Les parets de tàpia, que acostumen a ser centenàries, són parets de càrrega de façana, mitgeres o interiors a l’edifici que han tingut un bon comportament mecànic i tenen bones qualitats d’aïllament tèrmic. El problema es planteja quan hem de fer un nou edifici entre parets mitgeres de tàpia.
La tendència actual cap a la industrialització dels procesos constructius ens porta a treballar amb materials més especialitzats. En aquest article centrarem l’atenció en un d’aquests materials, el formigó considerat per la normativa com a formigó especial.
L’estructura vertical de parets de càrrega és el sistema més emprat per a edificacions d’habitatge, especialment fins a Mitjans del segle XX. Moltes de les nostres construccions s’han format a partir de murs portants que han anat creant tot el nostre actual teixit urbà. En aquest article veurem l’evolució i la verificació d’estructures de paret de càrrega sense cadena perimetral.
L’estructura, esquelet de l’edifici, té un paper rellevant en l’espai arquitectònic, alhora que sustenta, i transmet totes les càrregues de l’edifici al terreny. Un clar exemple és el sistema estructural de parets de càrrega que tot i la dificultat de verificació de la seva resistència en front el sisme, hi ha uns certs criteris bàsics que ajuden a comprendre el seu funcionament estructural.
