Una publicació periòdica com L’Informatiu, per definició, aborda temes del moment -de l’actualitat com es diu en llenguatge periodístic- i també majoritàriament, en les seccions que parlen d’arquitectura. Els reportatges que, des de fa més de 25 anys es publiquen a L’Informatiu en la secció Anàlisi d’obra, mostren obres acabades de fer, arquitectures que tot just comencen la seva vida útil. La redacció de la revista sol escollir les obres pel seu interès constructiu, a més d’altres valors, si bé l’objectiu de la construcció no és tan sols la seva durabilitat. En l’anàlisi que se’n fa en els reportatges, s’intenta ser crític amb solucions o plantejaments que, a parer dels redactors, poden fer perillar la durabilitat de l’edifici, sempre recolzant-se en experiències prèvies o amb la lógica de les lleis de la física, però alhora amb el respecte per als tècnics que han optat per aquestes solucions i el seus coneixements.És difícil posar en dubte el que el futur encara no ens ha mostrat. Més difícil és encara, analitzar i predir la durabilitat funcional d’un edifici ja que aquesta no es regeix per lleis permanents i conseqüents, com les de la física, sinó per d’altres de socials, molt més canviants i imprevisibles.
Anàlisi d’obra 1991-2016
A la redacció solem escriure sobre aquest tema de la durabilitat dels edificis quan ens toca parlar de la mateixa revista, amb motiu d’algun aniversari o bé d’una efemèrides del CAATEEB. En aquests casos ens ve sempre a la memòria el desaparegut premi Dècada de la fundació Tusquets Blanca, com a únic guardó conegut que reconeixia el valor del temps en l’arquitectura(*), amb la voluntat de prendre’l com a exemple per alguna secció fixa o treballs a publicar a la revista amb aquests mateixos valors. Això no ha estat possible fins ara, tret d’alguns reportatges com els que es van publicar amb motiu dels 20 anys dels Jocs Olímpics de Barcelona.
Per tot això, és un gran plaer per a nosaltres presentar la primera publicació (amb el suport del format digital) que fem d’un recull d’edificis, -en aquest primer parlem de biblioteques- publicades a la secció d’anàlisi d’obra des del 1991. Aquí podrem constatar i analitzar el pas del temps en les seves estructures físiques i funcionals, a banda de servir com a documentació d’utilitat profesional al posar a mans dels lectors una actualització dels costos econòmics dels edificis analitzats. També serà útil observar la (possible) evolució d’uns sistemes constructius a uns altres, d’unes funcionalitats a altres, al comparar edificis construïts en una franja d’uns 30 anys aproximadament.
A la pregunta d’un periodista sobre com pensava ell que seria l’arquitectura del futur, l’arquitecte Louis Kahn li contestà que si ell ho sabés ja l’estaria fent, aquesta arquitectura. Entre d’altres coses, aquesta resposta volia dir que el futur és imprevisible, tot i que ens esforcem en albirar-lo. Estic segur que aquest esforç el varen fer tots els tècnics que varen dissenyar i construir els edificis que aquí recollim.
No podem dir altra cosa que agrair a tots els tècnics que ens han permès d’explorar el seu treball, d’aprendre de l’imprevist i de contrastar l’evolució de les suposicions inicials i els usos dels edificis, amb el retorn del coneixement adquirit en cada projecte. A aquest recull en seguiran d’altres, agrupats sempre per tipologies, en els quals sempre hi haurà una reflexió inicial sobre el pas del temps en aquestes arquitectures. I si aquest primer recull el protagonitza el món de la cultura –els hàbits de lectura, la documentació i el llibre- ja podem avançar el segon recull, que ja estem preparant, versarà sobre l’arquitectura del treball, això és, els edificis d’oficines.
Nota:
(*) Aquest premi es concedia a un edifici construït deu anys abans, fent èmfasi en la vigència dels seus valors arquitectònics després d’aquest període de temps
Nota de l’editor
Aquest article va ser publicat originàriament a L’Informatiu número 354 de desembre de 2017
Autoria de l’article
