Intervenció urbana a Horta de Sant Joan Renovació i millora de la urbanització del conjunt històric i monumental

La Casa de la Vila amb l’obra de la Plaça de l’Església finalitzada

Horta de Sant Joan és una vila aturonada d’estructura i morfologia medieval, configurada al voltant d’un castell d’origen andalusí. El centre històric està declarat Bé Cultural d’Interès Nacional com a conjunt monumental, justificat pel seu alt interès com a conjunt arquitectònic dels seus edificis històrics articulats per la força d’una trama urbana andalusí i medieval.

Fitxa tècnica

Nom de l’obra: Intervenció en l’espai públic del conjunt històric i monumental d’Horta de Sant Joan consistent en la pavimentació i serveis al nucli urbà de la tercera fase d’obres
Ubicació: Horta de Sant Joan (Terra Alta)
Promotors: Secretaria d’Hàbitat Urbà i Territori. Departament de Territori i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya. Ajuntament d’Horta de Sant Joan Institut Català del Sòl (INCASOL)
Projecte i direcció d’obra: Jordi Segura i Marc Manzano. Servei d’Arquitectura, Conservació i Millora del Patrimoni. Subdirecció General d’Arquitectura, Planificació de l’Habitatge i Millora Urbana.
Col·laboradors del projecte: Cristina Ancochea i Guillermo Gallego. Director d’execució d’obra i coordinador de seguretat: Josep Piñol
Constructor: Construccions Jaén Vallès
Caps d’obra: Neus Viñals i Marc Cid
Data de finalització: 16 de novembre de 2017

La intervenció segueix els criteris generals establerts en un pla de renovació i millora de l’espai públic històric, aplicables a tot el conjunt. Es desenvolupa en dos àmbits: la ciutat medieval pròpiament dita, definida per la muralla del segle XIV i el barri del Castell, d’ origen andalusí, l’albacar. Cadascun dels àmbits originalment presentaven els seus recintes emmurallats i les dues places centrals, la de l’Església, amb l’Ajuntament i la plaça de Sant Salvador, formaven l’espai representatiu principal de la vila medieval.

En conjunt formen una tipologia d’espai en “L”, però amb dos espais històrics diferenciats. La plaça de l’Ajuntament protagonitzada pels edificis que l’envolten, actualitzats en l’època renaixentista i un espai obert, com a gran vestíbul original de l’entrada a migdia de l’església. La intervenció en l’espai públic actua en carrers, carrerons, escales urbanes i places, i es resol amb la utilització de dos únics materials: el formigó rentat a l’àcid amb granulometria petita i color ocre com a l’element neutre de base i l’enllosat de pedra natural de travertí acabat a tall de serra, extret a Terol i per tant, de la mateixa zona geogràfica d’Horta, com a material més noble i específic.

Emplaçament de l'obra
Emplaçament de l’obra
Places i carrers de l'obra
Places i carrers de l’obra

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Diàleg de materials

La proposta estableix en tot moment un diàleg entre els dos materials i, depenent de la zona històrica (medieval o andalusí), el llenguatge és més geomètric o més orgànic respectivament. El diàleg es transforma en conversa en els dos espais plaça més emblemàtics. Per un costat es

recupera l’aspecte de plaça renaixentista amb una geometria de línies diagonals que s’ancoren al lloc, als pilars existents dels porxos per formar un quadrat pur, recuperant aquella idea clàssica, sobretot italiana, d’entendre la plaça com la suma del pla horitzontal i dels plans verticals de les façanes.

En la plaça de Sant Salvador la intervenció busca recuperar un gran espai buit que aculli actes públics i actuï com a vestíbul de l’església i alhora reviure quotidianament les sensacions on, en la conversa entre els materials, s’hi afegeixen els sons de l’aigua, la llum a l’hivern, l’ombra a l’estiu, el seure, el repòs i el verd com a símbol.

 

La Plaça de l’Església amb la seva característica porxada i al fons, la plaça de Sant Salvador
La Plaça de l’Església amb la seva característica porxada i al fons, la plaça de Sant Salvador.
Detall amb el paviment que s’adapta al pendent existent
Detall amb el paviment que s’adapta al pendent existent

 

 

 

 

 

 

 

L’àmbit del Castell, d’un urbanisme concèntric i més irregular, es resol amb la base del formigó rentat a l’àcid aconseguint més adaptabilitat i sobre la que es col·loquen vores perimetrals de pedra de travertí que milloren l’entrega amb les façanes. La zona de la trama medieval, amb carrers més lineals i regulars, el paviment de travertí es disposa com una estora estesa al mig del carrer que arriba fins a les portes de les cases. D’aquesta manera es resolen els diferents espais formalment i funcionalment i alhora es fa referència a allò domèstic tot potenciant la relació de la casa amb el carrer a través de la porta.

El pintor Pablo Picasso va viure a Horta en dues ocasions, durant els anys 1898 i el 1909, estada en la qual se li atribueixen les primeres obres cubistes de la història de l’art. Ens agradaria que la nostra intervenció s’incorporés a aquesta força de la unitat en el fragment, del conjunt d’Horta, que va inspirar i està present en la visió cubista de l’obra de Picasso.

Detall de la pavimentació amb pedra de travertí d’un racó del nucli antic
Detall de la pavimentació amb pedra de travertí d’un racó del nucli antic.

Memòria constructiva

El projecte executat correspon a la pavimentació i serveis al nucli urbà de la tercera fase d’Horta de Sant Joan. El projecte inclou l’àmbit dels següents carrers:

‐ Carrer Moragrega

‐ Carrer Tomàs Gil i Menbrado

‐ Carrer del Doctor Messeguer

‐ Carrer del Perot

‐ Plaça Sant Salvador

‐ Plaça de l’Església

‐ Carrer de Santa Anna

‐ Carrer del pintor Picasso.

 

Les actuacions consisteixen en:

‐ Renovació de la xarxa d’aigua del poble.

‐ Renovació de la xarxa de clavegueram.

‐ Creació d’una xarxa separativa per a les aigües pluvials.

‐ Obra de soterrat del encreuament de Baixa Tensió.

‐ Pavimentació de carrers.

‐ Col∙locació de tres baranes de protecció de desnivell.

‐ Previsió d’instal∙lació de gas.

‐ Obra de soterrat de encreuaments de telefonia.

‐ Obra de soterrat d’enllumenat públic i megafonia pública.

 

Descripció de l’obra realitzada

Xarxa de sanejament

S’ha realitzat la xarxa de sanejament col∙locant tub de canonades de pvc de diàmetre mínim 315 mm, sobre llit de sorra i connectat a les tomes de l’edifici existent mitjançant arquetes prefabricades. S’ha hagut de realitzar per fases connectant provisionalment a la xarxa existent,

sempre començant per la part més alta. Per col·locar les canonades s’ha emplenat de sorra tota la canonada, i a continuació s’ha emplenat amb terres tot‐u compactades amb un Proctor de 95%.

Xarxa d’aigua pluvial

  • La xarxa de pluvial de nova implantació recull totes les baixants vistes de les cobertes i la dels carrers.
  • La xarxa col∙locada és amb tub de pvc corrugat i llis interior de diàmetres 400 mm i 315 mm segons les zones.
  • La xarxa d’aigua pluvial s’ha realitzat en dos ramals que han desguassat independentment a la zona del barranc.
  • Les canonades s’han ubicat sobre bancs d’arena, després s’han emplenat de sorra en la seva totalitat per finalment abocar l’emplenat de tot‐u de subbase del carrer i compactades.

Xarxa d’aigua potable

En primer lloc s’ha hagut de realitzar una instal∙lació provisional aèria per connectar el subministrament a tots els habitatges. Després s’ha obert la rasa de la nova instal∙lació d’aigua amb tub de pead 100 pn6 de diferents diàmetres i connectant a l’habitatge, amb la col∙locació d’una portella metàl∙lica a façana, que tindrà el comptador d’aigua i una clau de pas. La canonada esta assentada sobre un llit d’arena i la connexió a l’habitatge s’ha fet rasa a la paret per passar la canonada d’aigua fins a l’arqueta. Es repassen les façanes amb morter de calç per minimitzar l’afectació a la façana.

Enllumenat públic

S’ha fet la nova instal∙lació soterrada de la xarxa de enllumenat públic deixant tub corrugat de 63 mm de diàmetre per davall del paviment fins al punt existent de les faroles.

Xarxa baixa tensió i telefonia

D’acord amb el projecte, la instal∙lació existent aèria de baixa tensió i telefonia, que anirà grapada a la façana, s’ha fet als encreuaments de diferents carrers pel seu soterrament. S’ha deixat provisionalment tub de pvc corrugat soterrat a més d’un metre de profunditat i emplenat de sorra i senyalitzat amb cinta groga.

Pavimentació

La zona executada es pot dividir en tres zones: els carrers Picasso i Santa Anna amb acabat amb pedra natural de travertí de Mármoles Llorens d’una cantera de Terol. Aquest material s’ha instal·lat en la part central del carrer i les connexions a l’entrada de les cases. El lateral s’ha fet amb formigó rentat a l’àcid. A la plaça de l’Església s’ha dut a terme un treball de restauració de la part de paviment vist de formigó encintat amb pedra Sant Vicent i les flors amb pedra de davant del temple. Pel que fa als porxos, s’han pavimentat tots amb pedra de travertí, amb la incorporació de llums encastades al terra.

Per a la part central de la plaça s’ha fet servir formigó rentat a l’àcid interceptat per unes línies de pedra que lliguen els porxos amb el paviment de damunt de l’església. A la plaça Sant Salvador s’han realitzat les vores de pedra, amb una part central de formigó rentat a l’àcid i recuperant les bases de pedra de l’antiga creu del poble trobada amb les inspeccions arqueològiques que s’han dut a terme durant l’obra. Igualment s’ha constatat que existia una glorieta al centre de la plaça i que s’ha desplaçat la bassa d’aigua al costat de l’església amb la canal de l’aigua de caiguda contínua, aportant com a resultat un so molt bonic a la plaça.

Pavimentació contínua, baranes i desguassos a la zona del Castell
Pavimentació contínua, baranes i desguassos a la zona del Castell

 

A la resta de carrers s’ha fet un encintat de pedra de travertí contra els habitatges i la part central amb paviment de formigó rentat a l’àcid, amb juntes de retracció metàl∙liques. L’acabat s’ha col·locat després de passar totes les instal∙lacions soterrades amb una subbase de tot-u, compactades amb Proctor del 95%.

Al carrer Picasso i Santa Anna, així com a les places s’ha fet una base de llosa de formigó de 15 mm amb malla d’acer, com a base de paviment de pedra. A continuació s’ha col∙locat la llosa de pedra de 5 mm amb base de morter amb Keracol Tack Eco. La pedra està encaixada amb les juntes metàl·liques de retracció. Els laterals es realitzen amb formigó HF3,5/20/B/IIa i rentat a l’àcid deixant juntes contra les façanes. En els carrers restants i en la zona de la plaça després de tenir la subbase compactada s’han col·locat les voreres de pedra, amb una base de 15 cm de formigó i col∙locant la pedra amb juntes 7 mm entre elles i la façana.

A la part central el paviment és de formigó de 20 cm HF3,5/20/B/IIa, amb malla d’acer i rentat al àcid, amb juntes metàl∙liques perpendiculars a la façana i també de les reixes de recollida de les aigües pluvials. Acabat el carrer de pedra s’ha col∙locat una base de protecció a la pedra com a prevenció per taques, roderes i altres elements, per tal que es pugui netejar fàcilment per mitjà d’aigua a pressió.

Croquis de l'obra
Croquis de l’obra. Autor: Guillermo Gallego, arquitecte.

 

Instal∙lació de gas natural

S’ha deixat la instal∙lació soterrada amb la supervisió de Gas Natural i deixant els talls de possible connexió a cada habitatge del carrer afectats per l’obra.

Baranes de protecció

Les baranes instal·lades en diferents punts de desnivell del carrer, són metàl∙liques amb besamà superiors i inferiors i brèndoles cada 10 cm i s’han fixat al terra de formigó amb platines i dos tacs metàl∙lics. i ancorades a les parets.

Font i bassa

A la plaça de Sant Salvador d’Horta s’ha instal·lat una font per beure, de ferro colat, sobre terra de formigó i al costat s’ha fet una bassa amb revestiment de pedra travertí i la base amb pedra recuperada del carrer, sobre una base impermeabilitzada amb una lamina de

butil. L’aigua de la basa té una bomba de recirculació amb un sobreeixidor i una desguàs de neteja connectat a la xarxa d’aigua pluvial.

Mobiliari urbà

S’han instal·lat tres bancs a la plaça Sant Salvador a la zona de la font i al costat de la barana existent.

 

Imatges del procés constructiu:

 

Conclusions

L’actuació en l’espai públic d’Horta de Sant Joan comporta unificar i cohesionar els dos valors més importants que té: el patrimonial i el social. El primer esdevé al considerar-lo un conjunt arquitectònic medieval d’alt interès històric. Declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, com a conjunt monumental i amb la singularitat d’haver acollit en el municipi les estades de Pablo Picasso, on el genial pintor malagueny descobreix el cubisme en la morfologia urbana. El segon valor que cal assenyalar és el social, el qual es percep en el fet de ser un poble que manté viva la seva estructura socioeconòmica de tipus agrícola, així com les seves tradicions vinculades al territori.

El projecte pretén recuperar i potenciar el valor del seu espai històric i millorar-ne la seva funcionalitat, els serveis públics i les instal·lacions urbanes, La gran riquesa d’Horta és en aquest diàleg i sintonia entre el lloc i els seus veïns, on la història es manté viva i es transmet en la vida de la població, que és la seva autèntica identitat.

La intervenció es resol amb la utilització de dos únics materials: el formigó rentat a l’àcid amb granulometria petita i color ocre com a element neutre de base i l’enllosat de pedra natural de travertí acabat a tall de serra i procedent del veí Terol i per tant de la mateixa zona geogràfica, com a material més noble i específic. La proposta estableix en tot moment un diàleg entre els dos materials i, segons la zona històrica (medieval o andalusí), el llenguatge es fa més geomètric o més orgànic respectivament.

Aquest diàleg es transforma en conversa en els dos espais més emblemàtics que conformen la plaça. Aquesta recupera l’aspecte de plaça renaixentista amb una geometria de línies diagonals  que s’ancoren al lloc, als pilars existents  dels porxos per formar un quadrat pur i dels plans verticals de les façanes, tot recuperant aquella idea clàssica (sobretot italiana) d’entendre la plaça com a la suma del pla horitzontal i dels plans verticals de les façanes.

En la plaça de Sant Salvador la intervenció busca recuperar un gran espai buit que acull actes públics i faci de vestíbul de l’església. I al mateix temps reviure cada dia les sensacions en les quals a la conversa entre els materials s’afegeixen els sons de l’aigua, la llum a l’hivern i l’ombra a l’estiu, el seure, el repòs i el verd com a símbol.

L’equip director en un moment de descans
L’equip director en un moment de descans

Autoria de les fotos: Adrià Goula

Nota de l’editor

L’Informatiu 358

Autoria de l’article

Marc Manzano

És arquitecte. Més articles

Joan Josep Piñol

És aparellador. Més articles

Jordi Segura

És arquitecte. Més articles

Deixa un comentari