Edificis residencials: comparativa entre dos sistemes de producció

No hem volgut desaprofitar l’oportunitat que se’ns ha brindat de poder presentar en un sol reportatge dues construccions molt similars en programa i condicions però bastant diferents quant a sistemes constructius, tots dos molt interessants. En la residència de Castelldefels s’aconsegueix bàsicament optimitzant la gestió i la organització de la obra, una faceta potser menys atractiva però tan efectiva com la de la innovació tècnica. Ja fa anys vaig escriure, en una sèrie d’articles sobre prefabricació, que en el camp de la gestió hi ha un marge de millora molt ampli (molt sovint les nostres obres son un desastre organitzatiu), molt més que el que tenim per la banda de la tècnica, en la que ja s’està arribant al límit del que pot donar de sí.

El sistema de gestió proposat a Castelldefels no té perquè ser l’únic ni el millor però s’ha demostrat que és efectiu ja que, com a mínim, estalvia temps i diners (com després veurem) sense, evidentment, empitjorar la qualitat del producte. El temps de construcció fou de 7 mesos exactes per sobre rasant i 2 mesos previs per a fonaments i contencions, el que és un molt bon termini per a 6000 m2 construïts i amb pilotatge a 12 m de profunditat.

Aquest sistema proposa novetats per gestionar i organitzar millor l’obra -algunes contràries al que sembla que és la tendència general. Malauradament, no ens trobem sovint amb aquest tipus de propostes ja que som en un país on la gestió, la coordinació i el control no ens agraden gaire (no em sembla casualitat que el constructor no sigui ni català ni espanyol) el que és de lamentar no sols a nivell del sector sinó a nivell de país. Al meu parer una part dels problemes en què està immersa Catalunya, i encara més Espanya, venen de no haver gestionat bé les idees, l’economia, la promoció immobiliària, quasi tot… i de no haver controlat prou intensament els processos i les lleis que ja existien en aquest camps, i que sovint, ja serien prou bones si es complissin.

Tornant al nostre tema, en l’obra de Manresa el camí escollit, en canvi, és el de la tecnificació absoluta -en el límit del que parlava abans- per obtenir el millor rendiment en la construcció i una bona qualitat, molt semblant a la de l’edifici anterior. El sistema Compacthabit de prefabricació integral ja va ser descrit en els informatius 320 i 323 (abril i setembre de 2010) però aquí n’explicarem les particularitats d’aquesta obra. A l’igual que l’anterior residència, en aquesta els costos i els terminis s’han reduït considerablement respecte a una obra tradicional: els 4110 m2 de la residència es varen construir en 6 mesos justos, als que hem d’afegir 2,7 mesos de fabricació de mòduls, però dels quals un es cavalca amb els de l’obra pel que la duració efectiva total és de 7,7 mesos.

Construir elemental

Allotjaments universitaris Pius Font i Quer, al Parc Mediterrani de la Tecnologia de la UPC de Castelldefels

Els allotjaments universitaris Pius Font i Quer de Castelldefels estan situats en el campus de Castelldefels de la UPC. És aquest un campus una mica apartat del centre i de qualsevol altra teixit urbà, pel que la residencia evita desplaçaments a qui hi habita i estudia o investiga en algun dels dotze paradoxalment, edificis del campus.

Funciona més com un aparthotel que com una residència, (legalment son allotjaments, no una residència) ja que totes les seves 160 habitacions incorporen una cuina, -en alguns casos compartida per dues habitacions- i els serveis generals que ofereix son suficients però no són molts: bugaderia, sala de reunions, aparcament per a bicis, recepció i consergeria, gimnàs, una aula per a seminaris, i una sala d’estudis per a cada planta. Hi ha la possibilitat de contractar la neteja de l’habitació. Per altra banda, el consum d’electricitat i telèfon es facturen individualment a cada usuari.

La residència l’ha construït Resa, i l’explotarà en concessió durant 45 anys. Per això, tant la construcció com el manteniment i l’explotació han de ser efectius i econòmics per poder rendibilitzar l’operació. Fruit de l’experiència d’aquesta empresa, molts materials i disposicions arquitectòniques són fixats des de l’avant-projecte. Entre aquestes hi ha el tipus distributiu de les habitacions i, també, la forma de construir l’edifici. No es tracta tant, en aquest darrer cas, d’un sistema constructiu en sí, sinó més aviat d’una forma d’actuar, de trobar la manera de construir “elemental”, com ells en diuen.

Per una banda consisteix en escollir sistemes i materials poc costosos i que facin dependre l’obra del menor número d’industrials possible. Per altra banda l’elecció del constructor, que ja coneixen i que té una manera d’operar una mica peculiar, basada en abaratir els costos i reduir terminis gràcies a una bona gestió de l’obra i en escollir sistemes constructius eficients per la seva simplicitat. Tot al contrari de la tendència actual de les obres, o més ben dit, de quan hi havia obres. Es subcontracten el menor nombre de feines possible; un equip reduït i multifuncional d’operaris -que sempre són els mateixos- és molt més fàcil de controlar i de dirigir, a part de ser molt més fiable en l’organització de la obra.

No es tracta d’un sistema constructiu en sí, sinó més avia d’una forma d’actuar, de trobar la manera de construir “elemental”

Simplificar i rendibilitzar processos

Quant als sistemes constructius, s’intenta minimitzar igualment els subministradors, evitar els que no són fiables en els terminis de lliurament dels productes i rendibilitzar i simplificar els processos. En ser un edifici molt repetitiu, es va muntar un sistema senzill de prefabricació de les jàsseres, mentre que els pilars de formigó armat s’encofraven amb sistemes lleugers de plàstic. Essent els forjats de plaques alveolars, els únics elements realment encofrats foren els voladissos dels passadissos i els murs de contenció.

Tot això va donar molta agilitat a aquesta fase de l’obra. El mateix concepte va regir per als tancaments de façana. El pannell MK2, bàsicament una planxa de porex amb una armadura galvanitzada a cada costat, és molt lleuger i fàcil de presentar a l’obra. Posteriorment es gunita i queda preparat per rebre l’acabat final. Tots aquests processos eviten transports costosos i manipulacions complexes i difícils a l’obra pel que, a més d’un estalvi econò- mic i de temps, segurament també deuen tenir un estalvi energètic important en el procés de construcció. En aquest sentit, el sistema dota d’un gran gruix d’aïllament a les façanes si bé, com a punt negatiu, no evita els ponts tèrmics en els forjats. Finalment, en la banda oposada tècnicament, però participant de la idea global d’estalvi, sobretot en temps, els nuclis de lavabos son prefabricats, realitzats a Itàlia i portats sobre semiremolcs, en vaixell, completament acabats.

És únicament en aquest punt on la direcció d’execució varia respecte a una obra “convencional” ja que els blocs sanitaris porten un certificat de garantia amb un check-list de controls efectuats a fàbrica, el que estalvia molt control i repassos; en tots els altres els controls són els habituals ja que la prefabricació in situ no garanteix la qualitat que se li suposa a la que ve de taller.

Quant a l’arquitectura, s’hi ha incorporat molt més disseny del que es podria esperar d’un encàrrec tan prefixat. A part d’adaptar el projecte al procés constructiu i als requeriments de la promotora, s’ha decidit orientar totes les habitacions a sud i a les millors vistes compensant el cost del doble passadissos, amb l’estalvi de deixar-lo obert (podria haver-se aprofitat per crear ventilació creuada i il·luminació a les cuines, oportunitat que s’ha perdut al mantenir un patró d’habitacions a doble banda) i el decalatge dels mòduls del bloc sud trenca la linealitat i la monotonia de dues barres prismàtiques millorant molt la percepció del conjunt i la riquesa espacial del pati intermedi. També treu molt partit a l’entorn natural que l’envolta en els espais comuns i en les terrasses que apareixen en els camins a les habitacions, en recuperar les idees posades a la pràctica a finals dels 60 i principis dels 70, (sobretot per arquitectes britànics com són Smithson, R. Erskine, J. Stirling, Leslie Martin i altres) de fer participatius els espais comuns d’accés de l’edifici que, en una escala com aquesta, amb un entorn al que s’obre, tan agradable, i amb un tipus d’usuari més aviat jove, poden tenir l’èxit que no van tenir en el seu dia aquestes propostes en habitatge social a Anglaterra.

En les habitacions no hi ha tanta sensibilitat cap a l’exterior a causa de les reduïdes dimensions de les finestres (mida estàndard) i els acabats hi són força austers, especialment les cuines. Les zones comunes en canvi, sí que s’obren a l’exterior amb grans finestrals, i els acabats són més treballats si bé l’ambient és una mica fred, atès segurament a la falta de mobiliari, que encara s’ha de completar, si bé tot això no sembla importar gaire als universitaris ja que la residència està plena tot el curs!

 

Organització de la obra conforme al sistema constructiu

L’obra s’organitza amb un contractista que en fa la gestió total conforme al mètodes i sistemes constructius adoptats. Les característiques constructives es resumeixen en:

• Pilots CPI 8 (de barrina contínua i formigonat per tub central)
• Estructura vertical de formigó armat. Prefabricació ‘in situ’ de les jàsseres estructurals. Pilars amb encofrats de plàstic termoformat que permet múltiples postes d’obra sense la necessitat d’utilitzar desencofrats ni additius, i permet la implantació sense grues atesa la lleugeresa del sistema.
• Prefabricació industrialitzada de forjats mitjançant plaques alveolars.
• Sistema “MK2” per als paraments de tancament: nucli de poliestirè expandit, amb mallat d’acer (700MPa) galvanitzat electrosoldat per ambdós costats i vinculats entre sí (80 connectors/ m2), i projectat de formigó per ambdós costats. Ancorat a estructura auxiliar de fixació als forjats i d’emmarcat d’obertures. El resultat tindrà l’aspecte d’un enfoscat remolinat sobre el qual s’hi aplicarà un acabat arrebossat i mestrejat.
• Divisòries interiors d’envans en sec. Obra de fàbrica per a sales complementaries
• Biomassa com a font d’energia renovable per a producció acs. Consum d’aigua en regim comú
• Climatització amb splits individuals a cada estança. VRV zones comunes. Circulacions per l’exterior dels allotjaments.
• Instal·lació elèctrica amb barres electrificades per als traçats principals i caixes derivació a partir de les quals es deriven les distribucions ja amb cablejat. Safates només per a corrents febles
• Lavabos prefabricats subministrats en mòduls totalment acabats (formigó alleugerit 1600 kg/m3, armadura electrosoldada, gruix paret 50 mm, recolzats sobre lamina neoprè 12mm)

Optimització del cost de construcció i explotació

Es tracta d’un edifici per a residència universitària conforme a la figura regulada d’allotjament. El concurs abasta tant la construcció com l’explotació del servei. El projecte es desenvolupa sota aquesta premissa i l’experiència del promotor en la gestió d’equipaments residencials. L’edifici participa i s’integra en un entorn privilegiat, jugant amb la permeabilitat entre espais interiors i exteriors, organitzant unes interessants circulacions i àrees comunes amb molta llum i que conviden a l’ús.

L’edifici participa i s’integra en un entorn privilegiat, jugant amb la permeabilitat entre espais interiors i exteriors

Els preus de construcció son molt ajustats, buscant la optimització en la intervenció d’una sola empresa, evitant la intermediació de subcontractistes, i organitzant l’obra amb una metodologia i procediments d’execució ja definits en projecte, i a manera de tenir en tot moment controlat el cost i els terminis de construcció que estaven fixats en el concurs, ja que eren molt curts i no admetien cap dilació.

El desglossament del pressupost mostra l’optimització de preus en els diferents apartats. L’estructura i fonaments representa 1/5 part i té una repercussió sobre la superfície total construïda de 171 €/m2 (pec). El sistema envoltant de façanes i coberta incideixen en 157 €/m2. Els banys prefabricats se subministren totalment acabats, amb un cost mitjà de la unitat instal·lada de 3.308 €/u. D’altra banda, sobre el cost de les instal·lacions, una tercera part correspon a l’electricitat i una quarta part al clima.

El conjunt comprèn 129 allotjaments individuals, 14 allotjaments dobles amb cuina compartida ( 14×2=28 places) i 16 allotjaments tipus suites (2 u adaptades), que configuren un total de 173 places d’allotjament, i que conforme a la inversió total, significa una inversió de 32.370 €/ plaça d’allotjament. D’altra banda, la repercussió de cost sobre els 6.056m2 de superfície construïda és de 925 €/m2 . Els terminis d’execució foren de 7 mesos per tota la obra sobre rasant: inici 15 de febrer; final estructura 9 d’abril; lliurament obra: 15 de setembre.

Exigències modulars

És un campus universitari destinat a la docència, la investigació i la transferència de tecnologia que es formalitza urbanísticament mitjançant un sistema anular de vials i cossos edificadors on s’hi ubiquen els equipaments adscrits als diferents àmbits de l’actuació (residencial, reserva, acadèmic, tecnologia, manteniment, zona verda, espais lliures) articulant-se al voltant de l’àgora o plaça central.

L’objectiu d’aquest equipament residencial és donar resposta a la necessitat d’habitatge segons les característiques que la tipologia de l’habitatge col·lectiu, universitari sol·licita actualment. En aquest sentit, i seguint les directrius funcionals, val la pena destacar, la singular inserció urbanística, la incorporació de criteris d’estalvi i sostenibilitat, la homogeneïtat estructural, l’adaptabilitat als estàndards de l’habitatge públic, la senzillesa constructiva, el control en origen dels consums energètics, etc., sempre tenint en compte el destí i ús d’aquests allotjaments adreçats a la comunitat científica i universitària.

El privilegiat emplaçament d’aquest edifici es caracteritza per posicionar-ne entre l’àgora i el gran espai lliure del campus amb el llac de laminació. La figura geomètrica matriu esta constituïda per dos blocs longitudinals de PB+2 posicionats en sentit est-oest. El bloc situat a nord rep el nivell de l’àgora mentre que el situat a sud dialoga amb el nivell del llac, produint-se així un desnivell d’una planta entre ambdós cossos longitudinals. Aquest desnivell, així com les agrupacions de mòduls heterogenis i lleugerament desplaçades entre sí, contribueixen a l’enriquiment del gran pati central.

La cohesió entre els dos blocs paral·lels d’allotjaments es realitza mitjançant passarel·les i escales de connexió, així com per el volum central de PB+1 que s’articula com el punt de trobada i contenidor de l’itinerari principal de comunicacions verticals que a la vegada configura els espais comuns. En la planta en contacte amb el vial d’accés es situen les àrees d’administració i de recepció que a la vegada es relacionen, mitjançant un doble espai, amb la planta inferior on s’organitzen els principals espais d’ús comú, espais oberts en façana i amb relació directe amb l’espai lliure del campus.

Els itineraris d’accés a les unitats d’allotjament flueixen entre les diferents plantes i entre l’interior i exterior, lligant-se entre els diferents nivells amb escales obertes i passarel·les amb les terrasses comunes intermèdies que trenquen la monotonia dels blocs oferint vistes al llac i al pati interior.

El conjunt es presenta al campus intentant preservar la intimitat que l’ús d’aquesta tipologia requereix, mitjançant una gelosia cromàtica on el gradient de permeabilitat varia en funció de la posició i nivell.

La geometria, per tant, és aquí l’adaptació volumètrica al model urbanístic escollit, però a la vegada una eina de composició adaptada a les exigències modulars dels habitatges, en les condicions del lloc i la resolució optima de les diferents casuístiques que aquesta tipologia plantejada ha generat. S’estableixen en aquesta proposta 129 allotjaments individuals, 14 allotjaments dobles amb cuina compartida i 16 allotjaments tipus suites (2 uts adaptades), que junt amb la unitat pel personal de manteniment configuren un total de 160 U.

Estratègies generals de sostenibilitat

L’optimització dels recursos mediambientals estan lligats a la decisió tipològica edificatòria. En aquest sentit, es citen els següents plantejaments:

• Corredors longitudinals posicionats a nord a través dels quals s’accedeix a cada una de les unitats, permeten que tots els àmbits d’estar, cuina i dormitoris disposin d’orientació sud i obertura cap el pati central o cap als jardins del campus.
• El desplaçament en planta i secció dels blocs longitudinals paral·lels, permeten una bona orientació que beneficia l’aprofitament de la radiació solar, la ventilació creuada per a tots els allotjaments generant a la vegada un microclima en el pati central enjardinat.
• Protecció solar passiva. Cada una de les unitats d’habitació presenta, en la façana sud, mecanismes passius de protecció i control solar mitjançant elements metàl·lics on la seva geometria s’inverteix en funció de la posició de la zona d’estudi de d’unitat de vivenda.
• Prefabricació in situ de les jàsseres estructurals i prefabricació industrialitzada de forjats mitjançant plaques alveolars.
• Elecció de sistemes que minimitzin l’impacta mediambiental i equilibrin el cost de la evolvent i les particions interiors.
• Sistema “MK2” per tancaments, garanteixen un gran aïllament tèrmic en façana (13 cm gruix). Envans en sec.
• Biomassa com a font d’energia renovable. Mesures mediambientalment adequades en l’ús i l’explotació.

El sistema estructural

Sistema i procés productiu alternatiu a la construcció tradicional basat en la combinació de sistemes prefabricats i semi prefabricats garantint l’exactitud del replanteig, reducció de terminis d’execució i un millor nivell d’acabats.

Bigues i pilars prefabricats a l’obra conforme al protocol homologat de Somapre Hispania SL i els requeriments de traçabilitat de la EHE. S’han realitzat al mateix temps que els treballs de fonamentació, formant-se els trens d’encofrats per la fabricació de les semijàsseres del sistema industrialitzat.

Articulació de semijàssera i pilar mitjançant capitell metàl·lic. Realització de quatre controls, control de producció, control de matèries primes, control de curat i control de producte executat.

Encofrats de plàstic termoformat que permet múltiples posades d’obra sense la necessitat d’utilitzar desencofrats ni additius, i permet l’execució del sistema sense grues a causa de la lleugeresa del sistema.

Plaques alveolars recolzades sobre les semijàsseres segons la superfície de càlcul, i configurant el conjunt d’aquest modus l’hiperestaticitat del sistema.

Locals humits prefabricats

Aquests locals han estat realitzats en paral·lel i totalment en fabrica, escurçant els temps d’execució general de l’obra i garantint un altíssim nivell d’acabats, replanteig, seguretat a l’obra i seguint les pautes del disseny arquitectònic general.

L’estructura es conforma de formigó alleugerit de 1600 kg/ m3 i armadura electrosoldada de 0/ 6mm. El gruix de paret es de 50 mm i per tant no es contempla com element portant.

Es col·loca sobre lamina de neoprè de 12 mm. El nivell d’aï- llament es de 36dB(UNI 8270) i la resistència al foc es de 30 m. La col·locació es realitza a mida que es van finalitzant els forjats i una vegada s’han executat les instal·lacions generals es procedeix al connexionat amb les pròpies del mòdul ja previstes en obra.

Façana integral

Aquesta façana disposa del DIT del Institut de Ciències de la Construcció “Eduardo Torroja”.

L’element bàsic del sistema es el panell ondulat de poliestirè expandit, que porta adossat ambdós costats malla electrosoldada vinculades entre si mitjançant 80 connectors/m2. Aquest material aconsegueix millorar les especificacions d’aïllament tèrmic i acústic del CTE. Es conforma doncs un panell sandwich, que en aquest cas es de 18 cms amb una densitat classe III de 15 kg/m3 tipus F (no inflamable, no auto extingible). Les malles son d’acer galvanitzat d’alta resistència amb tensió ultima de 700 MPa, conformats per barres de diàmetre 2,50 mm amb una separació mitja de 7,28 x 6,50 cm que es complementa amb 6 barres corrugades longitudinals de diàmetre 5 mm.

Al sistema de panellat li procedeix la col·locació d’una subestructura autoportant lligada a l’estructura de l’edifici per a la subjecció dels mateixos i que ja conte posicionats els premarcs dels forats de façana. En aquest moment es realitza la medició i contractació de fusteries exteriors, escurçant de nou els terminis d’execució generals de l’obra.

Les operacions de manipulació, tallat i col·locació en obra son realitzades per un sol operari. Es projecta una superfície de micro-formigó per ambos cares de la placa aconseguint els estendards del ASTM C-1157 per a ciment portlant estructural, acomplint una resistència característica de fck>16 N/mm2 i/o 25 N/mm2 i permet l’aspecte d’un enfoscat fratasat sobre el que es pot utilitzar un posterior acabat arrebossat i mestrejat tal i com s’ ha utilitzat en aquesta obra.

Una operació rendible

Habitatges universitaris del campus de Manresa

Situada al costat de la Fundació Universitària del Bages, es va construir per donar servei a les escoles universitàries de la ciutat. Igual que l’anterior, funciona més com un aparthotel que com una residència, (en aquest cas, legalment són habitatges VPO) ja que totes les seves 67 habitacions incorporen una cuina i els serveis generals que ofereix tampoc són gaires: aparcament per a cotxes, sala d’estar, sala d’actes, sala d’estudis i sala de reunions, recepció i consergeria i bugaderia. Per altra banda, el consum d’aigua calenta i freda, electricitat i telèfon es facturen individualment a cada usuari. La residència l’ha construït com a promotora Compact Visoren, i l’explotarà en concessió durant uns anys. Per això, igual que a l’anterior, s’ha procurat que tant la construcció com el manteniment i l’explotació siguin efectius i de poc cost per tal de poder rendibilitzar l’operació.

L’empresa constructora, en aquest cas, forma part de la promotora i comparteix propietat amb CompactHabit, pel que l’adjudicació de la major part de l’obra a aquesta fàbrica no és d’estranyar ja que les característiques de l’encàrrec s’adapten perfectament al seu sistema de prefabricació modular. Així doncs, cada habitació és un mòdul que es construeix en formigó i es munta, s’equipa i s’acaba totalment a la fàbrica que CompactHabit té a Cardona. Només es fan in situ les fonamentacions i les contencions de terres, i els nuclis verticals de circulació, que són d’estructura d’acer. En aquest projecte s’ha apurat al màxim la versatilitat dels mòduls, al fer amb aquesta tècnica fins i tot els espais d’ús comú, que s’allotgen al cos baix de l’edifici.

Cada habitació és un mòdul que es construeix en formigó i es munta, s’equipa i s’acaba totalment a la fàbrica

Un important control d’execució de l’obra

Els mòduls son autoportants i calculats per suportar els que li venen al damunt. S’apilen un sobre l’altre directament des del camió, i es fixen entre ells. Aquesta és l’única operació manual, en la que la perícia de l’operari és necessària per neutralitzar les petites toleràncies entre mòduls i aconseguir l’horitzontalitat de cada un d’ells. Aquesta fase implica un control d’execució a l’obra important, juntament amb les de fonaments i de coberta. La resta es fan a la fàbrica si bé l’empresa té un sistema intern de control molt estricte de tots els industrials que completen els acabats i les instal·lacions, molts cops subcontractats però necessariament instruïts prèviament en el concepte de construcció en cadena, que no admet ni demores dels terminis ni errors que repercuteixin en el següent industrial ja que han de conviure a la fàbrica i qualsevol errada feta un dia, es torna evident l’endemà. Per tot això, la gestió de proveïments i de terminis a la fàbrica i la planificació prèvia, fins al darrer detall, abans de començar a construir són importantíssimes en aquest sistema, ja que no admet modificacions a posteriori.

Els acabats apreciats en la visita són impecables destacant el disseny i execució de la cuina i el revestiment plàstic continu, d’una sola peça, en tot el bany -preformant fins i tot el recinte-cubeta de la dutxa- que evita qualsevol tipus de junta per la que pugui filtrar aigua i estalvia els enutjosos segellats de silicona. També la façana ve muntada de taller i en aquest cas els ponts tèrmics s’eviten amb el segon gruix de la capa d’aïllament que passa per davant del que en podríem dir els forjats de cada mòdul.

Colors vius a la façana i austeritat als acabats

Només hi ha dos tipus de façana, la est i les dels testers que és del tipus ventilada lleugera acabada amb safates de xapa galvanitzada en calent, i la de la banda dels passadissos (aquí el pont tèrmic no s’evita ja que el voladís dels balcons ho impedeix) que està formada per panells de Viroc i de DM envernissat en colors vius. El primer és enregistrable per a instal·lacions en la totalitat de la seva superfície, el que li dóna una enorme flexibilitat i facilitat en la manipulació, manteniment i possible modificació dels traçats dels serveis.

A l’igual que l’altre residencia, els acabats de les zones comunes són molt austers, inexistents molts cops, el que permet veure, en aquest cas, la configuració dels mòduls de formigó i alguns petits detalls de la seva fabricació que usualment resten amagats per paviments, sòcols o tapajunts que aquí no existeixen. Com a conseqüència d’aquesta austeritat, els espais comuns donen una sensació una mica freda, a l’igual que en la Pius Font i Quer, la qual cosa no sembla importar als estudiants que s’hi allotgen, com ja he dit abans.

Amb els accessos a les habitacions també per corredors oberts, la configuració arquitectònica d’aquests espais és més senzilla que a l’anterior, ja que el pati que es crea, en aquest cas, és merament de servei, ja que queda a un nivell més baix que el parc amb el que limita a oest pel que l’edifici principal que, precisament, s’ha apartat del parc per no donar-li ombra, la projecta sobre el propi pati, que queda bastant ombrívol. Clar que l’entorn i, sobretot, el clima de Manresa són molt diferents dels de Castelldefels i no sembla, aquí, tant aprofitable aquest espai exterior

Construir habitatges amb un sistema modular industrialitzat

Construcció constituïda per l’assemblatge de mòduls industrialitzats desenvolupats per CopmpactHabit, el quals esdevenen la unitat compositiva i constructiva. Els mòduls defineixen un poliedre amb cares de formigó armat que se subministra totalment acabat i en obra es realitzen els treballs de replanteig, anivellament i ancoratge. Superfície total: 56 m2 construïts. Dimensions: 11,2m x 5m x 3,18m. El resultat esdevé un producte de qualitat i alhora auster, amb unes estances amb grans finestrals i acollidores.

En general cada mòdul conforma un habitatge d’uns 40m2 útils, que conté un nucli compacte de serveis (bany i cuina) i la resta d’espai diàfan per a una distribució flexible. També incorpora la part de passadís exterior per on es desenvolupen les circulacions lineals. L’edifici té 2 cossos: el cos petit, de 5 mòduls (vestíbul d’accés i espais comuns); i el cos gran, de 70 mòduls (67 habitatges i 3 espais comuns)

El sistema implica un acurat treball de projecte en concordança amb el fabricant per integrar l’arquitectura amb els requeriments funcionals i normatius, i a la vegada conforme amb la tecnologia de fabricació. La fabricació industrialitzada comportarà un millora del control en el procés d’execució, de les condicions de treball, i de l’acompliment de les especificacions tècniques dels materials i les instal·lacions. El procés productiu es regeix pels controls de qualitat propis d’una fabricació industrialitzada.

L’edifici és un producte complex resultant de la superposició de mòduls

En obra es farà el control de recepció d’aquest producte i es fiscalitzarà la correcta posada en obra, replanteig, anivellaments, ancoratges, estabilitat… per assegurar el producte composat que resultarà de l’assemblatge modular. El pla de fabricació i de subministraments s’ha d’estudiar en paral·lel i conforme al pla de treballs d’obra i organització de l’emplaçament. De fet, el procés constructiu ja haurà començat fins i tot abans que es realitzin els primers treballs in situ.

En obra es gestiona un 42% del pressupost total

A l’anàlisi del pressupost apareix una distorsió en la incidència relativa dels capítols d’obra in situ perquè la major proporció del cost de l’obra correspon a la construcció modular, la qual s’endú gairebé més del 57% del pressupost, d’on es desprèn un cost mitjà del mòdul tipus habitatge a l’entorn dels 28.000 €/ut.

L’import assignat a estructura es poc significants ja que només inclou elements auxiliars i escales metàl·liques. L’edifici se sustenta per la pròpia superposició de mòduls que actuen d’estructura portant que descansa sobre els fonaments executats a l’obra, i es fixen entre ells per conformar un sistema de conjunt que quedi travat davant els esforços horitzontals. Els imports de l’envoltant de façana i de coberta es refereixen a operacions d’acabat, ja que els paraments en sí venen també constituïts amb els propis mòduls. El mateix passa per a la resta de capítols, ja que el mòdul inclou també la part respectiva de compartimentació, acabats i instal·lacions. En particular, cal tenir en compte que la cuina i el bany venen totalment acabats amb el mòdul subministrat, llestos per connectar amb la distribució general de les instal·lacions.

El sistema implica un acurat treball de projecte en concordança amb el fabricant per integrar l’arquitectura amb els requeriments funcionals i normatius, i a la vegada conforme amb la tecnologia de fabricació

Les instal·lacions conformen el capítol més important dels treballs computats en obra, n’absorbeixen 2/5 parts d’aquest import, i la meitat correspon a “calefacció i distribució ACS”. Es tracta d’una producció de calor centralitzada amb 2 calderes de gas (amb cogeneració) que distribueixen a la calefacció d’espais comuns, al circuit de fan-coils dels habitatges, i a l’intercanviador de cada habitatge per acs.

A partir dels imports transcrits, la repercussió de cost sobre els 4.110m2 de superfície construïda dóna una ràtio de 856 €/m2 , i la incidència del cost sobre el nombre d’habitatges representa una inversió de 52.491 €/habitatge. Els terminis d’execució foren: fabricació mòduls del 2 de desembre al 23 de febrer (2,7 mesos); treballs d’obra del 20 de gener al 21 de juliol (6 mesos).

Optimització de processos

L’estratègia d’aquest projecte és la d’organitzar els habitatges amb la màxima racionalitat possible atenent als criteris més elementals d’economia, sostenibilitat, respecte l’entorn i al paisatge immediat utilitzant un sistema constructiu realment innovador capaç d’aportar un valor afegit destacat.

L’edifici es vertebra en tres franges: la primera, al costat del parc públic, té els espais comuns en un edifici d’una planta esglaonat que s’adapta al terreny i a les intencions geomètriques del parc. Així l’edifici minimitza la seva presència i es presenta com un element més del parc.

A la franja intermèdia hi trobem les comunicacions verticals i horitzontals de amb un pati interior que aporta il·luminació a les plantes baixes. A la franja sud se situen els habitatges en general i algunes peces d’espais comuns i instal·lacions en les situacions de planta soterrani. L’edifici és en alçada de PB+3PP en el punt més alt del solar i PB+4PP en el més baix. La relació amb l’entorn és més protegida i es realitza mitjançant obertures amb cossos sortints protegits per malles metàl·liques que permeten una relació visual de l’interior cap enfora i bona protecció de fora cap endins. Tot l’edifici es concentra al costat est del solar, que és el punt més alt del terreny. L’accés principal es realitza des de l’avinguda Universitat, al tester més baix del solar, a través de l’aparcament de vehicles fins arribar al porxo d’entrada. Es pot accedir al porxo d’entrada també directament des del parc, que queda enrasat al mateix nivell en el punt de l’accés.

Sistema eMii

El sistema eMii (edificació Modular integral industrialitzada) patentat per Compact Habit es recolza sobre sabates i riostres, en una fonamentació superficial combinada amb semibigues prefabricades de formigó que inclouen tots els inserits necessaris i serveixen per l’acoblament dels mòduls industrialitzats. La fonamentació es porta a terme en una fase d’execució d’obra tradicional, així com, la contenció de terres amb murs de formigó.

El projecte i la construcció de l’edifici es planteja com un exercici singular per l’aplicació del sistema constructiu que permet donar un pas endavant als plantejaments actuals de la construcció. El sistema consisteix en la construcció en fàbrica d’uns elements en forma de prisma, cadascun dels quals constituirà un mòdul totalment acabat que, posteriorment, es col·locarà al solar de destí apilant-se uns sobre els altres conformant edificis de longitud variable amb una alçada de fins a 8 plantes. Tot el procés de construcció es realitza a fàbrica, sota uns controls de qualitat molt exigents només es deixaran per realitzar in situ les accions imprescindibles: apilament de mòduls i segellat de juntes.

Tot el procés de construcció es realitza a fàbrica sota uns controls de qualitat molt exigents

A la zona de l’edifici destinat a habitatges, l’apilament de mòduls es realitza fins una alçada de 5 plantes, sobre la fonamentació. En les zones comunes, la solució en planta és longitudinal a l’edifici i en paral·lel a aquest, col·locant-se diversos mòduls en dos nivells i acabant-se in situ, atès que l’equipament interior és molt diferent al mòdul tipus totalment industrialitzat. El sistema es caracteritza per la confecció d’un mòdul tridimensional nervat d’acabat llis en el seu interior, en el que s’hi diferencien uns cèrcols perimetrals i unes costelles armades de 24 cm. d’espessor en els plans horitzontals i 20 cm. en els verticals. Les superfícies entre lloses es composen de lloses de 5,2 cm. en el sostre i laterals. La geometria de la nervadura es basa en anells que envolten la caixa general, trobant-se en els quatre angles, amb cèrcols longitudinals que actuen de lligat general i distribuïdors de les càrregues.

Tot el conjunt formigonat d’una sola vegada mitjançant formigó d’alta resistència, permet donar al mòdul tridimensional la rigidesa suficient per suportar fins una altura de 8 plantes (8 mòduls apilats). En aquest cas les mides del mòdul utilitzades han estat:

• Llargada = 9200 mm. + 2000 mm de voladís
• Amplada total = 5000 mm.
• Altura total = 3180 mm.

El principi estructural és similar al de l’apilament de contenidors, amb la diferència que els mòduls són de formigó armat

Sostenibilitat i industrialització

La industrialització pot ser considerada una aportació a la sostenibilitat si es produeix una clara millora en l’optimització dels recursos emprats en la construcció. L’energia i els materials són gestionats amb molta més cura que en els sistemes convencionals donant lloc a un estalvi important. A més, en els processos industrials es fa molt més fàcil implantar processos de millora continua repercutint sobre la millora en la optimització de processos.

Abans de recórrer a sistemes bioclimàtics sofisticats d’alta tecnologia, cal parar atenció a tots aquells sistemes senzills que no representen un elevat cost, però que tenen una eficàcia amplament provada. Els mòduls es caracteritzen pel seu gran aïllament en façanes i coberta (mínim 12 cm.) i aïllament perimetral de cada habitatge amb projectat de llana de roca de 2 cm. Això permet optimitzar millor l’energia consumida per cada habitatge, reduint l’afectació en els casos d’habitatges contigus no ocupades.

La renovació d’aire es controla mitjançant una aportació selectiva per l’usuari mitjançant microventilació integrada en les dues finestres de la façana sud-oest. La renovació es garanteix mitjançant la programació d’un extractor situat sobre el fals sostre del bany, que actua des de les reixetes relacionades amb la zones de l’habitatge. Un altre factor de gran eficàcia és la ventilació creuada que tenen tots els habitatges. Al tractar-se d’habitatges continguts en un prisma de formigó es fa possible l’aprofitament de la inèrcia d’aquest per a l’acumulació de calor. Aquest efecte s’optimitza quan el formigó entra en contacte directament amb l’ambient interior, com és el cas del sòl (formigó rebaixat) i el sostre (formigó vist).

Per aconseguir una eficiència energètica i racionalització dels consums, la instal·lació s’ha centralitzat, utilitzant com a font d’energia el gas amb una caldera de microcogeneració en la qual es genera electricitat que s’aporta a la xarxa elèctrica general. Per poder quantificar els consums per habitatge s’ha col·locat un controlador de consum que mesura l’aigua, electricitat i calories consumides en calefacció i aigua sanitària. Tots aquests valors s’informatitzen per a la generació del rebut mensual i es fan visibles mitjançant Internet, podent l’usuari seguir les seves gràfiques de consum particulars. Tot aquest control i facilitat d’accés a la informació per part de l’usuari, es tradueix en un consum més controlat i un estalvi energètic final.

El procés constructiu

El procés aconsegueix reduir els terminis habituals d’execució d’obra a 1/3. El procés consisteix en construir tot l’habitatge en una cadena de muntatge en la que es parteix d’un prisma nervat autoresistent de formigó armat al qual se li van afegint cada un dels elements i components que constitueixen l’habitatge, arribant fins i tot a la pròpia façana, la cuina, el bany, les instal· lacions, els mobles interiors, etc. L’habitatge surt de la planta de fabricació totalment acabat i es transportat al solar mitjançant un tràiler. Un cop situats al solar, una grua d’alt tonatge col·locarà l’habitatge en el lloc corresponent per ser collat als mòduls adjacents. Un cop tenim els mòduls solidaritzats es procedeix a la connexió de les instal·lacions des d’uns armaris accessibles des de les passeres comunitàries de tal manera que mai sigui necessari obrir les portes i entrar a l’interior dels habitatges per fer les connexions, abans que els usuaris finals dels habitatges. Amb aquest procés es garanteix que la qualitat de l’habitatge quedi controlada des de fàbrica i no estigui sotmesa a les incidències habituals en les obres.

La industrialització pot ser considerada una aportació a la sostenibilitat si es produeix una clara millora en l’optimització dels recursos emprats en la construcció

El principi estructural és similar al de l’apilament de contenidors, amb la diferència que els mòduls són de formigó armat i estan connectats amb un sistema d’unions elàstiques que permet aconseguir un conjunt totalment solidari, alhora que permet mantenir una independència acústica radical entre mòduls. Les parets nervades del prisma de formigó transmeten les forces verticals de forma similar als murs de carrega fins un fonament lineal. Una de les qualitats del sistema consisteix en que, pel fet d’estar constituït per elements independents, és molt més difícil que sorgeixin patologies degut als petits moviments de l’estructura, doncs les juntes elàstiques previstes entre els mòduls van absorbint aquells moviments que provocarien esquerdes en un edifici convencional.

Totes les instal·lacions interiors del mòdul venen integrades des de fàbrica i una vegada apilats es fan les connexions generals per l’exterior dels habitatges, a través d’uns armaris centralitzats. El sistema de producció de calefacció i aigua calenta sanitària serà mitjançant un sistema centralitzat amb col·lectors solars tèrmics i el suport d’una caldera centralitzada de gas natural com a combustible, molt més eficient que els sistemes convencionals.

Hi ha una sèrie de característiques que fan que els mòduls tinguin un excel·lent comportament acústic, molt superior als mínims exigits. Aquests estan connectats entre si però sempre mantenen un contacte elàstic entre ells de tal manera que les vibracions que es produeixen en un mòdul mai es puguin transmetre al mòdul adjacent. Això, unit a la massivitat inherent al formigó, donen com a resultat un habitatge excel·lent en quant a aïllament acústic.

Seguretat, salut i confort

Compact Habit significa un pas important en matèria de seguretat i salut pel sector de la construcció. El factor de risc es redueix en un 85% respecte als sistemes convencionals de construcció degut al fet de treballar en un entorn tan controlat com és el d’una fàbrica. L’entorn amable i les millors condicions tèrmiques i físiques del treballador es tradueixen també en millors resultats en la qualitat del producte final.

Autoria de l’article