Els habitatges han hagut d’adaptar-se a una nova manera d’entendre les relacions laborals i familiars
Els col·legis tècnics debaten sobre la millora dels hàbitats en la societat postpandèmia
La pandèmia de la Covid 19 ha trasbalsat les estructures de la nostra societat i ha fet palesa la necessitat de la millora dels nostres hàbitats perquè siguin més inclusius, segurs, resilients i sostenibles. Una transformació que va ser abordada de forma multidisciplinària en una jornada en línia, organitzada el passat desembre, en el marc de les Jornades Intercol·legials 2020.
La jornada en línia ‘La millora dels hàbitats en la societat post pandèmia per la Covid 19’, organitzada per l’Associació Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya va debatre, el 15 de desembre, la necessitat de millorar i adaptar els hàbitats per aconseguir un desenvolupament sostenible, econòmic, social i mediambiental, i garantir, més enllà de la crisi actual, el futur de les persones i del país, un tema transversal que s’alinea amb l’Agenda 2030 per aconseguir que les ciutats i els assentaments humans siguin inclusius, segurs, resilients i sostenibles.
Cap de les generacions actuals ha viscut una pandèmia de l’abast de la Covid 19. “És ara que es fa més necessari que mai reflexionar sobre quin ha de ser, com a col·legis tècnics, el nostre rol, quina ha de ser la nostra contribució. És sobretot l’hora de treballar plegats en benefici del bé comú”, apuntava a l’obertura de la jornada Celestí Ventura, president del CAATEEB i de la Sectorial de l’Enginyeria, Arquitectura i Tècnica de l’Associació Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya.
Un futur més sostenible de l’hàbitat urbà passa per la rehabilitació dels edificis existents
Josep Armengol: “Les ciutats han portat benestar, però la urbanització de la població també ha provocat desequilibris importants de pobresa i mediambientals”
La pandèmia de la Covid 19 ha comportat canvis en tots els àmbits, però molts d’ells ja estaven en marxa des de feia temps. Segons Josep Armengol, subdirector general d’Acció Territorial i de l’Hàbitat Urbà de la Generalitat de Catalunya, “la pandèmia ha estat un accelerant de la transformació, ens obliga a actuar, especialment als hàbitats urbans. És una oportunitat per construir àmbits urbans més sostenibles. Les ciutats han portat benestar, però la urbanització de la població també ha provocat desequilibris importants de pobresa i mediambientals”.
Celestí Ventura: “És imprescindible fer més sostenible, més eficient i més confortable el parc d’habitatges construït de casa nostra, un dels més envellits d’Europa”
En aquest sentit, l’onu va adoptar el 2015 l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, un pla d’acció a favor de les persones, el planeta i la prosperitat que planteja 17 objectius que abasten les esferes econòmica, social i ambiental. L’objectiu 11 parla d’aconseguir que les ciutats i els assentaments humans siguin inclusius, segurs, resilients i sostenibles. “És imprescindible fer més sostenible, més eficient i més confortable el parc d’habitatges construït de casa nostra, un dels més envellits d’Europa”, assegurava Celestí Ventura.
Més rehabilitació
Aquesta major sostenibilitat dels hàbitats passa, tant sí com no, per la rehabilitació. Les mesures de reactivació que la Unió Europea està impulsant per superar la crisi de la Covid 19 incideixen, precisament, en la rehabilitació i la sostenibilitat de les nostres ciutats. Un impuls gens gratuït. “La pandèmia ens ha canviat la percepció dels nostres habitatges, ens ha fet veure que sovint no estaven preparats per una situació com la que hem viscut”, assegurava Montse Bosch, arquitecta tècnica, professora i doctora en Sostenibilitat per la Universitat Politècnica de Catalunya.
Un estudi recent de la Generalitat Valenciana demostra que els edificis construïts a partir de 1981 han estat més amables per viure durant el confinament de la passada primavera, que va ser més problemàtic per a la gent que viu a pisos més petits i més antics per les seves mancances estructurals i de confort. Segons Montse Bosch, “cal millorar l’habitabilitat dels edificis i això passa ineludiblement per la rehabilitació i per una arquitectura més enfocada a la salut de les persones. La rehabilitació millora la vida de les persones i és un motor de reactivació econòmica”.
Montse Bosch: “La rehabilitació millora la vida de les persones i és un motor de reactivació econòmica”
La Unió Europea vol que d’aquí al 2030 es rehabilitin 35 milions d’edificis, el que crearà 160.000 llocs de treball, amb la sostenibilitat com a horitzó (els edificis són els responsables del 40% de les emissions de CO2). En aquest sentit, a casa nostra tenim camí per recórrer. La rehabilitació a Espanya amb prou feines representa el 30% de l’activitat del sector de la construcció, mentre la mitjana europea frega el 50% i els països més avançats arriben fins al 70%. Activar la rehabilitació ajudaria a lluitar contra l’atur, perquè és una activitat intensiva en mà d’obra.
La pandèmia també ha provocat un canvi d’usos dels edificis. Durant el confinament, alguna gent ha fet més vida als dormitoris, una altra a l’estudi, el balcó i les terrasses. Aquest canvi d’usos ha implicat una modificació de les necessitats de seguretat. “No estaven adaptades a una situació com aquesta. Hem d’entendre que els edificis tenen usuaris, hem d’escoltar-los i millorar-ne la gestió amb petites actuacions que millorin l’habitabilitat i la seguretat”, apuntava Narcís Bartina, exdegà del Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Girona.
Hàbitats més sostenibles
El nou paradigma nascut amb la pandèmia de la Covid 19 té un dels seus signes d’identitat en la reducció de l’impacte ambiental i augment del benestar en els hàbitats urbans, que són, segons David Alemany, arquitecte tècnic, ambientòleg i consultor ambiental d’edificació de l’enginyeria Deerns, “els responsables de bona part dels impactes ambientals provocats per l’home. Una realitat prèvia a la pandèmia, que no ha fet res més que reforçar la idea de transformació dels hàbitats urbans per fer-los més saludables i sostenibles, per tal de fer front als reptes actuals i futurs”.
Les previsions dels especialistes en urbanisme asseguren que el 2030 el 60% de la població viurà a ciutats que ara generen el 70% de les emissions i consumeixen el 60% dels recursos. Segons David Alemany, “vivim per sobre de la capacitat ecològica del país” i això té conseqüències. La contaminació, per exemple, provoca, segons l’Ajuntament de Barcelona, 350 morts prematures a la capital catalana. Altres estudis també situen la contaminació, per exemple, com uns dels factors que han ajudat a una major incidència de la Covid 19 en determinats territoris.
La ciutat ha de combinar adequadament la seva activitat econòmica amb una mobilitat eficient i sostenible
Abans de la pandèmia ja era necessari un urbanisme de baix impacte que incorporés estratègies sostenibles, saludables i transversals que donin resposta al gran repte de l’emergència climàtica. Aquestes estratègies han d’estar guiades per una idea clau: preservar el medi per a les generacions futures. “S’ha d’aprofitar l’experiència de l’emergència sanitària de la Covid 19 per encarar els problemes ambientals actuals i futurs. Una nova etapa en la qual l’eficiència i la salut seran dos temes imprescindibles”, assegurava David Alemany.
En aquest sentit, cal revaluar la sostenibilitat dels hàbitats i propiciar un canvi de model econòmic que ens ajudi a aplanar la corba de l’emergència climàtica. Això passa, segons David Alemany, “per una mobilitat més eficient i segura, per l’optimització dels recursos, per un urbanisme i una arquitectura sostenible i a escala humana, per ciutats compactes més connectades i més verdes, per educar la ciutadania en hàbits més sostenibles i saludables i per un nou estil de governança, enfocada a la política de residus zero”.
David Alemany: “S’ha d’aprofitar l’experiència de l’emergència sanitària de la Covid 19 per encarar els problemes ambientals actuals i futurs”
En aquesta línia s’inscriu, per exemple, l’aposta per l’ús de l’energia geotèrmica en ambients urbans. “La geotèrmia és una de les energies del futur, tant des del punt de vista de la sostenibilitat com des de l’econòmic. I Catalunya té potencial per ser capdavantera a Europa de grans projectes d’energia geotèrmica, un dels quals, per exemple, n’és el de l’Hospital de Sant Pau que, amb 307 pous, té les instal·lacions geotèrmiques més grans de la Unió Europea”, apuntava Joan Ignasi Herms, cap de l’àrea de Recursos Geològics de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
La geotèrmia, que es basa en l’emmagatzematge de calor sota la superfície, és menys coneguda que les altres fonts d’energia i més difícil d’instal·lar de manera particular a grans ciutats, on el subsol pertany a l’ajuntament i està ocupat per altres serveis. Tot i això, a Catalunya hi ha 431 instal·lacions privades i 93 públiques (hospitals, centres cívics, comissaries…). La geotèrmia és un sector fonamental per descarbonitzar el planeta, és una bona alternativa al gas natural i al fuel que podria solucionar el 48% de la demanda energètica de la UE”, assegurava Herms.
Noves relacions amb el medi natural
L’hàbitat postpandèmia també es pot veure transformat per l’aparició de noves relacions amb el medi natural. D’una banda, qui més qui menys aventura un canvi en el model turístic que ara coneixem. El turisme massiu podria donar pas a modalitats que potenciïn l’activitat a l’aire lliure i l’interès pel medi natural. Una possible opció és el turisme geològic. Segons Elena Esplandiu, geòloga especialitzada en recursos minerals i riscos geològics, “la geologia ens permetria conèixer i entendre el nostre país, això ens permetria prendre millor les decisions i mantenir l’equilibri”.
La certesa és que, arran de la Covid 19, la gent fa més activitats en espais oberts, com ara els geoparcs, territoris on els llocs i paisatges de rellevància geològica es gestionen per crear consciència i divulgar els factors clau relacionats amb els principals problemes a què s’enfronta la societat, com ara l’ús sostenible dels recursos naturals o la mitigació dels efectes del canvi climàtic. Al món hi ha 161 geoparcs, 15 d’ells a Espanya, i 2 a Catalunya, el de la Catalunya Central i el de la Conca de Tremp, una autèntica bíblia sobre com funciona el planeta.
Segons Elena Esplandiu, “aquests geoparcs poden ajudar a crear vincles amb la naturalesa per fer un turisme més sostenible, diversificant els espais i donant a conèixer paratges del nostre territori que no són tan coneguts. A més, també funcionen com a protecció per uns ecosistemes que s’han debilitat per causes naturals i, especialment, per causes antròpiques, provocant que ens afectin més els virus i les plagues. Amb propostes geoturístiques com aquesta es podria treballar per aconseguir un feedback mediambiental negatiu i revertir l’actual situació”.
Un altre dels reptes conseqüència de la pandèmia es repensar la relació entre l’agricultura i els entorns urbans. La Covid 19 ha fet valdre els espais agrícoles. “La pandèmia ens han fet repensar la relació amb l’agricultura de proximitat, una agricultura al servei de les persones, també ha fet florir els horts urbans i els horts socials”, apuntava Josep M. Vallès, enginyer agrònom i fundador de la cooperativa Tarpuna, que treballa en projectes d’agricultura, eficiència i pobresa energètica i digitalització amb criteris d’innovació social i d’impacte ambiental i social positiu.
Vallès aposta per recuperar la relació camp-ciutat que, fins als anys 50 del segle passat, havia estat molt estreta una gran ciutat com Barcelona, construïda paradoxalment sobre els terrenys més fèrtils de l’antic pla de Barcelona. Una recuperació que passa per “la creació d’espais compartits que ajudin a fer una ciutat més humana, que reivindiquin la professió de pagès i la no marginalitats dels espais agraris urbans, una agricultura que ajudi a minvar la pressió al medi natural i la crisi climàtica, de la qual la Covid 19 n’és un símptoma”, assegurava Josep M. Vallès.
El turisme de masses ha de donar pas a noves modalitats centrades en l’interès pel patrimoni i el medi natural
Nova mobilitat
Els nous hàbitats que ha de protagonitzar l’època postpandèmia aposten per una nova mobilitat que sigui capaç de construir nous models de ciutat. En aquest sentit, calen actuacions que tinguin un impacte positiu en poc temps, com ara la disminució de la capacitat de la xarxa de mobilitat. “Tot i que hi ha qui li atribueix una major congestió, la veritat és que en alguns projectes ha desaparegut el 25% del trànsit i a Barcelona es pot arribar a eliminar entre el 10 i el 30%”, afirmava Oriol Biosca, cap de Planificació Estratègica i Sostenibilitat del MCRIT (UPC).
La ciutat ha de recuperar una escala més humana i combinar els mitjans de transport públics i mitjans individuals més sostenibles
Els nous hàbitats que ha de protagonitzar l’època postpandèmia aposten per una nova mobilitat que sigui capaç de construir nous models de ciutat
Aquest model de ciutat convivial o relacional s’aplica a la ciutat de Barcelona des de fa anys, A partir dels anys 80 del segle passat s’han fet diferents actuacions per reduir l’espai destinat als vehicles privats com ara les remodelacions del passeig de Sant Joan, de l’avinguda de la Meridiana o de la Travessera de Dalt, per exemple. “Si aprofundim en aquesta tipologia d’actuacions urbanístiques tàctiques, tindrem un transport públic més eficient i uns espais públics més saludables i confortables”, assegurava Oriol Biosca.
En aquest sentit, el Pla Director Urbanístic (PDU) aposta per una metròpolis més compacta, amb un model de proximitat que apropi les activitats a les persones i faci un consum racional dels recursos. Un model que necessita una xarxa d’infraestructures integrada en el seu entorn que restauri la connectivitat ecològica i recuperi l’habitabilitat de l’espai viari per a l’ús ciutadà, que garanteixi la mobilitat de vianants i bicicletes, i que potenciï un transport públic col·lectiu que vertebri la metròpolis i canalitzi bona part de la mobilitat que avui dia es fa en cotxe.
Aquestes noves infraestructures podrien ser les anomenades ‘avingudes metropolitanes’, “vies a escala humana que afavoreixin el transport públic i que ajudin a desfragmentar un territori trencat el segle XX per les infraestructures viàries”, explicava Javier Ortigosa, enginyer i redactor del PDU metropolità. Dos bons exemples d’aquestes avingudes metropolitanes són la Gran Via, que podria enllaçar l’aeroport amb Montgat travessant Barcelona, o l’antiga C-245 entre Castelldefels i Cornellà de Llobregat, transformada en un eix urbà amable i sostenible.
“Hem de fer un pas enrere. Fa 300 anys, la mobilitat era a escala humana i els moviments interurbans es reduïen al mínim. En créixer les ciutats, l’espai públic es va repensar, van aparèixer els tramvies i les trames reticulars i rectilínies i, el segle XX, amb la generalització de l’automòbil es va perdre l’escala humana i ens vam dispersar pel territori, dificultant l’eficiència del transport públic. Ara, les relacions metropolitanes no estan pensades a escala humana. Ho podem canviar? Sí. Hem començat a recuperar l’interior de les ciutats i ara és el torn de la perifèria urbana”, assegurava Javier Ortigosa.
L’espai urbà ha de ser quelcom més que un espai de trànsit i ha de facilitar la convivència
Hàbitats més saludables
El planejament i la renovació urbana post pandèmia s’ha de fer amb criteris que afavoreixin la salut de les persones. En aquest sentit, l’arquitecte Pere Solà, actual director del Consorci Urbanístic del Centre Direccional de Cerdanyola (Parc de l’Alba), va posar com a exemple el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Vic, del en va ser coordinador, i que dibuixa els eixos que articularan la transformació que la capital osonenca viurà els anys vinents amb criteris d’innovació i sostenibilitat i que situa la salut com a eix central.
Aquest nou planejament urbanístic promou nous espais urbans que conviden a passejar, més illes de vianants i més grans, més espai per a les bicicletes i menys pels cotxes… “En definitiva, canviar el paradigma de la mobilitat a ciutat, com Vic, que pots recórrer de punta a punta a peu en 30 minuts. El camí cap a una ciutat sostenible passa per la creació de camins saludables, la reducció de la circulació de vehicles motoritzats i la construcció d’aparcaments dissuasius i paisatgístics connectats al centre amb de transport urbà”, apuntava Pere Solà.
El coordinador del POUM també posa en relleu que aquest planejament “respon als criteris de ciutat que volen els ciutadans de Vic”, assegurava Solà. Així, aquest planejament preveu limitar el creixement de l’àrea urbana; aconseguir l’equilibri entre habitatge lliure i habitatge de protecció per afavorir la cohesió social; preservar el patrimoni arquitectònic de la ciutat; fer del riu Mèder l’eix vertebrador de la ciutat, no pas una barrera; incrementar un 50% la superfície de zones verdes; protegir i mantenir les masies encara en funcionament; crear nous pols de centralitat; i reforçar el teixit productiu i d’innovació, amb la Universitat de Vic al capdavant.
Cap a una societat més digital
Les TIC estan cridades a ser elements clau en la realitat post Covid 19. Durant la pandèmia, les telecomunicacions han jugat un paper clau en el manteniment del sistema productiu. “Les xarxes s’expandeixen més ràpides que els virus i han permès mantenir l’educació i salvar milions de llocs de treball. Ara el repte és millorar la obertura, la velocitat i combatre la bretxa digital per aconseguir un major equilibri social”, assegurava Jordi López i Benasat, director TIC en Barcelona Regional i vocal de l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació.
Aquesta digitalització de la societat necessita l’ajut dels tècnics per fer realitat un canvi que té més de social i humà que de tècnic. “La pandèmia ha revolucionat el nostre món i hem vist un tast del què està per venir. Ara cal ajudar a les empreses a afrontar aquest procés i preparar-les per a la gestió de futures crisis similars i processos de transformació digital”, apuntava Karina Gibert, catedràtica de la UPC i vicedegana en Big Data, Ciència de Dades i Intel·ligència Artificial en el Col·legi Oficial d’Enginyeria Informàtica de Catalunya.
TRIBUNA
És temps de reflexió
El moment que ens toca viure a causa de la pandèmia de la Covid 19 demana més que mai reflexionar sobre com hauria de ser la societat del futur. La darrera pandèmia coneguda va ser la grip espanyola del 1918 i no coneixem amb detall en quina mesura va canviar els costums d’aquella època, com tampoc sabem ni què ens deixarà en herència la Covid 19, ni quins efectes permanents tindrà sobre la nostra societat.
Són moltes les incògnites que avui ens podem plantejar: s’imposarà definitivament el teletreball? Es transformaran els nostres despatxos i oficines? Canviaran les nostres llars
en el futur? Farem més vida a l’aire lliure? Deixarem les ciutats per anar a viure al camp? Estarem permanentment vigilats pels aparells digitals? Mantindrem indefinidament les distàncies socials, o tornarem a la vida de sempre i ens llençarem als braços de les relacions socials que tant apreciàvem?
És d’hora, encara, per saber-ho, no ens hem de precipitar. No es tracta pas de fer una cursa per saber qui és el primer en imaginar-se un futur diferent. No és moment de prendre decisions reactives. Ara, més que mai, ens caldrà reflexionar-hi. I no oblidar que els reptes anteriors a la pandèmia segueixen pendents. Només d’aquesta manera podrem aspirar a un futur millor, un futur més sostenible.
Celestí Ventura Cisternas
President del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona
Autoria de les fotos: Aina Gatnau
Autoria de l’article
