Fitxa tècnica
Nom de l’obra: Centre Cívic Cristalleries Planell
Ubicació: Barri de Les Corts, Barcelona
Promotor: BIMSA
Autors del projecte i directors d’obra: David Lorente Ibáñez, Josep Ricart Ulldemolins, Xavier Ros Majó, Roger Tudó Galí (Harquitectes)
Col·laboradors del projecte: Blai Cabrero Bosch, Montse Fornés Guàrdia, Toni Jiménez Anglès, Berta Romeo, Carla Piñol, Xavier Mallorquí, Andrei Mihalache
Director d’execució de l’obra: Lluís Cañizares Garcia (Estudio Taller 10 Cañizares)
Coordinador de seguretat i salut: Ángel Muñoz (GPO)
Constructor: Construcciones DECO
Cap d’obra: Iván Romera
Principals industrials: Mercadomotika, Controlli Delta Spain, Carinbisa, IASO, Transmetal, Decoval
Data d’acabament de l’obra: 11 novembre 2016
Aquest edifici és la reconstrucció (es va enderrocar gairebé tot excepte les façanes a sud i oest, pel que, al meu parer, no es pot considerar una rehabilitació sinó més aviat una reconstrucció) d’una antiga fàbrica de vidre en equipament, més concretament en centre cívic, promogut i gestionat per l’Ajuntament de Barcelona. Ha estat projectat per el mateix estudi d’arquitectes (1) que va dissenyar l’edifici de l’ICTA-ICP al Campus de la Universitat Autònoma de Barcelona, i que va ser objecte d’un reportatge en el número 347 d’aquesta revista. Per tant, se’ns brinda l’oportunitat ara de poder comparar els dos edificis tenint en compte una interessant diferència: mentre que la seu de l’ICTA era un edifici de nova planta i sense gairebé condicionants en l’entorn, aquí ens trobem amb un edifici que és una reconversió d’una antiga edificació en un centre social municipal, i en un entorn urbà molt consolidat. D’aquí veurem com, amb un mateix plantejament de l’estudi HArquitectes que es caracteritza per donar una gran importància a la construcció i la sostenibilitat a la seva arquitectura, i aplicant els mateixos criteris, les diferents característiques d’ambdós edificis els duen a proposar solucions molt diferents a cada un d’ells.
Si comencem per descriure la construcció, veurem que l’ICTA té una planta rectangular, ortogonal i controlada per la geometria pròpia de l’edifici i, conseqüentment, una estructura de pòrtics regulars i uniforme. En canvi a Cristalerías Planell l’edifici es va haver d’adaptar a un parcel·lari preexistent amb un solar triangular. En la reconstrucció es va mantenir que l’estructura vertical fos de parets de càrrega -una forma d’integrar-se en el sistema constructiu del vell edifici- el que ha estat la base de l’expressió arquitectònica de tota la intervenció: els aparells d’obra de fàbrica. Mentre que a l’ICTA els materials amb que varen experimentar els arquitectes foren bàsicament el formigó (climatitzat), la fusta i el plàstic aquí han treballat a fons el maó -com a homenatge a la construcció original- i el vidre -com a homenatge a l’ús original de l’edifici, on s’hi fabricaven objectes de vidre.
El maó
El maó i la seva fàbrica lliguen l’edifici nou a l’edifici original, com ja he dit, però no en el seu vessant estètic sinó en la seva part tectònica ja que a l’edifici original el maó hi és molt present com a construcció però no en la seva expressió formal, ja que previsiblement tota la fàbrica de maó hauria d’haver estat recoberta per un estucat llis, com en la porció de façana de l’antiga entrada.
La fàbrica de maó es present tant en el treball clàssic de maó roig de les arcades de la façana preexistent com en les nombroses fàbriques del nou edifici, fins i tot el maó, posat a sardinell, és present en diversos paviments del nou edifici. Cada una de les fàbriques i cada un dels tipus de maons, són objecte d’una reflexió prèvia i tenen un motiu estètic o funcional, per a la seva elecció. El maó roig en la part inferior de la façana, es relaciona amb l’original, el de color ocre, en la part superior, remarca la part del volum que no hi era originalment. El maó industrial en el nucli d’escala i partions, per ser sense hidrofugar pel seu comportament higrotèrmic i pel seu comportament estructural.
És de destacar la juxtaposició o combinació de diverses fàbriques i tipus de maons en un sol pany de paret, cosa que no és molt usual i que, al meu entendre, és la principal causant de què les façanes tinguin una personalitat tan forta i estranya alhora, en la seva apreciació de prop, tant des de fora com des de dins de l’edifici. Una complexitat que sense recórrer en absolut a la decoració, crea una estètica sofisticada i una relació entre el nou i el vell molt agradable. Només una observació però: el maó industrial -el gero- de la fàbrica interior, que és el que està més a prop de l’usuari, la que li passa a tocar, es la que té un aspecte i una textura més vulgar. El que fa que, juntament amb unes fusteries interiors, de fusta sense envernissar. (4) i dels forjats vistos, els interiors de l’equipament es percebin com a provisionals, amb un aspecte una mica aspre que contrasta amb la sofisticació de les envoltants exteriors.
El vidre
El vidre està present fins i tot en la mateixa fàbrica de maó!, s’hi incorpora en forma de bloc (o maó) en els panys més sofisticats, constructivament parlant, de les façanes. També és molt present el vidre en el frontis de pavès (2) de la façana sud. Una façana pensada per captar el sol i climatitzar l’edifici, com després veurem. També ens podríem pensar que el vidre és el material de recobriment de les claraboies de les xemeneies, si bé en aquest cas es tracta d’una làmina de plàstic transparent. Tot i així, les xemeneies -que són les que donen l’extrema personalitat a l’edifici des de lluny- podríem considerar que són formades d’un material “vitri”. En el cas del vidre, sense recorre –ni possibilitat de fer-ho– a una correlació literal amb el seu ús original de l’edifici, aquests elements ens suggereixen la finalitat per a la qual va ser construït, en són com una velada memòria.
Així doncs, mentre que a l’ICTA els materials escollits ho foren per ser els que millor complien una funció d’ús, aquí els materials s’han escollit per complir una funció utilitària però també per complir una funció de memòria i respecte a les preexistències, però sense renunciar en absolut a avançats i ambiciosos sistemes de control climàtic passiu a l’edifici, com tot seguit veurem.
Quant als sistemes de confort i d’estalvi energètic, a l’ICTA eren molt complexos com era d’esperar en un edifici experimental dins d’un campus universitari. A Cristalerías Planell han hagut de ser molt més simples per facilitar la posada a punt, la facilitat del manteniment i per una menor disposició econòmica en comparació a l’ICTA. HArquitectes expliquen la idea (3) que les despeses energètiques durant la construcció d’un edifici provenen en la major part de recursos o transformacions de productes sòlids, molt menys de líquids i molt pocs de gasosos, formant una piràmide amb els sòlids a la base. En canvi durant el funcionament de l’edifici, en la seva vida útil, aquesta piràmide s’inverteix, essent els elements gasosos els que més recursos gasten, després els líquids, i en una proporció molt menor, els sòlids. Per aquest motiu la climatització passiva de l’edifici es basa en els fluids, i sobretot en l’aire.
Funcionament de l’edifici
La secció de l’edifici explica el seu comportament: el control i la gestió de l’aire en condicions naturals. A l’hivern cal controlar les pèrdues per renovació, amortitzar l’alta càrrega interna acumulada en la inèrcia d’una estructura murària i captar l’aire net des del pati que actua com a recuperador natural. A l’estiu es tracta de dissipar movent el màxim volum d’aire possible i capturar l’aire des dels patis vegetats i ombrívols. Els motors del moviment d’aquest aire són estrictament naturals a partir de l’ús de xemeneies solars i barrets amb efecte venturi. La ventilació creuada entre patis queda descartada per programa i per evitar conflictes acústics, per tant l’edifici dota a cada franja d’espais d’ús d’una llarga interrupció estructural per on l’aire circularà en vertical “estirat” per la potència del sol en les xemeneies, que alhora doten l’edifici d’una silueta i una materialitat transparent i característica. Les dues eines bàsiques de confort climàtic de l’edifici són l’aprofitament i activació de la inèrcia (estructura portant) i el moviment de l’aire.
No existeix condicionament artificial de l’aire, però si que cal moure’l de forma controlada i intencionada; a l’hivern s’ha de moure poc per amortitzar les altes càrregues internes degudes a l’ús docent (amb base a sensors de CO2), a l’estiu s’ha de moure per temperatura i en quantitat suficient per a treure la càrrega interna i evitar sobreescalfaments.
L’eina que mou aquest aire és un motor natural que actua alhora com a coberta de l’edifici. Consisteix en quatre xemeneies solars que generen, gràcies a la seva matèria i geometria, tres sistemes naturals de ventilació: L’efecte xemeneia produït per la diferència d’alçada amb els espais interiors, l’efecte venturi produït pels barrets de remat que garanteixen ventilació nocturna i per últim, l’efecte hivernacle produït per la superposició d’una superfície transparent (ETFE) sobre una superfície negra. Les temperatures a les que arriba el sistema són molt més altes a l’estiu (necessàries per a moure 16.000 m3/h) que a l’hivern. La geometria piramidal de les xemeneies respon al moviment del sol al llarg del dia en època estival.
Per altra banda, l’equipament genera energia elèctrica amb plaques solars flexibles integrades en les xemeneies solars. La capa absorbent de la xemeneia solar és una lamina negra que ha d’adquirir altes temperatures per tal de produir el moviment de l’aire. Es van realitzar proves durant la construcció per tal de confirmar que les plaques solars FV mantinguessin la temperatura exigida en les simulacions de la capa absorbent, per tant en les orientacions més optimes de les xemeneies, es van instal·lar 12 m2 de plaques (3 KWp) que, sense reduir la potència de la xemeneia, produeixen electricitat d’autoconsum.
David Lorente Ibáñez, Josep Ricart Ulldemolins, Xavier Ros Majó i Roger Tudó Galí (HArquitectes)
De l’experiència de funcionament durant aquests dos anys se’n desprèn que el sistema funciona bastant com es preveia en els càlculs, tot i que s’ha vist que la captació solar per la façana de pavès escalfa excessivament l’edifici, el que dóna una idea del que anem dient des de fa molt temps: l’enorme poder calorífic del sol i la importància del control de la seva radiació en les nostres latituds. S’està estudiant com corregir aquest problema, cosa que no serà gens difícil sense que la idea del projecte es deteriori el més mínim al poder disposar de la galeria de ventilació per instal·lar el filtre solar.
Per a la calefacció, s’ha instal·lat un terra radiant i refrigerant amb producció geotèrmica de 7 piques.
Com a conclusió i com a comparativa s’evidencia que a Cristalerías Planells el disseny i la formalització de l’edifici son conseqüència, encara més que en l’ICTA, del disseny i del funcionament del sistema climàtic sense prejudicis ni tabús quant a una intervenció amb preexistències. El que demostra que en una intervenció en un edifici preexistent és possible introduir elements de energia sostenible sense desvaloritzar-lo.(5)
El cost
Per últim voldria parlar del cost de l’edifici. Com hem defensat sempre des de la secció Anàlisi d’obra, l’econòmica és part important en la concepció i el resultat final de qualsevol construcció. En aquest cas m’agradaria fer un parell de reflexions que relacionen projecte i obra amb els costos. Per una banda, la important introducció d’elements de control climàtic no han fet que la ràtio del cost de l’edifici sigui més elevat que en una construcció “usual” o “tipus”. Possiblement part del seu cost s’ha compensat, com ja he dit abans, en uns acabats interiors bastant espartans.
La segon reflexió és precisament que el cost de tancament de l’obra s’ha fet per sota del cost real de l’edifici. És aquest un cas, aquí constatable, d’un problema molt més extens encara que no se’n parli públicament: els pocs beneficis -en aquest cas fins i tot, pèrdues- que tots els agents de la construcció obtenen en els contractes tant públics com privats. Afecta a les empreses constructores, degut als sistemes d’adjudicació a la baixa i a les previsions de beneficis no previstos que després no es cobreixen, a causa tant per la normativa actual de contractació, com per una millor precisió dels projectes i del control econòmic en obra. Afecta als operaris i subcontractistes que treballen per a les constructores, que han de retallar costos -i beneficis- si volen seguir treballant per a elles. Afecta als tècnics per els mateixos motius i perquè les seves professions s’han complicat molt en aquests darrers anys sense que això s’hagi vist repercutit en els seus honoraris. No sé si el mercat s’autoregularà ara que hi comença a haver més feina, perquè no sóc economista, ni sé si els economistes poden saber-ho. El que sí sé és que, com a mínim, s’ha de fer públic:
En aquests moments, a Catalunya, hi ha forts indicis que els qui treballen en el sector de la construcció, tant pública com privada, estan fent-ho en molts casos, per sota del cost just i real de la seva feina. Que hi ha feina, però també en aquest sector i englobant tots els seus nivells, és a precari i no crea riquesa. Els ciutadans han de saber que la millora de les dotacions públiques en arquitectura és possible gràcies a l’esforç i al temps no remunerats de molta gent. I em temo que aquest greu problema s’estén a molts d’altres col·lectius professionals, com els de la sanitat, la docència i la gestió.
Notes:
(1) L’ICTA va ser dissenyat i construït conjuntament amb l’estudi d’arquitectes DATAE
(2) Podríem considerar els murs de pavès com una fàbrica armada?
(3) Encara que, segons ens diuen els arquitectes no és del tot precisa i hauria de
matisar-se, la he descrit perquè és molt entenedora visualment.
(4) Són de CARINBISA i no tenen protecció a part dels insecticides fungicides bàsics…
no estan a la intempèrie i no cal.
(5) És just dir però que en aquest cas, l’edifici no tenia valor patrimonial i només se’n ha
conservat una part petita i que, a més, l’entorn no condicionava en absolut la proposta.
Construcció d’un nou equipament municipal sobre la traça de l’antiga fàbrica
El projecte es desenvolupa a partir de les restes de l’antiga fàbrica de vidre artístic, un edifici d’inicis del segle XX, en desús des de feia molts anys i parcialment enderrocat. Sobre l’antiga traça es refà la nova construcció d’acord amb el programa funcional d’equipament municipal i conservant l’antiga façana de fàbrica d’obra catalogada com a patrimoni arquitectònic. De planta triangular, l’edifici s’emmarca entre les alineació del viari circumdant i consta de PB més 3 Plantes Pis homòlogues i una fracció de soterrani que ocupa una quarta part de la planta.
El projecte es caracteritza per la investigació en les maneres d’aplicar els materials constructius i de determinar les instal·lacions. Les solucions adoptades juguen amb uns pocs materials bàsics, buscant un tractament rude que recordi l’antic caràcter industrial, configurant unes estances per a un ús polivalent, i aplicant uns sistemes alternatius per al condicionament tèrmic, utilitzant primordialment les ventilacions per convecció, amb suport de geotèrmia, i prioritzant la il·luminació natural. Els esforços s’encaminen a optimitzar l’eficiència i minimitzar els consums d’explotació.
Els tancaments es desenvolupen amb obra vista, estudiant la disposició de les peces, amb intercalació de maons vidrats, i tot modulat conforme a les dimensions dels maons. També s’empra obra vista a les divisòries interiors, unes vegades amb acabat natural o d’altres amb aparença pintada. El formigó apareix per als paviments continus, les instal·lacions es plantegen vistes amb mecanismes de superfície, i la fusta i vidre de portes i finestres, completen les textures interiors.
Estructura
L’estructura es resol amb forjats unidireccionals in situ amb revoltó vist de formigó, conformada en tres crugies que es recolzen sobre murs de fàbrica. La crugia central, de menor dimensió, queda fragmentada per la ubicació del forat d’ascensor i pel buit de l’escala de comunicació. També s’hi ubiquen els passos d’instal·lacions, tot i que aquests es constitueixen de manera fragmentada respectant el creuament dels nervis del forjat per no interrompre’n la continuïtat. La cara inferior del forjat queda vista, amb acabat pintat i traçat de conductes i safates d’instal·lacions penjades entre nervis i revoltons.
La façana patrimonial del carrer Anglesola funciona com un element exempt vinculat a la resta de l’edifici mitjançant una estructura metàl·lica, de manera que es configura en aquesta orientació SE un espai intersticial que filtra la llum i regula el comportament tèrmic del tancament dels espais habitables: a l’estiu actuant com a cambra que ventila i atenua la irradiació solar, i a l’hivern exercint un efecte hivernacle per aprofitar els guanys tèrmics. En el vèrtex oposat de la planta es reprodueix la configuració d’un espai lliure intermedi que actua de doble tancament, i en els costats laterals, en canvi, es conforma una paret de dues fulles amb cambra i aïllament intermedi.
Climatització
La climatització de l’edifici s’articula a partir de les ventilacions creuades entre aquests espais de les dobles façanes i els conductes verticals cap a les xemeneies d’extracció, unes construccions sobre els terrats que donen continuïtat als esmentats conductes de ventilació i que forcen els fluxos de convecció. El sistema es complementa amb equips climatitzadors governats amb un sistema de control i sondatge. La calefacció s’aporta amb terra radiant, i també permet actuar per a refredament. Es declaren unes demandes estimades de: 11,16 kWh/m2·any per a calefacció i 7,01 kWh/m2·any per a refrigeració.
La distribució del pressupost
S’acompanya una taula resum de pressupost en la que s’han integrat les diferents etapes d’obra i es determina el còmput total d’imports agrupats per capítols i disciplines. Tots els preus assenyalats es corresponen a PEM i comporten una ràtio de cost total de 1,315€/m2 construït, que en aplicar un 19% de despeses generals d’empresa i benefici industrial ascendiria a 1.565€/m2.
Tot i conservar la façana i ocupació original, l’edificació s’aixeca com una nova construcció encaixada en l’antiga geometria, motiu que explica la incidència en gairebé un terç de la inversió per al capítol d’estructura i operacions preliminars. En concret repercuteixen en 438€/m2, desglossats en 343€/m2 d’estructura, 31€/m2 de fonaments, i 64€/m2 de treballs preliminars corresponents a enderrocs, adequació del terreny i, sobretot, a l’estintolament de la façana patrimonial que s’haurà de mantenir en peu fins que es pugui ancorar a la nova estructura.
L’envolupant és un altre capítol de significació que assoleix prop d’un quart del pressupost. D’una banda hi ha la coberta, que amb les xemeneies d’extracció fan doblar la ràtio de cost fins 109€/m2. D’altra banda inclou la restauració de la façana patrimonial, que es tracta com un lot d’obra diferenciat i que comprèn el netejat amb aigua a baixa pressió, eliminació de líquens, retirada d’afegits i fixacions, sanejat de junts, reposició de peces malmeses, reparacions amb morter de calç, restitució elements manyeria, i pintats al silicat. Això junt amb la construcció de les noves façanes representa un 14% del còmput global de pressupost, que equival a una repercussió de 187€/m2. Cal esmentar que l’import del capítol de tancaments de façana consisteix majoritàriament en fusteries exteriors (4/5 parts) i en molt menor mesura a acabats.
Nota de l’editor
Article de L’Informatiu número 361 de septembre de 2019.
Autoria de l’article
