L’edifici es troba situat en ple centre urbà, amb geometria irregular, i encavalcat damunt el túnel dels FGC. La seva rehabilitació va encarar el repte de projectar un hotel de categoria en una edificació existent amb una greu adversitat: les vibracions que es produeixen pel pas del ferrocarril subterrani.
Solars buits, intersticis, equipaments en desús o espais abandonats conformen un ampli ventall d’espais “residuals” i fragmentats a la gran ciutat.
El carrer de la Costa va ser durant molt de temps el principal connector entre el nucli antic de la ciutat i el barri de Baix a Mar, l’actual centre i el mar. És un dels carrers més antics de Badalona i un exemple d’urbanisme costaner català on s’hi ha plantejat una rehabilitació, sense modificar-ne la imatge històrica.
Un mercat no és un edifici, és un lloc d’intercanvi. Per intervenir-hi cal anar molt més enllà de l’arquitectura. Aquest projecte va aportar la necessària significació a un edifici modest que ha esdevingut referent patrimonial de la història de la ciutat.
Minuciós projecte de rehabilitació del conjunt modernista per convertir-lo en un centre de coneixement i espai de divulgació cultural. Una intervenció sense precedents, atesa la magnitud i el valor patrimonial de l’espai.
En la definició de paisatge queda integrat i com a element imprescindible, l’observador. No hi ha paisatge sense la mirada, la vista. Els miradors han estat al llarg de la història, punts estratègics de trobada visual amb la natura.
Hi ha intervencions apreciades pel simbolisme i la referència històrica que comporten, com l’església de Santa Maria, destruïda durant la Guerra Civil, que representa un patrimoni intangible i valuós en tant que manté el record de la significació de l’indret i que perdura en la memòria del poble.
L’arquitectura recorre als contenidors com a resposta a qüestions ambientals, estètiques i tècniques. Cada any una gran quantitat de contenidors es retiren de la circulació, però tot i no ser vàlids per al transport, són perfectes per a altres usos.
Aquest pavelló, dissenyat per Mies van der Rohe, es va concebre per albergar la recepció oficial presidida pel rei Alfons XII, juntament amb les autoritats alemanyes. La seva petjada a la ciutat i a l’Arquitectura Moderna van ser decisives perquè ja des dels anys 50 s’intentés tramitar la seva reconstrucció. Es tractava d’un dels edificis més admirats del Moviment Modern, sobretot a través de les seves fotografies en blanc i negre.
