Ja fa un temps el Col·legi em va demanar escriure un article sobre el nou perfil professional de l’arquitecte tècnic (1). Ja ho vaig dir: “venen bons temps per a l’aparellador”, i així ha estat. No per a tots, no per a tothom, potser sense les alegries esperades o viscudes en el passat que sens dubte no tornaran. Però estem vivint un moment de cicle econòmic en què la construcció d’habitatges en particular i l’edificació en general torna a mostrar uns volums d’activitat dignes i adequats a la realitat econòmica i social que ens envolta.
Les maneres de fer condicionen clarament la qualitat dels professionals d’un sector
Ben cert que ho fa molt llastada per les velles pràctiques i certes dinàmiques tòxiques que ens han acompanyat durant els darrers anys i que han deteriorat la imatge del sector i el prestigi dels seus pro- fessionals fins a convertir moltes vegades l’exercici de la professió en quelcom dur sinó ingrat. Són molts els aparelladors que després d’una entrevista o una reunió de treball, m’han confessat amb nostàlgia allò de “construir i construir bé en aquest entorn és molt difícil, sinó impossible”.
Aquesta és una realitat que tots coneixeu, i jo com a expert en persones i organitzacions, només us puc confirmar el que ja sabeu, aquest no és el camí. Aquest és un camí que ens portarà, sens dubte a seguir malmetent les condicions laborals de tots, assalariats i professionals lliberals, els resultats de les companyies i el prestigi de la professió.
No em toca a mi, i no ho faré, parlar de com canviar les pràctiques del sector, però sí que vull posar de manifest que les maneres de fer condicionen clarament la qualitat dels professionals d’un sector i els rols que acaben desenvolupant. Potser en un altre moment.
La figura de l’aparellador
Sí que em toca parlar a mi, com a expert en persones del sector, de com està evolucionant la figura professional de l’aparellador. Del que el mercat comença a valorar ja avui, i de ben segur, demanarà en el futur. Dels vells i els nous rols professionals.
Cal estar preparats, perquè en els propers anys els incipients canvis que estem començant a veure s’acabaran de consolidar per modi- ficar definitivament els rols a desenvolupar dins el procés constructiu i les competències demandades a qui els desenvolupin. Aquests canvis venen de la ma de tres factors sistèmics que segons el meu parer estan ja modificant el sector, i també els seus professionals. Per una banda el nou inversor, privat i sovint de molt lluny, imposa uns criteris de certesa tècnica i econòmica que estan posant en valor els projectes com a element de referència del procés constructiu i el seu exhaustiu control econòmic però amb una visió anticipada.
Aparelladors amb un perfil més tècnic i tecnològic
I aquest canvis d’enfocament… com canviaran el perfil competencial de l’aparellador? I sobretot, quines noves ocupacions demandaran arquitectes tècnics?
Una vegada passi aquest curt espai de bonança, no més enllà de 2021, ja no tornarem a contractar gestors de costos, negociadors de trinxera que aconsegueixen que les coses es facin pel cost establert. Aquest professionals, dels quals n’hi ha molts, quedaran en via morta i deixaran pas als nous professionals.
Professionals aparelladors amb un perfil molt més tècnic i tecnològic. Que treballaran amb un concepte de projecte executiu dinàmic, i que gràcies a les noves tecnologies com el BIM podran fer-ho amb major nivell de previsió i certesa. Sempre amb la capacitat de liderar persones i equips multidisciplinars amb entorns col·laboratius. Seran més escoltats i respectats perquè aportaran més valor amb les seves decisions dins del procés constructiu.
Els nous perfils hauran de domi- nar el BIM, una metodologia que esdevindrà universal, com ho va ser en el seu moment i salvant les dis- tàncies, l’Autocad. Els projectes son la base de tot i han de ser el principi sobre els que tornem a consolidar unes bones pràctiques de gestió.
I el BIM ja s’ha consolidat com la tecnologia de suport del procés, si més no pel món de l’edificació.
Perfils professionals emergents
El project manager serà una de les funcions més demandades. Gent formada i certificada, que garanteixi un nivell alt de coneixement i d’experiència, per gestionar de forma ordenada i previsible un projecte des de la seva globalitat tècnica, econòmica, jurídica, d’innovació…
El project manager esdevindrà una figura essencial, pal de paller del nou procés constructiu, ja que ell ha d’alinear les dimensions tècnica, econòmica i executiva del projecte, liderant cada dimensió i fent possible assolir els diferents objectius de cada un dels stakeholders.
I el més important de tot, el project manager ha de liderar el nou enfocament que ha de posar el client en mig de tot. Com a raó principal, passant d’esser un gestor de recursos o un tècnic a ser un assessor expert amb capacitat per prescriure, aquell qui interpreta i aconsella al client tècnicament i dirigeix la gestió del projecte per assolir les expectatives generades.
Per fi el client arriba al sector. Quant de bé farà el project management al procés constructiu i al sector en general!
S’ha acabat allò de treballar amb un bàsic i anar prenent decisions reactives a mesura que són necessàries. A tots els agents que intervenen en el procés constructiu, els mals projectes els han costat ja molts diners i massa maldecaps.
Per altra banda, en el nou entorn competitiu, de marges baixos i esta- bles que s’han de de fer rendibles, perquè, no està de més recordar que les empreses han de guanyar diners per ser sostenibles, ens aboquen a tots a treballar amb entorns de col·laboració i de confiança, elements imprescindibles per assolir resultats. Hem de passar de la pura i dura negociació de costos, sempre basada amb la malfiança, a les pràctiques de col·laboració que ens ofereixen els llibres oberts i els contractes IPD.
Sí, costa!, en soc conscient. Costa trencar amb certes dinàmiques, i posats a fer-ho, que sigui l’altre el que doni el primer pas. Però hi ha empeses que ja l’han fet i amb excel·lents resultats. No fa gaires dies parlant amb un director general de constructora, de gran constructora d’àmbit català, m’explicava que ja acaben els primers projectes contractats ara fa 2 anys amb el model de llibres oberts i que l’experiència ha estat molt més positiva del que esperaven. No tan sols han treballat molt millor i més coordinats amb propietat i subcontractistes, sinó que tots han guanyat diners i el client ja els està parlant de més projectes… amb llibres oberts, és clar.
Per últim, però no menys important, uns canvis de mentalitat del client i de les necessitats de la societat en general que està apostant per la sostenibilitat i l’eficiència energètica. Que demanda solucions per compartir espais i recursos en els nous habitatges, que comença a plantejar-se què fer amb un parc d’edificis que, envellits i energèticament obsolets, caldrà reformar.
Hem de passar
de la pura i dura
negociació de
costos… a les
pràctiques de
col·laboració que
ens ofereixen els
llibres oberts i els
contractes IPD
Els clients, fons d’inversió, les noves propietats que busquen més seguretat en les decisions i eficiència en la gestió, demanden dins del procés constructiu la incorporació del rol de quantity surveyor. Un professional que des del projecte i els mesuraments garanteixi l’execució econòmica del projecte, essent el garant de la propietat en aquests aspectes.
La nova construcció més sostenible i amigable amb l’entorn i el medi ambient, on les solucions constructives i sobretot els nous materials i la incorporació de la tecnologia i la domòtica a les llars, demanen professionals construction innovation managers. Professionals experts en tot el cicle constructiu que alhora coneguin les diferents solucions de tecnologia i de materials per integrar-les a les llars.
Els nous usuaris no busquen tenir pisos, busquen gaudir-los. Els espais comuns, la confortabilitat, la gestió energètica i l’amigabilitat dels materials seran tant o més importants que els metres quadrats. Ah! i anem pensant en què fem als pàrquings per donar-los utilitat.
No hi ha receptes màgiques, però quan algun professional s’acosta a mi i em demana consell, no ho dubto: senyors aparelladors!
- Posin en valor els projectes i treballin en BIM.
- Imposin una manera col·laborativa de treballar, amb confiança i llibres oberts.
- Ressituïn el seu rol com a líders del procés constructiu… project managers.
- Aportin seguretat econòmica, tècnica, jurídica… als seus stakeholders.
- Apostin per la innovació en el procés constructiu i la incorporació de la tecnologia a les llars.
- I seran plenament empleables en un futur apassionant i millor. Si més no, millor per als project managers, els quatity surveyors i els construction innovation managers.
Autoria de les fotos: Il·lustrador: Jan Dinarès
Nota de l’editor
Aquest article s’ha publicat en L’Informatiu del CAATEEB num. 362- octubre, novembre i desembre del 2019