Professionals experts en el cicle de l’edificació

La professió d’arquitecte tècnic és reconeguda principalment dins del sector de la construcció per la seva expertesa en la totalitat del cicle de l’edificació, entenent com a tal totes les seves fases des de la creació de sòl i urbanització, concepció i disseny, construcció, explotació i manteniment fins a la rehabilitació, enderroc o desconstrucció.

L’arquitecte tècnic té una visió global del procés d’edificació i per la seva polivalència i capacitat d’adaptació s’està posicionant com a expert en totes les fases del cicle o bé com a especialista en alguna d’elles. Així, es deixa notar un cert desplaçament del nucli dur de la professió, que tradicionalment s’havia centrat en la fase estricta del procés constructiu, cap a la resta de fases del cicle.

Així es desprèn de les conclusions de l’Informe d’oportunitats i nous nínxols de mercat de l’arquitectura tècnica (1) preparat pel Caateeb amb motiu de la celebració de la convenció tècnica Contart 2016 que va tenir lloc a l’abril a la ciutat andalusa de Granada.

L’informe tenia com a objectiu analitzar les tendències del mercat i de la professió a curt i mitjà termini. Es va fer una sessió interna amb un grup de col·legiats de diversos perfils, edats i modalitats d’exercici amb l’objecte de debatre sobre les oportunitats que el mercat de treball ens ofereix avui i en un futur pròxim i identificar possibles nínxols de mercat als quals la nostra professió pot accedir. El treball el va coordinar Ascensió Gálvez, arquitecta tècnica i directora del servei d’ocupació del Caateeb.

Al mateix temps es va voler estudiar en quins àmbits cal estar atents a les oportunitats que emergeixen per adaptar-se a la demanda exigida en el ressorgir de la professió després de la crisi, tenint en compte aspectes com ara la recuperació del sector, la tendència a la liberalització del mercat, el canvi de paradigma que ens les noves tecnologies o la creixent globalització.

Els aparelladors en les diferents fases del cicle d’edificació

CREACIÓ DE SÒL

En el debat es va parlar poc d’aquesta fase, tot i que s’admet que hi ha molts aparelladors que hi treballen, especialment els relacionats amb l’administració municipal. Els project managers també han d’afrontar sovint aquesta fase en la gestió del procés immobiliari, si bé es reconeix que en general és un àmbit encara per desenvolupar dins el nostre col· lectiu. Això no obstant, hi ha aparelladors que s’hi han especialitzat i exerceixen amb total competència.

Oportunitats:

• Gestió urbanística i creació de sòl
• Projectes d’urbanització

 

CONCEPCIÓ I DISSENY

1.Consultoria i projectes parcials

L’arquitecte tècnic, per la seva polivalència i visió global del cicle, ha participat activament en les fases de la concepció de projectes d’obra nova, generalment en règim de col· laboració i especialment aquelles en què és expert com ara la definició dels sistemes constructius i elecció de materials, definició dels costos, organització i planificació de les obres. En aquesta fase es consoliden algunes especialitats com el consultor d’estructures o d’instal· lacions. Igualment apareixen noves especialitzacions com les relacionades amb l’eficiència energètica, la seguretat i salut, el bim o la bioconstrucció.

2.Projectes de tècnic únic (projecte i direcció) 

Les atribucions professionals que determina la Loe han reconegut la capacitat de projectar del nostre col·lectiu en els projectes d’intervenció en edificis existents i d’obra nova en els usos del grup C, i amb això desenvolupar la funció completa de projectar i dirigir obres, des de la concepció fins al lliurament a l’usuari. Destaca la intervenció parcial en edificis existents, malgrat els límits que la loe identifica en la nostra capacitat d’intervenir com a projectistes.

Oportunitats:

• Consultoria de costos i planificació
• Consultoria de qualitat, durabilitat i cicle de vida de sistemes i productes
• Consultoria i disseny de solucions constructives i materials
• Consultoria d’estructures
• Consultoria d’eficiència energètica
• Consultoria de seguretat i salut
• Consultoria i desenvolupament de funcions bim en fase de projecte
• Projectes parcials
• Encàrrecs de funció completa de projecte i dirección

 

FASE D’EXECUCIÓ

La configuració històrica, encara vigent, de les reserves d’activitat entre professionals de titulacions tècniques, ha propiciat que el nostre col·lectiu es centrés en la seva funció principal reconeguda: la direcció d’execució d’obres. Per això se’ns reconeix com el professionals experts en el procés de construcció d’edificis, exercint les diverses funcions professionals d’aquest àmbit: director d’execució d’obres, construction manager i cap d’obra, principalment. Aquesta experiència l’ha convertit en l’expert en costos i qualitat del procés constructiu, assimilant-se a figures reconegudes a nivell internacional com ara el quantity surveyor o el site manager.

La presència del nostre col·lectiu en les empreses que intervenen en aquesta fase és indiscutible: constructores, promotores, despatxos d’arquitectura i enginyeria, com ho és també en les empreses industrials i de fabricació de materials.

Segons els experts, fins a l’arribada del procés de Bolonya, les possibilitats de desenvolupament professional cap a posicions directives en l’empresa eren minvades per ser una titulació de grau mitjà. El canvi a titulació de grau trenca el sostre que fins ara dificultava l’accés a posicions més altes, especialment en les grans empreses.

Oportunitats:

• Management construcció (project manager, construcció manager, site manager, quantity surveyor…)
• Directiu d’empresa constructora
• Desenvolupador de nous productes per a la construcció
• Creació de catàlegs d’objectes BIM per a fabricants
• Funcions relacionades amb la logística

 

MANTENIMENT I EXPLOTACIÓ

L’activitat de manteniment es considera emergent en el nostre sector i amb això la possibilitat de desenvolupament professional. Aquesta cultura creix de forma desigual en funció de la tipologia i ús dels edificis. Està ben implantada en l’edificació industrial, cada vegada ho està més en els edificis comercials i d’oficines, mentre que en edificació residencial creix junt amb una major conscienciació per aconseguir edificis més eficients. Aquesta fase, que es troba a mig camí entre construcció i rehabilitació, s’identifica com un nínxol d’oportunitat per al nostre col·lectiu.

L’arquitecte tècnic és reconegut com a expert en la diagnosi i intervenció d’edificis i es posiciona com el més competitiu per fer inspecció tècnica, certificació d’habitabilitat o d’eficiència energètica. En la mesura que creixi la conscienciació dels usuaris i la demanda de les administracions de més control de la seguretat dels edificis existents, la figura del tècnic de capçalera o consultor tècnic d’edificació s’identificarà com una oportunitat per a l’arquitecte tècnic.

També emergeixen funcions relacionades amb l’explotació dels edificis i la gestió d’actius. En aquest àmbit s’identifiquen oportunitats de desenvolupament professional en perfils com ara el facility manager o el property manager, entre altres.

Oportunitats:

• Tècnic de capçalera o consultor tècnic d’edificació
• Facility manager
• Property manager
• Aixecament BIM d’edificis
• Llibre de l’edifici, documentació as built, manual d’ús i manteniment…
• Inspeccions tècniques d’habitabilitat, inspecció edificis, certificació energètica i valoracions
• Auditories tècniques: diagnosi de patologies i auditories energètiques
• Serveis de gestió de manteniment preventiu i/o correctiu

 

REHABILITACIÓ I REFORMA

El reconeixement del nostre col· lectiu en aquest àmbit de l’edificació és cada vegada més valorat pel sector i la societat. Així, comunitats de propietaris i particulars s’adrecen cada vegada més als aparelladors per al desenvolupament d’aquest tipus d’encàrrecs com a tècnic expert. El mateix passa en altres àmbits com la reforma de locals i edificis comercials o el retail que destaca com un àmbit emergent. I també en la construcció efímera com ara estands de fires i esdeveniments. I fins i tot, activitats considerades d’altres sectors, com l’escenografia o l’arqueologia.

Les oportunitats en aquest àmbit són nombroses, tenint en compte, sobretot, aquelles en què l’arquitecte tècnic pot realitzar com a tècnic únic totes les funcions tècniques necessàries ja sigui el projecte d’obres i d’activitats, la direcció d’execució, inspeccions, diagnosi o consultoria.

Oportunitats:

• Rehabilitació i reformes d’edificis
• Rehabilitació energètica
• Construcció efímera
• Escenografia
• Arqueologia
• Expedients per a autorització d’activitats

 

ENDERROC I DESCONSTRUCCIÓ

L’arquitecte tècnic té un bon posicionament com a tècnic expert en enderrocs i desconstrucció d’edificis. És un sector en el qual entra en joc la gestió de residus i el reciclatge que poden generar noves oportunitats. Una major sensibilitat social així com l’estricta regulació legal relacionada amb la gestió i recuperació de residus obren nous nínxols de mercat per als professionals i per al sector en general.

Oportunitats:

• Gestor de residus
• Realització d’estudis de gestió de residus
• Construcció reciclada
• Assessor o consultor tècnic ren eciclatge de productes i materials
• Gestió per a l’eliminació de productes prohibits com l’amiant

Disciplines transversals i noves línies d’activitat

Hi ha disciplines transversals en la construcció que podrien aplicar-se a activitats en altres sector. És el cas del project management, la seguretat i prevenció, l’eficiència energètica o el disseny. Algunes d’aquestes disciplines van néixer en concurrència amb professionals d’altres titulacions i per tant la competència és més gran, però al mateix temps també ofereixen més oportunitats.

Es tracta de disciplines en què es requereix una major especialització i qui l’obté ja sigui amb formació afegida, amb experiència o les dues coses, pot situar-se amb avantatge dins i fora del sector. La seguretat i salut, per exemple, s’ha anat solapant amb activitats de prevenció de riscos laborals i d’autoprotecció.

La professió d’arquitecte tècnic té poca tradició de traspassar els límits de la construcció cap a altres sectors, com passa en altres professions més transversals com ara enginyers, advocats o economistes.

Oportunitats:

• Seguretat i prevenció: safety management, plans autoprotecció, prevencionista, gestió d’emergència, auditoria de projectes i instal·lacions.
• Sostenibilitat: eficiència energè- tica, gestió de residus i reutilització, anàlisi de cicle de vida de materials i sistemes, rehabilitació energètica i auditories energètiques.
• Bioconstrucció: materials sostenibles, reutilització de materials, paisatgisme i jardineria, biologia i qualitat de l’habitat (salut)

Les noves tecnologies

La taula va reflexionar també sobre el canvi de paradigma generat per l’incipient impacte de les noves tecnologies de la informació i la comunicació en el nostre sector, i com aquestes generen oportunitats colaterals, principalment el que es refereix a la construcció virtual, la preparació de prototips, la impressió 3D i el desenvolupament de la industrialització del sector.

La metodologia Building Information Modelling (BIM) planteja un nou escenari de futur, en el qual els rols poden canviar i algunes funcions professionals també. (2)

Oportunitats:

• Disseny i desenvolupament de prototips de materials i sistemes constructius
• Creació de catàlegs d’objectes per a fabricants
• Disseny de videojocs
• Community manager especialitzat en el sector construcció
• Creació eines virtuals per a operaris

Tendències per a la millora de la competitivitat

1.Equips flexibles i combinació júnior-sènior

Els despatxos professionals han de rearmar-se i adaptar-se al canvi de paradigma que presenta el sector després de la crisi. En el nou context, es recorre a equips flexibles en xarxa que permetin agrupar temporalment i per projectes els recursos necessaris. A l’hora de fer-ho es té molt en compte les competències necessàries per abordar el repte de la implementació del bim i les noves tecnologies, per aquest motiu molts despatxos opten per combinar professionals amb àmplia experiència, amb altres de recent titulació però àmplia base de formació en les noves tecnologies.

2.Liberalització professional

La liberalització de les atribucions s’entén també com un alliberament del col·lectiu i per tant, com una oportunitat per a la nostra professió. Es considera que els arquitectes tècnics poden obrir, en competència amb altres titulacions, nous espais fins ara reservats a d’altres col·lectius. Sobre les conseqüències que el pas a grau de la titulació d’arquitecte tècnic pot tenir en les oportunitats per obrir nous nínxols de mercat per al col·lectiu, es conclou que amb el canvi es desbloqueja el sostre de desenvolupament professional que representava el fet de ser una carrera de grau mitjà.

No obstant això, la cosa canvia quan parlem de la liberalització d’honoraris que s’albira com una amenaça que ha estat agreujada per la crisi. En aquest sentit, un excés de competència pot provocar una minva en la qualitat del servei ofert i, en conseqüència, una desvalorització de la percepció del client de la utilitat del nostre servei. Només la progressiva conscienciació del client sobre el valor del servei pot apaivagar aquesta tendència provocada per la pressió de la crisi.

Un altre aspecte important és la necessitat de donar valor diferencial als serveis i demostrar capacitació. Per això, cada vegada serà més necessària l’especialització i la certificació professional com a aval de competència. Sobretot, quan volem competir amb professionals estrangers o hem decidit creuar la frontera de la internacionalització.

S’apunta la necessitat d’incorporar les tècniques del màrqueting i la importància que tindran les xarxes socials i internet en la manera de donar visibilitat als serveis professionals per ser competitius. I la importància d’usar les noves tecnologies per donar valor afegit a aquests serveis.

3.Un mercat dual

Cal fer distinció entre la demanda de serveis professionals per part de particulars no professionals i el de les grans empreses, i com això influeix en el perfil de professional demandat.

La figura del tècnic de capçalera com a professional polivalent, expert en totes les fases del cicle d’edificació, s’identifica com el perfil més sol·licitat en poblacions petites. Perfil que haurà d’evolucionar per esdevenir necessari més que obligatori, ja que avui sovint es requereix per a funcions en les quals cal una determinada signatura.

Per contra, en altres entorns s’ha incrementat la diversificació de perfils demandats, que serà encara més intensa en un context de competència amb professionals d’altres titulacions i fins i tot de l’estranger.

4.Diversificació professional

La direcció d’execució de l’obra ha estat reconeguda com l’especialitat principal de la professió. Tant que, erròniament, en ocasions s’ha arribat a dir que realitzar qualsevol altre funció no era exercir la professió. Aquesta funció professional era la principal abans de la crisi, i cal veure si serà aquest el mateix escenari després de la crisi.

En els últims anys la tendència a l’especialització ha estat creixent i espais com la rehabilitació han guanyat terreny en la professió. Els nous àmbits emergents com la seguretat, la sostenibilitat, el management i altres, diversifiquen el perfil del col·lectiu i els seus àmbits d’activitat. La crisi repercuteix també en aquesta tendència a la diversificació que es converteix en necessària en la mesura que creix la competència.

5.Desenvolupament professional a partir del títol de grau

A partir de l’adaptació dels estudis universitaris al procés de Bolonya i l’obtenció de títols de grau, la professió d’arquitectura tècnica té més possibilitats de desenvolupament professional tant en l’àmbit de l’empresa privada com de l’administració pública. El fet que l’arquitectura tècnica tingués un nombre de crèdits inferior a d’altres ha condicionat el seu posicionament en determinats llocs de treball de l’àmbit empresarial. El mateix passa en les administracions públiques atès que aquesta limitació deixava fora del grup A als arquitectes tècnics i que ara si pot accedir a partir de l’obtenció del grau.

Per tant, en igualar-se la titulació d’accés a la professió amb altres de rang equivalent ofereix l’oportunitat als professionals de l’arquitectura tècnica per accedir a funcions públiques de rang superior, i així mateix en l’entorn de la universitats, on fins ara només es podia accedir a determinades funcions docents i a càtedres fent una altra carrera universitària de forma complementària.

 

 

Autoria de les fotos: Chopo

Autoria de l’article