Com estan fent front els diferents actors del sector a aquest nou panorama d’incerteses en un segle XXI globalitzat i interconnectat?
L’esclat de la pandèmia, el març de 2020, i la paralització de l’activitat productiva arreu del món durant unes setmanes van ser el detonant de tot un seguit de situacions irregulars en la producció posterior i subministrament de primeres matèries de les quals sembla que encara no estem recuperats. A continuació d’aquesta aturada vam viure una posterior “febre” de compra i abastiment, especialment intensa per part d’alguns països com la Xina, els Estats Units o Rússia, que han “arreplegat” tot l’estoc que han pogut. A tot això cal sumar-hi, un any després, la disminució del nombre de vaixells portacontenidors i situacions puntuals com el bloqueig de les rutes marítimes per l’accident del buc Ever Given al canal de Suez, que va alterar el calendari logístic d’empreses d’arreu del món; alhora, posà al descobert el poder i situació d’oligopoli (o directament càrtel) de diverses associacions de navilieres que controlen la major part de comerç marítim i han fet disparar els preus dels contenidors. El còctel explosiu dels preus està servit. I alguns, que no hi estaven convidats, van decidir unir-se a la “festa” i, com diu la dita castellana: “a río revuelto… ganancia de pescadores”.
Uns exemples a petita escala: els efectes els va notar la comunitat de propietaris que, a finals de desembre, va haver de canviar la rajola que volia col·locar al vestíbul perquè els estocs de l’altra banda del món no havien arribat; i el promotor de quatre habitatges al carrer Balmes, davant una parada d’autobús, que els va lliurar amb retard als compradors perquè no arribaven les persianes especials amb calaix insonoritzat que hi volia col·locar; i l’arquitecte enamorat de la fusta que ha hagut de prescindir d’aquest material als seus projectes perquè no surten els comptes i els clients no estan disposat a pagar-ne els preus desorbitats…
“Ara ens trobem amb un nou mercat i un canvi al sector de la construcció, però ja tots estem amb els braços oberts i els dits estirats com quan entrem en una habitació a les fosques”
Raúl Heras
I ens plantem en un any 2022 amb la inflació com un dels grans protagonistes dels titulars econòmics i un augment de preus dels materials al sector de la construcció absolutament inassolibles per a moltes empreses que es proveeixen obra a obra, “just in time”, una fórmula de funcionament que moltes empreses, si poden, s’estan començant a replantejar.
Raúl Heras, aparellador i soci fundador de SinLuz, Ingeniería y Arquitectura, fa aquesta analogia: “ara ens trobem amb un nou mercat i un canvi al sector de la construcció, però ja tothom estem amb els braços oberts i els dits estirats com quan entrem en una habitació a les fosques”.
Edifici construït amb estructura de fusta © Foto Chopo
Alces superiors al 100 per cent
Segons dades de desembre de la Cámara de Comercio España facilitades per la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC), des de gener de 2020 el preu de l’acer corrugat ha pujat un 80 per cent. I segons dades d’Investing.com, el preu del coure ha augmentat un 70 per cent i el de l’alumini un 63 per cent.
Des de l’Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya (ITeC), els materials més afectats per les alces són els de l’acer, el coure, l’alumini, la fusta, el betum i els derivats del plàstic, ens explica Irma Beltrán, cap del departament del Banc de Dades. Acer i coure han pujat entre un 40-50 per cent durant el 2021, i la fusta entre un 20-30%. Entre un 10 i un 15 per cent tenim l’alumini, betum, vidres, tubs de polietilè, pintures i material ceràmic.
“En general, els contractes especifiquen que no hi haurà revisió d’honoraris. Quant als col·laboradors, en molts casos s’han d’estrènyer el cinturó, com nosaltres!”
Xavier Aumedes
A diferència dels càlculs de l’institut, per a l’aparellador Xavier Aumedes, soci fundador amb altres companys de professió d’Arrevolt Coopera, “l’estrella ha estat la fusta, amb uns encariments superiors al 100 per cent, en alguns casos”; si parlem de fusta laminada, apunta que “a l’ús actualment en projectes on la sostenibilitat té molta importància pel promotor, està marcant uns terminis de lliurament per obres grans d’un any o més temps”. Assenyala així mateix “l’acer, que no només afecta als elements estructurals, també als revestiments, ascensors, elements de serralleria”, i “l’alumini, el vidre… no acabaríem”.
Cal tenir en compte, en aquest escenari, que amb les darreres crisis han anat desapareixent alguns subministradors petits, de forma que l’oferta queda en mans de cada cop menys proveïdors, els quals, òbviament, guanyen força negociadora. I hi ha productes, com el ferro, on es mantenen ofertes durant 24 hores, o uns pocs dies, i les condicions ja alerten que les tarifes variaran en funció de l’evolució internacional del mercat…
Per a més del 70% de les empreses constructores enquestades, l’augment de preus de les matèries primeres ha suposat un increment superior al 10% sobre el cost total de les obres en els darrers tres mesos. Concretament, per al 58% de les empreses la incidència ha estat entre el 10% i el 25% sobre el cost total i per a un 13% ha estat entre un 25 i un 50%. Per altra banda, el 29% de les empreses ha manifestat que aquest increment en el preu de les matèries primeres ha suposat menys d’un 10% sobre el total del cost de les obres / Font: CCOC
Mes del 90% de les empreses enquestades ha esmentat l’acer (majoritàriament el corrugat) com una de les matèries primeres que més ha afectat l’augment de preus. A continuació, el 70% fa referència a la fusta; prop del 50% a l’alumini i el coure i el 21% fa esment al vidre / Font: CCOC
Pel que fa al ciment, el principal desencadenant de l’alça de preus ha estat, sens dubte, l’augment de les tarifes de l’energia, un factor clau en el cost de producció d’aquesta primera matèria i que, segons ens expliquen des de Ciment Català (Agrupació de Fabricants de Ciment de Catalunya), l’any passat es va triplicar sobre l’any anterior. Però com que és habitual que les empreses pactin unes condicions anuals amb els seus clients, “tenint en compte la complicada situació econòmica actual com a conseqüència de la pandèmia, difícilment s’hauran pogut modificar o pujar preus durant el 2021”, afirma el president de l’agrupació, Salvador Fernández, el qual afegeix que la situació ha fet que, en alguns casos, els costos de producció facin inviable la fabricació de determinats productes. També els productes a base de reciclats, grans consumidors d’energia, han vist pujar els seus preus.
El president del Gremi de Constructors d’Obres de Barcelona i Comarques, Josep Gassiot, posa data a l’inici de l’alça de preus: “els increments de preus anormals van començar a manifestar-se en el primer trimestre del 2021” i els concreta en “l’acer, fusta, alumini, coure, asfalts i els seus derivats, energia, equips de regulació i de comunicació i transports, entre d’altres”. Gassiot recorda que els problemes s’encadenen: “els increments de preus van acompanyats d’una manca de subministrament que afecta els terminis d’execució. Així, aquesta crisi afecta tant al cost de les obres com als terminis d’execució”. I afegeix: “els augments de preus han sigut imprevisibles, incontrolables i desequilibren els contractes”.
Aquesta situació ha fet que, segons el president del Gremi, “en alguns casos s’han rescindit contractes amb l’argument que les possibles penalitzacions són inferiors a les pèrdues provocades pels increments de preus. Un constructor no es pot arruïnar fent una obra, es poden reduir els marges, però no assumir desviacions significatives” en un mercat, el d’execució d’obres, on “ els marges operatius estan al voltant del cinc per cent”.
Cóm estan fent front els diferents actors del sector a aquest nou panorama d’incerteses per uns preus a l’alça en unes obres els projectes de les quals es van aprovar o adjudicar abans que es produís aquesta situació d’excepcionalitat?
En el cas de la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC), que agrupa una vuitantena de promotors d’obra que treballen majoritàriament per a l’administració, el seu president, Joaquim Llansó, ens explica que en els moments actuals no es pot mantenir el principi, que ve d’antic i que fa anys que s’intenta canviar, que “todo es a riesgo y ventura del contratista” perquè “el contractista pot assumir una inflació del 3-4 per cent però no pot fer-ho en obres que per la seva tipologia utilitzen grans quantitats d’algun d’aquests materials que s’han disparat i que poden incidir en un percentatge alt del preu final de l’obra”.
“El contractista pot assumir una inflació del 3-4 per cent però no pot fer-ho en obres que per la seva tipologia utilitzen grans quantitats d’algun d’aquests materials que s’han disparat i que poden incidir en un percentatge alt del preu final de l’obra”
Joaquim Llansó
D’altra banda, amb la desindexació de l’economia s’ha pràcticament acabat amb la fins aleshores habitual revisió de preus (només es pot fer si es compleixen determinades condicions), explica el secretari general de la Cambra, Ignasi Puig: “tot i que formalment hi és, en la pràctica no existeix la revisió de preus”, igual que han anat desapareixent de la legislació les mesures que permetien ajustar l’obra a la realitat canviant: “davant un canvi brusc i sobtat com aquest la llei no té pràcticament mecanismes que permetin recuperar l’equilibri en el contracte per unes causes del tot alienes a les parts, sense cap grau de previsibilitat i absolutament extraordinàries”. Es trenca, així, “l’equilibri contractual”.
L’increment de preus abasta els diversos materials que componen una obra © Fotos: Lis Gadea
Pressió al Ministeri
Per tot plegat, la cambra ha treballat a fons el tema jurídicament i en paral·lel amb la comissió jurídica de Foment del Treball i la de la Confederació Nacional de la Construcció (CNC), en la qual estan integrades la Cambra i el Gremi, que ha demanat al Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (MITMA) que davant problemàtiques conjunturals com l’actual, de trencament de l’equilibri contractual esmentat, accepti, per part de les empreses, la sol·licitud “de redactar un projecte modificat, ja sigui canviant els materials previstos inicialment o canviant el preu”, per causes imprevistes i sempre que es compleixin els paràmetres inicials. Ara bé, els canvis han de fer-se de forma que “la modificació no sigui tan substancial que, en cas de saber-se abans de la licitació, haguessin concorregut a la licitació altres empreses”, és a dir, no modifica l’esperit inicial del projecte, explica el secretari general de la Cambra.
En aquest escenari, la Cambra i la CNC han demanat a totes les empreses que “en totes les obres i a totes les administracions públiques reclamin aquesta modificació de projecte, perquè hi hagi la pressió que tot el sector està demanant el mateix”, explica Llansó. Segons ell, el Mitma ja treballa amb aquesta petició sobre una proposta de revisió de preus, que ha de consensuar amb el ministeri d’Economia, responsable de la contractació. Mentrestant, l’entitat està en contacte amb la Generalitat i l’ajuntament de Barcelona per avançar en la mateixa línia.
Però, segons la cambra, les administracions autonòmica i local estan a l’espera “que Madrid mogui fitxa” per “tenir un paraigua” a partir del qual prendre decisions. Altres autonomies com Galícia, però, no s’han esperat i han aprovat, a la llei d’acompanyament de la llei de pressupostos pel 2022, algunes mesures de reconeixement d’aquests canvis de preus i especifica què es considera situació excepcional. També Andalusia, Extremadura i Catalunya treballen en propostes semblants. En el cas de Catalunya, “els demanem que no esperin més, i aquest gener serà clau” després de les aturades pel pont de la Puríssima i les festes nadalenques. Però en tancar aquest reportatge, a finals de gener, Llansó apuntava que, per les seves informacions, encara caldria esperar unes setmanes més.
En aquest segle XXI globalitzat i interconnectat, el problema dels materials és també global. A escala europea, la Unió Europea, que no té competències en aquest àmbit, va fer en el seu moment algunes recomanacions de flexibilització al respecte. I països del nostre entorn com Itàlia, França o Alemanya estan també reaccionant amb normes que permeten un cert increment dels preus o bé flexibilitzen els terminis d’execució si hi ha manca de materials. Segons explicava Ignasi Puig, Itàlia, per exemple, va dictar a finals de l’estiu una norma que obligava a l’administració a assumir el sobrecost si l’obra tenia un augment superior al 8 per cent i creava un fons per donar suport a les administracions que haguessin de fer-se càrrec d’aquest sobrecost. Alemanya, que ja disposava d’un sistema de revisió de preus, l’ha flexibilitzat una mica més per adaptar-lo a aquesta situació d’excepcionalitat.
Tenen sentit les fórmules polinòmiques?
A propòsit d’aquesta possibilitat de revisar preus, el president del Col·legi d’Aparelladors, Celestí Ventura, creu que “les fórmules polinòmiques tindrien sentit si la inflació hagués de durar en el temps, però esperem que no es perllongui més de 8-10 mesos” i que els preus “deixin d’estar en aquests pics” tot i que “difícilment tornin als preus inicials”, si bé “ens quedarem a mig camí”. A més, en el cas de l’habitatge, recorda que el factor determinant del preu final segueix sent el sòl, “que puja i baixa en funció de l’oferta i la demanda, no hi ha volta de full”. Una notícia positiva en aquest context de previsions, segons Ventura, és el fet que grans fons d’inversió que han “especulat” amb moltes primeres matèries ja mostren símptomes de desinterès, de manera que, en reduir la demanda, podrien facilitar l’estabilització dels mercats.
“Tenint en compte la complicada situació econòmica actual com a conseqüència de la pandèmia, difícilment s’hauran pogut modificar o pujar preus durant el 2021”
Salvador Fernández
Per la seva banda, i pel que fa a l’impacte del preu de l’energia, els cimenters consideren que el govern “hauria de permetre compassar la pujada de preus de l’electricitat a tota la indústria electrointensiva mitjançant una compensació raonable i la reducció dels impostos que l’afecten”, ens va explicar Salvador Fernández. A més llarg termini, demanen el suport decidit a les mesures incloses al seu full de ruta (vegeu peça complementària).
La preocupació per la variació dels preus s’estén a les oficines tècniques © Foto: Lis Gadea
Mentre s’esperen les solucions…
Mentre esperen que l’administració “mogui fitxa” en el tema i l’apressen a fer-ho, cada agent fa el que pot i algú ja insinua que podria desembocar en una nova “bombolla immobiliària” on, diu Heras, hi ha afortunats i perjudicats en funció de la posició de cadascú al sector i de com jugui les seves cartes.
Segons el soci fundador de Sin Luz, es poden baixar qualitats, buscar alternatives “que suposin haver d’improvisar noves solucions al projecte” o bé optar per “feines fetes amb menys dedicació de mà d’obra del que correspondria”. D’altra banda, i a partir de les notificacions dels proveïdors sobre dates d’augments de preus, si es pot es fa “compra avançada” de materials. Tot dependrà, evidentment, del pulmó financer de cada companyia.
En obra privada, les empreses “més espavilades”, en paraules d’Heras, són les que ja van preveure augments de preus i els havien inclòs als seus pressupostos, que tenen vigències cada cop més curtes. En canvi, constructores petites, poc previsores i escassament preparades en temes econòmic-administratius, “van agafar les obres als mesos més durs de la pandèmia per continuar treballant encara que fos per mantenir plantilla”, i ara han hagut “de posar calers de les seves butxaques per acabar les obres en marxa”.
“Els augments de preus han sigut imprevisibles, incontrolables i desequilibren els contractes”
Josep Gassiot
Per a Josep Gassiot, “la negociació és l’única solució. Els promotors tenen projectes que tenien viabilitat amb uns costos de construcció previstos i que amb els nous costos poden resultar inviables. Cal, per tant, revisar-ho tot i implicar en aquesta revisió a tota la cadena de valor”. També la Cambra fa una crida al diàleg, “que és el que sempre he defensat des que soc en aquesta casa”, diu Llansó, ja que s’estan començant a registrar “aturades d’obres grans en què cinc o sis materials fan que el cost final s’encareixi un 20, un 25 o fins i tot un 30 per cent” i on es podria demostrar que s’ha trencat l’equilibri contractual esmentat. A finals de gener, Llansó parlava de, com a mínim, 175 concursos públics d’obres a Catalunya, de totes les administracions, que havien quedat deserts per la diferència de preu entre el moment de la licitació i el de l’adjudicació.
Quant a l’obra privada, i tenint en compte que cada projecte és un món, cal també que “negociem i pactem” i fins i tot, diu el president de la Cambra, s’expliqui al client final en el cas, per exemple, dels compradors d’habitatges sobre plànol. Sense parlar-ho i renegociar-ho, potser no es podrà tirar endavant el projecte”. I Josep Gassiot matisa: “en les obres privades les revisions de preus han de ser negociades, però unes disposicions per obres oficials facilitaria acords entre les parts i a tots els nivells”.
L’aparellador, mediador
Arribats a aquest punt, Celestí Ventura advoca per ser pràctics i potenciar el paper dels professionals de l’arquitectura tècnica com a “mediadors entre els uns i els altres per intentar arribar a acords”. I en què es tradueix això? Al seu parer, si l’obra no ha començat encara, “caldrà potser pensar si no és millor esperar un cert temps”. En canvi, “si tenen pressa s’haurà de pactar un preu o un sistema amb el qual el constructor s’atreveixi a començar, el que no podem fer és carregar-ho tot a les espatlles del constructor. Així, caldrà un acord puntual”. En el cas d’una obra a punt d’acabar, amb més d’un 80 per cent fet, per a Ventura “el millor serà acabar-la. Segurament l’impacte de l’alça de materials sobre el cost final serà baix”. En tot cas, “està clar que en cada obra la solució serà diferent, però els tècnics sempre poden posar una mica de criteri, per alguna cosa som especialistes en temes econòmics i de pressupostos, certificacions, facturacions…”. No obstant això, continua, “soc conscient que els nostres honoraris seguiran sent els que eren abans, aquesta primera matèria nostra no s’encareix, encara que paguem més de llum o d’autònoms”.
“Les fórmules polinòmiques tindrien sentit si la inflació hagués de durar en el temps, i esperem que no es perllongui més de 8-10 mesos”
Celestí Ventura
Més enllà de la inflació, per a Celestí Ventura és preocupant la incertesa sobre el futur de la producció d’energia a escala mundial: el rebuig a moltes energies netes per l’impacte en el paisatge, la possible recuperació, o no, de la nuclear, l’impost sobre el CO2 que, al seu parer, ens hauríem de replantejar… I el que sí que ens ha de preocupar al sector és un augment dels tipus d’interès per a unes empreses i un país que ja estan més que endeutats. Estarem atents…
El paper de l’aparellador esdevé clau en la resolució dels conflictes © Foto: Chopo
Puja tot, menys els honoraris
“Els preus pugen pels materials, per la mà d’obra… menys pels honoraris”, denuncia Xavier Aumedes, que al·ludeix a “la competència que ens fem entre els mateixos tècnics, en molts casos també afavorida per l’admissió de baixes excessives per part de certes administracions públiques (sobretot els ajuntaments)”. Uns honoraris que no varien malgrat les afectacions del dia a dia a l’hora de tancar pressupostos i l’augment de feina “en fer comparatius, buscar alternatives més econòmiques… També afecta en el retard dels inicis d’obra, i per tant en la facturació dels honoraris”. Aumedes lamenta que “en general, els contractes especifiquen que no hi haurà revisió d’honoraris. Quant als col·laboradors, en molts casos s’han d’estrènyer el cinturó, com nosaltres!”.
Punt d’inflexió cap a un futur diferent?
Marcarà la crisi dels materials un punt d’inflexió en l’evolució futura del sector si tenim en compte que, com afirma Irma Beltrán, “cap economia avançada s’ha escapat de l’encariment dels materials de construcció”? Beltrán, per exemple, opina que aquest sotrac “sembla reforçar el discurs sobre la importància de guanyar resiliència, i de com la tecnologia pot ajudar-nos a aconseguir-ho. El sector construcció encara té dèficits de digitalització que ara s’han posat de manifest. I també té dèficits de sostenibilitat i d’industrialització que són els següents que es faran evidents, i no farà falta esperar gaire”.
“Seria bo millorar els sistemes de licitació i contractació perquè ara és com si donéssim per descomptat l’escenari de mínima inflació dels darrers anys”
Irma Beltrán
Per això, des de l’ITeC animen a tots els agents a “treballar junts per accelerar el procés”. Entre altres coses, creu que “seria bo millorar els sistemes de licitació i contractació perquè ara és com si donéssim per descomptat l’escenari de mínima inflació dels darrers anys” i proposa “la metodologia BEDEC d’actualització continuada” amb el qual, opina “és senzill licitar amb preus que reflecteixin la realitat del mercat a cada moment” i poden evitar agafar desprevinguts a promotors i constructors.
En referència a l’ITeC, Aumedes creu que s’hauria de “millorar la cerca de dades per confeccionar una base de dades més ajustada al mercat”, d’una banda, i d’una altra “controlar millor els requeriments establerts als plecs de condicions i, possiblement, exigint més transparència en les subcontractacions”. Raúl Heras lamenta que estiguem “tan lluny de la primera matèria” i la pèrdua de teixit productiu i creu que no podem fer més que adaptar-nos al millor vent que puguem. Tot i les dificultats i tenir una capacitat d’influència limitada, Heras creu “en un sistema de blockchain (cadena de valor) a la construcció” de forma “que des d’un primer moment el propietari d’un solar, el futur comprador, els tècnics, els proveïdors de materials, les entitats bancàries i els industrials puguin treballar sobre un llibre comptable obert on cada entitat aporta valor i obté beneficis d’una forma homogeneïtzada i solidària, en el sentit que s’elimina la usura, el lucre excessiu”.
Edifici d’habitatges de promoció pública © Foto: Chopo
El cost de l’energia i dels drets d’emissió de CO2
El sector del ciment pateix, d’una banda, l’increment del preu de l’energia, que és “el cost variable més alt de la producció” i el 2021 es va triplicar en comparació amb l’any anterior, segons Salvador Fernández, i “va agafar totalment desprevingut el sector”. A aquest augment cal sumar-hi el preu regulat dels drets d’emissió de CO2, que també es va triplicar el 2021, i que “limita la competitivitat de la indústria catalana als mercats internacionals, ja que aquest cost afecta a molts països que estan fora de la reglamentació d’aquests drets i no estan subjectes a normatives ambientals tan exigents com les d’aquí”. Aquests països poden fabricar ciment a un cost més baix. Per això, Ciment Català està posant en marxa iniciatives per reduir les emissions de CO2 amb mesures “que van des de la valorització energètica de residus fins a la captura i ús de carboni, passant per la fabricació de ciments de baix contingut en clínquer o l’ús de primeres matèries alternatives descarbonatades i tenint en compte fenòmens naturals com és la pròpia recarbonatació del material (absorció de CO2) amb el pas dels anys”, explica el representant dels cimenters. Són mesures recollides al Full de Ruta específic per assolir en terminis concrets la Neutralitat en Carboni en tota la seva cadena de valor.
40 per cent d’empreses afectades
Una enquesta de la Cambra de Contractistes entre 24 constructores catalanes de diferents dimensions rebel·lava que el 80 per cent de les mateixes havien patit problemes de desproveïment o de retards inusuals. Les respostes, recollides entre mitjans de setembre i mitjans d’octubre, apuntaven així mateix que el 40 per cent s’havien vist forçades a resoldre algun contracte o paralitzar algunes obres; i per al 70 per cent, l’alça de preus havia suposat un increment superior al 10 per cent sobre el cost total de l’obra.
Més informació:
Per completar la informació podeu consultar els informes elaborats per la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC):
Autoria de les fotos: Chopo, Elisenda Gadea i Westudio
Autoria de l’article
