La seguretat i salut a les obres davant la nova onada de rehabilitació (RW)
“Invertir en la reconstrucció del nostre teixit social, protegir el nostre mercat únic […] i avançar amb rapidesa cap a un futur verd, digital i resilient perquè així serà el futur de la pròxima generació europea”.
Ursula von der Leyen
Els nous fons europeus de recuperació econòmica, anomenats Next Generation (NG), conformaran en els pròxims anys un fort increment de l’activitat del sector de la construcció, concretament en treballs de rehabilitació, reforma i manteniment d’edificis. Per tant, ens cal estar preparats per a la gestió de la seguretat i salut a les obres per part de tots els agents intervinents.
Per a la recuperació econòmica del període post pandèmia, la UE ha establert un fons econòmic (NG) centrat en la sostenibilitat i la digitalització. Aquests fons suposen una injecció econòmica per donar suport a la nostra economia, no només com una estratègia de recuperació, sinó com una oportunitat de sortir més forts i resilients després de la pandèmia, transformant el sector i creant llocs de treball i oportunitats.
“La crisi que hem d’afrontar és enorme, però també són enormes les oportunitats per Europa i la nostra responsabilitat de fer el que calgui en aquest moment. Ara podem assentar les bases d’una unió climàticament nul·la, digital i més resilient que mai”.
Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea
Finançat per aquest i altres fons de la UE, la Comissió Europea va publicar l’octubre del 2020 una estratègia de renovació anomenada Renovation Wave (Onada de Rehabilitació). Apostar per la rehabilitació energètica és un dels objectius fonamentals de la UE, tal com estableix el Pacte Verd Europeu (European Green Deal), pel qual s’espera renovar entre el 85 i 95 % del parc edificat amb la finalitat de reduir les emissions de gas d’efecte hivernacle, impulsar la recuperació i disminuir la pobresa energètica. Podem dir que la rehabilitació dels edificis és un pilar d’aquesta estratègia i ens convé com a col·lectiu especialitzat del sector que estiguem preparats per aquesta onada.
La crisi de la Covid-19 ha fet que ens centrem més en els nostres edificis. Amb el confinament, ens hem adonat de la importància que tenen a les nostres vides, però també hem vist els seus punts febles. Al llarg de la pandèmia, les nostres llars han estat el centre de la vida quotidiana per a milions de persones. Per a molts es va convertir en el seu lloc de treball, en una escola per als seus fills, un gimnàs…
Els ponents durant la presentació de la jornada per part de Natàlia Crespo, membre de la Junta de Govern del CAATEEB
Molts dels efectes de la pandèmia poden continuar a llarg termini i suposen per tant, noves exigències per als nostres edificis i per al seu perfil energètic i de recursos, fent encara més necessària la seva renovació. A mesura que Europa tracta de superar la crisi esdevinguda per la pandèmia, la renovació ofereix una oportunitat única per considerar, redissenyar i modernitzar els nostres edificis, per tal d’adaptar-los a una societat cada cop més ecològica, digital i contribuir a la recuperació econòmica.
Per abordar aquests temes, el passat 12 de maig es va celebrar una jornada organitzada per l’Àrea Tècnica del CAATEEB, en la qual vàrem comptar amb la participació de Laura Rahola, cap de comunicació de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona. Tal com ens va explicar en la seva exposició, la Renovation Wave és una estratègia emmarcada dins del Pacte Verd, que és la gran estratègia de transformació i renovació econòmica, amb la idea d’assolir una Europa climàticament neutre el 2050. Ens va recordar que el 37% dels Fons està destinat a objectius climàtics. L’estratègia de la Comissió defineix tres àmbits d’actuació preferents:
• Descarbonització de la calefacció i la refrigeració
• Lluita contra la pobresa energètica i la millora dels edificis menys eficients
• Rehabilitació dels edificis públics com ara escoles, hospitals i edificis administratius
Prioritat de renovació edificis, entre d’altres per a evitar la pobresa energètica.
De quina manera?
Dins de les àrees d’intervenció de la Comissió per assolir aquests objectius de renovació energètica dels edificis i millorar la qualitat de vida de les persones que els habiten, que va detallar Rahola, cal remarcar que per al 2030 es preveu rehabilitar 35 milions d’edificis, la creació d’uns 160.000 llocs de treball verds, incrementar la presència de les dones dins del sector de la construcció i millorar l’accés de les pimes a la informació sobre programes de formació i aprenentatge professional. Entenem per tant, que aquesta millora de la qualificació dels treballadors i la capacitació de nous talents també ha d’estar dins de l’àmbit de la seguretat i higiene en el treball, tal com es cita en la comunicació de la Comissió al Parlament Europeu publicada el passat mes d’octubre:
“La perspectiva de seguridad e higiene en el trabajo de los trabajadores de la construcción, un sector cuyo riesgo de sufrir accidentes y enfermedades es comparativamente alto, es importante, por lo deben cumplirse los requisitos legales relativos a la protección, prestando especial atención a la protección frente al amianto de los trabajadores que renuevan edificios antiguos, incluso mediante una formación adecuada.
Para abordar estas cuestiones, y apoyándose en la Agenda de Capacidades 2020 y el Plan general de cooperación sectorial sobre capacidades, la Comisión pondrá en marcha el Pacto por las Capacidades, que reúne a las partes interesadas públicas y privadas con el objetivo común de proceder al reciclaje profesional de la mano de obra europea y a la mejora de sus capacidades. La Comisión anima a los Estados miembros a utilizar los fondos del instrumento Next Generation EU, el Fondo Social Europeo Plus y el Fondo de Transición Justa. El aprendizaje profesional y otros métodos de formación en el lugar de trabajo facilitan considerablemente la transición de los jóvenes al mercado laboral.”
Objectius de la Onada per al 2030: renovació dels edificis que millorin l’eficiència energètica i la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle en un 55% (aproximadament 10.000 edificis a tota Europa) del parc edificat.
Abans de finalitzar la seva exposició, Rahola també ens va parlar de la New European Bauhaus (NEB), iniciativa que es llença en paral·lel a la RW, però que la supera a nivell conceptual. Es pretén posar en comú sectors i disciplines molt diverses per crear la NEB, amb la finalitat d’actualitzar l’antiga Bauhaus nascuda al 1919 a Weimar (Alemanya), dintre de les tres disciplines principals: Bellesa-Sostenibilitat-Inclusió social.
A més a més es pretén aplegar experiències que vinguin de camps de l’arquitectura, l’enginyeria, etc, però també de les arts i el disseny per arribar a solucions que ens permetin transformar les ciutats d’Europa. Es desenvoluparà en tres fases: codisseny, resultats i difusió. Actualment la NEB es troba en fase de cocreació-codiseny.
“La prioritat son els objectius climàtics per al 2050, així com la fita de la digitalització per al 2030.”
Ursula Von der Leyen
Gestió preventiva de les obres
Davant d’aquesta situació de creixement laboral del sector i aquesta necessitat de capacitació professional (especialment en l’àmbit de la seguretat i salut), en aquesta jornada vàrem parlar de la gestió preventiva a les obres, en especial les de rehabilitació i manteniment, tenint en compte tant aquelles que tenen projecte com les que no el tenen. El tema el va abordar Anna Maria Perelló Obradó, responsable tècnica de seguretat i salut Laboral a Tarragona de l’Institut Català de Seguretat i Salut Laboral.
Nota: Aquest PSS (assenyalat en vermell), és el que el Ministerio de Empleo y Seguridad Social anomena Documento de Gestión Preventiva.
De manera molt clara i concisa, Perelló Obradó ens va aclarir quins eren els límits per diferenciar si unes feines de manteniment, neteja o reparació, són considerades obra o no, així com les normatives d’aplicació en cada cas. També ens va definir les figures intervinents i les obligacions de cadascuna, depenent de la consideració de les feines (diferenciant si es consideren obra o no) i ens va fer la comparativa amb relació a la gestió en matèria preventiva depenent si les obres a executar són amb projecte executiu o bé sense.
Font: Instituto Nacional de Seguridad y Salud en el Trabajo (INSST). “Directrices básicas para la integración de la prevención de los riesgos laborales en las obras de construcción”.
També va remarcar la importància d’incloure en els estudis de seguretat i salut i/o estudis bàsics de seguretat i salut que conformen els projectes executius, la previsió dels treballs posteriors de manteniment, neteja, reparació, etc. Recordem que així mateix ho indica el RD 1627/97 de 24 d’octubre, pel qual s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut a les obres de construcció en els seus articles 5.6 i 6.3:
Artículo 5.6 Estudio de seguridad y salud
En todo caso, en el estudio de seguridad y salud se contemplarán también las previsiones y las informaciones útiles para efectuar en su día, en las debidas condiciones de seguridad y salud, los previsibles trabajos posteriores.
Artículo 6.3 Estudio básico de Seguridad y salud
En el estudio básico se contemplarán también las previsiones y las informaciones útiles para efectuar en su día, en las debidas condiciones de seguridad y salud, los previsibles trabajos posteriores.
Entendrem com a “trabajos posteriores” els de reparació, conservació i manteniment de la totalitat de l’obra en si mateixa, o de part d’ella i de les seves instal·lacions un cop entregada l’obra (substitució de material de coberta, lluminàries, neteja de canalons, baixants, murs cortina, claraboies, manteniment d’instal·lacions, etc.)
Tal com ens va recordar en finalitzar la seva ponència, disposem de la Guia Serem, elaborada conjuntament pel CAATEEB, Infraestructures.cat i el Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat. La guia té com a objectiu orientar els diferents agents que intervenen en els treballs de rehabilitació i manteniment sense projecte, aportant-los la informació necessària perquè puguin prendre les decisions que els pertoquen sabent quines són les seves obligacions i, alhora, disposar de la informació bàsica pel que fa a les obligacions i competències de la resta d’agents amb qui s’han de coordinar. Podreu descarregar-la directament des de la web del CAATEEB a l’apartat del Centre de Documentació:
La prevenció és cosa de tots
Per finalitzar el capítol de ponències, hi va participar Juan Manuel Villarreal, arquitecte tècnic i cap del departament de Prevenció, Qualitat i Medi Ambient d’Urcotex Inmobiliaria, empresa col·laboradora de la jornada. La seva exposició des de la visió dels experts de camp en matèria de prevenció de riscos laborals a les obres ens va deixar clars els següents conceptes bàsics:
• Implicació de tots els agents de l’obra en matèria de prevenció de riscos: la prevenció és cosa de tots.
• Plantejar l’estructura jeràrquica dels agents d’obra com un cercle col·laboratiu: evitar les estructures piramidals.
• Importància de la formació en matèria de prevenció de riscos laborals i reciclatge constant.
• Comunicació i traspàs d’informació constant entre oficina i obra (feedback).
• Participació del personal d’obra en matèria preventiva: proposta de carències formatives, seguiment d’obra, etc.
• Informar de qualsevol d’incident a obra per establir les mesures adients per evitar possibles accidents.
• Importància de mantenir el PSS com un document viu, davant els possibles canvis d’execució o planificació, que sobretot s’agreugen en les obres de manteniment i/o rehabilitació.
També va parlar de com es gestiona la prevenció de les obres des d’Urcotex Inmobiliaria, analitzant la fase prèvia (conèixer el projecte d’obra en la seva totalitat, proposar les mesures preventives adients en la redacció dels plans de seguretat i salut), fase d’execució (planificació d’obra, implicació i informació en matèria preventiva per part de tots els agents que intervenen, per tal de proposar les mesures preventives adients necessàries, sobretot quan hi ha canvis de projecte, imprevistos d’execució o modificació dels procediments de treball) i una última fase d’anàlisi en finalitzar l’obra (índex d’accidentabilitat, gestió de la prevenció per part dels subcontractistes, etc.) per valorar les conclusions obtingudes i proposar millores futures en l’ens de l’empresa.
El debat
Les ponències van donar pas al diàleg amb una taula rodona entre els representants de diferents associacions i sectors, moderada per Laura Jornet, consultora de l’Àrea Tècnica del CAATEEB. Hi van participar Juan Manuel Villarreal en representació de l’empresa constructora; Josep Martínez Zaplana del Gremi de Constructors; Mercè Marti, coordinadora de seguretat i salut; Carlos Pérez, en representació del Col·legi d’Administradors de Finques i Pere Marin, de la Comissió d’Habitatge de la FAVB.
D’esquerra a dreta i de dalt a baix, Juan M. Villarreal, Josep Martínez Zaplana, Mercè Martin, Carlos Pérez, Natàlia Crespo, Pere Mariné i Laura Jornet.
Portes d’entrada laboral al món de la construcció
El representant del Gremi de Constructors, Josep Martínez, afirma que els objectius previstos per la Comissió Europea seran una porta d’entrada, però es pregunten si aquesta gent la tindrem preparada i especialment formada per treballar a la construcció (reivindicar la formació per poder entrar a la construcció). Comenta que ara com ara, encara tenim la visió que a la construcció no hi ha barrera d’entrada sinó que per treballar al sector només cal estar sense feina, un problema en l’àmbit de la seguretat per manca de gent formada. Mercè Martin reivindicava també potenciar la formació professional a tots els oficis i que aquesta formació fos continuada.
Carlos Pérez, en nom dels API, va assenyalar que la falta de professionalitat en el sector és un fet real i que l’anterior crisi i la pandèmia ha fet que marxés gent molt preparada. Des de la seva visió, creu necessària la formació a tots els nivells i també pedagogia dels usuaris envers la seva responsabilitat: “la seguretat i salut afecta tant els operaris com els usuaris dins dels habitatges”. Des de les associacions de veïns ens recorden que l’habitatge és un dret fonamental i hi ha dos elements molt importants: tenir-lo i que sigui digne. Hi ha molts habitatges que necessiten rehabilitació a nivell de salut pública, com ara intervencions en escales, ascensors o humitats, atès que alguns dels edificis tenen mes de 100 anys.
El sector de la rehabilitació ha de ser clau amb aquests nous escenaris, perquè altres sectors perdran milers de llocs de treball. Aquesta “porta d’entrada” de persones que provinguin d’altres sectors ha de venir de la mà de formació i sobretot que sigui una feina digna.
Davant l’onada de rehabilitació la ciutadania és conscient de com s’ha de gestionar la seguretat a les obres de manteniment i rehabilitació?
Per a Josep Martínez Zaplana, la resposta és clara: definitivament no! I com a mostra veiem que encara ara com ara ho hem de seguir explicant (citant la ponència de l’Anna Maria Perelló). La ciutadania no té cap coneixement sobre la documentació que cal aportar i no es demana si no hi ha un tècnic especialista al darrere: “el treball digne comença quan ens contracten dignament”.
La majoria dels participants ens recorden que, per exemple, les comunitats de veïns que contracten un autònom es converteixen com a contractistes i tenen responsabilitats al respecte (ho podeu llegir en aquest número de L’INFORMATIU a la secció La consultoria tècnica respon).
Segons el Carlos Pérez, els administradors de finques ho saben i en són conscients i diu que, en general, la societat desconeix les obligacions que té: “els usuaris no són conscient de les seves responsabilitats i de com gestionar la seguretat i salut a les obres i pot ser que els que som dins del sector no haguem fet la pedagogia suficient”. L’altre problema que va deixar palès és que de vegades és la mateixa ciutadania la que fomenta l’economia submergida dins del nostre sector. Per la seva banda, Pere Mariné va afegir que potser les administracions haurien de regular i vetllar per al compliment de tots els passos que s’han de seguir per a l’execució de les obres i d’exigir qualitat en els permisos d’obra.
| OBJECTIUS PREVISTOS PER LA COMISSIÓ EUROPEA |
| 1. Posar en marxa el Pacte per les Capacitats amb l’objectiu de procedir al reciclatge professional de la mà d’obra i millorar les seves capacitats. |
| 2. Fomentar una major presència i un rol més destacat de les dones en el sector de la construcció. |
| 3. Millorar l’accés de les pimes a la informació sobre programes de formació i aprenentatge professional. |
Les conclusions i reflexions per part de la taula van ser pràcticament unànimes, recordant la importància de la formació en matèria preventiva i la necessitat d’implicació de tots els agents de l’obra en la gestió preventiva de les obres. Estimar la nostra feina, com acaben concloent Josep Martínez Zaplana i Mercè Martin, la necessitat de formar-se contínuament com remarquen tant la Mercè Martin com el Carlos Pérez i la importància de la col·legiació i la tasca dels col·legis professionals segons la visió de Pere Mariné.
Amb la col·laboració de:
Autoria de les fotos: Chopo
Autoria de l’article
