El passat mes de juny, el projecte Life Reusing Posidonia, un conjunt de 14 habitatges de protecció pública a Sant Ferran de Formentera, promogut per l’IBAVI (l’Institut Balear de de l’Habitatge), amb la col·laboració de la Direcció General de Medi Natural, Educació i Canvi Climàtic, va ser guardonat amb el premi FAD d’arquitectura 2018 i amb el Premi d’opinió Arquitectura 2018 (imatges superiors).
El projecte, dels arquitectes Carles Gabriel Oliver, Antonio Martín, Alfonso Reina, Joaquín Moyà i amb José Luis Velilla, com a aparellador, fa una reflexió sobre els recursos disponibles a una petita illa de la Mediterrània, com ho és Formentera; una reflexió sobre quins són els costos –prioritzant els ambientals sobre els econòmics–, de fer arribar a peu d’obra tota la matèria necessària per conformar un edifici i, davant un escenari escàs en recursos propis, triar aquells materials que menys penalitzin quant a la petjada de CO2, tot valorant el seu cicle de vida. En paral·lel hi ha una voluntat i un gran esforç per reaprofitar materials locals provinents de desmuntatges, com és el cas de les fusteries, o per gestionar part del rebuig de posidònia oceànica, en aquest cas, per conformar l’aïllament de les cobertes. Aquesta mena d’obstinació és la que els fa mereixedors del recolzament europeu, amb una dotació de 754.000 €, en el marc del programa Life+2012, pel seu compromís envers la sostenibilitat, en la categoria de Gobernanza Medioambiental per a Projectes d’Adaptació al Canvi Climàtic. Un treball excel·lent que val la pena consultar: http://reusingposidonia.com/el-libro/
Què és la posidònia
La posidònia oceànica és una planta marina amb arrel, tija, fulles, flors i fruïts, que habita en els fons de tot el litoral de la Mediterrània en forma de praderies, des de la superfície arran de platja, fins a 40 m de fondària. Aquesta planta de fulles estretes i llargues, actua com a filtre natural de l’aigua del mar, contribueix a mantenir la qualitat i oxigenació de l’ecosistema submarí, allà on viuen i s’alimenten més de 400 espècies de plantes i 1.000 d’animals marins. Aquesta mena de depuradora natural, dona lloc a aquelles aigües, com les de Formentera, de transparència
única.
La presència d’aquestes praderies en les proximitats de la costa, ajuda a apaivagar els embats dels temporals de mar i a preservar la fesomia de la costa, evitant l’erosió de les platges de sorra. La posidònia oceànica és una espècie protegida, segons la Directiva d’Hàbitats (92/43/CEE). El Parc Natural de les Salines d’Eivissa i Formentera, amb grans superfícies d’aquesta planta, va estar declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 1999.
L’arquitectura tradicional balear feia servir aquesta planta seca en les cases pageses i els refugis de pescadors
Per la seva preservació, s’ha fet també necessari regular el nombre i ubicació dels ancoratges d’embarcacions de pesca o turístiques sobre els fons de posidònia (Decret 25/2018 de 27 de juliol), que la pressió demogràfica i turística ha fet augmentar en els darrers 10 anys. Tot i aquesta alta protecció de l’espècie autòctona, la planta fa el seu cicle natural, i si durant la tardor perd part de les fulles, que arrossegades per l’onatge, es dipositen a la costa, en arribar l’hivern en produeix de noves. Aquesta mena d’escullera natural, formada amb els retalls de fulles mortes, actua com un dic, i ajuda a preservar les platges de sorra del darrera. Per això, i a partir d’un informe de l’Àrea de Medi Ambient del Consell Insular de Formentera l’any 2012, cal també regular la extracció de posidònia morta de la costa.
Segons l’informe Life Reusing Posidonia de l’IBAVI de l’any 2017, el volum excedent anual de posidònia a Formentera és d’uns 4.000 m3. Aquest volum de fulla seca, permetria aïllar tota l’obra nova actual de l’illa, amb el que l’Administració s’estalviaria la gestió de tot aquest residu. L’IBAVI com a promotors dels habitatges, va sol·licitar pel projecte de Sant Ferran, permís a l’Àrea de Medi Ambient del Consell
Insular per utilitzar uns 200 m3, i va obtenir el beneplàcit per raons evidents: l’aprofitament dels recursos naturals de proximitat, l’estalvi en el transport de materials de fora de l’illa i com a conseqüència, la reducció en emissions de CO2, la recuperació d’una tècnica tradicional i la contribució en la gestió d’un residu.
La posidònia oceànica, un cop morta i acumulada a la costa constitueix un hàbitat preferit del puu, un crustaci, que esdevé l’esquer preferit de molts pescadors, però més enllà d’aquesta circumstància, esdevé un problema de gestió anual pels ajuntaments, d’un residu, que ara
per ara, no te cap utilitat. Si mirem enrere però, la posidònia de Balears, s’ha conreat per diversos usos: s’ha fet servir com a material d’embalatge pel transport del vidre, pel reblert de coixins i la formació dels llits o jaços pel bestiar; com a fertilitzant dels cultius; també per desinfectar ferides o curar varius, com a reblert d’enteixinats, en ser un material imputrescible degut a la seva salinitat, i que fa que no tingui depredadors un cop fora de l’ambient marí. Resten mostres de posidònia del segle XIV, procedents de l’enteixinat del claustre de La Sapiència de Palma, el que fa pensar que la seva durabilitat és gairebé il·limitada.
L’arquitectura tradicional Balear també feia servir aquesta planta seca en les cases pageses i els refugis de pescadors on, de forma intuïtiva, la col·locaven en gruixos d’uns 10 cm, com a aïllament dels sostres. És molt interessant l’estudi de Na Maria Teresa Cachón sobre la casa pagesa a les Pitiüses, exposat en el seu Treball de final de Grau, en Enginyeria d’Edificació de la uPv, de juliol 2013.
L’esquema anterior reprodueix el sistema tradicional de conformar un sostre, compost per una estructura de bigues de fusta, un enllatat perpendicular, que podia ser de fusta de sabina, de canyes o branques d’uns 2 cm, una capa de posidònia seca de 10 cm, un gruix d’uns 20 cm de residus dels forns de calç i un acabat d’argila de 10 cm aproximadament. L’argila a la capa exterior feia la funció impermeable, tot i que, periòdicament s’havien de segellar les fissures produïdes en la seva superfície, degudes a les retraccions pròpies de l’estiu; la capa de residu dels forn de calç, capaç d’absorbir l’aigua de filtracions, en petites quantitats i d’alliberar-la lentament; i la capa de posidònia, que a més d’aïllar, permetia el pas de vapor d’aire en els dos sentits.
La Life Reusing Posidònia
El projecte Life Reusing Posidònia recupera aquesta tècnica tradicional d’incorporar un llit de posidònia seca en el gruix de la coberta, però necessita provar la seva eficiència aïllant, depenent de la densitat aplicada al material. Durant el transcurs del projecte de Sant Ferran, es van fer una sèrie d’assajos, en collaboració amb la Facultat de Física de la uIB, per poder establir els coeficients λ de conductivitat tèrmica en cada cas. Els resultats varen ser molt favorables:
1. Amb una densitat de 150 Kg/m3 la λ = 0,049 W/mK
2. Amb una densitat de 250 Kg/m3 la λ = 0,039 W/mK
Finalment la densitat triada per aplicar a les cobertes dels habitatges va ser de 185 Kg/m3. Amb un gruix de 16 cm. la posidònia seca proporciona una transmitància U = 0,2936 W/ m2ºC amb un λ = 0,044 W/mK. Si fem una comparativa amb altres materials utilitzats habitualment per a l’aïllament dels edificis podem veure que els resultats de la posidònia són força satisfactoris.
Com s’ha dit abans, en ser un material impregnat amb la sal del mar, no requereix cap mena de tractament biocida ni conservant. Quant a la
seva posada en obra, primer de tot cal assecar bé les fulles, estenentles en capes de 5-10 mm durant una jornada d’estiu. A continuació, si no
es pot col·locar immediatament, caldrà conservar-la en lloc sec i preservat de la pluja fins al moment de fer-la servir.
El resultat d’aquest projecte, és un edifici amb qualificació energètica A que gairebé no necessita consum energètic
Quan ja està preparat el darrer forjat amb els pendents per l’escorrentiu de l’aigua, es col·loquen uns palets reciclats, que permetran confinar les fulles i comprimir-les fins a obtenir la densitat desitjada. La compactació es du a terme trepitjant-la fins que queda anivellada amb els palets. Un cop acabada aquesta tasca, es tapa amb taulells OSB cargolats sobre els travessers dels palets formant una mena de caixa.
La composició de la coberta queda de la següent manera: una primera capa de formigó de pendents (250 Kg/m3) sobre capa de polietilè, els palets reciclats que contenen l’aïllament de posidònia seca (16 cm), un taulell OSB-III cargolat sobre els palets, la làmina impermeable d’EPDM de 1,5 mm, geotèxtil i finalment, lloses de pedra de marès de 7 cm de gruix dipositades dalt de tot a les zones transitables i grava reciclada
a les zones no transitables.
Un exemple de reutilització
Certament, l’aposta que fa Lifereusingposidonia, no posa l’accent en l’aspecte econòmic. Segurament és molt més barat comprar plaques de poliestirè extruït fabricades a qualsevol lloc del planeta, i col·locar-les al llarg de mig matí, per una sola persona. L’aposta d’aquest projecte tracta del “reusing”, d’això que l’economia circular, darrerament tant nomenada, en parla sovint. Re-utilitzar els materials (aquelles fusteries aprofitades) i els residus locals. L’esforç per fer les coses millors deixant de pensar en termes econòmics i pensant en termes de responsabilitat amb el medi i amb el futur. És evident que la ma d’obra necessària per establir aquesta capa d’aïllant, a les cases de Sant Ferran és molt elevada, però sense aquestes experiències altruistes no podríem desenvolupar sistemes alternatius als emprats per les economies basades només en els rendiments econòmics.
L’exemple de reutilització d’un material local de rebuig, estalviant la seva gestió als ajuntaments i amb un cost de transport i d’adquisició pràcticament nul, hauria de fer despertar inquietuds equivalents a cada regió. Apropar-se a les maneres de construir tradicionals molts cops significa treballar amb recursos limitats, sobretot si pensem en el transport de mercaderies. Parlar de cicle de vida i d’economia circular és això mateix, estalviar en residus i créixer en reutilització dels materials.
El resultat d’aquest projecte, és un edifici amb qualificació energètica “A” que gairebé no necessita consum energètic per calefactar i refrigerar els seus espais interiors, que aconsegueix depurar les aigües grises que produeix i les reutilitza per les descàrregues dels vàters, que aprofita la ventilació creuada per refrigerar els espais interiors amb l’embat local, i que ha estat capaç d’incorporar un sistema d’aïllament reaprofitant un residu local. També, per la cura en la tria de cada material, fa sentir-los orgullosos de tenir un edifici nZCO2: un edifici amb unes emissions de CO2 molt baixes, però encara imponderables per falta de programes ajustats a les realitats de cada regió en les que existeixi un edifici de referència per comparar.
Autoria de les fotos: Life Reusing Posidonia i Anna Moreno
Nota de l’editor
Aquest article va ser publicat originàriament a L’Informatiu número 359 de març de 2019.
Autoria de l’article
