La coordinació de seguretat en la reforma d’un edifici industrial Anàlisi de l'actuació realitzada a la factoria Bunge Ibérica del Port de Barcelona

L’obra es troba ubicada dins de l’empresa Bunge Ibérica, a la seva factoria al Port de Barcelona, que es dedica, partint de les faves de soja, a l’elaboració de farines per a pinsos i lecitina mitjançant processos fisicoquímics.

L’actuació es va ubicar concretament a la nau d’extracció, on es van substituir dos desolventadors existents (DT-70A i DT-70B) amb 5 m de diàmetre per 17 m d’altura, per un de nou, l’anomenat DT-70, d’unes dimensions més grans amb 8 m de diàmetre per 21 m d’altura. Aquests forns el que fan és extreure l’element que s’ha fet servir per dissoldre l’oli con­tingut en la massa de farina de soja produint-se la disgregació en tres elements: farina, oli i dissolvent.

El dissolvent és gas hexà, derivat liquat del petroli amb un alt grau d’ignició i que a temperatura ambient és més dens que l’aire. Aquets canvis dels desolven­titzadors van comportar modificacions significatives a d’altres components en el procés productiu de la factoria a la nau d’extracció, com van ser sobretot en cintes transportadores, depuradors d’oli i d’hexà.

L’ús d’hexà en aquesta nau va generar una dificultat important per executar aquest treball de coordina­ció de seguretat en haver de valorar la nau com un espai amb atmosfera explosiva (Atex). Ja des de l’inici dels treballs es va confeccionar per la coordinació de seguretat un procediment de treball impartint les condicions dels treballs i informacions necessàries a tot el personal d’obra, per poder treballar en la zona Atex. Es va establir un estricte control d’accés a la zona del personal, els seus equipaments, materials, eines o mitjans auxiliars que poguessin arribar a pro­duir espurnes.

Una possible fuita dels sistemes que pugui generar la presència d’hexà està permanentment controlada informàticament per una xarxa de detectors fixos en tota la nau.

Particularitats de l’obra

• 

  L’obra es va dur a terme en 75 dies seguits, en jor­nades de 24 hores, des de mitjan setembre a finals de novembre de 2014. En condicions normals el termini d’execució hauria estat de 9 mesos, execu­tada en dies feiners i en jornades de 8 hores.

• Els treballs es van desenvolupar a la nau d’extracció en un espai molt reduït, fent-se molts treballs a la mateixa vertical. Els diferents pisos es confor­maven amb tràmex (relliga) de 30x30x3. Aquest condicionat del tràmex està obligat per impedir l’acumulació de possibles fuites del gas hexà en plantes superiors.
• Pràcticament durant tota l’obra van concórrer al mateix temps els treballs de les 6 empreses con­tractistes amb els seus subcontractats.
• El desmuntatge i posterior muntatge d’elements de la coberta, estructurals i forjats van requerir la puntual implantació de sistemes de protecció col·lectives i la seva actualització permanent al procés d’execució de l’obra.

La primera fase

Es va treballar en dues fases diferenciades:

• La primera. Engloba els treballs de modificació de la coberta i estructura existent per les noves necessitats derivades de la implantació dels nous equips, mitjançant desmuntatge, demolició, reforç o canvi de disposició i consisteix a:
• Desmuntatge de la coberta: va ser el primer tre­ball que es va fer. Aquests treballs es van realitzar amb la nau d’extracció en producció, al no estar desgasificada la nau, es va tractar com a treballs en zona Atex.

Col·locació de sistemes de protecció col·lectiva, xar­xes de seguretat sistema S per a la seva utilització horitzontal sota l’estructura de la coberta a desmun­tar i xarxes de seguretat sistema U per a protecció de vora en el perímetre del tram de coberta a desmuntar.

Es desmunten les plaques, corretges i part dels ele­ments estructurals principals de la coberta, com­prometent-se una superfície de 10 x 15 m2. Aquests elements metàl·lics es van desmuntar preferentment amb talls amb bufador de oxiacetilè.

Desmuntatge d’equips existents DT-70A, DT- 70B, equips i instal·lacions associades:

Una vegada la planta va entrar en parada tècnica i des­gasificada, es va procedir al desmuntatge dels equips principals  existents, eliminant tots els components auxiliars, així com aquelles plataformes o accessos d’escales de gat que estiguessin vinculades a ells.

La retirada dels equips DT-70A i DT-70B es va fer a través de l’obertura practicada en la coberta amb grues telescòpiques hidràuliques de gran tonatge. Per aquestes maniobres es va implantar un proto­col d’hissat de càrregues i es va complimentar per l’empresa contractista amb el vist i plau de la coordi­nació de seguretat.

Pel desmuntatge dels equips auxiliars, com ara bom­bes i transportadors, no es precisava realitzar cap actuació en l’estructura, ja que aquests es van retirar per la planta baixa, aprofitant l’obertura perimetral de façana de 3,5 m d’altura. Molts d’aquests elements es van desmuntar mecànicament de manera manual cargol a cargol.

• Enderroc de fonamentacions i equips exis­tents: es va dur a terme l’enderroc dels fonaments mitjançant martells compressors i desmuntant els equips que van quedar fora de servei per la nova instal·lació i que interferien a la nova fonamenta­ció del DT-70.

La segona

Comprèn el muntatge de la nova estructura per garantir els accessos a les noves cotes de treball i/o manteniment amb connexió a l’estructura existent i consisteix a:

Actuacions en fonamentacions existents d’estructura

Es van realitzar actuacions de reforç a les fonamentacions de elements estructurals (suports) existents, derivades del càlcul de l’estructura amb la nova disposició de plataformes i equips.

Realització de nova fonamen­tació pel DT-70 independent de l’edifici existent

Es va realitzar excavació fins a la mateixa cota on es trobaven les fonamentacions de l’estructura principal existent. A aquest nivell es van executar micropilotatges amb sabates per a la nova fona­mentació conjunta del DT-70 i pel motor d’aquest equip.

Pavimentació de la zona afectada per l’actuació

Es va realitzar un nou paviment de formigó a la zona de treball afectada per l’excavació de la fonamentació del nou DT amb gruixos variables de 150 m/m a 200 m/m.

Actuació a l’estructura existent

Enderroc de plataformes metàl·liques existents, bigues principals i secundàries, pis de relliga, escales i part de la coberta per adaptar-la a les noves necessi­tats i equips instal·lats.

• Reforços concrets d’estructura metàl·lica pels nous estats de càrregues.
• Adequació de les escales existents a les noves àrees de treball: per motiu dels canvis de nivell i dimen­sions dels equips i amb l’objectiu de mantenir l’actual circulació de persones per l’interior de la nau, es van modificar dues escales existents seguint el mateix criteri que per a les noves.

Nova estructura interior: es van reforçar pilars, crear noves plataformes d’estructura metàl·lica, amb per­fils laminats en calent i pis de relliga metàl·lica galva­nitzada de malla 30 x 30 x 3, en nivells que abans no existien i es van ampliar superfícies en nivells ja en ús i sempre en nivells per sota de coberta.

Execució de noves escales

Mantenint els accessos existents a les diferents cotes es va crear un nou nucli d’escala que donava accés a les zones de treball i/o manteniment mes elevada del nou desolventitzador i de tots els equips associats.

Adequació de coberta

A causa de les noves dimensions del desolventador i de la cinta transportadora, en major alçada, que alimenta aquest equip, es va realitzar una modifica­ció de part de la coberta existent, cobrint els nous sistemes instal·lats. Coberta a dues aigües, transita­ble solament per a manteniment amb xapa grecada metàl·lica simple. Es va adequar la recollida de plu­vials a la instal·lació actual.

El tancament de l’obertura de la coberta una vegada instal·lats tots els elements que s’havien de introduir a l’interior de la nau es va fer transportant i col·locant un badalot que amb anterioritat es var construir al costat de la nau. Es van muntar tots els elements de la seva estructura, les plaques de la coberta, les instal·lacions antiincendis i d’enllumenat i amb una grua de gran tonatge es va hissar i col·locar, tancant definitivament la coberta de la nau.

Muntatge de noves canonades, instrumentació associada i connexió elèctrica

Junt al desmuntatge dels equips obsolets i la instal·lació dels nous equips, va venir associat el mun­tatge de totes les noves línies de canonada d’entrada i sortida pels nous equips, així com tota la instrumen­tació de control. Paral·lelament es va fer la connexió elèctrica d’aquesta instrumentació i el muntatge dels nous quadres elèctrics per a la instal·lació. Igualment es va fer una nova instal·lació d’enllumenat. Com a finalització del muntatge de la canonada nova es va procedir a l’aïllament tèrmic de les línies de vapor.

Es va aportar una nova xarxa d’elements antiincen­dis conformada amb ruixadors i equips de mànega. En l’última fase del muntatge es van pintar les noves instal·lacions i es va realitzar el sanejament i pintura de les antigues instal·lacions que ho necessitaven.

L’obra es va dur a terme en 75 dies seguits en jornades de 24 hores i en condicions normals el termini d’execució hauria estat de 9 mesos

Desenvolupament de la coordinació de seguretat i salut 

Les activitats compromeses per a coordinació de seguretat i salut va ser desenvolupada amb una meto­dologia establerta en dues fases: abans del inici de l’obra i durant la mateixa.

Abans de l’inici de l’obra

A causa de la complexitat tècnica de l’actuació es va estudiar i analitzar el projecte i els procediments constructius proposats amb antelació i es va partici­par per part de la coordinació de seguretat en el refós de les planificacions proposades inicialment per les cinc empreses contractistes elaborant el que pro­posaven a les seves planificacions y programacions. L’objectiu era conèixer amb antelació les concurrèn­cies i possibles interferències entre activitats, esti­mant els seus riscos i les mesures preventives i de seguretat que s’haurien d’implementar en haver de treballar de manera simultània.

Es van organitzar reunions inicials amb cada contrac­tista per proposar nous continguts als diferents plans de seguretat i salut, per millorar-los i procedir pos­teriorment a la seva aprovació, al igual que establint conjuntament la implantació provisional d’obra de cada una de les empreses contractistes els seus tallers i àrees d’apilaments. Es va assessorar la propietat i l’enginyeria autora del projecte i encarregada de la direcció d’obra sobre els sistemes i metodologia que calia seguir en matèria preventiva.

Es va establir la metodologia del control d’accessos de totes i cadascuna de les empreses i treballadors, del país i estrangers que intervindrien a l’obra, mit­jançant l’aplicació informàtica e-coordina, de la qual l’equip de coordinació de seguretat i salut va portar el control i la validació de 100 % de la documentació requerida i aportada de totes les empreses contractis­tes, subcontractistes i treballadors. La documentació no aportada a l’aplicació, per diferents motius excep­cionals, es va recollir, controlar i validar manualment i puntualment sense que això suposés una demora en les actuacions corresponents.

Durant l’obra

Segons les necessitats de la propietat, atès el termini de lliurament tan ajustat que hi havia, ja d’inici es van establir dos torns de treball de 12 hores per realitzar activitat ininterrompuda durant les 24 hores del dia els 7 dies de la setmana. Un punt que hem de destacar va ser la col·laboració directa amb el Departament de Seguretat de Bunge, així com l’equip de l’enginyeria que feia les funcions de direcció d’obra.

Juntament amb la propietat es van establir permisos específics de treball segons les diferents activitats:

• Treballs en alçada.
• Treballs en espais confinats.
• Treballs en calent (soldadura amb arc elèctric, tall amb radial i amb bufador de oxiacetil·lè).
• Treballs de muntatge de bastides.
• Treballs dins del recinte amb atmosfera explosiva (Atex) durant alguns moments de l’obra.

Aquests permisos es donaven pel departament de seguretat de Bunge i es feia el seguiment del seu correcte compliment tant pel mateix departa­ment de seguretat de Bunge com per l’equip de coordinació de seguretat. Es renovaven setmanalment i havien de ser validats dues vegades al dia mitjançant control de signatura dels caps d’equip.

Durant una jornada normal de 24 hores es van realitzar i documentar, amb caràcter general (diari), les següents actuacions:

• Dues reunions diàries, una al matí i una altra a la tarda, de coordinació de treballs (Cae), seguint l’execució de les activitats planificades i programa­des per aquest dia revisant els avanços i retards, amb totes les empreses participants tant de l’obra objecte d’aquest projecte com de la parada tècnica anual de Bunge (contractistes (caps d’obra) i sub­contractistes (caps d’equips).
• Dues reunions una al matí i una altra a la tarda de coordinació d’activitats empresarials (Cae), seguint l’execució de les activitats amb la preven­ció dels riscos laborals amb l’objectiu compromès de la seguretat i salut, establint-se el criteris i ins­truccions a implantar per a les diferents activitats a executar aquest dia, valorant i definint prioritats i interferències revisant, finalment, incompliments detectats. Igualment amb presència de totes les empreses participants a l’obra i a la parada.
• Visites específiques d’ordre i neteja, tant a la Nnu com a les àrees d’implantació d’obra, tallers i arre­plecs, amb un representant de cada contractista.
• Resum de les actuacions esdevingudes cada nit.

Van haver-hi dos components afegits de dificultat que van ser la concurrència de les següents activitats alie­nes al projecte objecte de les obres. Amb la parada tècnica de manteniment anual de la factoria l’equip de coordinació de seguretat també va exercir les funcions pròpies de coordinació objectiu d’aquesta obra degut a la incidència i concurrència d’algunes activitats.

Entre altres treballs d’alt risc, es van dur a terme:

• Reforç, buidat, neteja i posterior reblert dels tancs i dipòsits d’hexà.
• El desamiantat sobrevingut de la coberta de la zona de bombes de la instal·lació contra incendis, zona adossada a la nau d’extracció. Es va planificar i pro­gramar realitzant-se en jornada de treball nocturn per tenir una menor incidència i poder mantenir amb efectivitat els perímetres de seguretat davant el risc de contaminació per exposició a l’amiant.

El muntatge, manteniment i desmuntatge de cadas­cuna de les bastides tubulars necessàries a la zona de treball, es va dur a terme per una mateixa empresa especialista per a tots el contractistes. Es va acordar amb aquests que una vegada muntat, l’equip de coor­dinació de seguretat havia de donar el vistiplau final confirmant que es deixaven penjades en lloc visible les corresponents actes d’acceptació i de posada en servei segons el fabricant per part del tècnic respon­sable del muntatge. Les bastides que no disposaven d’aquests cartells no podien ser utilitzades. També es van se sol·licitaven periòdiques revisions específi­ques en funció de l’execució dels treballs i la necessi­tat de modificació d’aquestes bastides.

A causa del risc existent d’ambient explosiu durant moltes jornades, així com de possibles conats d’incendis a causa d’olis i greixos residuals en tots els conductes, dipòsits i diferents nivells, es va acordar la necessitat de disposar personal de vigilància perma­nent en extinció d’incendis, així com la col·locació de mantes i tendals ignífugs, estudiant a les zones on era inviable la seva col·locació, adaptar apantallaments de planxes metàl·liques a les plataformes elevadores mòbils de treball des d’on es realitzaven els treballs en calent.

Pel desmuntatge de l’estructura metàl·lica existent, va ser necessària la implantació de dues grues mòbils de gran format treballant simultàniament per la mateixa obertura de coberta durant les 24 hores de moltes jornades. Per a tal efecte, l’equip de coordi­nació de seguretat va desenvolupar un protocol de simultaneïtat en l’ús de grues.

Així mateix, per a la retirada i posterior muntatge dels desolventitzadors DT, a causa de les seves grans dimensions i pesos, l’única opció de desmuntatge va ser seccionar-los in situ i mitjançant la grua mòbil, retirar-los, apilar-los i esmicolar-los fora de la nau, a fi i efecte de poder transportar-los posteriorment a abocador autoritzat. Es va implantar un protocol d’hissat de càrregues que s’havia de complimentar i validar abans d’executar les maniobres.

Desmuntatge i manteniment de proteccions  

A causa dels riscos existents, l’equip de coordinació de seguretat va assessorar i va proposar a la propietat la contractació d’una empresa dedicada exclusiva­ment al muntatge i manteniment de proteccions col·lectives de tots els contractistes, per cobrir la totalitat de la jornada de treball. L’equip de CSS realitzava reunions diàries per organitzar el muntatge / desmun­tatge i manteniment d’aquestes proteccions col·lectives en funció de les necessitats de cada jornada per part de cada contractista.

També es va implantar una zona a cel obert destinada a apilaments i tallers per a l’elaboració i premuntatge de sistemes i elements a instal·lar corresponents al projecte. Això va suposar una gran dificultat en la coor­dinació dels propis treballs així com el transport i emplaçament final de cada element, principalment per les seves grans volumetries, pesos i la concurrència amb la resta d’activitats a cada zona de treball, molts dels elements es van haver de transportar desplaçant la càrrega pel carrer frontal a la factoria. L’equip de coordinació va desenvolupar i va imple­mentar els plànols de recorreguts alternatius d’emergència i evacuació durant el transcurs de l’obra.

A causa de l’especialització i dificultat dels treballs a realitzar, la propie­tat va contractar a una empresa procedent del Regne Unit especialitzada en el muntatge del desolventador. Durant la seva intervenció en l’obra es va requerir la presència permanent d’un intèrpret intermediari entre el personal anglès i l’espanyol.

Un altre dels treballs d’alt risc en la fase final de l’obra va ser l’adequació de la coberta. A causa de les noves dimensions del desolventador i de la cinta transportadora que alimentava aquest equip, es va realitzar una modifi­cació de part de la coberta existent, adequant-la a les noves necessitats.

El muntatge d’aquesta coberta, va ser premuntada (estructura, tanca­ments, instal·lacions elèctrica, enllumenat i contra incendis) en una zona d’espai habilitada al costat de la Nau d’Extracció, per així poder hissar-la posteriorment al seu emplaçament final, fent-la solidària amb la resta de l’estructura de la nau. Aquest fet es va proposar i acceptar des d’un inici de l’obra, fet que va minimitzar els riscos de treballs en alçada en aquest element de la coberta.

Autoria de l’article