Nom de l’obra: Remodelació del Mercat Sagarra
Ubicació: Plaça d’en Ferran de Sagarra de Santa Coloma de Gramenet
Promotors: AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona) / Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet
Autora del projecte: Blanca Noguera (arquitecta – AMB)
Col·laboradors del projecte: Albert Dalmau (arquitecte tècnic – AMB), Manuel Arguijo y Asociados (estructures), Mur-Garganté, Arquitectos Asociados (instal·lacions), Vera Kolina (arquitecta – AMB), Marta Juanola, (control de qualitat – AMB)
Directora d’obra: Blanca Noguera
Directors d’execució de l’obra: Albert Dalmau
Coordinadora de seguretat i salut: Raquel Dopico (UTE CSS AMB)
Constructora: Grupmas Edificació
Cap d’obra: Ramon Batlle
Principals industrials: Velme,Teules 2001, Groc grup àmbit, Estructures muntatges soldadures js, Metalisteria sabinox, Fainsaltec
Data d’acabament: 2014
Un mercat no és un edifici, és un lloc d’intercanvi. Almenys això és el que diu el diccionari en la seva definició. Per intervenir-hi doncs, caldrà anar molt més enllà de l’arquitectura. Això queda més clar en altres països, on els mercats són a l’aire lliure, i es fa palès que l’intercanvi, l’activitat, les relacions humanes en són protagonistes per sobre de qualsevol carcassa.
El mercat fou el primer punt de trobada de la humanitat intentant solucionar per mitjà del comerç, allò que abans s’aconseguia a través de l’enfrontament. Tant des d’un punt de vista tangible com intangible, els mercats solen tenir un origen històric i un emplaçament dins els nuclis històrics de les poblacions, formant part intrínseca de la vida social i econòmica de la ciutat i formant part dels seus referents patrimonials i identitaris, donant moltes vegades lloc a edificacions que, a més d’aportar un important valor arquitectònic, n’han condicionat i vertebrat l’urbanisme de l’entorn.
Tot i que a molts països europeus els mercats oberts i fixos van desapareixent o perdent força, no és el cas dels països del Mediterrani, on encara es desenvolupen com a activitat central en la vida comercial de les ciutats. El mercat, doncs, tipològicament és l’”edifici” on el concepte d’espai públic es porta al límit, una plaça envoltada de parets i coberta per una teulada.
La rehabilitació del mercat Sagarra de Santa Coloma de Gramenet no ha estat una excepció.
Els mercats municipals de Santa Coloma de Gramenet (Fondo, Sagarra i Singuerlin) estan desenvolupant des del 2007 un Pla de Dinamització que es tradueix en tot un seguit d’actuacions que intenten promocionar aquests recintes. El temps transcorregut i les noves necessitats n’han fet necessari remodelar-los.
El Mercat Sagarra de Santa Coloma fou inaugurat el juliol de 1934 i és el més antic dels mercats del municipi. Està situat “a la plaça” de Ferran de Sagarra, al sud del centre urbà de Santa Coloma. El 20 de novembre de 2014 va tornar a obrir les seves portes, després d’un procés de remodelació que s’iniciava a l’agost del 2013. L’objectiu era que es pogués trobar el gènere de sempre i propi d’un mercat, però en un edifici renovat i actualitzat en altres aspectes. Calia doncs, mantenir el concepte tradicional de mercat de producte fresc.
A banda de la recuperació patrimonial i arquitectònica tot adequant l’estructura i les instal·lacions als temps actuals, també s’intervé en la millora de les instal·lacions logístiques (emmagatzematge, càrrega i descàrrega, brossa, etc.) per adequar-lo a les necessitats d’avui.
Es va respectar la façana i la volumetria de l’edifici que estaven protegides pel catàleg de Patrimoni del Municipi i es va fer un buidat de la totalitat de l’interior. Es tractava de posar en valor el contenidor original, introduint totes les prestacions necessàries per un mercat actual. El nou equipament es desenvolupa en 3 nivells d’ús: planta soterrani per a magatzems, serveis i instal·lacions, planta baixa diàfana per la sala de mercat i planta primera per a sala de reunions i altres espais per a instal·lacions lleugeres.
Catedrals sense plaça
Es tracta, com és habitual, d’un edifici aïllat, de volum prismàtic i allargat format per planta baixa, planta pis i soterrani, ocupant l’espai de la plaça on es situa. Aquest tret, el fet d’ocupar la plaça, fa que l’edifici es converteixi, en el seu interior, en la mateixa plaça. Un buit interior que correspondria al buit exterior de la plaça si aquest no hi fos. Hi ha alguns exemples on aquest fet succeeix i la sensació espacial en entrar en tots ells és la mateixa. Primerament, des de l’exterior, ens pot inundar una sensació estranya, que, sense arribar a ser claustrofòbica, ens pot transmetre sensacions de certa mancança d’espai, de marge visual i de perspectiva de l’edifici protagonista, ja sigui un mercat, una catedral, un auditori o una estació. Són tipologies d’edificis que, per regla general, es situen en una plaça adjacent que els dignifica, els ofereix una presència, una façana principal, una perspectiva, encara que sigui per fer la foto.
En el cas del mercat Sagarra, com en alguns altres que mostraré, això no succeeix:
Un cas límit i d’ocupació del buit literal seria el Mercat de Sant Antoni de Barcelona. Si ens fixem bé, comprovarem que la forma de la seva planta coincideix exactament amb el buit que resta entre els xamfrans de quatre illes de l’Eixample, d’on parteixen els quatre braços, coincidents amb els quatre carrers.
Relació buit – ple ben clara i inversa: el buit és el ple i el ple és el buit.
Coordinació exemplar
Si hi ha una tasca exemplar i complexa en el projecte del Mercat Sagarra, és la coordinació. La doble coordinació entre les obres de reurbanització dels carrers de l’entorn del mercat o les de l’execució interior de les parades, que cada paradista realitzava, amb les pròpies obres de rehabilitació del mercat. El mercat entrava dins d’una operació conjunta més àmplia.
Durant el procés de les obres, la direcció facultativa va mantenir reunions amb els tècnics municipals i els concessionaris de les parades, per atendre les singularitats de cadascuna
Parades: el cor del mercat
El diàleg amb els paradistes, durant el procés de les obres va ser molt important i amb molt de pes. De fet, l’ordre i situació d’aquestes ja els venen donades en el procés projectual: tenen lògiques pròpies. Pel disseny de les parades, hi ha una fase primera i bàsica realitzada pels autors del projecte. Una estructura bàsica de la marquesina modulada segons dimensions pactades, amb el subministrament d’aigua, llum i connexions a la xarxa de sanejament. Es van pactar un tipus de persianes idèntiques per a tots i uns sostres de planxes d’acer galvanitzat. Es condicionen la disposició dels rètols i els revestiments dels ampits.
Durant el procés de les obres, la direcció facultativa va mantenir reunions amb els tècnics municipals i els concessionaris de les parades, per atendre les singularitats de cadascuna per tal d’incorporar les necessitats.
Els mercats són els llocs urbans on els comerciants es col·loquen estratègicament, i aquest és un tret clau en l’anàlisi prèvia a la intervenció. El mercat es climatitza en funció de l’usuari. Pensem doncs en un interior on els clients no es treuen abrics i on, per tant, no caldrà arribar a temperatures de confort d’altres interiors.
Nou horitzó pels mercats, noves respostes
Quins són els desafiaments que té la política de mercats actualment? Com afecta el turisme als mercats? Cal aparcament? La restauració n’ha de ser protagonista?
Siguin quines siguin les respostes, el que és cert és que l’oferta comercial no dura tant com l’edifici, per tant, l’equipament ha d’estar preparat per a això, amb programes més tous i flexibles.
D’exemples d’intervenció en antics mercats a casa nostra, atès que posseïm una xarxa única al món de mercats públics, n’hi ha molts. Ens trobem en un moment en què hi ha un cert risc de «desfiguració» disfressada de transformació necessària dels mercats. Un exemple seria el Mercat de San Miguel, a Madrid, on han desaparegut les constants vitals de mercat i més aviat apunta a una mena de passarel·la
gastronòmica on la restauració està per sobre de la venda del producte fresc.
Pel que fa al Mercat Sagarra, a la nit, l’edifici s’il·lumina. Malgrat sigui un edifici sense activitat durant la franja horària nocturna, serà una llanterna per l’entorn que l’envolta.
El mercat sembla tenir la propietat de la fluorescència: de dia, un bany de llum xopa totes les superfícies, els productes, paradistes, usuaris… de nit, amb el silenci i la calma nocturna, roman ple de tota l’activitat diürna, del bany de llum que ha rebut… i ho retorna tot fins que torna a sortir el sol i el mercat torna a obrir les seves portes i la seva ànima.
La posada en valor
d’un edifici de referència a la ciutat
L’edifici, construït el 1934, s’aixeca en una finca que la família Sagarra va vendre a l’Ajuntament. D’aquest fet provenen els noms de l’entorn del mercat, que es troba intercalat en l’anomenat carrer Sagarra, conformant una plaça del mateix nom a la qual hi concorren transversalment els carrers de Sant Josep, Sant Ramon i Sant Ignasi, que corresponen als noms dels tres fills de Ferran de Sagarra.
El projecte ha aportat la necessària significació a un edifici modest que de sempre ha esdevingut referent patrimonial de la història de la ciutat. Una obra molt acurada, sense estridències, en harmonia amb el context, i que ha posat en valor un equipament que havia quedat obsolet, aportant qualitat i resolent l’operativa i funcionalitat conforme a les exigències actuals.
Situació de centralitat i encreuament de camins
La rehabilitació del mercat s’ha desenvolupat en paral·lel amb la renovació de l’entorn viari proper i la nova ordenació de l’Avinguda de la Generalitat, una zona d’alta centralitat i densificació. L’avinguda ha estat històricament un eix estructurador de creixement urbà, essent la via de comunicació que creuava el nucli antic en l’eix Sant Adrià – La Roca. D’altra banda, la directriu longitudinal del mercat segueix la traça del carrer Sagarra, que en plànols urbanístics de l’època apareix que s’havia de perllongar per confluir amb l’emplaçament de l’església major, el nou temple que va marcar l’expansió del poble a les primeres dècades del segle XX.
Les obres d’urbanització, executades en paral·lel per la mateixa Amb, han significat una notable millora de la qualitat urbana, en la pavimentació, l’enllumenat, i la renovació de les xarxes de serveis. La nova pavimentació de la plaça elimina la calçada i defineix una plataforma única que emfatitza la presència aïllada de l’edifici del mercat.
Una obra molt acurada, sense estridències, en harmonia amb el context, que ha posat en valor un equipament que havia quedat obsolet, aportant qualitat i funcionalitat
Rehabilitació integral i conservació de la façana
La intervenció conserva estrictament la composició i essència de l’edifici antic, una construcció austera, de planta rectangular, tancaments de fàbrica ceràmica i coberta a dues aigües acabada amb teula plana, amb lluernes per a entrada de llum natural.
Els treballs es van haver de planificar en ordre seqüencial d’intervenció i de manera que la construcció no quedés desestabilitzada. Primer van ser el buidat dels components no estructurals, revestiments de coberta, i treballs especials de retirada d’elements de fibrociment. Seguidament es va fer l’estintolament de la façana amb contraforts provisionals d’entramat metàl·lics i a partir d’aquí el buidat i construcció de les noves estructures.
Les parets de façana es van estintolar sobre nous fonaments amb micropilons i sobre els murs enterrats, en una operació simultània amb l’excavació del nou soterrani que ocupa la meitat de la planta, on s’allotgen els magatzems dels paradistes, la recollida de residus, i altres cambres de serveis de les instal·lacions. Les operacions de murs i fonaments es van executar mitjançant bermes i actuant sobre trams alterns, per dames o bataches, per no descalçar la façana.
El desnivell de la plaça fa que el soterrani tingui accés directe des de la rasant de carrer per la façana Sud, on es troba la sortida de residus i l’estació transformadora, mentre que la façana oposada de l’extrem Nord es produeix l’accés del public a peu pla a nivell del mercat.
Obra d’alta complexitat
L’import de la rehabilitació es refereix a l’equipament complet per posar en funcionament, amb totes les àrees i serveis generals, però sense el condicionament de cada parada, que va a càrrec de l’adjudicatari. Prenent els imports PEM de projecte s’observa la distribució del pressupost en quatre grans lots que concorden amb la incidència dels treballs i que, en ordre d’incidència econòmica decreixent, corresponen a: l’estructura (per a una gran nau què es refà totalment), les instal·lacions (equips i traçats per al desenvolupament de l’activitat), el condicionament interior (la distribució i acabats), i el sistema envoltant (que repara la façana i coberta existent).
Els treballs de consolidació estructural, fonamentació i estructura, representen ja 1/3 (33%) del pressupost (522€/m2), que si s’afegeix els enderrocs i moviments de terres s’eleva gairebé al 40%. Les instal·lacions influeixen en un 25% (412€/m2), d’entre elles amb major incidència l’electricitat (6%), la climatització (5%) i les connexions de companyia (4%). Les divisòries i acabats signifiquen un 20%, i engloben revestiments (4.5%), pintures (3.5%), paviments (3%), serralleria (3%), fusteries (2.6%) i divisòries (2.4%). El sistema envoltant consumeix un 11.5% del cost, repartit entre la nova coberta i la rehabilitació de la façana.
Pel que fa a l’import total de pressupost, la ràtio de cost de construcció resulta de 1.598 €/m2 construït total, per a una obra de rehabilitació integral d’alta complexitat. La repercussió de la inversió efectuada sobre el nombre de parades resulta de 105.814€/parada.
Els Sagarra
La memòria dels Sagarra apareix en diverses referències a la ciutat de Santa Coloma de Gramenet. Als inicis del segle XX, Santa Coloma era una vila rural on la família Sagarra passava llargues temporades a la seva finca de la Torre Balldovina, i el seu testimoni ha persistit fins a l’actualitat en diversos àmbits. El pare, Ferran de Sagarra (1853-1939), historiador i heraldista, va organitzar les primeres excavacions del poblat ibèric del Puig Castellar després de posar en valor les troballes de ceràmica efectuades per Mn. Palà en aquest cim. Va donar terrenys per construir l’escola de les Dominiques i per a l’eixamplament del cementiri vell, on es conserva un panteó de la família en què s’hi enterrà la seva esposa Filomena de Castellarnau.
El nom de la saga
El mercat Sagarra i el carrer de Sagarra també adopten el nom de la saga familiar, i l’escola Ferran de Sagarra pren el nom de l’historiador. El fill, l’escriptor Josep M. de Sagarra (1894-1961) va deixar reflectit a la seva obra la influència de les llargues estades a la vila, en la manera de veure la seva
gent i en el seu apropament a la natura. L’actual teatre municipal agafa el nom del poeta i dramaturg.
Nota de l’editor
Aquest article va ser publicat originàriament a L’Informatiu número 349 de setembre de 2016
Autoria de l’article
