Ampliació de la Facultat de Dret Un vel blanc i radiant

El mes de novembre de 2016 culminaren les obres d’ampliació de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona. L’edifici original és de 1958 i és una joia de l’arquitectura racionalista, projectada pels arquitectes Guillermo Giráldez, Pedro López Íñigo i Xavier Subías, i amb Manuel Abad i Ricard Fayos, com a aparelladors, guardonada amb el primer Premi FAD. Aquest, amb el pas dels anys, havia anat quedant petit i, l’any 1982, el Col·legi Major (edifici Ilerdense),va passar a formar part de la facultat. L’increment d’alumnes va obligar a construir un tercer edifici l’any 1996, l’edifici Tomás y Valiente.

Concurs d’idees i avantprojecte

L’any 2001 s’inicià un concurs d’idees per construir un nou edifici i, així, continuar avançant en la millora de la qualitat i respondre a les noves necessitats docents. L’equipament donarà servei als 7.000 estudiant dels 5 graus que imparteix la facultat, a més dels màsters. També s’hi ubicaran les instal·lacions d’interconnexió energètica del conjunt de la facultat per poder donar-hi servei en el futur. Així, se suprimiran els aparells dels aires condicionats, xemeneies, canalitzacions, etc, que s’havien anat incorporant al llarg dels anys a l’edifici original desvirtuant la seva essència.

Aquest projecte doncs, era un repte pels arquitectes que havien d’encaixar una nova construcció de 16.000 m² al costat d’un edifici d’uns 11.600m² i que forma part del patrimoni, arquitectònic, històric i artístic de la ciutat.
La proposta guanyadora dels arquitectes Enric Sòria i Juan Ignacio Quintana formant equip amb el despatx de Neus Lacomba i Víctor Setoain, fou l’escollida per la seva voluntat d’acompanyar l’obra mestra sense competir-hi ni mimetitzar-s’hi. L’equip va redactar l’avantprojecte, així com el projecte bàsic i l’executiu base de la primera fase de l’ampliació de la Facultat de Dret al Campus Diagonal (Portal del Coneixement) de Barcelona. El darrer document va esdevenir la base de licitació de la UB, tant pel projecte executiu definitiu com per a l’execució de l’obra.

Projecte executiu i direcció d’obra

Les empreses Acciona i Sorigué van resultar adjudicatàries del contracte i a la pràctica han finançat les obres a través de la Societat Ampliació de la Facultat de Dret SA. Aquest tipus de col·laboracions públicoprivades gairebé havien desaparegut a Catalunya i eren difícils de veure en l’àmbit universitari, però ateses les retallades del Govern en la construcció d’equipaments, la institució es va veure obligada a optar per aquesta solució. Així, la propietat ha començat a pagar un cop finalitzades les obres i l’import s’abonarà de manera semestral en els pròxims deu anys.
El despatx de Jordi Marcè arquitectes s’ha encarregat de materialitzar el projecte guanyador del concurs del 2001, havent comptat amb el vistiplau dels arquitectes de la UB, Jordi Puig i Andrés Lezcano.
El nou edifici es desplega perpendicular a l’avinguda Diagonal, al costat oest de la parcel·la de 36.212 m², donant al front, en tota la seva longitud, al carrer Pere Duran Farell. Està format per quatre blocs de planta baixa més quatre i dos soterranis. El conjunt disposa de 47 aules, 176 despatxos, 33 noves places d’aparcament i diversos espais tècnics i de magatzem.

Des de l’avinguda Diagonal, els tres primers blocs estan destinats a l’administració i als departaments. En planta baixa i soterrani 1 s’ubiquen sales de professors externs, zona de reunió d’alumnes i algunes aules petites. Aquests tres blocs es connecten entre si i a través de totes les plantes per mitjà d’una passera. Cada bloc té el seu nucli central de comunicacions verticals, tot i que els ascensors es concentren únicament en el bloc 1, més proper a la Diagonal. El quart bloc, el més gran, és l’aulari. Disposa de dos nuclis de comunicacions verticals i ascensors. A la coberta hi trobem la planta tècnica on es concentren els equips i màquines exteriors de les instal·lacions que acabaran servint a tot el campus. La connexió d’aquest bloc amb la resta, es realitza per la planta baixa i soterrani 1.

Aquests quatre blocs estan separats per patis seguint el traçat dels patis existents a l’edifici original de 1958. La construcció original consta de tres cossos: el de les aules, de dos nivells, que s’organitza mitjançant un vestíbul i patis interiors; el de seminaris, que apareix perpendicular a la Diagonal i és el més alt, de planta baixa i quatre; i un tercer cos que té la mateixa alçada que el primer i engloba l’administració, la biblioteca i l’aula magna.
L’element més singular d’aquesta ampliació és el voladís del bloc de l’accés principal (bloc1). Les seves alineacions estan vinculades a l’edifici preexistent. Per una banda, les dues primeres plantes enretirades es troben en la mateixa línia que el cos baix de l’edifici principal i, per altra banda, les tres plantes que s’avancen en forma de voladís es troben en el mateix pla que el volum més alt de l’antiga facultat. Aquesta connexió formal entre les dues edificacions s’evidencia de forma més nítida a mesura que ens aproximem a l’edifici, especialment si ho fem des del vèrtex sud-oest. Aquest gran volum blanc actua com un paspartú del primer Premi FAD. En canvi, si l’observem frontalment, des de l’altra banda de la Diagonal, aquesta relació no es percep. Per a la nova ampliació es va voler mantenir el paviment de pedra de la plaça existent, que es va haver d’encarregar expressament amb el mateix format de 50 x 50 cm que ja no es fabricava. Decisió molt encertada per donar continuïtat visual a tot el conjunt.

Sistema constructiu

En tot moment, el nou edifici cerca la neutralitat. Es tracta de quatre caixes blanques de línies molt depurades. Hi ha un gran rigor geomètric que es fa palès a les façanes de mur cortina. Són de tipus graella (stick) sèrie FW50+SG, de Schüco, format per dobles muntants i travessers definint un mòdul base de 120 cm, constituït per 90 cm de buit (envidrament) i 30 cm de ple (panell opac), que es va repetint al llarg de l’edifici. L’envidrament està format per vidre laminar a la cara interior, capa de control solar i baixa emissivitat, cambra d’aire de 20 mm i vidre exterior trempat i serigrafiat amb cercles opacs de color blanc. Aquest vidre exterior passa a ser laminat on hi ha risc d’impacte des de l’exterior. Aquest mur cortina combina el vidre amb zones cegues amb panell compòsit (composite) amb aïllament exterior i finestres practicables i portes d’una i dues fulles d’obertura exterior. El voladís està revestit amb fals sostre de panell compòsit seguint la retícula de façana tot cercant la continuïtat en la pell de tot l’edifici.

L’estructura vertical està formada per pilars i sostres reticulars de formigó armat, un dels canvis respecte el projecte original d’Enric Sòria, Juan Ignacio Quintana, Neus Lacomba i Víctor Setoain on l’estructura era metàl·lica. Al perímetre de l’edifici el sostre fa un reclau per aconseguir una secció reduïda del cantell del forjat i així no alterar visualment la modulació buit-ple de la façana del projecte bàsic. L’estructura metàl·lica s’ha mantingut en el volum de tres plantes en voladís del cos sud. La llum del voladís és d’11 m dels que només en veiem nou ja que els pilars queden enretirats del pla de façana per seguir l’alineació del porxo de l’edifici adjacent. La secció d’aquests pilars de formigó al costat de la façana s’ha ajustat el seu càlcul al màxim per tal de ser fidel al disseny original d’estructura metàl·lica.
Des del punt de vista tècnic, aquest voladís genera un moment flector que es transmet als murs del nucli rígid del bloc 1 mitjançant forjats posttesats. El nivell i quanties d’armat d’aquests murs era tal que, tot i disposar de barres amb vàries capes, no era possible un correcte vibrat del formigó. Per aquest motiu, es va emprar un formigó autocompactant d’alta resistència i amb la suficient fluïdesa per una correcta posada en obra. Es va fer servir un sistema topogràfic de seguiment i control de fletxa a la punta del voladís a mesura que s’anaven incorporant càrregues (forjat col·laborant, paviment de terratzo, mur cortina i graves en coberta) i, al final, va fletxar 2 cm, segons el que ja estava previst.

La compartimentació interior de l’edifici és d’obra de fàbrica en els nuclis de comunicacions i, a la resta, és de tancaments d’entramat metàl·lic i guix laminat. El cel ras és continu a les zones administratives i acústic i registable a les zones d’aules i als passadissos per facilitar la supervisió i el manteniment de les instal·lacions. Un cop finalitzada l’obra ha calgut incorporar extradossats acústics a les parets de les aules per tal de resoldre els problemes de reverberació de so que s’hi van detectar.
El paviment de tot l’edifici és de terratzo negre creant un contrast extrem amb el blanc de l’edifici. En canvi, en l’obra de 1958 el blanc i el negre també hi són presents, però modulats per l’escala de grisos. En aquest sentit, s’estableix un diàleg entre els dos edificis, ja que l’un és el complement o també l’antítesi de l’altre: així en l’edifici antic l’estructura és de color gris i en el nou de color blanc, les fusteries del primer són d’acer negre, mentre que en les del segon, són d’alumini blanc.
Amb la voluntat de preservar el sabor minimalista del projecte, les cobertes invertides i impermeabilitzades amb membrana projectada de poliuretà, són acabades amb graves. S’han evitat el cossos sortints en coberta. Els badalots són gairebé imperceptibles i les seves obertures il·luminen els nuclis d’escala accedint-hi per escales de gat. Estava plantejat prescindir de goterons en el coronament de l’edifici, encara que, finalment, es va optar per la seva mínima expressió i així evitar les petges dels regalims de pluja a la façana que alterarien la seva estètica.

Aparcament i canvi de vial

L’aparcament al soterrani 2 d’aquest nou edifici planteja el seu accés rodat a través d’una rampa que connecta amb l’aparcament existent de l’edifici Tomás y Valiente, al que s’accedia pel carrer Pere Duran i Farell, zona on ara se situa la nova edificació. Com l’aparcament existent no podia deixar d’estar operatiu, abans d’eliminar l’accés original, es va haver de fer-ne un de nou, per l’Avinguda de Pedralbes, a l’extrem oposat. El nou aparcament disposa de 33 places de cotxe (més 36 de moto) d’ús privat, que s’afegeixen a les 66 places de l’aparcament existent, donant un resultat de 99 places de cotxe.Els murs pantalla de formigó armat del nou aparcament són molt polits, acabats amb extradossat mixt de bloc de morter a la base i guix laminat a la part alta, cambra bufa, amb canalització per l’interior i ventilació.

Transplantament

Es va realitzar el transplantament del cedre, amb sistema patentat treeplatform, a càrrec de Dr. Arbol, especialistes en aquest tipus d’intervencions, amb gran èxit de supervivència. Es va aïllar un pa de terra que, junt amb el cedre, pesava prop de 50 tn, que es va aixecar i moure amb grua de gran tonatge. Avui, podem constatar que el cedre s’ha adaptat satisfactòriament en la seva nova ubicació.

La llum protagonista

Totes les aules i despatxos tenen llum natural. La llum és la gran protagonista de l’edifici i envaeix tots els seus racons, fins i tot els lavabos. Les aules del soterrani 1 reben llum dels tres patis anglesos amb acabat de grava blanca; la seva austeritat i aridesa contrasta amb la vegetació més rica dels patis de l’edifici principal, tot i que es podrien haver col·locat algunes jardineres per trencar amb l’asèpsia de l’edifici. L’edifici, de dia, és un enorme tamís que filtra la llum de banda a banda, és com un delicat vel blanc que fa de teló de fons de l’edifici original de 1958. En canvi, a la nit, els seus quatre volums esgraonats llueixen com si fossin una cuca de llum.

Sistema fast-track

L’obra principal, un cop resolts els treballs previs, fou realitzada en només 12 mesos , tot i la seva complexitat.
Això va ser possible aplicant criteris de sistema fast-track, on els ajustos en el disseny del projecte i l’execució de l’obra es realitzaven de manera solapada, superposant activitats i, obtenint, d’aquesta manera, una reducció de temps d’execució. Podem fer un paral·lelisme amb l’edifici principal de 1958 que es va fer a correcuita en un any, per la necessitat d’ubicar els estudis de Dret de la UB quan els estudiants ja no cabien a l’edifici de la Plaça Universitat.
Aquest, va resultar ser l’òpera prima d’uns joves arquitectes que plantejaven una nova forma de construir que no tenia res a veure amb els edificis d’altres facultats. Dret es considera un dels exemples del canvi en l’arquitectura pública a Barcelona després de la Guerra Civil.
Edifici racionalista i funcionalista amb llenguatge proper a Mies van der Rohe i els principis de De Stijl, en un país que tenia molt poca disponibilitat tècnica. Els autors van definir el projecte i tots els seus aspectes més tècnics.Van necessitar 80 plànols per definir tots els detalls. Avui semblen pocs, però per l’època eren molts. Va suposar una nova manera de treballar dels arquitectes.
En les seves pròpies paraules “la primera comesa de l’arquitecte és ‘ser útil’ i davant els problemes que es presenten en la construcció només és possible ser útil essent tècnic (…) s’ha d’intentar construir una casa com es construeix un rellotge”.

Direcció d’execució

Miquel Griera, encarregat de la direcció d’execució i el control de qualitat, ha seguit el mateix esperit d’utilitat i tècnica dels primers arquitectes.
Així, assumí el canvi estructural de l’obra filant molt prim en el replanteig perquè no es veiés afectat el resultat final, vetllà per la correcta planimetria i alineació de la connexió entre el voladís i el cos principal del bloc 1, va valorar alternatives de sistemes constructius i materials per atendre els condicionants de temps i pressupost, etc. El compromís d’aquest arquitecte tècnic amb la professió i el seu respecte absolut per la qualitat i la feina ben feta, han fet que aquesta obra hagi quedat finalista als Premis Catalunya Construcció 2017 en la categoria de Direcció de l’Execució de l’obra.

Conclusions

El nou edifici transpira rigor de volums i d’estructura, i inclou la transparència de les façanes dins la composició com el seu avantpassat. Acompanya, complementa i tanca el recinte de la Facultat de Dret pel seu costat oest. La manca de tectònica fa que el percebem com uns contenidors abstractes. No es distingeixen les diferents orientacions en façana, així la façana oest longitudinal rep una radiació molt difícil de controlar al estar despullada de qualsevol tipus de protecció. Es confia exclusivament en l’efectivitat del vidre baix emissiu i el seu factor de control solar. Per tant, el termòstat treballarà més del que caldria si s’hagués optat per solucions com, per exemple, una doble pell, lames, etc. que hagueren trencat amb aquesta puresa formal. Per modular la llum a les aules i despatxos s’han incorporat estors manuals en cada finestra que no són els més adients per un edifici d’ús docent, ja el seu ús intensiu provocarà que precisin reparacions freqüents. A l’accés nord, pel bloc 4, trobem una minsa lleixa de vidre que amb prou feines compleix la seva funció d’aixopluc. Per tant, s’ha sacrificat funcionalitat a favor d’una estètica minimalista.
L’interior manté el mateix criteri purista i els alçats dels passadissos estan molt ben dibuixats. Les instal·lacions estan pensades i integrades en l’especejament dels seus panells.  Les sensacions de dins són diferents a les de fora. A l’exterior perdem l’escala, és uniforme ja que el que es pretén és acompanyar l’edifici existent. Un cop a dins, es perd l’orientació a causa de la monotonia d’espais.

Manca un lloc representatiu, només hi ha una doble alçada en planta baixa que comunica el bloc 1, 2, 3 amb el 4 a través d’una escala d’un sol tram. Així, l’accés sud, precedit per l’imponent voladís i una doble porta, dona pas a un espai reduït i funcional, enfront, els ascensors i, a la dreta, el llarg passadís des del qual es té sempre contacte visual amb l’edifici preexistent fins arribar al bloc de les aules. Aquesta absència d’un accés emblemàtic potser es deu al fet de voler donar protagonisme al vestíbul de 1958. Aquest edifici sempre s’emmiralla amb el seu veí, i el diàleg entre tots dos és constant. Els pas exterior que es genera entre l’un i l’altre no separa ni confon sinó que unifica.

Avui, aquest elegant edifici, tot just inaugurat, llueix blanc i radiant. Caldrà esperar si el pas del temps el tracta tan bé com el seu predecessor.

Evolució cap a l’eficiència energètica de la pell dels edificis

Un projecte de tan llarga trajectòria –17 anys des de l’original concurs d’idees–, com ho és el de l’ampliació de la Facultat de Dret, de ben segur que dóna lloc a modificacions pel camí, modificacions que molts cops resulten d’imperatius econòmics i millores o retallades que afloren durant el desenvolupament del procés.
L’obra finalment, s’ha pogut executar en un temps molt ajustat d’un any, pel sistema fast-track, és a dir, per la via més àgil possible de contractació per fases, desenvolupant així els sistemes d’acabats i instal·lacions menys determinants, a mida que el projecte s’anava acomodant a les necessitats i als recursos econòmics disponibles. S’ha optat por una col·laboració públicoprivada, en la que Ampliació de la Facultat de Dret n’ha estat el promotor i AccionaSorigué els contractistes. Children’s Investment és el fons d’inversió que ha avançat els diners per poder tirar endavant una necessitat històrica d’aquesta facultat que, de feia molt, tenia carències d’espai físic.

Perfil de costos

El perfil de costos de l’estudi econòmic que es presenta en aquest reportatge, no ha considerat el bloc de treballs previs, centre de transformació,
escomeses i serveis afectats, així com algunes partides dels accessos exteriors, ni la urbanització, per tal de centrar l’anàlisi només en l’edificació, i fer-lo així comparatiu amb d’altres exemples d’ús i tipologia similars.

Econòmicament el capítol més important i també el més compromès amb la imatge de l’edifici, ha estat el de les façanes. Amb un 31% del cost global. El projectista ha bolcat els recursos en dissenyar un tancament perdurable i climàticament eficient. Es tracta d’un mur cortina tipus graella (stick) d’alumini d’alta qualitat muntat sobre fusteria reforçada, amb doble junt d’estanquitat i sistemes de ventilació i drenatge independent per  cada mòdul, que alterna tancament amb vidre fix, amb fusteria d’alumini de la mateixa qualitat i panells de compòsit amb aïllament incorporat. El vidre exterior és temprat i inclou una serigrafia al 50% de la superfície, un tractament per control de la emissivitat produïda per la radiació solar, cambra de 20 mm i laminar 4+4 mm per interior.

Si posem costat per costat l’edifici del 1958 i el del 2018, podrem entendre molt be cóm ha evolucionat al llarg d’aquests 60 anys, l’atenció per la eficiència energètica de la pell dels edificis. A l’interior trobarem el mateix terratzo, envans ceràmics o de pladur, falsos sostres de plaques
de dimensió més o menys similars, o de guix laminat i uns acabats equivalents.
Però si ens fixem en la pell, aquí si que veiem un salt quantitatiu importantíssim: mentre l’any 1958 l’estructura metàl·lica traspassava la pell (pont tèrmic de manual), i la retícula quedava reomplerta amb peces armades acabades amb gres per l’exterior, al 2018 la complexitat en el sistema de tancament continu i ben aïllat amb vidres especials, junts d’estanquitat, ventilacions, drenatges i una fusteria d’alumini de secció complexa ens expliquen el salt tecnològic que s’ha produït a indústria de la construcció en 60 anys. Es podria fer un exercici molt interessant posant de costat les tres seccions principals de façana (en el tall per les obertures) atenent a quines han estat les variacions d’un model encara de perfils laminats (la patent Mondragón, suposo) a una fusteria Shüco, que s’aproxima a la tecnologia de l’automoció.
La mateixa necessitat resolta de forma molt diferent en pro d’obtenir un tancament eficient energèticament parlant. Amb això no volem desmerèixer en absolut la qualitat d’aquell primer edifici de López Íñigo, Subías i Giráldez que ja en aquell temps presentava solucions molt innovadores com ho eren les plaques de forjat alleugerit tipus Durisol els cels rasos de plaques de guix perforat per absorbir el so o la calefacció disposada per sota del paviment a modus de terra radiant, per no veure els radiadors de fosa.
La compacitat dels quatre blocs ve compensada per la alternança de tres patis que proporcionen llum natural a les quatre façanes i per la gran superfície vidriada d’aquest mur cortina que tracta que l’espai interior sempre estigui connectat amb l’exterior. És evident que aquell espai magnífic i desmesurat del hall de la primera facultat avui és impensable, sobretot si anem justos de pressupost.

Inversió en instal·lacions

La inversió en instal·lacions és l’altre paquet econòmic important (28,86%), on destaca com gairebé sempre, el capítol de ventilació i climatització. Cal dir en aquest cas, que la implantació de nous equips, ubicats en el quart bloc, el més gran dels quatre, abastarà altres edificis del campus, i permetrà tant actualitzar com renovar unes instal·lacions que durant anys han estat  incorporant afegits i solucions parcialment efectives.

Amb tots els condicionants de la operació, ja sigui pel llarg procés de desenvolupament del projecte, els agents que han intervingut i la dificultat en aconseguir els recursos econòmics, podem afirmar que el resultat del cost per metre quadrat ha estat molt afinat; 892 €/m² és un bon resultat final. Sembla adequat igualment haver incidit amb força sobre allò que ha de perdurar: façanes i cobertes i deixar la part interior amb menys grau de compromís, tot considerant que els usos en aquest tipus d’equipament molts cops s’han d’anar ajustant amb el pas del temps a les necessitats de l’usuari.
Faltarà veure en el termini de 10 anys quin és el preu final per a l’Administració; de moment el cost de la construcció i el manteniment durant aquest temps l’assumeix el fons d’inversió The Children’s Investmen Fund (TCI), un dels fons més agressius i més rentables del panorama financer mundial.

PERFIL DE COST: FACULTAT DE DRET
							PEM		PEC
CAPÍTOLS						IMPORT	€€/m²	€€/m²		%
ENDERROCS i MOVIMENT DE TERRES						213.406,28	13,34 €/m²	253.953,52	15,87€/m²	1,78%
	DESMUNTATGES i ENDERROCS				11.936,04		12,59 €/m²	239.749,63	14,98€/m²	1,68%
	MOVIMENT DE TERRES				201.470,28		0,75 €/m²	14.203,89	0,89€/m²	0,10%
SISTEMA ESTRUCTURAL						2.073.730,91	129,61 €/m²	2.467.739,78	154,23€/m²	17,28%
	FONAMENTS				160.660,34		10,04 €€/m²	191.185,80	11,95€/m²	1,34%
	ESTRUCTURA				1.913.070,57		119,57 €/m²	2.276.553,98	142,28€/m²	15,94%
ENVOLUPANT, COMPARTIMENTACIÓ i ACABATS						5.994.531,61	374,66 €€/m²	7.133.492,62	445,84€/m²	49,95%
	TANCAMENTS I PARTICIONS				4.551.195,28		284,45 €€/m²	5.415.922,38	338,50€/m²	37,92%
	CELS RASOS				297.689,23		374,66 €/m²	354.250,18	22,14€/m²	2,48%
	REVESTIMENTS				443.414,57		27,71 €/m²	527.663,34	32,98€/m²	3,69%
	PAVIMENTS				454.907,55		28,43 €/m²	541.339,98	33,83€/m²	3,79%
	FUSTERIA i SERRALLERIA				247.324,98		15,46 €€/m²	294.316,73	18,39€/m²	2,06%
SISTEMAS DE CONDICIONAMENT I INSTAL·LACIONS						3.463.412,47	216,46 €/m²	4.121.460,84	257,59€/m²	28,86%
	SANEJAMENT				137.307,12		8,58 €€/m²	163.395,47	10,21€/m²	1,14%
	FONTANERIA i APARELLS SANITARIS				38.523,21		2,41 €€/m²	45.842,62	2,87€/m²	0,32%
	ELECTRICITAT I ENLLUMENAT				1.119.479,52		69,97 €€/m²	1.332.180,63	83,26€/m²	9,33%
	VENTILACIÓ I CLIMATITZACIÓ				1.464.078,94		91,50 €€/m²	1.742.253,94	108,89€/m²	12,20%
	TELECOMUNICACIONS				112.510,52		7,03 €€/m²	133.887,52	8,37€/m²	0,94%
	PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS				141.382,97		8,84 €€/m²	168.245,73	10,52€/m²	1,18%
	ELEVADORS				52.020,49		3,25 €€/m²	61.904,38	3,87€/m²	0,43%
	CONTROL i REGULACIO				385.580,97		24,10 €/m²	458.841,35	26,68€/m²	3,21%
	GAS				12.528,73		0,78 €/m²	14.909,19	0,93€/m²	0,10%
EQUIPAMENTS I DIVERSOS						103.607,14	6,48 €/m²	123.292,50	7,71€/m²	0,86%
	EQUIPAMENTS				60.735,92			72.275,74
	DIVERSOS/AJUTS				42.871,22			51.016,75
SEGURETAT I SALUT						151.969,18	9,50€/m²	180.843,32	11,3€/m²	1,27%
	SEGURETAT I SALUT				151.969,18		9,50 €/m²	180.843,32	11,30€/m²	1,27%
TOTAL PRESSUPOST (PEM)						12.000.657,63	750,04 €/m²			100.00%
TOTAL PEC (PEM x 1.19)								14.280.782,58	892,55€/m²
Total superfícieconstruïda			16.024,00		m²

Autoria de les fotos: Chopo i Jordi Marcè arquitectes

Autoria de l’article