El desembre del 2001 es publicava l’ordre de prohibició, comercialització i utilització de l’amiant a Espanya
El desembre del 2001 el nostre Col·legi ultimava el treball de recerca sobre la prospecció(1) d’amiant en edificis quan es va publicar l’ordre de prohibició, comercialització i utilització de l’amiant a Espanya. A França l’havien prohibit el 1996 i en aquell mateix any es va començar a desamiantar la Universitat de Jussieu, el projecte de retirada d’amiant més gran d’Europa. El Govern francès havia afrontat la situació de l’amiant com un problema de salut pública que involucrava a tota la població i que era objecte d’una decisió política radical. Havia acabat l’era de ”wait and see” i havia arribat el moment de “davant el dubte, decideix”. (2)
[1] Prospección sobre la presencia de amianto o de materiales que lo contengan en edificios, Informe 2001, CAATEB i IDES, per la Fundación para la Prevención de Riesgos Laboraleshttp://www.edilar.net/wp-content/uploads/2011/01/Informe2001.pdf
[2] Interdire l’amiante pour le futur: une décision justifiée, Rapports d’information, Sénat de Francehttps://www.senat.fr/rap/o97-041/o97-0412.html
Malgrat que es va trigar 5 anys més, la prohibició de l’amiant va ser tot un revulsiu, ja que a la vegada, l’estudi de Prospecció havia posat de manifest que teníem una assignatura pendent perquè també nosaltres teníem un problema amb l’amiant: més de 2.600.000 tones d’amiant en pols s’havien importat, de les quals, les tres quartes parts s’havien destinat al sector del fibrociment. Com a conclusions del treball de prospecció es van establir unes possibles estratègies d’acció que, vint anys després, encara són vigents per estar pràcticament inèdites. Les estratègies d’acció eren:
- Realitzar un cens obligatori de tot el parc edificat
- Incorporar la detecció de l’amiant a les ITE’s
- Establir una declaració obligatòria de la presència d’amiant als propietaris d’edificis que siguin centre de treball
- Establir una metodologia d’inspecció i diagnosi
- Millorar els procediments quan als treballs amb amiant i plans de treball i tenir una homologació de les empreses especialitzades
- Planificar l’absorció de residus en abocadors amb les garanties necessàries
- Informar i formar com a eines garants d’actuacions segures i coherents
Era un moment que augurava canvis: l’amiant s’havia prohibit i així s’havia acabat el problema! Lluny de la realitat, després de vint anys encara tenim l’amiant en edificis i instal·lacions i, per tant, necessitem un canvi d’enfocament. Repassem aquelles estratègies proposades fa vint anys, i els avenços que s’han fet de cada una d’elles, ja que continuen sent les principals línies d’acció possibles sobre l’amiant existent als edificis.
Després de vint anys encara tenim l’amiant en edificis i instal·lacions i, per tant, necessitem un canvi d’enfocament
El cens d’edificis
La primera estratègia plantejada el 2001 va ser la creació d’un cens d’edificis amb amiant. Recentment, s’ha publicat la llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sols contaminats per a una economia circular. Aquesta llei incorpora una disposició addicional que estableix que en el termini d’un any, l’abril de 2023, els ajuntaments elaboraran un cens d’instal·lacions i emplaçaments amb amiant incloent un calendari que planifiqui la seva retirada i, en tot cas, estableix que les instal·lacions o emplaçaments de caràcter públic amb major risc hauran de ser gestionades abans de 2028.Consultada la Secretaria d’Estat de Medi Ambient, confirma que el cens haurà d’incloure totes les instal·lacions i emplaçaments que tinguin amiant, independentment que la seva titularitat sigui pública o privada.
Segons les dades extretes de l’INE, a Espanya el cens d’edificis construïts entre 1961 i 2001 i que estan en bon estat és de 5,5 milions, 5 M d’ells amb ús principal d’habitatge. Aquest període és el que comprèn els anys de màxima utilització de l’amiant des dels inicis del creixement de la construcció i fins a la seva prohibició. Fer el cens de 5,5 milions d’edificis és una tasca que requereix mitjans que no disposem. Evidentment, no disposem de temps en un any per a portar-ho a terme, però, si continuem així, no hi haurà temps ni en deu ni en altres vint anys com han passat perquè no hi ha una estratègia clara i marcada de com encarar-ho. No hi ha protocols obligatoris, no hi ha tècnics formats i no hi ha recursos econòmics previstos per afrontar-ho.
S’exposa a continuació com s’està treballant el cens d’edificis en dos municipis que, per circumstàncies molt diferents, tenen una gran quantitat d’amiant, així com en tres de les principals administracions a Catalunya quant a població.
-Badia del Vallès. Va néixer als anys 70 per donar resposta a la demanda d’habitatge que es va generar amb la immigració d’aquells anys. Es van construir, a la vegada, més de 5.000 habitatges en uns edificis que, amb la necessitat de construir-se de forma ràpida i barata, van incorporar el fibrociment en plaques de cobertes, en els tancaments de les galeries de ventilació a façana i en els tubs d’instal·lacions. La degradació del material, molt visible en les galeries, així com l’empenta d’una forta pressió veïnal, van propiciar que l’Ajuntament prengués mesures per afrontar les diferents problemàtiques que suposa l’amiant a la ciutat. Així, l’any 2016 va establir protocols de treball per tècnics, treballadors i responsables de brigada, l’any 2018 va inspeccionar els edificis municipals i l’any 2019 va iniciar la diagnosi del fibrociment visible en els edificis residencials que va finalitzar el setembre de 2021. Amb tot, Badia té un cens molt avançat i ha aconseguit un finançament de 4,5 milions d’euros de la Generalitat que permetrà la retirada del fibrociment dels habitatges.
-Cerdanyola del Vallès. Va ser la seu de la gran fàbrica d’Uralita que va estar en funcionament des del 1907 i fins al 1997. A més de la greu afectació als treballadors i a les famílies que vivien en aquell moment a l’entorn, Uralita va deixar escampades tones de residus de fibrociment defectuós als voltants de la fàbrica i en la pavimentació dels carrers de Cerdanyola i Ripollet. Evidentment, també hi ha molts edificis que van incorporar el fibrociment en la seva construcció. L’Ajuntament va començar a finals dels 90 a treballar en la diagnosi de l’amiant al municipi iniciant avaluacions ambientals i prospeccions de residus, i va continuar amb la regeneració de camins i carrers establint protocols en les llicències d’obres a la via pública per a l’obertura de rases i canalitzacions. L’any 2005 va redactar un Pla de gestió de l’amiant al municipi i el 2016 i amb la col·laboració de la Diputació, es va començar el cens municipal d’edificis amb amiant que ha donat lloc a substituir cobertes de mercats, escoles i gimnasos. L’any 2021 s’ha creat la Taula de l’amiant de Cerdanyola del Vallès amb l’objectiu d’erradicar els materials amb amiant del municipi i atendre i millorar les condicions dels afectats.-Diputació de Barcelona. Va aprovar l’any 2016 la moció “Cens d’edificis municipals amb risc d’amiant” en la que promou l’elaboració dels censos d’edificis de titularitat pública en els seus municipis. Fins ara s’ha fet el cens municipal de 40 ajuntaments, un consell comarcal i una entitat municipal, amb un total de 153 edificis inspeccionats de titularitat pública i uns resultats que indiquen que el 91% dels edificis susceptibles de contenir amiant contenen amiant (resultats a 2021).
Gràfic de les tipologies d’edificis municipals amb inspeccions d’amiant realitzades (Cedit per la Diputació de Barcelona, Oficina de Canvi Climàtic i Sostenibilitat)
Gràfic amb els edificis inspeccionats per municipi (Cedit per la Diputació de Barcelona, Oficina de Canvi Climàtic i Sostenibilitat)
D’altra banda, la Diputació de Barcelona, a través de l’Oficina de Seguretat en Obres i Autoprotecció (OSOA), té inspeccionats i avaluats 29 edificis, on s’ubiquen el 75% del personal de la corporació i està treballant el seu cens d’edificis amb un inventari de materials amb fitxes per a cada edifici.
Ajuntament de Barcelona. Des del Departament d’Avaluació i Gestió Ambiental, ha elaborat un primer cens de cobertes amb possible contingut de fibrociment a la ciutat. El projecte que es va fer amb col·laboració de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) parteix d’un vol cartogràfic realitzat l’any 2019 que identifica les cobertes i les situa amb dades georeferenciades. Partint d’aquestes dades, l’any 2021 va conformar un inventari d’edificis municipals amb possible presència d’amiant a les cobertes.
Superposició de les dades extretes del vol del ICGC a la ciutat (Imatge cedida per l’Ajuntament de Barcelona)
Generalitat de Catalunya. També ha apostat per la identificació de les cobertes de fibrociment a través d’un encàrrec a l’ICGC per elaborar la cartografia de cobertes a tot el territori de Catalunya. Novament, les dades s’obtindran mitjançant vols de cobertura amb sensors hiperespectrals i es farà un tractament de georeferenciació posterior de les dades. Es preveu que estigui enllestit el cens de cobertes de tota Catalunya a finals de 2023 i inclourà una aplicació informàtica de consulta.
Aquesta acció està dins del Pla Nacional per a l’Erradicació de l’Amiant a Catalunya que està previst que es pugui aprovar durant el primer trimestre del 2023 i també està previst per finals de 2023 l’aprovació de l’Avantprojecte de la Llei d’erradicació de l’amiant, que ja va passar la fase de consulta pública prèvia, el 2020.
Igual que els municipis i administracions esmentades, hi ha altres iniciatives d’arreu que estan treballant per tenir identificat l’amiant dels edificis públics. A partir del 2021 diferents administracions i municipis com la Diputació de Lleida, Sant Pere de Ribes, Guissona, Tortosa, Reus, i altres, han aprovat o estan pendents de fer-ho, l’acord per promoure l’inventari d’edificis públics amb materials amb contingut d’amiant (MCA) i crear un registre públic d’instal·lacions soterrades per poder ser consultades abans de fer obres d’edificació o rases d’instal·lacions.
En el termini d’un any (abril de 2023) els ajuntaments hauran d’elaborar un cens d’instal·lacions i emplaçaments amb amiant incloent un calendari que planifiqui la seva retirada
Altres mètodes innovadors en la detecció de cobertes
Un altre mètode per la detecció de cobertes de fibrociment l’està desenvolupant DetectA (1) amb col·laboració de la Universitat Oberta de Catalunya. Es tracta d’un programari que, fent ús de la intel·ligència artificial i amb una tasca prèvia d’identificació in situ de teulades de fibrociment, és capaç de desenvolupar un algoritme que identifica amb eficàcia les cobertes de fibrociment a través d’imatges aèries i satel·litals ja existents. Es treballa amb tècniques de Deep Learning que són algoritmes que permeten a la intel·ligència artificial aprendre de patrons i arribar a conclusions complexes, similars a les que pot arribar el cervell humà. Ja s’ha fet una primera prova pilot per l’Ajuntament de Cubelles amb un rendiment òptim, segons expliquen els seus desenvolupadors, i s’han interessat diferents administracions.
(1) https://www.detectamiant.com/
Cobertes de fibrociment identificades amb l’algoritme “deep learning”, entre altres cobertes sense fibrociment (Imatge cedida per DetectA)
Les plaques ondulades són només un dels materials d’una llarga llista de productes de fibrociment que es van fabricar i col·locar en els edificis
Enfocament actual: cobertes i edificis públics
Com s’ha exposat, totes les accions per abordar el cens se centren en dos models o vies d’acció:
- Identificar el fibrociment de les cobertes públiques i privades, o com en el cas concret de Badia del Vallès, el fibrociment visible dels edificis residencials.
- Realitzar el cens dels edificis de titularitat pública de tots els materials amb amiant, ja sigui fibrociment, aïllants, ignifugacions, falsos sostres, paviments…
Evidentment que totes dues són eines per avançar en la identificació i la diagnosi de l’amiant, però per ser tan tardanes, són del tot insuficients.
D’una banda, el fibrociment no està només a les cobertes que es veuen des del cel. És cert que les tres quartes parts de l’amiant que va arribar als ports durant el segle XX es va destinar al sector del fibrociment, i que una bona part d’aquest va anar a la fabricació de plaques ondulades per cobertes. Però també és cert que les plaques ondulades són només un dels materials d’una llarga llista de productes de fibrociment que es van fabricar i col·locar en els edificis com les plaques llises en façanes i en interiors, tubs de conducció d’aigua potable, tubs de sanejament, tubs de ventilació, conductes d’aire condicionat, reixes de ventilació, jardineres, elements decoratius com el fibromàrmol, dipòsits d’aigua, plaques ondulades en envans pluvials, etc.
El 25% de l’amiant importat va anar a parar a altres sectors diferents del fibrociment, molts d’ells destinats a productes molt friables i molt més perillosos que el fibrociment
I a més, no podem oblidar que el 25% restant de l’amiant importat va anar a parar a altres sectors diferents del fibrociment, molts d’ells destinats a productes molt friables i, per tant, molt més perillosos que el fibrociment com són les ignifugacions, els aïllaments tèrmics i acústics, les calorifigacions d’instal·lacions i els falsos sostres entre d’altres. La detecció dels altres materials de fibrociment no visibles, així com dels materials amb amiant friable, de més risc, només es podrà fer des de les inspeccions als edificis en les quals s’han d’identificar i avaluar tots els materials sospitosos de contenir amiant per poder establir planificacions de la retirada i de la gestió segura.
D’altra banda, no podem continuar pensant només en els edificis públics. Necessitem tenir identificat tot l’amiant de tots els edificis. S’han de millorar les eines que ja tenim i s’han de crear de noves que ajudin als municipis a poder tenir censat tot el parc edificat.
Ignifugació d’estructura metàl·lica molt friable (imatge cedida per Joan de Monserrat) 
Aïllament d’amiant molt friable i d’alt risc (imatge cedida per Joan de Monserrat)
Les ITE
La segona estratègia que es va plantejar va ser incorporar la detecció de l’amiant a les ITE. La Inspecció Tècnica de l’Edifici és una de les eines existents que tenim en la que es podria incloure la identificació de materials sospitosos de contenir amiant per així anar configurant part del cens d’edificis. Evidentment, la ITE no es pot considerar com a una inspecció d’amiant, però sí pot ser l’inici per detectar la necessitat de realitzar una inspecció d’amiant en profunditat que pugui avaluar la degradació dels MCA. De fet, la ITE ja descriu les deficiències greus com:
“…les que, per la seva incidència, representen un risc imminent per a l’estabilitat o la seguretat de determinats elements de l’edifici o greus problemes de salubritat (1), que pressuposin un risc per a la seguretat de les persones o béns…”
Evidentment, l’amiant és un problema per a la salut. Està considerat com a carcinogen de primera categoria (2) causant de mesotelioma, càncer de pulmó, de laringe i d’ovaris (3), i d’asbestosi i altres malalties considerades benignes. Per tant, les ITE haurien de facilitar també la descripció dels materials amb amiant i determinar el seu estat de degradació o vehicular l’avaluació i la diagnosi a un tercer. Els tècnics que fem les inspeccions tècniques estem formats en construcció i tenim els coneixements per identificar el fibrociment en la majoria de casos, i també podem adquirir una formació bàsica per identificar els materials sospitosos de contenir amiant.
Així, les ITE podrien revisar-se per incloure els aspectes relatius a la identificació dels materials amb amiant i dels possibles materials sospitosos de contenir amiant que poden causar “greus problemes de salubritat”. Ara per ara, els formularis de la ITE només recullen dades del fibrociment en les fitxes de descripció de l’edifici en dues situacions: les instal·lacions de sanejament i les cobertes. No s’inclouen les mitgeres de fibrociment, o els revoltons de fibrociment, o les xemeneies de ventilació, o els dipòsits de fibrociment, ni tampoc la possibilitat de descripció de materials sospitosos com els ignifugats, aïllaments, calorifugacions d’instal·lacions, falsos sostres, etc.
(1) Salubre: favorable a la salut; saludable, https://www.diccionari.cat/GDLC/salubre#
(2) Segons IARC Monographs on the Identification of Carcinogenic Hazards to Humans, OMS, un carcinogen de primera categoria és el que té evidència suficient de provocar càncer en humans.
(3) El RD 1299/2006 on s’ estableixen les activitats professionals amb risc de patologia derivada de l’exposició professional a l’amiant no inclou el càncer d’ovaris com a malaltia professional, malgrat la OMS sí considera que l’exposició a l’amiant el pot desenvolupar.
Pantalla de descripció dels sistemes constructius: mitgeres (Portal generador d’ITE)
Mitgera de fibrociment (Foto: Lara Trujillo)
Dipòsits d’aigua de fibrociment
(Foto: Lara Trujillo)
Jardineres de fibrociment
(Foto: Lara Trujillo)
Les ITE podrien revisar-se per incloure els aspectes relatius a la identificació dels materials amb amiant i dels possibles materials sospitosos de contenir amiant que poden causar “greus problemes de salubritat”
Declaració obligatòria
En el treball de prospecció es plantejava, en tercer lloc, la creació d’una declaració obligatòria de la presència d’amiant dels propietaris d’edificis o locals que fossin centre de treball. Aquesta mesura, lligada a l’àmbit laboral, hauria de comportar tan sols un pas més dins de l’acompliment de les obligacions dels empresaris que es regula a la Llei 31/1995 de Prevenció de Riscos Laborals. La llei estableix el dret que tenen els treballadors a una protecció eficaç en matèria de seguretat i salut en el treball, amb el correlatiu deure de l’empresari de garantir la seguretat i la salut dels treballadors al seu servei. Per tant, es desprèn que és obligatori que els empresaris avaluïn el risc de l’exposició a l’amiant que suposa la utilització de l’edifici per als treballadors que aixopluga, de la mateixa manera que fa les avaluacions de riscos per evitar la lipoatròfia, o s’eviten les cantonades sortints de les taules al pas de les persones.
Amb tot, s’hauria d’anar més enllà perquè les declaracions obligatòries incloguessin també els altres edificis sense lligam laboral: els edificis amb ús residencial. Seguint l’exemple d’altres països, es podrien crear noves eines que facilitessin la generació del cens d’edificis de titularitat privada:
El Diagnostic amiante a França, és un informe que documenta la presència o absència de materials amb amiant en un habitatge. És obligatori si la construcció és anterior al 1997, quan es va prohibir l’amiant a aquest país. L’informe l’ha de fer un professional certificat i s’ha de lliurar en cas de venda de l’immoble. Aquest certificat pot tenir conseqüències penals pel venedor si l’oculta o no el transmet voluntàriament. També té conseqüències pel certificador si fa un diagnòstic erroni i, així mateix, pel notari si ha validat la venda sense el Diagnostic amiante, o en té coneixement d’informació enganyosa.
https://www.service-public.fr/particuliers/vosdroits/F742
En el Regne Unit és obligatori tenir l’Asbestos Management Survey, en edificis que no siguin residencials, així com en els elements comuns dels edificis residencials, en totes les construccions d’abans de l’any 2000. Aquesta inspecció de gestió de l’amiant inclou el registre dels MCA i el Pla de gestió que contempla la permanència dels MCA si estan en bon estat i no es pertorben. D’altra banda, no és obligatori tenir un certificat en habitatges, però està penat el no revelar la seva existència si és coneguda, ja sigui per part de l’agent immobiliari o per part del venedor, podent invalidar-se la venda. És molt habitual que el comprador demani una inspecció prèvia de l’habitatge per tal de tenir un informe amb una anàlisi completa de l’estat actual de l’habitatge que està en transacció.
https://www.hse.gov.uk/asbestos/managing/survey-manage.htm
També a finals dels 2022 serà obligatori tenir l’ Asbestattest a Flandes, que és el certificat d’inventari d’amiant per vendre o llogar un habitatge, reformar-lo o enderrocar-lo. Afectarà a tots els edificis construïts abans de 2001, quan es va prohibir l’amiant a Bèlgica. El certificat el redactarà un expert, s’inclourà amb l’escriptura notarial i haurà d’incloure consells sobre com gestionar o eliminar els MCA. Si no existeix el certificat, el comprador pot sol·licitat la nul·litat de la venda.
https://ovam.vlaanderen.be/web/eerlijkhuis#
Un barri de Barcelona
(Foto: Lara Trujillo)
Identificació Diagnostic amiante DTADiag en Pévèle
És obligatori que els empresaris avaluïn el risc de l’exposició a l’amiant que suposa la utilització de l’edifici per als treballadors que aixopluga
Metodologia d’inspecció i diagnosi
En quart lloc, es plantejava la necessitat d’establir una metodologia d’inspecció i diagnosi per a detectar l’amiant en els edificis, guiant a professionals i empreses en la detecció i diagnosi dels MCA, ajudant a prendre decisions una vegada classificat el perill inherent dels diferents materials i les condicions d’exposició, i creant un mecanisme d’homologació per a professionals i empreses.
El passat gener de 2021 va publicar-se la Norma UNE 171370-2:2021 (1) Amianto Parte 2: Localización y diagnóstico de amianto. Aquesta norma d’aplicació voluntària, defineix els requisits i la metodologia per a realitzar una inspecció d’amiant que permeti la localització i diagnòstic de materials amb amiant d’acord amb criteris tècnics contrastats i assegurant el compliment de la legislació vigent. Està basada en els mètodes existents de referència francès, britànic i americà i s’ha adaptat a la nostra realitat. La norma inclou la necessitat de formació dels inspectors per a aplicar la metodologia, i contempla una acreditació final. Però com s’ha dit, és una norma d’aplicació voluntària. Contràriament al que passa en els països referents, no hi ha cap obligació legal d’aplicar una metodologia establerta que sigui garant de la qualitat de les inspeccions i diagnòstics d’amiant.
El primer pas a tenir un reconeixement institucional de la norma, s’ha fet amb la publicació de la nova Guía (2) técnica para la evaluación y prevención de los riesgos relacionados con la exposición al amianto, publicada l’abril de 2022 per l’Instituto Nacional de Seguridad y Salud en el Trabajo (INSST) que actualitza l’anterior guia de l’any 2008. Una de les principals aportacions de la guia és la modificació, ampliació i creació de nous apèndixs. En el número 2, sobre localització, identificació i valoració del risc potencial dels materials amb amiant, recomana l’aplicació de la UNE 171370-2:2021 per la localització i el diagnòstic d’amiant, i incorpora la valoració del risc potencial dels materials amb amiant i la presa de decisions sobre els MCA instal·lats.
D’altra banda en l’àmbit local, s’està treballant en diferents protocols d’ús intern en diferents administracions com el cas de Badia del Vallès, Cerdanyola del Vallès o la Diputació de Barcelona qui ha desenvolupat diferents instruccions relacionades amb l’amiant:
- Requisits mínims per a la contractació de treballs amb materials amb contingut d’amiant en els edificis corporatius (extracció, encapsulament i manteniment),
- Requisits dels perfils tècnics que realitzin les inspeccions i avaluacions de l’amiant als edificis corporatius,
- Metodologia d’inspecció d’amiant i model d’informe,
- Treballs amb material sospitós de contenir amiant (MSCA).
Aquests tipus de protocols que protegeixen les intervencions de manteniment, reformes o enderrocs, estandarditzen els processos i converteixen els tractaments dels MCA en una gestió segura.
Malgrat la recomanació del mètode que es fa a la guia i els diferents protocols d’ús intern de les administracions, l’aplicació d’aquest mètode de la UNE o altres mètodes d’inspecció de referència, hauria de ser obligatòria i estar validada jurídicament per tal d’assegurar que les diagnosis d’amiant en edificis siguin exhaustives, fiables i precises.
(1) UNE 171370-2:2021 Amianto Parte 2: Localización y diagnóstico de amianto
(2) Guía técnica para la evaluación y prevención de los riesgos relacionados con la exposición al amianto
Aïllament friable dins d’una caixa de persiana (Imatge cedida per Joan de Monserrat)
L’aplicació d’aquest mètode de la UNE o d’altres mètodes d’inspecció de referència, hauria de ser obligatòria i estar validada jurídicament per tal d’assegurar que les diagnosis d’amiant en edificis siguin exhaustives, fiables i precises.
Els treballs amb amiant i l’homologació d’empreses
La següent estratègia plantejada va ser millorar els procediments quan als treballs amb amiant i disposar d’una homologació d’empreses especialitzades per així garantir la salut dels treballadors i l’adequació dels treballs a la legislació vigent.
El primer gran canvi normatiu que es va produir després de la prohibició de l’amiant l’any 2001, va ser la publicació del RD396/2006 (1) que regula els treballs amb amiant, i que va transposar a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2003/18/CE (2). El decret va millorar considerablement la legislació que fins al moment existia pels treballs amb amiant, i va establir, de manera específica, l’elaboració i actualització d’una guia tècnica de caràcter no vinculant, per a l’avaluació dels riscos derivats de l’exposició a l’amiant en el treball. Seguin aquests preceptes, l’INSST va publicar una primera guia l’any 2008 i l’actualització l’abril del 2022, descrita en l’apartat anterior.
La nova versió de la guia incorpora també revisions en els criteris d’aplicació de les excepcions que contempla el RD, així com noves eines d’ajuda en l’elaboració dels Plans de Treball, insistint en la gestió segura de l’amiant tenint com a fita indispensable la localització, identificació i avaluació del risc potencial dels MCA.
La guia de l’INSST també té canvis significatius que es recullen en els diferents apèndixs on es fan recomanacions sobre els equips de protecció individual així com els Procediments de treball en els que es detallen acuradament tres fases: preparació, execució i descontaminació final.
D’altra banda, la Generalitat ha anat publicat diferents Instruccions (3) amb criteris interpretatius i requisits que complementen el RD396/2006 sobre la gestió del Registre d’Empreses amb Risc d’Amiant (RERA) i els plans de treball on s’aclareixen determinats aspectes sobre l’autoria dels plans, les diferències entre els genèrics i els específics, i la interpretació que fa com a autoritat laboral quant al doblatge de cobertes. Sobre aquest últim punt, s’ha pronunciat en la Instrucció 1/2021 exposant com a criteri interpretatiu no autoritzar plans de treball amb la finalitat del doblatge de cobertes o per la instal·lació de plaques solars a sobre. Aquest criteri acaba finalment amb una de les situacions incongruents que permet el RD que, sent de mínims, no va definir la prohibició de tapar, doblar i, per tant, confinar materials obsolets com el fibrociment, un material que en la gran majoria de situacions està degradat i que ha perdut les seves propietats funcionals.
Queda pendent regular un aspecte important que no ha quedat definit: és necessari establir criteris pels treballs d’encapsulament (4) en situacions en les quals sigui imprescindible evitar la possible emissió de fibres per una degradació del fibrociment, però no es pugui retirar immediatament el material o sigui necessari considerar la possibilitat de realitzar una acció intermèdia, amb una retirada planificada a curt termini.
(1) Real Decreto 396/2006, de 31 de marzo, por el que se establecen las disposiciones mínimas de seguridad y salud aplicables a los trabajos con riesgo de exposición al amianto
(2) Directiva 2003/18/CE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 27 de marzo de 2003 por la que se modifica la Directiva 83/477/CEE del Consejo sobre la protección de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposición al amianto durante el trabajo
(3) Instrucció 2/2006 Instrucció 1/2009 Instrucció 4/2010 Instrucció 1/2021
(4) Tractaments superficials ruixats amb productes sintètics que fixen les fibres al suport.
Una altra publicació important, encara que menys coneguda és la primera part de la Norma UNE 171370-1:2014 (1) Cualificación de empresas que trabajan con materiales con amianto. Aquesta norma d’aplicació voluntària i que també recomana la guia d’amiant, té com a objectiu establir els requisits a complir per les empreses per a reconèixer la competència que tenen per a treballar amb MCA, segons la legislació vigent.
La norma fa una recopilació d’exemples de mètodes i processos d’intervenció, així com detalla els controls a fer abans, durant i al finalitzar els treballs amb amiant, ja sigui en intervencions d’alt risc amb confinaments de materials friables com les ignifugacions o aïllaments, o per les intervencions amb treballs de menor risc com la retirada de plaques de fibrociment. La norma també té un apartat molt rellevant sobre la formació de treballadors en treballs amb amiant.
(1) UNE 171370-1:2014 Cualificación de empresas que trabajan con materiales con amianto
Treballs amb amiant
(Foto: Lara Trujillo)
Treballs d’encapsulament d’una mitgera
(Foto: Lara Trujillo)
Ara per ara, l’únic requisit previ perquè una empresa iniciï els tràmits per a fer treballs amb amiant és estar inscrita en el Registre d’Empreses amb Risc per Amiant (RERA), que és un registre administratiu de les dades d’identificació de l’empresa, en el qual no es demana experiència prèvia, formació dels treballadors, ni cap altre requisit que demostri la competència tècnica. Evidentment, no es poden executar els treballs sense l’aprovació d’un pla de treballs amb amiant per part de l’autoritat laboral que compleixi amb els requisits del RD396/2006, entre molts altres, amb la formació dels treballadors i les mesures preventives per evitar la dispersió de les fibres.
La labor inspectora té com a prioritats el seguiment de les actuacions sobre els materials friables, les obres de gran envergadura i els plans específics, tal com estableix la guia d’amiant, i també els que depenen d’altres factors com són els centres sensibles, la complexitat de les obres, etc. Queda així un gruix d’intervencions en desmuntatges de fibrociment que s’executen amb plans genèrics, que no tenen l’actualització de la revisió dels plans, que normalment no s’inspeccionen per ser les de menys risc, i que propicien l’aparició d’empreses que no són expertes i sovint no proporcionen la formació suficient als operaris ni els mitjans adequats per a desenvolupar els treballs amb amiant, amb el consegüent risc d’exposició dels treballadors i de les persones dels voltants.
La certificació o homologació d’empreses, amb una formació dels treballadors reglada i contrastada podria permetre una major qualitat en els treballs així com augmentaria la seguretat dels mateixos treballadors en conèixer millor els riscos als quals s’exposen i les formes d’evitar-los.
La certificació o homologació d’empreses, amb una formació dels treballadors reglada i contrastada podria permetre una major qualitat en els treballs i incrementaria la seguretat dels treballadors
Els residus
Lo que no se ve es como si no fuese (1).
El treball de prospecció també plantejava una estratègia fonamental quant a planificar l’absorció de residus en abocadors amb les garanties necessàries.
Resulta habitual que a les societats modernes deixem de pensar en els residus que generem en el mateix moment que ens desfem d’ells. En el cas del residu d’amiant, també. La disposició de plaques, tubs i aïllaments amb amiant en els abocadors, apilant tones sobre tones, metres cúbics sobre metres cúbics, no és una solució eficient ni eficaç. No és eficient perquè es destinen molts recursos per gestionar el residu perillós sense tenir-ne una valorització prevista, i no és eficaç perquè l’emmagatzematge de la disposició no acaba amb els problemes de l’amiant, ja que les fibres que no són biodegradables, continuen suposant un risc greu ja que poden passar a les aigües del subsol i a l’aire respirable en una fallada del sistema. Altrament, les capacitats dels abocadors són limitades i insuficients per abastir tot el residu d’amiant que hem de desmantellar.
El Dictamen de la Comissió Europea Erradicar l’Amiant a la UE(2) de l’any 2015 ja indica que els abocadors per a residus d’amiant només són una solució temporal. El document insta a fomentar sistemes per destruir els MCA com les llanternes de plasma o la pirogasificació, insistint en el fet que cal fomentar la recerca i la innovació per aplicar tecnologies sostenibles per al tractament i la inertització dels residus d’amiant, pensant en el seu reciclat i la reutilització amb total seguretat, per així reduir l’emmagatzematge en abocadors.
Catalunya ha estat exemple de la gestió de residus d’amiant en moltes ocasions perquè va establir que tots els residus amb amiant, inclosos els de materials de fibrociment anessin a l’abocador de perillosos. En altres comunitats encara se separen els residus segons siguin friables que es porten a abocadors de residus perillosos, o no friables, com el fibrociment, que es deriven a abocadors d’inerts (3) amb altres residus de construcció.
Però aquesta exemplaritat s’ha quedat obsoleta. Després de vint anys dipositant materials amb amiant a Castellolí, s’han de buscar alternatives al magatzematge d’un material que continua sent cancerigen, molt perillós i en el que el risc continua latent. Novament, estem deixant un greu problema perquè el resolguin les generacions futures.
(1) Baltasar Gracián, aforisme 130, Hacer y hacer parecer, Oráculo Manual y Arte de la Prudencia, any 1647
(2) Dictamen del Comité Económico y Social Europeo sobre “Erradicar el amianto en la UE” (2015/C 251/03)
(3) Ordre MAM/304/2002, de 8 de febrer, per la qual es publiquen les operacions de valorització i eliminació de residus i la Llista europea de residus
Abocador de Castellolí, emmagatzemant residus perillosos. Imatge de Marc Vila publicada a El Periódico el 14/06/2010
Hi ha alternatives que funcionen des de fa uns anys, i altres que estan just desenvolupant-se, que es basen en la destrucció de les fibres d’amiant transformant el residu d’amiant en un altre material valoritzable:
Thermal Recycling (1) és una empresa anglesa que està apostant per reduir l’aportació d’amiant als abocadors convertint el fibrociment en un altre producte, lliure de fibres d’amiant. La conversió es fa mitjançant un procés tèrmic que utilitza la calor produïda dins d’un forn per induir canvis físics i químics en les fibres d’amiant perquè, una vegada tractat el fibrociment, es generi un nou material que ja no conté les fibres. El material resultant que anomenen Calmag perquè conté silicats, carbonats, sulfats i òxids de calci, alumini i magnesi, es pot fer servir com a substitut del ciment. El projecte, en fase inicial, ja pot processar de 10 a 12 tones de fibrociment en cada cocció i estan treballant per construir una planta a gran escala per processar 50 tones de fibrociment diàries.
(1) https://www.thermalrecycling.co.uk/
Calmag, el producte resultant de la cocció del fibrociment, sense fibres
(Imatge cedida per Thermal Recycling)
forn de cocció i transformació del fibrociment
(Imatge cedida per Thermal Recycling)
Bloc de formigó que substitueix un 10% de ciment per Calmag
(Imatge cedida per Thermal Recycling)
L’empresa francesa Inertam (1) treballa en la inertització dels materials amb amiant amb torxes de plasma que converteixen l’electricitat en una “flama” de calor intensa amb una temperatura d’impacte d’uns 3500/4500°C que provoca, de forma immediata, la fusió de les fibres. La temperatura global del forn és d’uns 1500°C. El material es fon i es vitrifica acabant així amb el seu perill. El resultat és un material que anomenen Cofalit® que s’assembla molt al basalt o l’obsidiana, i que es tritura i reutilitza per a subbases de ferms en carreteres i també per alguns dissenys arquitectònics com murs de gabions o lloses de paviment.
L’eficàcia del procés en MCA com el fibrociment en el qual hi ha poc material combustible és gairebé del 100% de relació entre el pes de residu tractat i el material valoritzat. En altres MCA amb additius com plàstics, fustes o bé amb els EPIs com granotes de protecció i mascaretes, les proporcions baixen fins al 40%. La resta es crema i surt en forma de gas. El consum d’energia es pot estimar en 1,6 MWh per tona de residus d’amiant, i estan treballant per construir nous forns més eficients amb un consum estimat per sota d’1 MWh/t.
Material fos acabat de sortir del forn
(Imatge cedida per Inertam)
Cofalit, material valoritzat
(Imatge cedida per Inertam)
Ús de Cofalit en subbases de ferms en carreteres
(Imatge cedida per Inertam)
S’han de buscar alternatives al magatzematge d’un material que continua sent cancerigen, molt perillós i en el que el risc continua latent
La informació i la formació
La darrera estratègia plantejada com a conclusió al treball de prospecció va ser la necessitat d’informació i de formació. Des dels inicis d’aquest escrit, totes dues són immanents en el redactat.
La formació, perquè és l’única garantia per afrontar actuacions de forma segura, ja sigui en la posició del tècnic municipal per revisar una llicència, en la del tècnic que ha de redactar un projectes i dirigir les obres, en la dels operaris de manteniment i reformes que poden estar exposats de forma accidental, sense oblidar la formació imprescindible i efectiva dels treballadors específics de l’amiant, perquè els conscienciï en la perillositat del seu treball, les millors tècniques i mètodes i les dramàtiques conseqüències de no treballar amb les proteccions necessàries.
I, d’altra banda, la informació, perquè és l’eina que apuntala actuacions congruents. Les experiències que coneixem en països com a França o municipis com Cerdanyola o Badia, són exemple de què la informació a la població sobre els riscos de l’amiant accelera l’actuació de l’administració i ajuda a prendre decisions coherents. Al contrari, no tenir suficient informació o tenir-la equivocada, comporta situacions d’alarma social i actuacions urgents de vegades desproporcionades.
En l’àmbit de la formació, la Diputació de Barcelona fa cursos anualment sobre la identificació d’amiant als edificis que van dirigits als tècnics municipals, així com formació específica pels tècnics propis i personal de manteniment perquè siguin coneixedors dels materials sospitosos de contenir amiant i per transmetre la importància de no manipular-los. En aquest mateix sentit, la Generalitat ha finalitzat una primera edició de formació per a personal propi, i preveu continuar-la periòdicament.
També els col·legis professionals com el Cateb, i altres associacions fan, de tant en tant, formació sobre amiant, però com manca una estratègia de l’administració que obligui i empenyi al tècnic a formar-se, hi ha poca demanda. Sobre la informació a la població en general, hi ha diverses webs de l’administració que informen dels riscos, si bé no hi ha actuacions com campanyes de difusió generalitzades que assegurin que la informació arriba a tothom.
Sí que hi ha excepcions que coincideixen amb els grups dels més afectats. Així, a Cerdanyola existeix un coneixement generalitzat del risc de l’amiant i les malalties que va provocar als treballadors de la fàbrica, a les famílies i als veïns d’aquell moment, on ha contribuït activament l’Associació d’Afectats per l’Amiant de Cerdanyola. Igualment i per evitar el possible risc del fibrociment instal·lat en l’actualitat, l’Ajuntament i l’ARC van editar la Guia On és l’amiant? (1) que es va distribuir a tota la població de Cerdanyola i Rubí on es donen pautes d’actuació i s’expliquen els riscos.
En el cas de Badia, la població coneix molt bé què és el fibrociment i com es degrada gràcies a l’empenta de l’Ajuntament i la implicació de l’Associació de Veïns de Badia del Vallès. Després de realitzar l’estudi de la degradació del fibrociment visible dels edificis residencials, es va concloure que si bé el fibrociment està degradat i s’ha de retirar, els valors de les mesures ambientals no superen els màxims legals de la normativa francesa. D’altra banda, els treballadors jubilats de Macosa-Alstom coneixen en primera persona les conseqüències d’haver treballat amb l’amiant durant molts anys amb materials aïllants molt friables sense proteccions suficients, i són molt actius en la divulgació dels riscos de l’exposició continuada a l’amiant.
La formació i la informació, el cens dels edificis, la modificació de les ITEs, les declaracions obligatòries, les metodologies d’inspecció reglades, la millora dels treballs, l’homologació de les empreses i la investigació i la inversió en tècniques per valoritzar el residu, continuen sent pilars fonamentals per abordar l’amiant amb el qual encara convivim i per això, han de tenir un paper destacat dins del Pla d’Erradicació de l’Amiant i la futura Llei que fa tant temps que esperem. Vint anys.
(1) On és l’amiant? Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, 2008
No tenir suficient informació o tenir-la equivocada, comporta situacions d’alarma social i actuacions urgents de vegades desproporcionades
Autoria de les fotos: Lara Trujillo
Autoria de l’article
