L’emergència climàtica ja és una realitat que obliga els professionals del paisatge, l’arquitectura i la construcció a replantejar-se nous escenaris de vida a les ciutats. L’autora proposa superar el concepte de cobertes verdes com a enjardinament per esdevenir veritables sistemes constructius que conformen la dinàmica dels edificis.
“El dia de la marmota” és la sensació que viuen quotidianament molts professionals de la gestió de projectes de construcció.
El parc d’edificis és responsable del 36% de les emissions de CO2 de la UE, així com del consum del 50% dels materials extrets, del 50% de l’energia, del 33% de l’aigua i del 33% de la generació dels residus.
La situació que vivim ens ha fet repensar els nostres sistemes
actuals d’habitabilitat, ens ha fet veure la necessitat d’adaptar
els nostres habitatges i recuperar elements gairebé oblidats de
l’arquitectura tradicional
Un edifici d’habitatges cooperatiu de 8 plantes construït amb fusta
al barri de Roquetes de Barcelona
Prototip real d’un sistema d’edificació ràpida amb construcció prefabricada modular d’alta eficiència energètica per a hangar d’avions.
Parlem de Lean Construction, la metodologia que millora el procediment per a l’entrega d’un producte, identificant les pèrdues i residus amb què es troben els tècnics habitualment.
El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Vic dibuixa els eixos que articularan la seva transformació durant els propers anys. Revisitem un edifici emblemàtic com és L’Atlàntida de Vic, 10 anys després de la seva construcció.
La proliferació de línies de serveis a la vista que inunda de manera descontrolada façanes i terrats comporta greus perjudicis que no només són estètics.
