc adequat per a cada nova funció, i tant en el disseny como en els nous materials emprats, hi haurà consonància amb la preexistència i mantenint l’austeritat i la senzillesa que caracteritzava l’arquitectura conventual amb el seu ús religiós.

Aquesta intenció tan ben aconseguida possibilita quelcom sorprenent i singular: la perfecta coexistència entre les noves activitats culturals i artístiques i l’espai on es desenvolupen aquestes, dins l’estructura renaixentista amb petjades conventuals ja no es prega, es crea. Crec que les intervencions dutes a terme en l’antiga església, convertint-la en sala polivalent, és una clara mostra de quins eren els criteris d’intervenció: un cop analitzats els carreus, morters, estucs i pintures murals, es decideixen deixar vistos, fins i tot amb les seves llacunes, mutilacions i altres ferides.

El nou espai polivalent de l’antiga església respecta la singularitat d’un espai amb llenguatge clàssic conservant les restes arquitectòniques i ornamentals existents, despulles del seu llarg període d’abandó, fent entenedores les noves aportacions arquitectòniques que hi conviuen amb els elements històrics.

La recuperació de la cornisa que circumda la nau, les arrancades dels arcs i les petjades sobre els murs de les voltes i llunetes que cobrien la nau de l’església posen en valor el llenguatge clàssic de l’antic espai sacre, cobert amb voltes de canó i llunetes entre arcs torals. Ens trobem davant d’una arquitectura silenciosa, una sèrie d’accions que no interfereixen en la naturalesa de l’antic convent. La proposta opera de manera sigil·losa, aconseguint una simbiosi poètica entre l’existent i la intervenció.

Amb l’exemple del Convent de les Arts d’Alcover podem constatar com la rehabilitació arquitectònica i funcional d’un edifici no comporten necessàriament una ruptura entre l’existent i el nou, sinó que més aviat aporta noves relacions espacials i temporals: renovada vida al convent.

 

 

 

 

Un ambicionat equipament cultural amb vocació dinamitzadora

Un volgut equipament per incentivar la creació i difusió cultural, amb vocació transversal i multidisciplinària. Les intervencions han permès posar l’edifici parcialment en ús, dotant-lo d’una gestió amb empenta i vocació per activar una nova centralitat en el territori proper, tot oferint una programació estable d’arts escèniques, música i exposicions. Compta amb una situació privilegiada, als afores del municipi d’Alcover, que té poc més de cinc mil habitants, junt a l’eix Reus-Tarragona i al costat de la línia de tren d’alta velocitat, en la cruïlla Alçat. dels camins a Valls i Montblanc, i a la porta d’entrada a la serralada de Prades.

L’operació és el resultat dels treballs de rehabilitació que s’han anat desenvolupant a l’antic Convent de Santa Anna, partint d’una edificació en avançat estat de degradació sobre la qual s’ha promogut un pla director per a la seva recuperació i utilització per a activitats culturals. En una primera etapa es van realitzar les obres de consolidació estructural i rehabilitació de la coberta, amb un pressupost d’1.9M€. Posteriorment s’ha desenvolupat una segona etapa per a la configuració d’una sala polivalent i auditori a la nau central de l’antiga església, la rehabilitació del claustre, el condicionament dels accessos i espais comuns, i la configuració de les àrees exteriors d’aparcament. Resta per completar en fases posteriors el condicionament de les altres dependències de l’edificació, que es preveu adequar per a allotjament o estades de producció i formació artística, com una reinterpretació en analogia amb l’antiga funció de l’edifici com a convent.

Sala, claustre i accessos. Els elements constructius

L’edifici ha recuperat la volumetria, s’han reconstruït les cobertes amb incorporació d’aïllament, s’han reforçat els murs i forjats dels diferents nivells amb bigues de fusta i revoltó ceràmic, i s’han conformat els nuclis de comunicació i escales per a la seva adequació funcional. Les circulacions i serveis generals s’articulen al voltant del pati central que es desenvolupa a dues altures, amb un tractament auster que reflecteix l’estil franciscà de la construcció. Des d’allí s’accedeix a la sala auditori i a tots els altres cossos del conjunt edificat. En el revestiment dels murs del claustre es reprodueix un especejament de carreus, d’igual manera que succeïa en l’original. La renovació realça el ritme de voltes i arcs de la porxada circumdant.

L’edifici de l’església es troba parcialment damunt roca, amb un sol força humit que recull l’escorrentia de la muntanya. Els elements decoratius com motllures i cornises s’han restaurat quan això ha estat possible, i en els trams en què ha desaparegut se n’ha reproduït uns fragments a fi de situar l’antiga traça i explicar l’ordre renaixentista. Els treballs s’han desenvolupat sota una acurada direcció de l’obra, efectuant un seguiment constant de les actuacions sobre les preexistències, avaluació de materials i determinació de solucions a emprar

Equipament, tecnologia, i contribució geotèrmica

En el presbiteri se situa la plataforma que conforma l’escenari, que es troba a nivell elevat respecte la resta de la nau. Al damunt es munta una superestructura auxiliar que permet equipar l’escena amb una pinta on sostenir l’equipament escènic, i s’organitzen unes passeres tècniques amb engraellats metàl·lics per a circulació i accés a les instal·lacions. L’espai compta amb una instal·lació de ruixadors com alternativa a la disposició de teló tallafocs. La sala s’equipa amb un conjunt de butaques retràctils que es poden retirar per a un ús Plànol arqueològic del desmuntatge de nivells i estructures i excavació fins a la pedra natural flexible de l’espai. S’ha fet un estudi acústic per controlar la qualitat sonora i s’han instal·lat uns alerons suspesos del sostre que proporcionen reflexió per la cara inferior i absorció de la reverberació per la cara superior. La qualitat acústica es pot modular també amb unes cortines absorbents desplegables que augmenten la intel·ligibilitat de la paraula i de certs efectes musicals. S’ha efectuat també l’estudi d’un sistema d’il·luminació regulable que permet adequar la sala a diferents efectes visuals i formats conforme al seu ús polivalent.

A l‘exterior es configura una gran plaça davant l’entrada al conjunt edificat que enllaça amb el viari i absorbeix les diferències de rasant. Sota la plaça es construeix un soterrani aprofitant el desnivells del terreny, on s’ubiquen les sales tècniques per a la centralització de les instal·lacions, allunyant els equips dels espais interiors i organitzant la distribució de clima amb conductes enterrats.

La instal·lació incorpora una contribució energètica de geotèrmia per a recolzament de les bombes de calor en la producció de calor/fred per a la climatització, i que aporta 60 Kw dels 135 Kw que es calculen com a demanda necessària en el supòsit de ple rendiment de l’edifici.

Distribució del cost

En 1a etapa el pressupost fou d’1,38M €, i es divideix de manera similar entre les intervencions de consolidació estructural de cobertes i forjats intermedis amb estructura de fusta (48%) i els treballs de renovació de coberta amb incorporació d’aïllament, estanquitat de l’envolupant, i sanejament (46%). Cadascun d’aquests dos macrolots representen, per a un àmbit d’intervenció de 3.137m² , una repercussió de 212€/m² i de 202€/m² respectivament. La intervenció inclou també el traçat d’una instal·lació elèctrica i d’il·luminació general. La suma del conjunt de l’operació suposa una inversió de 440€/m² en valor PEM (524€/m² de PEC).

Per a la segona etapa el pressupost ascendeix a 1,56M €, i s’inverteix en l’àmbit de superfície que es condiciona per a l’ús de sala cultural i serveis generals, que abasta una fracció edificada de 1.540m². Els imports no inclouen l’equipament escènic i dotació de butaques i mobiliari. Els costos es reparteixen en dos grans lots coherents amb la naturalesa dels treballs, amb una fracció del 38% i una repercussió de 383€/m² cadascun, corresponents al lot de revestiments i acabats, i al lot d’instal·lacions. El 24% restant el componen estructures auxiliars (11,6%) , divisòries (4%), treballs complementaris (6%) i seguretat i salut (2.4%). En la part d’obra els capítols de major incidència comporten una repercussió de 179 €/m² relatius a la restauració de revestiments històrics, i de 73 €/m² corresponent als paviments. En les instal· lacions la climatització (inclosa geotèrmia) repercuteix en 234 €/m², i l’electricitat i il·luminació en 74€/m² . En conjunt, el còmput de l’etapa de condicionament per a equipament cultural suposa una inversió de 1010€/m² en valor PEM (1.202 €/m² de PEC). Aquestes ràtios afegides als treballs de primera etapa de consolidació estructural i cobertes dedueixen una inversió total de 1450€/m² PEM per a obra acabada. Extrapolant aquest valor suma ambdues fases, equivaldria a un pressupost de 2.23 M€ (PEM) per condicionar l’auditori i serveis generals, per a una disponibilitat d’aforament de la sala de 15 files de 10 butaques a la nau i altres 50 places al cor, amb una inversió de l’ordre d’onze mil euros per espectador (PEM).

Estudi econòmic

ANTIC CONVENT DE SANTA ANNA D’ALCOVER
1a ETAPA PLA DIRECTOR. OBRES D’URGÈNCIA. CONSOLIDACIÓ, ESTRUCTURA I COBERTES
Capítol		Import	%	€/m2	Suma lots	%	€/m2
Treballs preliminars		107.335,10	7,78%	34,22
Mitjans auxiliars		34.039,70	2,47%	10,85
Desmuntatges		138.625,20	10,05%	44,19
Obres de fàbrica en murs i voltes		97.350,10	7,05%	31,03
Estructures de fusta		225.430,15	16,34%	71,86	estructura
Recalçats, fonamentació, pantalles i lloses formigó		63.010,20	4,57%	20,09	665.790,45	48,25%	212,24
Cobertes		380.000,00	27,54%	121,13
Tractaments de murs i forats		84.209,65	6,10%	26,84
Canals, baixants i sanejament horitzontal		31.380,00	2,27%	10,00	coberta
Drenatges i paviments protecció de la humitat		138.719,80	10,05%	44,22	634.309,45	45,96%	202,20
Instal·lació elèctrica i il·luminació bàsica		45.600,20	3,30%	14,54	general
Mitjans de seguretat i salut		34.300,00	2,49%	10,93	79.900,20	5,79%	25,47
Pressupost d’execució material		1.380.000,10					439,91
Pressupost execucució per contracte (+19%, sense IVA)		1.642.200,12					523,494
Superfície construïda (m2) 3.137,00
2a ETAPA DEL PLA DIRECTOR. REHABILITACIÓ PER EQUIPAMENT CULTURAL
Capítol		Import	%	€/m2	Suma lots	%	€/m2
Treballs preliminars		20.577,13	1,32%	13,36
Mitjans auxiliars		47.767,05	3,07%	31,01	previs
Desmuntatges		25.328,92	1,63%	16,44	93.673,10	6,02%	60,81
Moviments de terra, fonamentació i murs		89.846,52	5,77%	58,32
Estructures i elements metàl·lics		62.823,17	4,04%	40,78	estructures
Forjats i lloses		28.069,87	1,80%	18,22	180.739,56	11,62%	117,33
Tancaments, divisòries i ajudes		63.493,52	4,08%	41,22	compartim.	4,08%	41,22
Revestiments		82.489,33	5,30%	53,55
Paviments		112.898,57	7,26%	73,29
Restauració revestiments històrics		275.288,44	17,69%	178,71
Restauració estructures històriques		14.394,28	0,93%	9,34
Estructures i elements acústics		25.654,30	1,65%	16,65
Fusteria de fusta i vidrieria		46.945,19	3,02%	30,47
Fusteria metàl·lica		31.153,82	2,00%	20,22	rev.acabats
Proteccions i senyalitzacions		801,68	0,05%	0,52	589.625,61	37,89%	382,76
Equipament		4.620,19	0,30%	3,00
Instal·lació de sanejament i abastament d’aigües		9.605,29	0,62%	6,24
Instal·lació de lampisteria, sanitaris i complements		18.507,90	1,19%	12,01
Instal·lació elèctrica, emergències i lluminàries		114.173,28	7,34%	74,12
Instal·lació de climatització, ventilació i geotèrmia		361.183,63	23,21%	234,46
Instal·lació de seguretat contraincendis		2.085,42	0,13%	1,35
Instal·lació de telecomunicacions		75.885,67	4,88%	49,26	instal·lacions
Instal·lació de xarxa de reg i jardineria		3.739,46	0,24%	2,43	589.800,84	37,90%	382,87
Seguretat i salut		38.744,34	2,49%	25,15	seg.i salut	2,49%	25,15
Pressupost d’execució material		1.556.076,97					1.010,138
Pressupost d’execució per contracte (+19%, sense IVA)		1.851.731,59					1.202,06
Superfície construïda (m2) 1.540,46
	Suma repercussió €/m2 PEM total 1 i 2 etapa:						1.450,05
	Suma repercussió €/m2 PEC total (sense IVA) 1 i 2 etapa:						1.725,56

Autoria de les fotos: Joan Forns

Autoria de l’article