Seguretat, rehabilitació i amiant

La seguretat i salut a les obres de rehabilitació en el procés de desamiantatge

Segons un estudi realitzat pel Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona (CAATEEB), s’estima que a Catalunya hi ha 4.220.000 tones de plaques de fibrociment instal·lades i entre unes 8.000 i 32.000 tones de material d’amiant en projectats i calorifugats.

L’any 1979, el Parlament Europeu va considerar l’amiant substància cancerígena (dos anys abans, l’OMS ja l’havia classificat com a substància cancerígena del grup 1) i el 1999 la Unió Europea va establir l’horitzó màxim de la prohibició del seu ús per a l’any 2005.  A l’Estat espanyol es va prohibir la producció, ús i comercialització d’amiant o materials amb amiant definitivament l’any 2002, en compliment de la Directiva de la Unió Europea sobre l’amiant.

En el marc de la Llei de prevenció de riscos laborals (Llei 31/1995, de 8 de novembre), el 31 de març de 2006, s’aprova el Reial decret 396, amb l’objectiu d’establir les disposicions mínimes de seguretat i salut per a la protecció dels treballadors contra els riscos derivats de l’exposició a l’amiant durant els treballs, així com la prevenció dels riscos exposats.

El 14 de març del 2013 el Parlament Europeu va aprovar per quasi unanimitat, una resolució per a la salut dels treballs relacionats amb l’amiant, on es considera que els materials d’amiant tenen habitualment un cicle de vida útil entre 30 i 50 anys. A Espanya, durant la dècada dels 60-80, la pols d’amiant va ser un dels materials importats més utilitzats al sector de la construcció i per tant, és molt probable que la majoria del material instal·lat hagi arribat al seu llindar de vida útil. En aquesta resolució del Parlament Europeu projecta per tant, l’eliminació de tot l’amiant existent en els edificis públics a Europa per al 2028.

L’any 2015, es va publicar en el diari oficial de la Unió Europea un dictamen del comitè econòmic i social europeu per a erradicar l’amiant a la UE. En aquest dictamen, s’amplia el termini de desamiantatge dels edificis per al 2032 i es parla de tot tipus d’edificis, no només els públics i d’aprofitar la rehabilitació energètica dels edificis per a realitzar el seu desamiantatge.  Tot i així, avui dia encara no tenim regulat què s’ha de fer amb el material instal·lat en el nostre territori i s’estima que hi ha més de 4 milions de tones de materials que contenen amiant.

Per parlar de la situació actual de la presència d’amiant en els edificis, el risc d’exposició a les persones, la diagnosi i actuacions per part dels tècnics i administracions, el 16 de juny de 2021 el CAATEEB va organitzar una jornada de seguretat i salut en el procés de desamiantatge.

Presentació dels ponents durant la presentació de la jornada per part de la Natàlia Crespo, comptadora de la Junta de Govern del CAATEEB

Taula rodona (d’esquerra a dreta i de dalt a baix): Laura Mezquita; Josep Ramon Carme en representació de la Comissió contra l’amiant de la Federació d’Associacions de Veïnes i Veïns de Barcelona (FAVB), Manuel Pazo en representació de l’empresa constructora; Josep Martinez Zaplana en representació del Gremi de Constructors; Laura Jornet i Natàlia Crespo (CAATEEB)

A Catalunya, és un fet que l’amiant representa un problema de salut pública i mediambiental i al 2019 es va publicar un Acord de Govern pel qual es va crear la Comissió per a l’erradicació de l’amiant i per a l’impuls d’un Pla Nacional per a l’Erradicació de l’Amiant. La nostra primera ponent, Mayte Martin Bustamante, és la cap de l’Àrea d’Investigació de l’Institut Català de Seguretat i Salut Laboral i representant del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies a la Comissió tècnica DESAMIANT-CAT. Ens va parlar del perquè de la necessitat de l’Acord de Govern per a l’Erradicació de l’amiant a Catalunya i els seus objectius.

Tal com ens planteja Mayte Martin, amb un senzill joc de càlcul, per tal de retirar aquests 4,1 milions de tones de MCA’s al nostre territori, ens calen 250 anys, una dada que implica, de forma urgent, fer alguna actuació global i eficient per arribar a les fites establertes pel Parlament Europeu per erradicar l’amiant a Catalunya. Per tant, calen mesures prioritàries, atès que és un problema de primer ordre i cal actuar ja.

Extracte de la presentació de Mayte Martin

Aquest Acord de Govern té com a objectiu impulsar el Pla Nacional per a l’Erradicació de l’Amiant a Catalunya, amb un enfocament no només de salut laboral, sinó des de la visió d’una realitat de salut pública i ambiental.

S’han creat Grups de Treball i dues Comissions:

• El CEAC: Comissió per a l’Erradicació de l’Amiant a Catalunya, és qui valora les necessitats per tirar endavant el programa i està presidida pel comitè de la presidència.
• La Comissió Tècnica DESAMIANT-CAT, que té l’encàrrec d’elaborar el Pla nacional d’erradicació de l’amiant.

Per tal de informar i sensibilitzar a la ciutadania, s’ha impulsat la creació del portal de consulta Amiant.cat

Objectius del Pla:

• Identificació i diagnosi dels MCA’s (elaboració d’un cens)
• Retirada segura i progressiva
• Gestió de residus adequada i responsable (existència d’una traçabilitat)

Eixos transversals: marc legislatiu i finançament. Està aprovat l’avantprojecte de llei i s’està redactant l’avantprojecte de llei per a l’erradicació de l’amiant.

Durant el torn de paraula de Montse Macià, Coordinadora en Matèria de Seguretat i Salut Laboral-Inspecció de Treball de Catalunya del Departament de Treball, vam poder conèixer quines són les actuacions que es porten a terme des de la Inspecció de Treball a nivell de seguretat i salut. La prioritat és actuar i vetllar per la seguretat i salut dels treballadors durant els treballs amb presència d’amiant. Ens explica que les formes d’intervenció de la Inspecció, poden ser:

• Per donar resposta a l’autoritat laboral per a l’aprovació dels plans de treball. Les peticions han anat en augment en els últims 7 anys.
• Seguiment dels treballs. Un cop el pla està aprovat, les empreses inscrites en el RERA han d’informar de l’inici dels treballs per a poder iniciar actuacions. Durant el 2020 es van fer 463 actuacions a partir de la informació per part de l’empresa de retirada de l’inici de les actuacions.

Altres peticions, per exemple, per denúncia amb treballadors afectats.

El RERA és el Registre d’Empreses amb Risc per Amiant. A la web del Gencat, trobareu a part de tota la informació necessària, un excel amb el recull d’empreses inscrites: web RERA

Durant el seguiment de treball davant una actuació inspectora, Montse Macià ens explica alguns dels requeriments fets a les empreses, com poden ser la revisió d’aspectes de seguretat, senyalització i delimitacions de les zones de treball, però especialment, el motiu principal d’inici d’inspecció acostuma a ser la inspecció dels nivells d’exposició a l’amiant.

Risc de salut pública i risc de salut laboral

Per parlar de salut i de la relació de l’exposició a fibres d’amiant i càncer va participar la metgessa d’oncologia de l’Hospital Clínic, Laura Mezquita. És investigadora en càncer laboral i ambientat i també forma part del grup de treball de la societat espanyola d’oncologia mèdica que té a veure amb el càncer, medi ambient i treball SEOM. Per a Mezquita i segons la seva experiència i investigació en el camp de la salut, l’exposició a l’amiant es pot dividir en tres branques, l’ocupacional, la domèstica i l’ambiental i, per tant, suposa que el volum de persones de risc potencial és molt elevat, considerant-se un risc de salut pública i no només un risc de salut laboral.

L’amiant és un carcinogen de grup 1, aquells que segons l’OMS segur provoquen càncer en humans, com el tabac i/o el gas radó. Quan parlem de càncer de pulmó, el tabac és el factor de risc més important però no l’únic i aquest estigma en els fumadors fa que no es faci un bon seguiment dels pacients o subjectes d’alt risc, atès que, com explica durant la ponència Laura Mezquita, aquests cancerígens són sinèrgics.

Hem de tenir present, que no existeix cap tipus d’amiant no carcinogen, ni hi ha un nivell segur d’exposició. A major dosis, major risc. A més a més hi ha un altre factor, que és el llarg període de latència de la malaltia des de el període inicial d’exposició. Mezquita ens va presentar alguns exemples gràfics de com els metges identifiquen les diferents patologies i malalties que causa de malalties als pulmons (vegeu quadre).

A Catalunya, i concretament a la província de Barcelona, ens trobem amb un dels majors índex de casos d’asbestosi a causa del fibrociment atesa la seva utilització i per la implicació de l’activitat per part de l’empresa Uralita a Cerdanyola del Vallès. Aquesta malaltia, produeix cicatrius al pulmó a causa de la deposició de les fibres al pulmó que irriten de forma crònica i que malauradament, no té tractament.

Segons les dades presentades, cal prevenir l’exposició a l’amiant ja que és la causa de la supervivència d’aquestes malalties. De tots els pacients amb càncer de pulmó, la probabilitat de supervivència a 5 anys endavant és d’un 20%, de malalts amb mesotelioma a un 12% i tot i davant el càncer de laringe, un 46%.  En la majoria de casos de càncer de laringe, els pacients, han de passar per cirurgies que tenen un efecte mutilant, podent arribar a minvar la capacitat de parla.

Un fet evident amb relació a aquestes dades, pot donar-se a que simptomàticament, el càncer de laringe es pot detectar en les primeres fases, ja que els pacients presenten símptomes evidents en les primeres fases, però en el cas del càncer de pulmó o del mesotelioma, es solen detectar en pacients amb estadi avançat. El càncer de pulmó és la primera causa de mortalitat per càncer a Europa i concretament a Espanya i en el cas de les dones, ja ha arribat a superar el de mama.

Les línies d’investigació que s’estan desenvolupant des de l’Hospital Clínic tracten de conèixer quin tipus de tumor està associat a l’amiant en funció del perfil del pacient. En funció de la genètica i del carcinogen, creuen que es podrien optimitzar els tractaments, donat que com bé s’ha comentat, el càncer de pulmó en un estadi avançat no pot curar-se, però en un estadi localitzat sí.

La prevenció és prioritària, per una banda, la prevenció primària com a matriu principal. S’ha d’evitar de forma radical l’exposició a l’agent carcinogen i, per tant, és important la creació d’un cens, per saber on està i erradicar-lo. Prevenció secundària: potenciar els programes de control de vigilància de salut dels treballadors, tenint en compte el factor del període de latència i vigilància de noves exposicions ambientals.

Seguint el torn de paraula, canviem de terç amb Lara Trujillo, que com a tècnica experta en amiant ens explica, per una banda, quins tipus de materials que contenem MCA’s ens podem trobar. Ens fa una classificació que separa els materials coneguts dels desconeguts i, per altra banda, ens ajuda als tècnics en saber de quina manera hem d’actuar.

El 77% de l’amiant en pols importat va ser destinat al sector del fibrociment, per tant té una presència majoritària, però com bé ens explica Trujllo, no tot l’amiant és fibrociment i solen ser aquesta “resta de materials” els grans desconeguts. És refereix a falsos sostres, ignifugacions, calorifugats, paviments de vinil, etc. i que venien recollits per normativa de l’època (per exemple la normativa contra incendis).  

Segons la ponent, tenim mancances de programes d’informació i sensibilització ciutadana, formació de tècnics, legislació de la inspecció, diagnosi en edificis i la retirada de l’amiant existent, en un cens d’edificis. Manca investigació en la valorització dels residus, només estem emmagatzemant l’amiant (a Castellolí). Els tècnics podem i hem d’actuar davant l’amiant i ens proposa les següents línies d’actuació:

• Difusió i conscienciació en obra: tenim una responsabilitat important a conscienciar i difondre entre propietaris, clients, etc.
• Formació i coneixement. Trujillo creu que els tècnics tenim mancances formatives amb relació als MCA’s i és important disposar de tècnics especialitzats.
• Identificar-ho i incloure-ho als projectes des de l’inici de les obres i fer inspeccions de l’edifici abans de qualsevol intervenció. Si hi ha dubtes sobre l’existència, demanar una inspecció d’amiant. Actualment no hi ha normativa d’obligació d’inspecció d’amiant, però la ponent (i més endavant també ho farà el Manuel Pazo) ens presenta l’UNE 171370-2:2021 part 2- Localització i diagnosi d’amiant, on hi ha un mètode d’aplicació per a la inspecció. S’ha publicat el gener de 2021 i anirà introduint tècnics especialistes en la inspecció d’amiant en edificis.
• Diagnosi i avaluació de risc arran de la inspecció.
• Conèixer el procediment i la tramitació documental. Hem de conèixer la normativa d’obligat compliment, com per exemple l’RD 396/2006.
• No crear alarma social ni menysprear el risc.

Tant ella com la Laura Mezquita recorden la falsa percepció de què l’amiant és un risc només laboral, donada l’exposició emmascarada i la tendència a l’alça per l’exposició ambiental (la laboral s’estabilitza segons la normativa d’aplicació, però l’ambiental encara està per regular).

En la mateixa línia d’exposició sobre el reconeixement i metodologia d’inspecció dels tècnics, vàrem comptar amb la ponència de Manual Pazo, director tècnic de l’empresa especialitzada en treballs i retirada d’amiant d’Asbestho’s Gestión de Desamiantados i, a més a més, empresa col·laboradora d’aquesta jornada, que va centrar-se en el correcte procés de desamiantatge. Ens presenta 8 punts clau a tenir en compte per escollir el millor mètode per a la retirada d’amiant.

• 

• 

Per identificar els materials, cal conèixer quin tipus de material existeix i quina quantitat d’amiant tenen i sobretot la seva ubicació. Cal que les empreses de desamiantatge en actiu, tinguin avaluats els riscos i incloure l’existència d’amiant, així com determinar els riscos i les mesures preventives necessàries en els estudis de seguretat i salut, per evitar endarrerir l’obra un cop estigui en curs i prevenir de qualsevol exposició per desconeixement. En quin estat es troba?, com ens deia Trujillo, cal saber si està en bon estat de conservació o no, és friable o no friable? Aquesta fase serà important a més a més per determinar la metodologia de treball per extreure’l. Per verificar l’estat de conservació el Manuel, ens explica que hi ha dos processos:

1. Mitjançant algoritmes de mètodes de reconegut prestigi com per exemple el d’UK
2. Mostrejos d’adherència de superfície o mostrejos de fibra a l’aire.

Cal conèixer el procés constructiu per a determinar el procés de retirada del material, per tal d’evitar la fragmentació per minimitzar l’alliberació de fibres durant la seva extracció. Per exemple, en el cas del fibrociment, normalment es farà servir el sentit invers i des de la part superior o retirant prèviament altres elements que puguin estar en contacte.

Definir el procés de retirada, l’experiència i les dades del material serà importantíssim per minimitzar els riscos (Annex B de la norma UNE 171370-1 per a empreses de desamiantatge).

Cal definir les proteccions col·lectives (per exemple la humectació/encapsulat, aspiració localitzada amb filtres HEPA, confinament dinàmic amb filtres HEPA) i proteccions individuals per minimitzar l’exposició del risc dels treballadors i la importància de la seva selecció. Pazo ens explica els exemples i tipologia de proteccions existents i ens recorda que no tots els epi’s serveixen per a totes les actuacions. I ens va explicar també el funcionament de cadascuna de les proteccions.

El pla de treball ha d’establir els controls i l’estratègia de mostreig per verificar el funcionament de les proteccions escollides i per comprovar que la zona ha quedat totalment desamiantada en finalitzar les feines.  El ponent ens recorda que si les dades del mostreig i els controls no són satisfactoris, s’hauran de paralitzar les feines i definir novament els procediments i les proteccions necessàries perquè es puguin reiniciar.

Iniciativa DetectA

Per acabar el cicle de ponències, el CAATEEB va convidar els creadors de la iniciativa DetectA. Ens va acompanyar César Sánchez, qui ens va explicar que DetectA neix des de una experiència personal, arran d’informar-se i detectar MCA’s a l’escola on anaven els seus fills. Sánchez reconeix que gràcies a Jubilats de Macosa Alstom i la FAVB (Federació d’Associació de Veïns i Veïnes de Barcelona), van conèixer quins eren els riscos d’exposició i la perillositat que, a més a més, pateix augmentada un infant. Arran de la lluita conjunta, van aconseguir que se’ls escoltés i s’iniciessin els tràmits per a la retirada de l’edifici afectat.

A conseqüència d’aquest cas d’èxit i juntament amb la FAVB s’ha creat un grup d’afectats per l’amiant en escoles i va ser on van començar a idear de quina manera podien ajudar la resta de persones afectades. A partir d’aquí va néixer la iniciativa DetectA, una metodologia basada en xarxes neuronals i imatges aèries que identifica cobertes de fibrociment. Gràcies a DetectA, fan servir la tecnologia del segle XXI per a resoldre problemes del segle XX. Ara per ara, DetectA només és aplicable per a determinar i detectar l’existència de les teulades de fibrociment. Amb imatges aèries poden detectar quines, però com bé diu el ponent, si no coneixem quant amiant hi ha, mai podrem solucionar el problema, per tant és necessari un cens.

Les ponències van donar pas al diàleg dins d’una taula rodona entre els representants de diferents associacions i sectors, moderada per Laura Jornet, consultora de l’Àrea Tècnica del CAATEEB. En aquesta sessió de diàleg, van acompanyar-nos Josep Antoni Martínez Zaplana en representació del Gremi de Constructors, Manuel Pazo (AGD) i vàrem comptar amb la participació de Josep Ramon Carme, en representació de la Comissió contra l’amiant de la FAVB (Federació d’Associacions de Veïnes i Veïns de Barcelona) per tractar les següents qüestions:

1. Donat que la fita de la UE per eliminar l’amiant dels edificis és el 2032, creieu que a Catalunya podem assolir aquest objectiu? i de quina manera seria possible?

A Navarra, des de 2019 tenen un pla director aprovat que recull propostes d’actuació per a l’eliminació segura de l’amiant, inclou campanyes d’informació a la ciutadania, col·lectius professionals, creació d’un cens d’edificis amb MCA per prioritzar les intervencions i fer un seguiment dels residus.

Per a Manuel Martínez Zaplana, es podria assolir si tinguéssim la participació de tothom. Els empresaris i propietaris estan més sensibilitzats perquè hi ha més informació al respecte, sobretot en enderrocs i substitució d’elements. Un fet negatiu i la barrera a les bones pràctiques a vegades és el preu i voler fer-ho de forma poc curosa. Demana que l’Administració informi de la nocivitat en la finalitat de la vida útil. Els constructors i empresaris de la construcció hem d’informar de quines conseqüències tér fer-ho de forma incorrecta.

Per al representant de la FAVB és indispensable la Llei i la difusió sobre què és l’amiant i com actuar. Gran part de la població no coneix el problema. A Navarra hi ha un pla director per a la retirada de l’amiant però ni ha problemes d’implementació i caldria mirar cap a altres països com Polònia i França que sí disposen de lleis per a la retirada d’amiant. Nosaltres podem disposar de tècnics altament qualificats per a fer aquestes feines. Considera que tot l’amiant està fora de la seva vida útil i per tant, pot ser friable.  

Martínez Zaplana recorda que, per establir el procediment de retirada, no només cal saber on estan, sinó l’estat en què es troba el material i que a més a més, en el procés de retirada del material, és en el moment en el que més fibres es poden despendre. Aquest fet, fa que no només sigui un problema de salut laboral, sinó que es considera un problema de salut pública. Considera que amb el nombre d’empreses qualificades que tenim avui en dia, és inviable la retirada de les tones de material existent en els pròxims 15 anys.

Avui dia, encara està considerada una patologia laboral tot i que cada cop més, i així s’ha fet palès per bona part dels ponents, l’exposició a l’amiant es pot donar en l’àmbit domèstic, ambiental o fins i tot laboral en feines no relacionades directament amb l’exposició a materials que en contenen, degut a la degradació que poden patir els materials instal·lats per diferents causes, com poden ser, canvis climàtics, de temperatura, etc.

Fa poc vam conèixer la notícia que la justícia va reconèixer que la mort del conegut periodista, José Maria Iñigo, el 2018 per mesotelioma pulmonar, va estar associat a l’exposició i inhalació de fibres d’amiant que es desprenien del revestiment acústic dels estudis de televisió espanyola, inaugurats a la dècada dels 60. Aquest tipus de sentències són favorables a nivell general i sobretot per als afectats per amiant, que no només han de lluitar contra la malaltia sinó amb la dificultat que suposa demostrar-ho.

2. Creieu que aquest tipus de notícies donen visibilitat a la malaltia i a què, qui conviu amb materials que poden contenir amiant estigui més conscienciat? s’hauria de tractar d’un problema de salut pública?

Per a Martínez Zaplana, sovint la retirada de l’amiant, ve de la mà d’una millora d’una instal·lació degradada, i considera que aquesta és una mesura correctiva i no preventiva. Considera que aquest fet va fer que es donés a conìexer a la comunitat que l’amiant fa molt anys que està entre nosaltres i que cal divulgació i informació sobre on es va instal·lar i on es troba, i que té un temps de vida, i per tant, ja fa anys que ha caducat.

Des de la FAVB consideren que els mitjans de comunicació en fan notícia i difusió de caràcter mediàtic, i això fa que la gent prengui consciència de les conseqüències, però es podrien aprofitar aquests casos per fer-ne una tasca més didàctica.

L’amiant no és només problema del sector de desamiantatge, ni de les empreses extractores, per a Martínez Zaplan. Comenta que avui dia, quan es va a l’obra, les inquietuds i les preguntes als coordinadors de seguretat i salut són unes altres. Calen interlocutors qualificats que coneguin les prioritats d’acció i coneixements sobre l’estat dels materials.

Coincideixen tots ells en què els objectius conjunts per a fer front a la problemàtica de l’amiant passen per l’existència d’una llei per a l’erradicació de l’amiant, informar la població sobre l’existència de l’amiant, el seu estat i com actuar, pedagogia al consumidor i empreses i tècnics per evitar actuacions que per desconeixement, posin en perill la nostra salut.

Per finalitzar, teniu disponible el vídeo de la sessió al canal vídeos de la nostra web: https://www.apabcn.cat/ca_es/agenda/Pagines/ActivityDetail.aspx?slug=desamiantat-obres-de-rehabilitacio

Amb la col·laboració de:

Autoria de l’article