9 candidatures guardonades als Premis Catalunya Construcció 2020

Els Premis volen reconèixer l’esforç de professionals i empresaris que contribueixen a millorar la qualitat, la gestió, la sostenibilitat i la seguretat de la construcció a Catalunya

El Celler Clos Pachem a Gratallops, les obres del Castell de Montjuïc a Barcelona, l’Institut de Recerca Mèdica de l’Hospital de Sant Pau, el Teatre l’Artesà del Prat de Llobregat l la nova seu corporativa de Metges Sense Fronteres (msf) a Barcelona han estat les 5 obres de referència guanyadores en la XVII edició dels Premis Catalunya Construcció que organitza el Col·legi d’Aparelladors de Barcelona (CAATEEB).

En la categoria de rehabilitació hi ha hagut dues mencions especials i s’ha atorgat un any més el Premi Especial a la Trajectòria Professional, així com al millor treball de final de grau de les escoles d’arquitectura tècnica. Les 129 obres presentades en les diferents categories professionals representen una bona mostra de l’activitat duta a terme a Catalunya durant els anys 2018 i 2019. Els premis compten amb el suport del Consell de Col·legis d’Aparelladors de Catalunya i d’Arquinfad.

Les 129 obres presentades en les diferents categories professionals representen una bona mostra de l’activitat duta a terme a Catalunya

Teatre l’Artesà al Prat de Llobregat (Foto: Simon Garcia)

Cinc categories professionals

En la categoria de direcció d’execució de l’obra, el jurat ha premiat Carles Bou Bañeras pel Celler Clos Pachem a Gratallops (Priorat). En el seu veredicte, el jurat destaca “la perfecció en l’execució d’un projecte que resulta altament innovador pel que fa al treball del maó, en un homenatge a la construcció tradicional que ha estat portada al límit i més enllà dels valors de l’arquitectura sostenible”.

En la categoria de direcció integrada de projecte, el premi ha estat atorgat a Lluís Camí Casellas i David Ortega Pittaluga per les obres al Castell de Montjuïc de Barcelona. El jurat ha valorat molt positivament “la difícil coordinació que ha estat necessària per tirar endavant d’una manera mínimament racional aquesta obra pública de gran repercussió ciutadana, amb quatre interlocutors-promotors diferents i de grans dimensions i complexitat”.

Celler Clos Pachem a Gratallops (Foto: Xavi Vaqué)

Nova seu corporativa de Metges Sense Fronteres a Barcelona (Foto: Antonio Navarro Wijkmark)

En la categoria Rehabilitació, el premi es subdivideix en dos àmbits: la rehabilitació patrimonial i la rehabilitació funcional. En la primera, de rehabilitació patrimonial, s’ha endut el guardó l’equip format per Albert Lacasa, Joan Ramon Soldevila, David Ortega, Maria Santiago, Joan Forgas, Dolors Ylla, Manel Bosch, Antoni Sánchez-Fortún i Montserrat Nogués, per la rehabilitació i reforma del Teatre l’Artesà del Prat de Llobregat.

En aquesta obra, el jurat ha valorat molt positivament el que considera “una intervenció radical però que al mateix temps ha sabut mantenir l’esperit de l’antic Artesà del Prat, tant amb les noves sales com en el tractament de l’espai exterior i fins i tot amb la manera en què es fa servir el maó en l’envolupant”.

En aquest mateix àmbit de rehabilitació patrimonial, el jurat ha concedit una menció especial per a Carles Enrich Giménez i Albert Brufau Cusó per la recuperació de la Torre de Merola a Puig-reig (Berguedà). El jurat afirma que es tracta d’una actuació “d’una enorme sensibilitat, feta amb respecte als criteris d’actuació més acadèmics que descriu la Carta de Venècia amb comprensió de l’edifici antic i actuació totalment restituïble”. I al mateix temps qualifica la intervenció “radicalment moderna, feta amb materials totalment compatibles amb l’original i que recupera el control de l’espai i el volum aparent de l’antiga torre”.

La Torre de Merola a Puig-reig (Foto: Adrià Goula)

En l’àmbit de la rehabilitació funcional el premi ha estat concedit a Enric Batlle, Joan Roig, Albert Gil i Diana Calicó, per la nova seu corporativa de Metges Sense Fronteres ubicada al carrer Zamora de Barcelona.

El jurat ha valorat en aquesta actuació “la dificultat de reconvertir un edifici industrial obsolet en un espai saludable i útil, així com l’exercici de projecte d’obrir el nou pati de llums i la coberta, per aconseguir l’entrada de llum natural, la ventilació i el confort necessaris per a les oficines de l’entitat i fer-ho des d’un concepte d’austeritat”.

També en aquest àmbit de rehabilitació funcional, el jurat ha concedit una menció especial per a Eduard Callís Freixas, Guillem Moliner Milhau i Jesús Bassols Geli per Les Terrasses: reforma d’una casa de poble a Sant Esteve d’en Bas (Garrotxa).

El jurat ha valorat “l’extrema sensibilitat mostrada en el projecte i obra de les Terrasses, en la qual calia solucionar alhora un problema arquitectònic i també de tipus familiar. Una complexa operació de microarquitectura abordada amb ofici, amb un resultat brillant i que alhora esdevé una dignificació de l’entorn urbà més immediat”.

Les Terrasses o la reforma d’una casa a Sant Esteve d’en Bas (Foto: José Hevia)

Obres al Castell de Montjuïc a Barcelona (Foto: German Lacasa)

En la categoria d’innovació en la construcció, el premi l’ha guanyat la candidatura formada per Felip Pich-Aguilera Baurier i Carles Gelpí i Arroyo per l’Institut de Recerca Mèdica de l’Hospital de Sant Pau a Barcelona.

El jurat ha valorat molt positivament “les innovacions introduïdes en el projecte amb canvis en el programa funcional que propicien una major eficàcia en la labor dels tècnics investigadors mitjançant l’obertura dels espais de treball i sistemes compartits”. També ha elogiat “la manera d’abordar una certa simbiosi amb l’entorn patrimonial de l’Hospital de Sant Pau mitjançant un original tractament del teixit ceràmic industrialitzat, així com la innovació que presenta quant a materials i elements constructius”.

Institut de Recerca Mèdica de l’Hospital de Sant Pau a Barcelona (Foto: Aldo Amoretti)

En la categoria de coordinació de seguretat i salut, el premi ha estat per la candidatura presentada per Jesús Fernández Antolín per la seva actuació a les obres del Teatre de l’Artesà a El Prat de Llobregat.

El jurat ha destacat “una actuació professional meritòria en un procés d’execució d’obra molt complex el qual es va combinar el difícil enderroc de l’antiga estructura del teatre amb l’aixecament d’un nou edifici que combina diverses tipologies d’obra i especialitzacions”.

Obres al Teatre de l’Artesà del Prat de Llobregat (Foto: Pep Sau)

El guardó consisteix en una escultura dissenyada per Joan Brossa (Foto: Chopo)

Premi al treball universitari

També es va atorgar el premi al treball final de grau que es va atorgar a Carla Garcia Pagès, pel projecte Art, arquitectura i construcció a l’Institut de Flamenco Flora Albaicín a Barcelona, el qual va ser dirigit pels professors Joaquín Montón i Ana Maria Lacasta de l’Escola Politècnica Superior d’Edificació de Barcelona (EPSEB).

129 candidatures

Els Premis Catalunya Construcció, que organitza el Col·legi d’Aparelladors de Barcelona per 17è any consecutiu, tenen com a objectiu reconèixer l’esforç de professionals i empreses del procés constructiu i premiar les persones que, amb el seu treball, contribueixen a millorar la qualitat, la gestió, la sostenibilitat, la innovació i la seguretat en la construcció.

El total de candidatures presentades enguany va ser de 129, presentades per equips i empreses responsables de dirigir, coordinar i projectar obres acabades durant els anys 2018 i 2019. Després de fer una primera selecció, el jurat va escollir 22 finalistes en les 5 categories professionals i 5 finalistes per als treballs final de grau.

El jurat dels Premis Catalunya Construcció té caràcter pluridisciplinari i en aquesta XVII edició ha estat format per Conxita Balcells, arquitecta; Jan Dinarès, arquitecte tècnic lliberal; Santiago Ayuso, arquitecte tècnic i coordinador de seguretat; Elisabeth Magán, arquitecta tècnica i directora de producció de Maheco Constructora; David Garcia, doctor arquitecte i consultor d’estructures, Marcos Barjola, arquitecte tècnic i director d’execució d’obres i Celestí Ventura, president del CAATEEB i alhora president del jurat.

Trobareu més informació sobre cadascuna de les candidatures finalistes i guanyadores en la pàgina web del CAATEEB.

Veure les candidatures finalistes i guanyadores


CANDIDATURES FINALISTES

DIRECCIÓ D’EXECUCIÓ DE L’OBRA

Estadi Johan Cruyff a Sant Joan Despí

Josep Hierro i Julià

Edifici d’oficines Parc Glòries al 22@ de Barcelona

Víctor Forteza, Daniel Forteza, Pol Bachs i Alberto Escudero

Pavellons de banquets i zona de cuines al Castell de Peralada

Daniel Fernández Muñoz i Xavier Pérez Benítez

DIRECCIÓ INTEGRADA DE PROJECTE

Complex d’oficines Luxa al 22@ de Barcelona

Víctor Forteza, Daniel Forteza, Javier Chaves i Pol Bachs

Conjunt d’oficines al barri de la Marina de Barcelona

José A. Gutiérrez, Alejandro Catuara, Enriqu Velasco i Lusine Vardanyan

COORDINACIÓ DE SEGURETAT

Institut de Recerca Mèdica de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona

Elvira-Pilar Altadill Llaveria

Projecte urbà “Canòpia Urbana” a la Pl. de les Glòries de Barcelona

Mònica Pascual Folch

Edifici d’oficines UP-01 a Barcelona

Teresa Maria Cano Rodríguez

INNOVACIÓ EN LA CONSTRUCCIÓ

Denvelops: nou teixit i sistema constructiu per a revestiments

Jaume Colom Talló, Jordi Riba Torras i Pere Riba Torras

Transformació de nau magatzem en habitatge social i equipament a Fabra & Coats a Barcelona

Mercè Berengué i José Miguel Roldán

Allotjaments de proximitat provisionals (APROP) a Barcelona

David Juarez Latimer-Knowles, Jon Begiristain Mitxelena i Yaiza Terré Alonso

REHABILITACIÓ PATRIMONIAL

Rehabilitació integral d’edifici d’habitatges al carrer Princesa a Barcelona

David García Martínez

Rehabilitació de la Torre de les Aigües del Besòs i Casa de Vàlvules al Poblenou

Antoni Vilanova i Omedas, Eduard Simó i González, Joan Olona i Casas i Mercè Tatjer i Mir

REHABILITACIÓ FUNCIONAL

Restauració de El Mallol a Sant Hipòlit de Voltregà

Carles Crosas i Gemma Domingo, Josep Baquer, Miquel Autet, Marta Hombravella i Sílvia Colomer


Autoria de les fotos: Fotos diversos autors

Autoria de l’article

Carles Cartañá

Arquitecte tècnic col·legiat núm. 6.600 i director de L’informatiu. Més articles

Deixa un comentari