Grand Central Terminal forma part de l’inacabable llistat de les grans obres construïdes a finals del segle XIX i principis del XX per la constructora Guastavino & Co. Actualment, tan la Grand Central com l’Oyster Bar, que funcionen a ple rendiment, són admirats per milers de turistes i vianants que hi passen cada dia.
Bellvitge i Montbau són els dos únics barris que han celebrat amb actes importants els seus 50 anys d’història. Els dos comparteixen algunes característiques, però es diferencien en la majoria d’elles, a pesar de ser, els dos, polígons d’habitatges concebuts a final dels anys 50.
Els professionals joves que van finalitzar els estudis universitaris fa pocs anys no ho van tenir gens fàcil per iniciar la seva vida laboral. La construcció al nostre país patia una profunda crisi de la qual tot just comencem a veure’n el final. L’entorn econòmic era desfavorable: van tancar despatxos, mentre d’altres buscaven nous mercats i clients fora del país aprofitant les diferents iniciatives de foment de la internacionalització professional.
Aquest pavelló, dissenyat per Mies van der Rohe, es va concebre per albergar la recepció oficial presidida pel rei Alfons XII, juntament amb les autoritats alemanyes. La seva petjada a la ciutat i a l’Arquitectura Moderna van ser decisives perquè ja des dels anys 50 s’intentés tramitar la seva reconstrucció. Es tractava d’un dels edificis més admirats del Moviment Modern, sobretot a través de les seves fotografies en blanc i negre.
La directiva 2010/31 UE estableix que al 2018 els nous edificis públics hauran de dissenyar-se per que funcionin amb energia “quasi zero” i al 2020 passarà el mateix amb els edificis privats de nova planta. Energia “quasi zero” significa que el nivell d’eficiència energètica ha de ser molt elevat, això vol dir que la poca energia requerida hauria d’estar coberta per energies procedent de fonts renovables.
El centre comercial anomenat The Style Outlets ubicat a Viladecans, situat en el límit urbà entre la ciutat i el parc agrari del Baix Llobregat, s’ha dissenyat incorporant sistemes i materials, ecològics i sostenibles, amb l’objectiu de realitzar una obra més respectuosa amb el medi ambient i amb les persones.
La relació entre l’arquitectura i el vi (avui tan en auge) ja ve de lluny, de temps passats en els quals la traça arquitectònica i la màgia de la creació dels caldos anaven ben units. Amb el creixent interès per l’explotació turística de la producció vitivinícola, les bodegues han passat de ser un contenidor i receptor dels processos del vi, a ser un centre de gran activitat cultural. Transformant-se així en edificis exaltadors dels sentits i fins i tot, de l’espectacle.
El passat 7 de maig del 2015 es va publicar en el DOGC el Decret 67/2015, de 5 de maig, per al foment del deure de conservació, manteniment i rehabilitació dels edificis d’habitatges, mitjançant les inspeccions tècniques i el llibre de l’edifici. En aquest article es realitza un anàlisi d’aquest Decret i es resolen els dubtes sobre la Inspecció Tècnica de l’Edifici.
A l’antinga foneria Espai Barberí d’Olot, on abans es fonien campanes, avui Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta practiquen la seva alquímia: una arquitectura produïda localment enmig d’un món globalitzat que enguany ha rebut el prestigiós Premi Pritzker.
