Ja fa 100 anys que les avantguardes artístiques intentaren desbancar i superar els principis de composició, forma, color i imatge vigents fins aleshores, però no van aconseguir-ho plenament i s’atrinxeraren en continuïtat amb els gèneres heretats, mantenint les categories de pintura, escultura o poesia. Hi va haver, però, un membre de la Bauhaus que incorporà la llum com a material que no pertanyia al món de les caselles prèvies de l’art. Encara en aquell moment, la llum, una aportació que era més pròpia de l’univers de la fotografia o el cinema, es considerava com a qualitat artística dubtosa d’entre la resta de mitjans expressius. La llum i l’ombra van ser a l’obra de Moholy-Nagy un tema recurrent que anava molt més enllà de les seves aportacions com a fotògraf o escenògraf.
Del 15 al 17 del passat mes de febrer es va celebrar a Barcelona el ja tradicional Festival LlumBcn en la seva vuitena edició i, per segon any consecutiu, s’ubicà al barri de Poblenou. 23 creacions d’artistes professionals locals i internacionals i 15 instal·lacions de les escoles d’art, disseny, il·luminació i arquitectura de la ciutat van transformar la percepció habitual de l’espai urbà del barri per captivar les 3 nits d’hivern i deixar una petjada gràfica aclaparadora en les xarxes socials més rellevants.
El meu problema des del primer moment va ser la llum
Llum i espai públic: de les Fonts de Montjuïc al mapping superat
Barcelona és pionera en illuminació urbana no funcional, ja des de què per a la Exposició Universal de 1929, l’enginyer Carles Buïgas ideés la Font Màgica de Montjuïc. A partir d’aquí, la ciutat va anar introduint molt poc a poc la llum com a element creatiu. Il·luminar artísticament en l’espai públic té la riquesa de situar-se en un àmbit extern al museu que interacciona amb l’obra, eleva les seves qualitats, proporciona efectes sorprenents, però també presenta barreres pràctiques com la interacció amb el trànsit, la interacció amb l’enllumenat públic, els veïns o la seguretat de les persones. Cal remarcar, però, i vistos els resultats, que malgrat aquests inconvenients, la recompensa és molt superior. Il·luminar l’espai urbà és un acte de reconeixement de l’arquitectura circumdant, la identificació dels seu valors propis, les seves visuals, perspectives, textures, recorreguts, memòria.
El festival LlumBcn té un precedent a la ciutat anomenat Lumo-Bcn que Arquinset dedicà a la llum durant la Setmana de l’Arquitectura de Barcelona del 2008, amb un festival d’intervencions lumíniques de caire arquitectònic. Aquell mateix any es va començar a emprar el mapping a la ciutat, durant les Festes de la Mercè. Arribats al 2018, l’equip comissari del LlumBcn s’ha plantejat anar molt més enllà del que fins ara han enlluernat els mappings, i en cas de què hi fossin, caldria superar la simple projecció enllaunada sobre una façana sense significat o interacció justificada.
En el centre de la plaça de les Glòries, Plou Núvol, un núvol inflable en l’interior del qual es creava una tempesta invertida ens omplia d’efectes visuals i sonors en interacció amb el públic; als Encants s’aixecava Polyhedra, d’Àlex Posada i Xavi Bayona, una escultura de llum audioreactiva que es reflectia als miralls de la pèrgola del Mercat; el Museu del Disseny acollia diverses obres: a la seva façana es projectava Asalto Barcelona, on l’artista Daniel Canogar simula un saqueig virtual de l’edifici, una de les seves línies de treball ja experimentades en altres edificis de caire més monumental. Sortint del museu, el llac es convertia en Constellations, del francès Joanie Lemercier, una porta per a explorar l’univers, els estels i els planetes.
Al campus de la Universitat Pompeu i Fabra lluïa Future Ruins, una projecció sobre les restes tecnològiques imaginàries del nostre món i al pati veí de Can Framis, Light Leaks, de Kyle Mcdonald i Jonas Jongejan, una coreografia de reflexos a partir d’un conjunt de boles de mirall de discoteca. No van faltar noms fonamentals de les noves escenes creatives de Barcelona com Cube, amb Rèquiem per una fàbrica, Hamill Industries amb Chrysalis, Onionlab amb l’espectacle immersiu Lumin AV, o Xavi Lloses amb Nautilus. Fora de l’àmbit del Poblenou, una instal·lació extra: Geometry of Light, al pavelló Mies Van Der Rohe, que destaca i amplia les característiques arquitectòniques i materials de la seva estructura, creant una nova capa interpretativa i accentuant l’espai fluid de l’arquitectura.
Al llarg dels carrers de Badajoz, Sancho d’Àvila i de Pere IV, 3 feixos làser tracen un itinerari en 3 dimensions pels principals carrers del LlumBcn. Cadascun dels 3 feixos acaba el seu recorregut projectantse cap el cel. L’estudi d’Antoni Arola n’és l’autor, així com també de l’obra Reflexions, en l’Espai Simon.
El Poblenou convertit en laboratori
El Festival LlumBcn s’ha convertit en les seves vuit edicions amb un dels grans aparadors de la creació contemporània de Barcelona. Els dies 15,16 i 17 de febrer 190.000 persones van passejar per aquesta perllongació de l’Eixample que és el
Poblenou. Un barri convertit en laboratori per artistes, estudis, escoles, dissenyadors, videoartistes, arquitectes, programadors, il·luminadors i un munt de disciplines professionals que tenen l’espai urbà i la llum com a nexe comú. La llum com a fenomen artístic és capaç de transformar l’espai urbà i multiplicar les visions de la realitat de la ciutat d’una manera espectacular. Aquest és el gran atractiu de Llum Bcn, que el fa un festival contemporani, únic i popular. Art, tecnologia, innovació, interactivitat, immersió ,hibridació, multidisciplinarietat, arquitectures lumíniques… una munió de llenguatges i codis del segle XXI per a la Barcelona del futur.
Daniel Gelabert, cap del departament de Festes, Tradicions i Festivals. Direcció de Programes Culturals Institut de Cultura de Barcelona (ICUB).
Homenatge al barri amb constant transformació
El LlumBcn és un dels festivals més importants d’àmbit europeu en l’actualitat, ja que combina una programació d’artistes consolidats amb obres més conceptuals, propostes més familiars i intervencions urbanístiques que empren l’art com un homenatge al passat històric i industrial del barri.
Molts dels artistes que han exposat els seus projectes i han pogut veure l’ambient que s’ha generat, han quedat sorpresos tant pels espais, com per les obres tant d’artistes professionals com d’escoles. Hi ha un nivell elevat i molt talent al nostre país, i és un luxe poder disposar d’un barri en constant transformació que permeti exhibir-les i contextualitzar-les en el seu espai adequat. Aquesta constant transformació és un repte important que any rere any fa que ens haguem de reinventar per explicar històries del passat mirant sempre cap al futur d’una evolució imparable del barri.
Oriol Pastor, comissari del Festival LlumBcn2019 i director-fundador del Festival MIRA
És durant la nit quan resulta bell creure en la llum
El roig sobre el negre
En rebre l’encàrrec de LlumBcn per a portar a terme una peça per al festival d’enguany, el primer que vàrem pensar és que volíem fugir de propostes tecnològicament molt complexes, potenciant la nostra manera d’interpretar espai i llum com a elements simultanis de creació.
La direcció del Festival ens havia demanat fer una peça realment site specific, que dialogués de manera directa amb l’entorn, pel que vàrem enfocar el procés de selecció de l’espai sense cap idea preconcebuda. En trobar el solar que fa cantonada entre els carrers Sancho de Ávila i Badajoz, amb les restes de l’enderroc de l’antic edifici que l’ocupava, va començar a forjar-se Rèquiem per una fàbrica.
La runa es va convertir en el contingut i el solar en el contenidor. Es va instal·lar una subestructura metàl·lica per a crear un espai protegit per a equips de llum i so. Comptant amb l’habilitat d’un maquinista amb mentalitat de cirurgià al comandament d’una excavadora giratòria amb pinça, es van anar seleccionant i col·locant restes de ferro i formigó armat, generant una textura que permetés que tant el fum com els feixos lumínics tinguessin prou recorregut i afloressin a la superfície en llocs precisos.
Buscàvem una reflexió sobre els processos de canvi, sobre el fet de destruir per crear. Volíem fer un homenatge a la classe obrera, als milers de treballadors que havien habitat tallers i fàbriques de Poblenou. Volíem fer una crítica a la voracitat burgesa i una oda a la vida associativa del barri. El roig sobre el negre. Volíem reproduir el so de l’antiga fàbrica, en una espècie de ritual col·lectiu al voltant de la demolició en cos present.
Cube Bz, autors de l’obra Rèquiem per una fàbrica
Arquitectura i tecnologia
Hamill Industries som un estudi barceloní establert al Poblenou i per primera vegada hem pogut participar del festival en primera persona. Tot i que la nostra carrera com a Hamill no suma més de 4 anys, ambdós membres vivim i treballem des de fa molt temps integrats en l’escena creativa del barri.
La nostra pràctica s’enfoca en combinar tècniques digitals, robòtica i visuals per a crear instal·lacions, espectacles, intervencions arquitectòniques o videoclips. Una de les nostres obsessions com a estudi és treballar desenvolupaments
tècnics que integrin elements de la natura, i crear universos orgànics que emergeixin de la tecnologia. Aquest fou exactament el punt de partida de Chrysalis, concebuda des d’aquesta triple premissa “tecnologia – natura – contemplació”. Feia temps que ens fixàvem en els organismes aquàtics bioluminescents i les formes ressonants de les caragoles i vam voler proposar un espectacle audiovisual en forma d’instal·lació, inspirat en aquest tipus d’organismes.
El cos de la instal·lació és un volum esfèric emmirallat, suspès en un mar de fum col·locat enmig del cràter de la plaça Dolors Piera. Tot i que exteriorment és una estructura molt senzilla, està dissenyada perquè en qüestió de segons giri i es plegui sobre si mateixa, adoptant diferents formes i combinacions. De l’interior emana llum, com si s’albergués un organisme luminescent a l’interior.
del taller veí dels artistes
Els raigs s’escapen a través de les escletxes de l’estructura per a crear parets i efectes lumínics variats que formen una coreografia coordinada de reflexions, llums i ocultacions al ritme de la música. Per a nosaltres el pas de Chrysalis per al LlumBcn ha significat el punt de partida per a produir aquesta peça i el festival ens ha obert la porta a poder mostrar la feina a casa nostra. Gràcies a la participació com a jurat hem pogut veure i conèixer les obres de les escoles i universitats d’enguany, i hem observat una qualitat magnífica en les peces proposades. Tenim ganes de veure com s’integren en el futur les noves veus de l’escena creativa de la ciutat. El festival pot convertir-se en un punt referèncial per integrar, obrir i mostrar els nous camins artístics al voltant de la tecnologia i la llum i ser un trampolí per a les noves generacions interessades a treballar entre la intersecció de l’art, l’arquitectura i la tecnologia.
Anna Díaz Ortuño, jurat dels Premis LlumBcn2019 artista de Hamill Industries, autors de l’obra Chrysalis.
Barri exindustrial, llum monumental
La setena edició del festival llum- Bcn del 2018 va ultrapassar la tradicional ubicació en ple centre monumental de la ciutat per a il·luminar el passat industrial i el present tecnològic del Poblenou: la llum com a protagonista en un barri transformat en espectacle que serveix com a llenç i on la llum redibuixa els trets característics dels seus solars buits, façanes ecnològiques, passatges i patrimoni industrial, aflorant escenes sorprenents. Es tracta d’un barri amb una fesomia molt particular i un passat industrial que viu un intens procés de transformació per a convertir-se en un nou districte tecnològic, d’innovació i de creació.
Altres festivals de nivell d’arreu del món com el Fete des Lumières e Lió, el Festival of Lights de Berlin, l’Amsterdam Light Festival o el Signal de Praga, es desenvolupen ja amb certa tradició i, això sí, illuminant els centres històrics i els monuments de la ciutat. Aquest seria un dels trets que desmarcarien el LlumBcn des de què s’ubica al barri del Poblenou. Una de les obres d’artista del Festival que més emfatitza la identitat del barri és el projecte Emergències, del fotògraf i resident al barri, Manolo Laguillo.
Mirar cap amunt
Il·lumino aquestes escales de baix a dalt amb focus d’incandescència. Fer-ho amb llum de LED seria anacrònic, ja que aquestes escales es van construir fa mig segle, i llavors no hi havia encara aquest tipus de focus.
Poso els llums de manera que les ombres es projecten cap al cel perquè desitjo que vagin en la direcció contrària a la que segueixen quan les il·lumina el sol. Es tracta de convidar a la gent a què faci alguna cosa que rarament fa, mirar cap amunt, per sobre de la cota dels tres metres. Les ombres girades fan que reemergeixin les estructures que les generen. Subratllades per la llum es fan visibles, i així potser recordem perquè van servir.
Manolo Laguillo, Catedràtic de Fotografía a la Universitat de Barcelona i autor enguany del projecte Emergències dins del Festival
Malbaratament de creativitat / estalvi energètic
D’entre el conjunt de les 15 escoles presentades, es proposa un concurs i es dona el Premi LlumBcn a la “millor” de les instal·lacions, segons uns criteris que eren, al mateix temps, els punts de partença que es va plantejar a les escoles com a bases del Festival.
La transformació com a capacitat del projecte per a modificar l’espai i la seva configuració física a través de la llum. La capacitat per a proposar una nova experiència urbana al públic a partir del disseny del projecte i la seva interacció amb el lloc. La forma òptima en la qual s’ha fet servir el recurs llum des del punt de vista tecnològic i, especialment la seva convivència amb altres recursos tècnics (àudio, vídeo, materials). La forma en la qual el projecte potencia la identitat i caràcter del barri del Poblenou. Així doncs, transformació, experiència urbana, idoneïtat tecnològica i identitat com a premisses de valor principal.
Les instal·lacions guanyadores van ser Reflexió, del BAU Centre Universitari de Disseny de Barcelona, per “criticar l’excés d’emmirallament individual de la nostra societat d’una forma lúdica i crear una coreografia de llum, so i moviment que convida a la participació col·lectiva”, en paraules del jurat, i Verd botella, de la UIC Barcelona School of Architecture, una instal·lació que “reflexiona sobre l’abús del plàstic d’una forma poètica i contemplativa amb una economia de mitjans extrema, coherent amb el propi missatge”. La participació de les escoles en el LlumBcn és un dels segells propis que distingeix aquest festival des de la seva creació.
El Festival proposa reimaginar la ciutat, creant un nou teixit sensorial que converteix espais ordinaris en indrets extraordinaris. Hem pogut comprovar com la llum és un perfecte transformador del quotidià i ens ajuda a veure amb uns altres ulls els espais anònims i secundaris, i ens enfoca i eleva allò que habitualment ens passa desapercebut.
Un ambient ideal i enriquidor format per artistes locals i internacionals, escoles, públic professional i també familiar per on circulen la creativitat, el talent i la tecnologia. Felicitacions a tots els artistes i escoles participants i a l’Institut de Cultura de Barcelona per confiar en el talent i la creativitat, en la llum com a llenguatge i com a element transformador.
Una demostració de creativitat
LlumBcn és un festival interessant, divertit i molt necessari per visibilitzar la capacitat de creació de les joves generacions que són en aquests moments a centres formatius de disseny, arquitectura i arts a Barcelona. Va ser molt sorprenent veure la gran diversitat de projectes, des d’instal·lacions que ens feien sentir immerses en fons oceànics o terribles tempestes fins a boscos lluminosos on podíem interactuar amb la veu. Diferents materials, alguns complexos com vidres tècnics i d’altres senzills com cordes o ampolles de plàstic. Diferents tecnologies, diferents discursos, però tota una gran demostració de creativitat i la sensació que érem espectadors privilegiats del naixement de creadors, artistes i projectes que en els propers anys ens sorprendran i admiraran.
Marisol López, directora de l’Àrea de Cultura Digital de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) i membre del jurat dels Premis LlumBcn2019 per a les escoles participants
Al principi tot eren dubtes
Quan el passat mes de gener ens van comunicar que l’ICUB volia instal·lar una escultura de llum de 8 m de diàmetre, suspesa sobre el pati de la Subhasta, em van venir al cap molts dubtes i interrogants sobre si podríem fer-ho.
El espai central del Mercat dels Encants és una plaça que està coberta a una altura d’uns 25 m per la gran pèrgola dels miralls que ens ha fet tan coneguts arreu. Els artistes volien aprofitar aquest espai per penjar-hi la seva escultura de llum. Heus aquí alguns dels interrogants que els vaig plantejar en la primera reunió:
− Jo: “En què consisteix el muntatge?
− Ells: “Volem penjar un llum de 8 m de diàmetre en forma de doble piràmide dels 4 pilars del centre de la pèrgola”
− Jo: “Ah!!!…. I quan pesa el llum?”
− Ells: “Bah… poquet, uns 200 kilos”
− Jo: “200 kilos, està bé… no es molt, però ja sabeu que aquí al mercat sempre fa vent, oi?
− Ells: “Vent?”
− Jo: “Si, cada dia entra la marinada. I a baix a la plaça hi pot haver 1.000 o 1.500 persones, així que no vull córrer cap risc, amb 200 kilos oscillant per sobre els seus caps”.
− Ells: “No pateixis, certificarem el muntatge…”
Xavier Oliva i Rodés. Arquitecte tècnic i enginyer d’edificació. Cap de manteniment del Mercat dels Encants de Barcelona. L’autor fa referència al muntatge Polyhedra, de Xevi Bayona i Àlex Posada
Una experiència única
Com a experiència… és difícil descriure-ho. Des del punt de vista com a estudiants, és de les experiències més intenses i més reals que hem viscut. Ha estat un treball constant durant molts mesos; a l’inici semblava molt lluny i quasi impossible, però quan ho vam veure muntat i amb els llums encesos, se’ns va il·luminar el cor, i mai millor dit. Arribar a construir un projecte, per petit que sigui, és la millor classe de construcció, estructures i d’arquitectura que es pot fer. Hem après tant! I per descomptat, una masterclass d’amistat, compromís i treball en equip. Com a grup, hem fet una gran pinya i hem superat molts entrebancs que ens han fet madurar, professionalment parlant.
Estudiants de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Salle, autors del projecte Fils d’història
El fet lumínic
El festival LlumBcn és una de les més atractives propostes culturals de començaments d’any. El programa que gira entorn del fet lumínic, no té una temàtica concreta; s’adapten projectes o es fan per a localitzacions concretes. El millor són aquests projectes de treball en el lloc, una gran oportunitat de creixement personal pels alumnes de les escoles d’arquitectura o disseny. El consum d’espais hauria de ser àgil, fet que no succeeix en algunes interessants installacions artístiques com per exemple Crysalis, on la informació sobre la instal·lació no et permet entendre l’excessiva durada. En canvi propostes com Emergències tenen coherència amb el lloc, són de qualitat i de fàcil accés; el millor camí per a les esperades futures edicions.
Elisenda Bonet, directora del 48H Open House Barcelona
L’arquitectura és l’ordenació de la llum; l’escultura és el joc
Autoria de les fotos: Cristina Aribas
Nota de l’editor
Aquest article va ser publicat originàriament a L’Informatiu número 360 de maig de 2019.
Autoria de l’article
