Tècnic de capçalera: Com puc preparar una proposta d’honoraris?

El passat 5 de maig del 2015, es va aprovar el Decret 67/2015, amb el qual es deroguen i actualitzen en un sol document legislatiu la regulació de la inspecció técnica d’edificis d’habitatges (ITE), l’aprovació del programa d’inspeccions obligatòries i l’establiment del contingut del llibre de l’edifici.

Amb l’aprovació d’aquest nou Decret, l’Administració catalana pretén millorar la implementació en la societat d’aquests instruments que són bàsics per fomentar la rehabilitació, conservació, manteniment i adequació funcional dels edificis d’habitatges. Aquestes tasques són deures obligatoris dels propietaris d’edificis d’habitatges i formen part de les activitats professionals habituals del tècnic de capçalera.

El nou Decret desenvolupa aquests instruments, incorporant importants novetats i funcions que han de ser tingudes en compte pels tècnics de capçalera, ja que poden afectar i condicionar la seva proposta econòmica d’honoraris professionals.

Per què s’ha de fer una proposta d’honoraris?

Tradicionalment l’exercici de les professions liberals estava regulat i es disposava d’unes tarifes d’honoraris en les quals s’establia l’import mínim a cobrar en cadascuna de les activitats de les quals el professional liberal tenia atribucions.

Aquesta circumstància comportava que molts professionals no realitzessin un càlcul dels costos econòmics del seus treballs i que la seva proposta d’honoraris fos calculada segons aquesta tarifa d’honoraris. Això va canviar amb la liberalització de les professions i des d’aleshores aquestes s’exerceixen en règim de lliure competència. Aquesta liberalització es va iniciar amb l’aparició de Tècnic de la Llei 7/1997, de 14 d’abril, sobre mesures liberalitzadores en matèria de sòl i de col·legis professionals. L’aplicació d’aquesta Llei va comportar la derogació del Reial Decret 314/1979, de 19 de gener, que establia les tarifes d’honoraris dels aparelladors i arquitectes tècnics en treballs de la seva professió.

Com a substitució de la tarifa d’honoraris es va aprovar un barem orientatiu d’honoraris que també va haver de ser derogat posteriorment de conformitat amb els criteris de la Comissió Europa. El darrer barem orientatiu d’honoraris va ser elaborat pel Consell de Col· legis d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Catalunya l’any 2002, el qual va ser derogat el 21 de gener de 2005, en compliment de l’acord pres per l’Assemblea General del Consejo General de la Arquitectura Tècnica de España amb data 27 de novembre de 2004.

Des d’aleshores els arquitectes tècnics o les societats professionals en què participen tenen l’obligació d’informar el client des de l’inici de la seva missió, indicant amb el màxim detall els serveis que es prestarà i acordant-ne la remuneració econòmica que es pretén percebre a canvi. L’oferta de serveis i la fixació de la remuneració econòmica estan subjectes a la Llei 3/1991 de competència deslleial i a la Llei 15/2007 de defensa de la competència, que prescriuen que el vincle contractual entre els professionals i els seus clients s’estableixi d’acord amb la lliure voluntat d’ambdues parts.

És obvi i preferible que aquest acord sigui per escrit i amb el vistiplau de les dues parts. Un document pot ser llegit a posteriori i en cas de discrepàncies pot ser interpretat per un tercer. Un dels mitjans més habituals per informar el client és la presentació d’una proposta d’honoraris. Això obliga a què l’autor de la proposta econòmica faci un càlcul dels costos i determini el benefici per a cada encàrrec.

Per calcular els costos s’ha de conèixer les diferents tasques que s’han de realitzar en el desenvolupament del treball objecte de l’encàrrec, estimar-ne el temps de dedicació per cadascuna, així com els costos directes, els indirectes i les despeses generals que comporta l’exercici de l’activitat, com poden ser: les despeses de despatx, personal, amortitzacions d’equips informàtics, col·legiació, assegurances, temps dedicat a activitats que no són directament productives però necessàries com la formació, realització de pressupostos, tasques comercials, etc… Per ajudar a realitzar aquesta tasca de càlcul dels costos s’han elaborat diversos articles en la revista L’Informatiu, i que es poden consultar a l’hemeroteca: Honoraris professionals: Quant val el meu treball? (Informatiu, 340, juny 2014); Quant costa el meu temps? (Informatiu, 341, setembre del 2014); Què val la meva feina? (Informatiu, 342, desembre del 2014)

Inspecció tècnica d’edificis

Tot i això, en el cas de la inspecció tècnica d’edificis d’habitatges encara és habitual que algun professional faci la seva proposta econòmica d’honoraris segons una taula o tarifa en funció del número d’unitats d’ocupació de l’edifici. Amb aquesta proposta d’honoraris professionals no es té en compte les diferències entre edificis per la seva antiguitat, l’estat de conservació, la informació disponible de l’edifici, la distància entre el despatx i l’immoble, la complexitat per la seva realització, el nombre de visites d’inspecció incloses a l’immoble, etc…
Per modificar aquesta forma de proposar els honoraris tampoc hi ajuda que l’Administració faci públic unes taxes o imports subvencionables del cost de les ITE, ja que en alguns casos és mal interpretat en el mercat com un tarifa d’honoraris.

En aquest sentit tenim actualment vigent dos imports públics. Per una banda, hi ha la convocatòria per la sol·licitud d’inscripcions per la rehabilitació d’edificis d’ús residencial i d’habitatges a la ciutat de Barcelona, del Consorci de l’Habitatge de Barcelona per l’any 2015, publicat al Dogc el dia 5 de maig de 2015, en el que es regula l’import màxim dels honoraris que aquesta Administració subvenciona per a realitzar la inspecció tècnica d’edificis d’habitatges. És evident que aquesta Administració no fixa una tarifa d’honoraris com tampoc fixa l’import que el constructor ha de cobrar per executar les obres de rehabilitació de l’edifici, i és per això que cal insistir que aquest import no és ni pot ser utilitzat com una tarifa i/o barem d’honoraris.

Per altra banda, el Departament de Territori i Sostenibilitat ha aprovat unes taxes per aplicar com a honoraris professionals en el supòsit que els tècnics de la Generalitat de Catalunya realitzin els informes d’inspecció tècnica d’edificis d’habitatges. Aquesta taxa es correspon a l’import que l’Administració fixa com a quantitat a percebre pels seus treballadors quan realitzin l’informe ITE segons el Decret 187/2010. És per això, que aquesta taxa no pot ser comparada amb els honoraris que ha de percebre un professional liberal extern de l’Administració, ja que aquesta tarifa no inclou els costos indirectes d’aquests treballadors i tampoc incorpora els nous apartats que s’inclouen de forma obligatòria en el nou Decret 67/2015. És per això que també cal insistir en aquest cas que la taxa tampoc és, ni pot ser utilitzada com una tarifa i/o barem d’honoraris per realitzar informes ITE. Es pot veure en la taula 1 la diferència entre ambdós casos per a l’any 2015.

Cal afegir que en la taula de la taxa publicada l’any 2015 pel Departament de Territori i Sostenibilitat hi ha un error en la fórmula per a comptabilitzar aquestes taxes. Aquesta és una taula amb un import econòmic creixent, segons una ponderació en funció del número d’entitats que cal inspeccionar en l’edifici.
No obstant això, en aplicar la fórmula s’obté un import econòmic major pels edificis amb 20 entitats, que per als edificis de 21 a 33
entitats, essent aquest fet un clar error pel qual es planteja cobrar
menys en un edifici amb més entitats inspeccionades.

Amb l’aparició del nou Decret 67/2015, aprovat el passat 5 de maig del 2015, s’incorpora un nombre important de novetats, que en alguns casos suposa una modificació del procés d’inspecció i en altres suposa l’aparició de noves tasques o activitats professionals per gestionar la conservació i manteniment dels edificis que no existien fins al moment. Les principals novetats del nou Decret i les qüestions més rellevants que cal tenir en compte a l’hora de presentar una proposta econòmica d’honoraris professionals són les següents:

Novetats en la inspecció tècnica de l’edifici d’habitatges

• S’incorpora l’obligatorietat d’aplicació als edificis unifamiliars on la seva edificació principal, excloses construccions auxiliars d’escassa entitat constructiva, estigui separada menys de 1,5 metres de la via pública, de zones d’ús públic i de les finques adjacents.
• Es determina un programa d’inspeccions tècniques obligatori pels edificis unifamiliars i es modifica el programa d’inspeccions tècniques pels edificis d’habitatges plurifamiliars.
• S’especifica que cal dur a terme una inspecció tècnica per cada edifici d’habitatges i en el cas d’immobles subjectes a un règim de propietat horitzontal complexa, es poden dur a terme tantes inspeccions tècniques com subcomunitats hi hagi, sempre que el conjunt d’inspeccions tècniques abasti tot l’edifici i els elements i les instal·lacions comunes entre edificis que conformen el conjunt complex. Els elements compartits amb les diferents subcomunitats han de constar en els informes de la inspecció de totes aquestes.
• L’Agència de l’Habitatge de Catalunya ha habilitat una eina telemàtica per generar els informes d’inspecció tècnica dels edificis d’habitatges segons un format i model normalitzat.
• El nou informe ITE inclou amb caràcter obligatori tres apartats nous:
  • Apartat de les recomanacions necessàries per facilitar a la propietat el coneixement de les accions que, segons el parer dels tècnics, cal dur a terme per a un manteniment i conservació correctes de l’edifici, així com la periodicitat d’aquestes  accions. Aquestes recomanacions han de formar part de les instruccions que conté el llibre de l’edifici.
  • Apartat de les recomanacions tècniques per a la millora de la sostenibilitat i l’ecoeficiència de l’edifici, especialment quan aquestes puguin anar associades a la reparació de deficiències detectades durant la inspecció. Aquestes recomanacions no són substitutòries de l’obligació de disposar de la certificació energètica de l’edifici quan aquesta sigui preceptiva.
  • Apartat d’avaluació de les condicions bàsiques d’accessibilitat universal i no discriminació de les persones amb discapacitat per a l’accés i la utilització de l’edifici d’acord amb la normativa vigent, que identifiquin i recomanin les intervencions tècnicament viables que permetin assolir la millor adequació possible d’aquestes condicions, especialment quan les propostes puguin anar associades a la reparació de deficiències detectades durant la inspecció.

• Es modifica l’escala de gravetat per qualificar les deficiències detectades en la inspecció visual de l’edifici per a realitzar la ITE, passant d’una escala amb 4 graus de gravetat a una escala de 5 graus de gravetat, essent aquests graus els següents: molt greus, greus, importants, lleus i sense deficiències.
• En el model normalitzat d’informe ITE s’estableix l’obligació que quan les dades obtingudes en la inspecció visual de reconeixement a l’edifici no siguin suficients per valorar les deficiències detectades, el tècnic encarregat de la inspecció ha de proposar a la propietat de l’immoble, efectuar una diagnosi de l’element o elements constructius afectats, així com les cales o proves que consideri necessàries per poder qualificar la deficiència observada.
• S’estableix l’obligació d’adoptar o haver adoptat mesures cautelars, en els casos que hi hagi deficiències que hagin de ser qualificades com a greus o molt greus.
• L’informe ITE ha d’incloure dues declaracions responsables:
  • Declaració responsable del personal tècnic conforme té la qualificació professional exigible i sobre la veracitat de les dades que conté l’informe.
  • Declaració responsable conforme la persona tècnica que elabora l’informe disposa de l’assegurança de responsabilitat civil i que la manté vigent, i que no incorre en cap incompatibilitat, prohibició o inhabilitació per a l’exercici professional.

• Per a la sol·licitud del certificat d’aptitud no és requisit obligatori que l’informe ITE estigui visat pel col·legi professional al qual estigui col·legiat el tècnic redactor. No obstant això, pot ser necessari el seu visat quan ho sol·licita el client, com a requisit de la companyia d’assegurances de responsabilitat civil, etc… En aquests casos el CAATEEB ofereix el servei de visat de la ITE, i com a valor afegit al visat també ofereix la revisió i validació de la idoneïtat del contingut de l’informe ITE, tal com es feia fins a l’entrada en vigor del nou Decret per requeriment de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. Si no es desitja que es realitzi aquesta validació d’idoneïtat, cal indicar-ho en la sol·licitud del visat, ja que si no es rep cap notificació per part del col·legiat es procedirà a realitzar la validació d’idoneïtat i el visat de l’expedient.
• Cal disposar de signatura digital per tancar i signar l’informe ITE amb l’eina telemàtica.
• Un cop tancat l’informe ITE generat amb l’eina telemàtica, es disposa de 4 mesos perquè el propietari de l’edifici sol·liciti directament o a través d’un representant el certificat d’aptitud de l’edifici. Transcorregut aquest període l’informe serà eliminat de forma automàtica de la base de dades. És per això que és necessari que l’autor de l’informe ITE disposi d’una còpia del document en format PDF amb la signatura en la darrera pàgina de la persona que rep l’informe ITE , i amb la data en què és fa entrega. També cal que l’autor de l’informe ITE exporti en l’entorn local del seu ordinador el fitxer de l’informe de la inspecció tècnica de l’edifici generat amb l’eina telemàtica habilitada per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, per poder tenir una còpia informàtica dels fitxers utilitzats per redactar l’informe ITE i d’aquesta forma poder obrir, editar, modificar o fer-ne còpies posteriors.
• Es modifica el model de certificat d’aptitud, el procés d’obtenció i la seva vigència. Amb el nou Decret tots els edificis inspeccionats han de sol·licitar el certificat d’aptitud. En funció de la qualificació de les deficiències que constin en l’informe ITE , l’administració competent emet el certificat d’aptitud de totes les sol·licituds presentades com a
  • “Apte”, si l’edifici no presenta deficiències.
  • “Apte”, si l’edifici presenta deficiències qualificades com a lleus.
  • “Apte provisional”, si l’edifici presenta deficiències qualificades com a importants.
  • “Apte cautelarment”, si l’edifici presenta deficiències qualificades com a greus o molt greus, si bé amb les mesures  cautelars executades      que hagin resolt provisionalment les situacions de risc per a les persones i els béns.
  • “Resolució denegatòria d’aptitud”, si l’edifici presenta deficiències qualificades com a greus o molt greus sense les mesures cautelars executades. En aquest supòsit caldrà presentar una nova sol·licitud que acompanyi un nou ITE que acrediti que s’han executat les mesures cautelars, o l’execució de les obres per obtenir el certificat d’aptitud.

• La vigència del certificat d’aptitud es fixa en funció de la qualificació de les deficiències, essent aquesta la següent:
  • En edificis d’habitatges sense deficiències o amb deficiències lleus és de deu anys.
  • En edificis d’habitatges amb deficiències importants és de sis anys.
  • En els edificis d’habitatges amb deficiències greus o molt greus amb mesures cautelars executades, és de tres anys
  • La vigència del certificat no es modifica per la realització de les obres de rehabilitació. Finalitzat el temps de vigència cal tornar a realitzar la inspecció tècnica de l’edifici.

• En el supòsit de deficiències importants, greus o molt greus, la vigència del certificat d’aptitud queda condicionada a què s’efectuï una verificació tècnica que inclogui la visita d’un professional tècnic a l’edifici per examinar els elements amb deficiències i s’elabori un informe per fer constar que les mesures executades en l’edifici es mantenen en bon estat, que l’estat de l’edifici es manté sense risc per a les persones i els béns i que les deficiències no han modificat la qualificació de la seva gravetat. En el cas de deficiències importants cal realitzar la verificació tècnica cada dos anys i en el supòsit de deficiències greus o molt greus s’ha d’efectuar en els terminis fixats en l’informe de la inspecció tècnica de l’edifici o com a mínim, cada dotze mesos, llevat del supòsit en què s’hagin iniciat les obres per reparar-les. L’informe de verificació s’ha d’elaborar segons el model normalitzat aprovat per l’Agència d’Habitatge de Catalunya i pot servir per acreditar l’estat de les deficiències a verificar com també per fer constar que s’han reparat. La propietat de l’edifici ha d’adjuntar aquest informe amb el certificat d’aptitud, per tal d’acreditar la seva vigència quan sigui exigible.
• Un cop es rep el certificat d’aptitud s’inclou l’obligació que un tècnic supervisi el programa de rehabilitació que ha d’aprovar la propietat en un termini màxim de sis mesos quan les deficiències hagin estat qualificades de greus o molt greus i en un termini màxim d’un any quan les deficiències hagin estat qualificades d’importants o lleus.

  

  

Novetats en el llibre de l’edifici:

• És obligatori la formalització del llibre de l’edifici dels edificis d’habitatges existents, a partir de la data de recepció de l’informe de la inspecció tècnica.
• L’obligatorietat de la formalització del llibre de l’edifici dels edificis d’habitatges existents correspon a la persona propietària o a la comunitat de propietaris, en el cas d’edificis amb règim de propietat horitzontal.
• El llibre de l’edifici ha de contenir:
  • Les instruccions o recomanacions d’ús i manteniment de l’edifici i les seves instal·lacions.
  • L’arxiu de documents.
  • El registre d’incidències, del qual formen part els documents que preveu l’annex 2, apartat quart del Decret 67/2015.

Com puc calcular una proposta econòmica d’honoraris?

La proposta econòmica d’honoraris professionals és el document en el qual s’ha de plasmar de forma clara el treball encarregat, els conceptes i les tasques que es desenvoluparan, els imports que es volen percebre per cadascun dels conceptes, les condicions de pagament, les condicions en les que es realitzaran cadascuna de les activitats especificant el que està inclòs i el que no està inclòs, etc…

Tal com s’ha dit anteriorment, per realitzar una proposta econòmica cal conèixer les tasques que s’han de desenvolupar en l’encàrrec, estimar el temps de dedicació per cadascuna i aplicar l’import dels costos directes de l’encàrrec i els indirectes que comporta l’exercici de l’activitat professional.

Les tasques que s’han de desenvolupar per realitzar un informe d’inspecció tècnica d’un edifici o per formalitzar un llibre de l’edifici han de ser conegudes pel tècnic que les ha d’elaborar, ja que són l’objecte de la seva tasca professional.

El temps de dedicació pot variar en funció de diferents aspectes, essent els més importants els següents:

• La mida de l’edifici. Com més gran sigui l’edifici caldrà supervisar més entitats i fer el reconeixement de més elements constructius i per tant s’haurà de dedicar més temps a la inspecció de l’edifici i a la redacció del document.
• Distància del despatx. Com major sigui la distància entre el despatx i l’immoble a inspeccionar major seran les despeses per desplaçament del personal inspector.
• La disposició d’informació prèvia. Quanta més informació es disposi de l’edifici, menor serà el temps dedicat al reconeixement de l’edifici i la redacció de l’informe. En aquest sentit és evident que el tècnic de capçalera que gestiona el manteniment d’un edifici disposa de major informació i coneixement de l’edifici que un tècnic extern.
• L’estat de conservació de l’edifici. El nombre de deficiències que s’hagin de qualificar en l’edifici objecte d’inspecció estan relacionades amb l’estat de conservació i manteniment de l’edifici, i per tant, un edifici més ben conservat comportarà menys dedicació en la inspecció i en la redacció de l’informe que un edifici menys ben conservat. Aquesta dada és molt difícil de poder-la tenir abans de realitzar la inspecció. Tot i que no sempre dóna una informació adequada a l’hora d’establir una proposta econòmica es pot tenir en consideració l’antiguitat de l’edifici com una dada que pot aportar informació sobre l’estat de conservació de l’edifici a inspeccionar.
• Valor patrimonial. Alguns edificis objecte de la inspecció tècnica poden disposar d’un grau de protecció històricoarquitectònica. La cura i detall amb què s’ha d’inspeccionar i analitzar aquests tipus d’edificis no són el mateix que el d’un edifici sense cap mena de catalogació, essent necessari en aquests casos la realització d’una o diverses visites de reconeixement per realitzar la proposta d’honoraris.
• La facilitat d’accés a les diferents entitats. Per realitzar la inspecció de l’edifici cal disposar d’accés a les entitats privatives que

  

  aportin informació per analitzar deficiències constructives o funcionals que afectin als elements comunitaris. Prèviament a la inspecció cal informar a la propietat de quantes visites d’inspecció engloba la proposta d’honoraris per garantir el cobrament de les visites complementàries que s’hagin de realitzar per causes alienes al personal inspector.

• Les condicions amb què es realitzarà el treball d’inspecció. Per realitzar la inspecció de l’edifici cal disposar d’accés als diferents elements comunitaris que s’han d’inspeccionar; coberta, façanes, patis, garatges, cambres i armaris d’instal·lacions. Cal que l’accés sigui adequat i segur per realitzar els treballs d’inspecció. És obligació de la propietat que l’edifici disposi dels mitjans per poder realitzar les tasques d’inspecció i que aquestes siguin segures. Per altra banda, és obligació del personal inspector no arriscar la seva vida per realitzar les tasques d’inspecció. En el cas que no es disposi d’accés o aquest no sigui suficientment segur per realitzar les tasques d’inspecció no es podrà qualificar les deficiències en l’informe. És per això que s’aconsella realitzar una proposta d’honoraris de la visita de reconeixement i una altra per a la redacció de l’informe. D’aquesta forma es podrà garantir el cobrament de la visita d’inspecció realitzada en els casos en què no es pugui redactar l’informe.
• Descripció del que s’inclou i no s’inclou en l’informe. Com a exemple, s’ha de tenir en compte que, per qualificar les deficiències d’un informe ITE pot ser necessari realitzar cales, proves, diagnosi o un estudi aprofundit. La necessitat de realitzar aquestes proves pot comportar que no es pugui tancar l’informe ITE. Això ha de quedar reflectit en la proposta d’honoraris per poder garantir el cobrament de la visita d’inspecció i reconeixement.

Exemples de proposta econòmica d’honoraris

Existeixen moltes possibilitats per realitzar propostes econòmiques i aquestes depenen de les estratègies comercials de cadascú. No existeix un sol tipus o model de proposta econòmica i aquestes poden ser molt variades.

A manera d’exemple, plantegem una proposta per realitzar un informe d’inspecció tècnica d’un edifici d’habitatges i un altra per la formalització del llibre de l’edifici. En ambdós propostes es planteja una estructura de set apartats:

1. Número de proposta econòmica
2. Dades del client
3. Descripció de l’encàrrec
4. Ubicació de l’immoble a inspeccionar
5. Proposta econòmica per conceptes que es pressuposta
6. Condicions del pressupost
7. Data i signatura
8. Signatura d’acceptació del client

Reflexions finals

L’oferta de serveis professionals en el mercat actual està definit per la demanda. En aquest tipus de mercat l’oferta de serveis és superior a la demanda i per tant els clients tenen on elegir un tècnic. En aquestes situacions es realitzen propostes econòmiques a preus inferiors dels que seria raonable, i per tant cal fer algunes reflexions al respecte:

• Reduir el preu és un sistema eficaç per obtenir clients, però comporta haver de tenir un control important dels costos, ja que en cas contrari es redueix el benefici i si no es controla bé pot comportar treballar amb pèrdues. Aquesta situació és insostenible en el temps, i si un tècnic treballa per sota dels costos de forma continuada, entrarà en una situació en la que els ingressos no li permetran fer front a les despeses. En aquest sentit, es recomana que si algun tècnic de capçalera fa ofertes seguint una tarifa o barem de preus, faci la comprovació dels costos i benefici mitjançant el sistema de l’enginyeria inversa (comparació ‘a posteriori’ dels ingressos respecte als costos incorreguts).
• En un mercat on l’oferta de professionals és superior a la demanda hi ha el risc que els tècnics entrin en una competència a la baixa de preus. Aquest procés s’anomena banalització d’un sector i ha estat experimentat abans per altres sectors com va ser el dels electrodomèstics de línia blanca a finals dels anys setanta, els ordinadors personals a finals dels anys vuitanta, els serveis d’accés a internet a finals dels anys nouranta, les companyies aérees durant la primera decada del segle XXI. Tots aquests processos són dolorosos per a molts i ho passen malament tots, essent molt difícil la seva recuperació. En aquest sentit hem de tenir sempre present que una proposta econòmica d’honoraris també té una funció relacionada amb el posicionament del mateix sector.
• Quan s’aplica un preu en una proposta d’honoraris s’ha de pensar en cobrir els costos i obtenir un benefici econòmic, però també s’ha de pensar amb la satisfacció que obté el client per la prestació del servei. Aquesta satisfacció és el valor, que no és el mateix que el preu. Per aquest motiu cal acompanyar sempre tota oferta econòmica d’una explicació comercial del servei que s’ofereix, incidint en el benefici que obtindrà el client amb el servei que se li prestarà i allò que obtindrà a canvi.

Al cap i a la fi, el valor dels serveis professionals que presta un tècnic de capçalera afecten conceptes molt importants en l’àmbit dels edificis: seguretat per a les persones, manteniment i conservació del patrimoni immobiliari, accessibilitat universal, eficiència energètica, salut ambiental, etc…

Totes aquestes qüestions són tan importants que un client informat no pot posar en mans de qualsevol professional ni es poden fer a qualsevol preu. És per això, que el tècnic de capçalera ha de fer molta pedagogia comercial sobre la qualitat dels seus serveis que l’ajudaran a posicionar-se i diferenciar-se. Per realitzar aquesta tasca, el pot ajudar el fet de disposar de coneixements en comunicació i màrqueting.

Autoria de l’article