La situació que vivim ens ha fet repensar els nostres sistemes
actuals d’habitabilitat, ens ha fet veure la necessitat d’adaptar
els nostres habitatges i recuperar elements gairebé oblidats de
l’arquitectura tradicional
Mentre el forjat amb biguetes de fusta ha estat el més emprat en èpoques passades, variant a través dels anys tan sols en el seu entramat, l’aparició dels enteixinats o teginats solucionaven sostres elegants, dotant al nostre país d’una gran herència en el conjunt patrimonial.
Què succeeix actualment amb els formigons amb ciment aluminós? Són tan especials en comparació amb el tradicional formigó de ciment portland?
A l’article publicat a L’Informatiu 347 de febrer 2016 es recollien tot un seguit de reflexions sobre la problemàtica de les biguetes de formigó amb ciment aluminós respecte les de ciment pòrtland. La importància d’aquest estudi recau en la comprensió de la totalitat del bloc fins a l’estudi en detall del material.
L’estructura vertical de parets de càrrega és el sistema més emprat per a edificacions d’habitatge, especialment fins a Mitjans del segle XX. Moltes de les nostres construccions s’han format a partir de murs portants que han anat creant tot el nostre actual teixit urbà. En aquest article veurem l’evolució i la verificació d’estructures de paret de càrrega sense cadena perimetral.
L’estructura, esquelet de l’edifici, té un paper rellevant en l’espai arquitectònic, alhora que sustenta, i transmet totes les càrregues de l’edifici al terreny. Un clar exemple és el sistema estructural de parets de càrrega que tot i la dificultat de verificació de la seva resistència en front el sisme, hi ha uns certs criteris bàsics que ajuden a comprendre el seu funcionament estructural.
