L’edificació i l’entorn urbà contenen innombrables barreres. La legislació en matèria d’accessibilitat ha millorat les prestacions d’accés a les edificacions noves, amb ajustos raonables en edificis existents i de mobilitat en els entorns urbans.
Cap a on va la ciutat? És inevitable la seva autodestrucció? O hem de ser optimistes i pensar que som a temps d’actuar i revertir la situació sempre que ho fem de manera urgent?
Des del passat 4 de desembre de 2017 és obligatori que els edificis, béns i serveis existents siguin accessibles a les persones amb discapacitat i, per tant, al conjunt de la societat; però no és així. Cal recordar que l’accessibilitat és un dret humà reconegut, però tot i que el futur és esperançador, cal més sensibilització i formació en aquest àmbit.
La Llei general de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social, va fixar una data límit perquè els edificis s’adeqüessin a les condicions d’accessibilitat, en tot allò que sigui susceptible d’ajustos raonables. En aquest article descobrirem què entenem per “ajustos raonables”.
