Els skateparks van néixer a finals dels anys 50 a les platges de Califòrnia, com a alternativa dels surfistes en els dies sense onades. Es convertiren doncs, en skatesurfistes de ciment. El primer canvi important fou quan l’skate sortí dels skateparks i la mateixa ciutat es convertí en escenari. Les darreres versions d’aquests parcs pretenen convertir-se en un espai esportiu, una plaça i un parc, tot al mateix temps.
Moltes ciutats estudien propostes de com integrar la bicicleta de forma real al sistema de transport, però molt poques s’han concentrat en la innovació. Ens centrarem en el cas pioner d’Holanda, les utopies londinenques i el carril bici a casa nostra, Catalunya.
El paradís, per a qualsevol religió que l’inclogui en les seves creences, és el lloc de la felicitat absoluta. Actualment, els parcs temàtics van molt més enllà del que van ser els parcs d’atraccions i evolucionen revolucionàriament, esborrant la frontera entre lo real i l’il·lusori.
Ja han passat setze anys d’aquell 11 de setembre que ocasionà una gran ferida en el teixit de Manhattan i un punt d’inflexió en la consciència mundial. Efectivament, un nou perfil de la ciutat ja és una realitat, definint-se la nova identitat de la Zona Zero i convertint-la en un centre de pelegrinatge i leitmotiv de records variats.
La Casa Vicens fou construïda entre 1883 i 1885 com a casa d’estiueig a Gràcia. Fou el primer encàrrec important de Gaudí i l’any 2005 la es va declarar Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Actualment es duen a terme les obres de rehabilitació, una intervenció que comportarà diversitat d’opinions, per la seva radicalitat i valentia.
L’Institut de Cultura de Barcelona va inaugurar el Museu de les Cultures del Món el passat mes de gener de 2015. El Museu està destinat a la difusió i al coneixement de la creació artística de cultures estrangeres. S’hi exhibeix una selecció de 2.300 objectes d’art cedits al llarg de vint anys per la Fundació Folch a l’Ajuntament de Barcelona. A més, també s’hi exposen objectes procedents de la Fundació Arqueològica Clos, de la col·lecció Duran Vall-Llosera i del Museu Etnològic de Barcelona.
La connexió de les dues línies actuals del tramvia de Barcelona, el TramBaix i el de la Diagonal, és un projecte que ha generat rius de tinta i és motiu d’enfrontaments dins (i fora) l’Ajuntament de Barcelona i l’Àrea Metropolitana. A més de contribuir a millorar la mobilitat de la ciutat, amb el tramvia es pot reduir la contaminació i aprofitar les tecnologies més modernes.
