Qui té la consideració d’empresari principal en una obra de construcció quan es constitueix una UTE?
La Unió Temporal d’Empreses (UTE) és una associació empresarial voluntària, que constitueix un sistema de col·laboració entre empresaris per un temps cert (determinat o indeterminat), per desenvolupar i executar una obra, servei o subministrament. A continuació, enumerem algunes de les característiques que implica la constitució de la UTE:
- Implica la creació d’una nova empresa autònoma, que actua sota una unitat de direcció i amb una denominació diferent de la de les empreses que integren.
- No té personalitat jurídica pròpia, diferent de la dels seus membres.
- La durada de la UTE està determinada per la durada de l’obra, servei o subministrament que constitueix el seu objecte, però sempre amb un límit màxim d’anys establerts per la normativa que les regula (Llei 18/1982 de 26 de maig d’Unions Temporals d’Empreses modificat per la disposició 3a de la Llei 46/2002, de 18 de desembre, de reforma parcial de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i per la qual es modifiquen les lleis dels impostos sobre societats i sobre la renda de no residents).
- Els membres de la UTE responen solidàriament i il·limitadament davant tercers pels actes i operacions que realitzin en benefici comú.
- Disposen d’un règim legal específic, que permet que la UTE gaudeixi d’un règim fiscal especial, sempre que es compleixin els requisits establerts legalment.
- La forma jurídica de la UTE està destinada a facilitar la col·laboració de diverses empreses per un temps determinat en l’àmbit de la contractació pública.
- Facilita la competitivitat entre grans empreses i permet a empreses mitjanes presentar-se a nombroses ofertes que sense el seu finançament conjunt i suma de mitjans no podrien presentar-se.
- Han de portar sempre un nom compost pel de les empreses associades que la formen més la paraula UTE.
- Pot ser soci d’una UTE qualsevol tipus d’empresari, persona jurídica o física resident a Espanya o a l’estranger, que es dediqui a una activitat empresarial i que s’associï per a desenvolupar un projecte comú.
- Hi ha responsabilitat conjunta i solidària de les UTE davant el client.
Abans d’iniciar una obra de construcció cal tenir present que les empreses que hi intervenen tenen una sèrie d’obligacions i responsabilitats en matèria preventiva (entre d’altres, els articles 7, 10, 11 i 19 del Reial Decret 1627/97 sobre disposicions mínimes de seguretat i salut a les obres de construcció).
La condició d’empresari laboral ve donada per tenir treballadors per compte aliè al seu servei (art. 1.2 de l’Estatut dels Treballadors, text refós aprovat pel RDL 1/1995, de 24 de març i posterior RDL 2/2015, de 23 d’octubre)
En el cas que es constitueixi una UTE, com s’ha de formalitzar aquesta documentació?
A l’article 3 de la Llei de Subcontractació 32/2006 (en endavant LSC), es classifica als executants d’una obra de construcció en tres grans grups: contractistes, subcontractistes i treballadors autònoms. Concretament al citat article en el segon paràgraf del punt e) sobre la definició de contractista:
“e) Contratista o empresario principal: la persona física o jurídica, que asume contractualmente ante el promotor, con medios humanos y materiales, propios o ajenos, el compromiso de ejecutar la totalidad o parte de las obras con sujeción al proyecto y al contrato.
Cuando el promotor realice directamente con medios humanos y materiales propios la totalidad o determinadas partes de la obra, tendrá también la consideración de contratista a los efectos de la presente Ley; asimismo, cuando la contrata se haga con una Unión Temporal de Empresas, que no ejecute directamente la obra, cada una de sus empresas miembro tendrá la consideración de empresa contratista en la parte de obra que ejecute”.
Aquí trobem l’única referència expressa de la Llei de Subcontractació sobre les UTE’s, per tant, segons aquesta lògica, podríem dir que es podria fer una distinció quan la UTE executa o no directament l’obra, trobant-nos llavors en els següents supòsits.
Tot i que les UTE no tenen personalitat jurídica pròpia i, per tant, les obligacions en matèria laboral recauen sobre les diferents empreses que les integren, en el cas que la UTE disposi de treballadors contractats directament per ella, llavors sí que es considera empresa a efectes de la normativa laboral, i per tant ha de respectar totes les disposicions sobre prevenció de riscos laborals.
Recordem que dintre dels requisits que han de complir les empreses que vulguin ser contractades o subcontractades en una obra de construcció, està l’obligatorietat d’estar inscrites al Registre d’Empreses Acreditades.
A l’article 4 de la LSC, podeu consultar els requisits exigibles a les empreses per a poder intervenir en el procés de subcontractació en el sector de la construcció com a contractista o subcontractista.
Quines unions temporals d’empreses (UTE) tenen l’obligació d’inscriure’s?
Podeu consultar la web del REA https://expinterweb.mitramiss.gob.es/rea/pub/preguntas.htm
Aquellas que asumen la condición de contratistas o subcontratistas. De esta forma, del artículo 3e) de la LSC dispone: “cuando la contrata se haga con una Unión Temporal de Empresas, que no ejecute directamente la obra, cada una de sus empresas miembro tendrá la consideración de empresa contratista en la parte de obra que ejecute”.
Así pues, las UTES que ejecuten las obras con personal propio deberán inscribirse en el REA. Por UTE asume la condición de contratista o subcontratista cuando ejecute la contrata con personal propio, debiendo inscribirse en estos casos. Las UTES que estén obligadas a inscribirse en el REA, y cuyas empresas integrantes ya estén inscritas en dicho registro, no tendrán que especificar en la solicitud de inscripción la organización productiva ni los medios materiales, limitándose a señalarlo en los apartados correspondientes. Para ello valdría una fórmula como la siguiente: relación de medios materiales de que dispone: Los medios aportados por las empresas integrantes de la UTE: Empresa X (Núm. REA …. ) – Empresa Y (Núm. REA ….).
Del mismo modo, la información relevante para el registro respecto de estas empresas será la referida al personal contratado directamente por la UTE y que intervenga en la ejecución de la obra en cuestión. Per tant, atenent el que ens indica la pròpia llei de subcontractació, podem entendre que ens podríem trobar les següents casuístiques:
A. La UTE realitza treballs en l’obra de construcció amb personal propi (per exemple, que hagi contractat manobres, cap d’obra, etc.) i aquests executin determinades tasques de la obra). En aquest cas, podem dir que la UTE té la condició de contractista principal de l’obra, essent les empreses que integren la UTE, subcontractistes d’aquesta.
B. La UTE no executa directament l’obra, és a dir, no disposa de personal propi i únicament participen a l’obra les empreses que conformen la UTE. En aquest cas, cadascuna de les empreses que conformen la UTE tindran la consideració de contractista principal de la part de l’obra que executi, comptant a partir d’ella els nivells de subcontractació.
C. La UTE executa directament una part de l’obra amb personal propi (UTE contractista). Les empreses que conformen la UTE executen, per la seva banda, una altra part de l’obra com a contractistes principals de l’obra.
En resum:
Quan la UTE executa directament l’obra, és contractista i ha de reunir els requisits exigibles per la Llei de Subcontractació, incloent-hi l’obligació d’inscripció en el Registre d’Empreses Acreditades de la comunitat autònoma on la UTE tingui la seva seu social, per tant:
- Si la UTE executa directament l’obra, és que reuneix els requisits exigibles per la Llei als contractistes. En aquest supòsit només hi haurà per tant un pla de seguretat i salut i una obertura al centre de treball (cas A).
- Si la UTE no executa directament l’obra no pot subcontractar, sinó que subcontracten cadascuna de les empreses membre que tenen segons la Llei la consideració de contractistes. En aquest supòsit hi haurà tants plans de seguretat i salut en l’obra com empreses integrin la UTE i que tenen la consideració de contractista. (cas B)
- Si la UTE executa una part de l’obra i la resta de l’obra les seves empreses integrants, hi haurà un la seves empreses integrants, hi haurà un pla de seguretat i salut per part de la UTE, donat que en aquest supòsit executa i per tant és contractista i a més a més tants plans de seguretat com empreses contractistes hi hagi (cas C).
Recorda!
Davant aquest escenari es fa necessari establir la coordinació d’activitats empresarials entre elles, per garantir un efectiu control dels riscos derivats de la concurrència d’activitats en el mateix centre de treball (article 24 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals 31/1995 de 8 de novembre, pel qual es desenvolupa el Decret 171/2004 sobre coordinació d’activitats empresarials). En el cas de les obres de construcció, aquesta coordinació d’activitats empresarials haurà de donar compliment al Reial decret 1627/97 sobre disposicions mínimes de seguretat i salut a les obres de construcció.
Cadascuna de les empreses i treballadors autònoms presents en el mateix centre de treball, hauran d’establir els mitjans de coordinació necessaris per garantir un eficaç intercanvi d’informació i l’adopció de les mesures necessàries que facilitin aquesta coordinació.
Normativa de referència:
-Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals.
-Llei 54/2003, de 12 de desembre, de reforma del marc normatiu de la prevenció de riscos laborals.
-Llei 32/2006, de 18 d’octubre, reguladora de la subcontractació en el sector de la construcció.
-Reial decret 1109/2007, de 24 d’agost, pel qual es desenvolupa la Llei 32/2006, de 18 d’octubre, reguladora de la subcontractació en el sector de la construcció.
-Reial decret 171/2004, de 30 de gener, pel qual es desenvolupa l’article 24 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals, en matèria de coordinació d’activitats empresarials.
-Reial decret 1627/1997, de 24 de març, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut a les obres de construcció.
-Reial decret legislatiu 5/2000, de 4 d’agost, pel qual s’aprova el text refós de la Llei sobre Infraccions i Sancions en l’Ordre Social.
-Reial decret 39/1997, de 17 de gener, pel qual s’aprova el Reglament dels serveis de prevenció.
La consultoria tècnica respon
Envia’ns la teva consulta!
Podeu enviar les vostres consultes indicant el vostre nom i número de col·legiat o col·legiada a l’Àrea Tècnica del CAATEEB a través de l’oficina virtual, a l’adreça consultoriatecnica@apabcn.cat i també al telèfon 93 240 20 60
Autoria de les fotos: Chopo
Autoria de l’article
