Repensant la ciutat de Vic

El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (poum) de Vic, Premi Catalunya d’Urbanisme, dibuixa els eixos que articularan la transformació que la capital osonenca viurà els propers anys.

El poum dibuixa com serà la ciutat de Vic en un horitzó temporal de 10 o 15 anys. I ho fa posant les persones al centre i esbossant una ciutat diferent, una ciutat compacta, policèntrica, que modera el creixement demogràfic i on guanyen protagonisme aspectes com la salut, la preservació del paisatge i la participació ciutadana. Aquest planejament urbanístic dona resposta a la gestió del risc d’inundabilitat, motiu que va anul·lar el pla aprovat el 2011, i situa per primera vegada la salut com a eix central. Així, el poum de Vic concep la salut des del vessant ambiental, físic i social, amb la voluntat de millorar la qualitat de vida dels vigatans i fomentar hàbits saludables.

El poum desenvolupa, en aquest sentit, una metodologia pionera per avaluar l’impacte de la salut en les actuacions urbanístiques. Per això, inclou un estudi de la Universitat de Vic i la Diputació de Barcelona que ha permès identificar els indicadors que relacionen la salut amb el planejament urbanístic. Així, s’ha elaborat un llistat de totes les actuacions concretes recollides en el poum i s’ha creat una fitxa per a cadascuna, on consta la descripció de l’actuació, una identificació dels indicadors de salut, unes conclusions i recomanacions resultants de l’estudi.

El poum desenvolupa una metodologia pionera per avaluar l’impacte de la salut en les actuacions urbanístiques

Aquest nou planejament urbanístic concep, en definitiva, la relació entre salut i urbanisme des d’un punt de vista gairebé holístic. “Si vols combatre l’obesitat, per exemple, la gent s’ha de moure per espais que convidin a fer-ho. I perquè ho pugui fer cal tenir més illes de vianants i més grans, pensar infraestructures que tinguin al vianant com a protagonista, potenciar l’ús de transports alternatius com la bicicleta o limitar l’ús de l’automòbil. En definitiva, canviar el paradigma de la mobilitat. Una circumstància totalment possible, especialment a una ciutat com Vic, que pots recórrer de punta a punta a peu en poc més de 30 minuts”, exemplifica la regidora d’Urbanisme, Mobilitat i Projectes Internacionals de Vic, Fabiana Palmero.

En aquest sentit, el camí cap a una ciutat sostenible passa per una mobilitat interna diferent a l’actual que el poum fa passar per la creació de camins saludables, la reducció de la circulació de vehicles motoritzats i la construcció d’aparcaments dissuasius i paisatgístics connectats al centre a través de transport urbà. Aquests aparcaments proporcionaran un total de 1.200 noves places d’aparcament gratuïtes. El poum també inclou actuacions per recompondre els accessos de la ciutat, ordenant-los per facilitar la mobilitat i el fons escènic que caracteritza la ciutat. El poum es divideix en eixos i objectius transversals.

Demografia

L’anterior poum de Vic, datat el 2010 i anul·lat l’any 2015, preveia un creixement de la ciutat fins als 70.000 habitants. Aquesta previsió es modera, ara, i situa el sostre de la ciutat en 51.200, una mida més raonable. El coordinador del poum, l’arquitecte Pere Solà, posa en relleu que el document, que marca les línies estratègiques de desenvolupament del territori i de la ciutat en els propers anys, “respon als criteris de ciutat que volen els ciutadans de Vic, res a veure amb la ciutat sobredimensionada de l’anterior planejament pensat en una època d’expansió. Ara toquem més de peus a terra”.

Així, el poum preveu incrementar l’àrea urbana en 139 hectàrees, un 51% menys del que proposava el plantejament del 2011. El nou poum també proposa un equilibri entre habitatge lliure i habitatge de protecció per afavorir la cohesió social. Es compleixen així els objectius del pla sectorial i de la Llei d’habitatge, amb la construcció de 1.813 nous habitatges protegits de diferents tipologies, repartits per tota la ciutat. Aquest objectiu de cohesió social es reforça amb la promoció de la rehabilitació de pisos per passar a formar part de la borsa de lloguer assequible d’habitatge.

El nou poum proposa un equilibri entre habitatge lliure i habitatge de protecció per afavorir la cohesió social

“L’anterior previsió es va calcular abans de la crisi del 2008 i ara les perspectives de creixement han canviat radicalment. Calia repensar la ciutat que volíem amb l’objectiu de protegir les persones. La ciutat és molt més que un conjunt d’edificis, la ciutat són les persones que hi viuen”,
apunta la regidora Fabiana Palmero. En aquest sentit, el nou poum prima completar la ciutat més que no pas el seu creixement i aposta per mantenir l’equilibri entre la cura de les persones, la capitalitat de comarca i l’activitat econòmica no lligada al sòl urbanitzable. “Ara, el més important és aconseguir una ciutat funcional, mediterrània, compacta i mixta, una ciutat sostenible”, assegura Palmero.

Patrimoni i teixit urbà

Un altre dels elements rellevants del nou poum és la preservació del patrimoni arquitectònic vigatà. Així, es fomenta l’ús de mitjans sostenibles i el reciclatge i la reforma dels habitatges i edificis. D’aquesta manera, es permetrà agrupar finques, compartir nuclis d’escala i es vetllarà per la protecció de la ciutat antiga. “Tenim un nucli antic molt ric i amb un comerç molt potent que volem potenciar. Al centre històric conviuen cases senyorials on viu molta gent amb molts habitatges buits”, apunta Fabiana Palmero. En aquest sentit, el poum contempla subvencions per rehabilitar aquest nucli històric, especialment en aquells immobles en els quals els usos comercials de les plantes baixes han barrat l’accés a habitatges buits. Aquest gran nombre d’habitatges buits també condiciona la qualificació del sòl a Vic. Així, de la superfície total, el poum determina que un 25,69% és sòl urbà, un 2,31%, sòl urbanitzable, i un 72%, sòl no urbanitzable.

D’altra banda, el nou poum dona al riu Mèder la funció de “cremallera” per esdevenir no una barrera sinó un eix vertebrador de la ciutat. D’aquesta manera, s’hi emplaçaran diversos equipaments com les Adoberies, la Biblioteca o el nou campus de Salut de la UVic-UCC al Prats de Galliners. També es preveu que la transformació urbana “afecti a antigues instal·lacions fabrils obsoletes que es volen recuperar per l’ús ciutadà”, assegura la regidora d’Urbanisme.

En aquest sentit, amb el nou planejament se superen amb escreix els metres quadrats totals d’equipaments i de metres quadrats d’equipaments per habitant que marca la Llei, i que estaran situats equitativament per tot el municipi reequilibrant l’oferta entre els diferents barris de la ciutat.

Entorn natural

El poum preveu un increment d’un 50% de la superfície destinada a zones verdes i espais lliures respecte a les actuals. El nou pla urbanístic planteja dos plans especials. El primer, el Pla Especial del Puig dels Jueus, servirà per ordenar aquest espai i que la ciutadania pugui fer-ho seu. Aquest pla especial també permetrà estudiar la viabilitat del vial que s’havia projectat inicialment. El segon pla especial, el del Parc Fluvial, creix per esdevenir més ambiciós i ordenar i renaturalitzar les lleres dels rius amb actuacions com la protecció del Meandre del Pas.

Pel que fa al sòl agrícola, s’ha redactat un catàleg de masies i cases rurals (unes 183) amb la intenció de protegir-les i estabilitzar una població que ajudi a custodiar-lo i potentciant-ne l’activitat econòmica. “El nostre objectiu és fixar la població del territori rural, un àmbit molt important per a la ciutat de Vic. En aquest sentit, hi ha diferents projectes per ocupar algunes construccions obsoletes i hi ha gent que vol viure el món rural. La nostra missió com a Ajuntament és fer possible aquesta convivència entre diferents usos, facilitant que el territori agrari pugui tenir uns usos similars als urbans”, apunta la regidora Fabiana Palmero.

Passeig urbà a la vora del riu

Teixit productiu

El nou poum també posa èmfasi en la creació de nous pols de centralitat estesos per tota la trama urbana, amb l’objectiu de generar equilibri entre barris i activar, mantenir i protegir el comerç de proximitat. Així, s’aposta per un model de ciutat policèntric que equilibri els barris i reforci el nucli antic com a lloc per viure i treballar. En l’àmbit de teixit productiu i innovació, per exemple, el poum posa la llavor per un futur polígon industrial d’àmbit supramunicipal. “El teixit industrial de Vic està situat actualment al nord del municipi. Ara volem potenciar la zona que toca a la carretera C25 i a altres municipis, com Folgueroles, per impulsar una zona industrial que articuli i dinamitzi econòmicament el territori de tota la comarca”, assegura Fabiana Palmero. En aquest sentit, el poum vol “propiciar i donar la mà a tot el territori. Tots ens necessitem per repensar la ciutat i la comarca. Hem de fer una reflexió conjunta i nosaltres, a Vic, ja hem donat el primer pas, proposar un polígon industrial pactat amb la resta de municipis de la comarca i que esdevingui un centre industrial potent al centre de Catalunya”, apunta Pere Solà.

S’aposta per un model de ciutat policèntric que equilibri els barris i reforci el nucli antic com a lloc per viure i treballar

D’altra banda, el pla reforça també el paper dinamitzador, internacionalitzador i de captació de talent de la UVic-UCC, repartint també les diverses facultats i centres vinculats a la institució per tot el nucli urbà, seguint el concepte de ‘campus ciutat’. “Originalment, el campus universitari estava a l’oest de Vic i ara es disseminarà per tota la ciutat. L’antiga pelleria de Can Baumann, per exemple, és la nova facultat de Medicina i també un acollirà un centre d’investigació.

Aquests nous campus ajudaran, d’una banda, a transformar els barris recuperant zones fins ara oblidades, com ha passat a la Can Baumann. D’altra banda, seran un focus d’atracció de talent que volem mantenir a la ciutat amb la implantació de noves empreses a Vic i a la comarca”, apunta la regidora d’Urbanisme.

Participació ciutadana

Pel que fa a participació ciutadana, el poum aprovat inicialment va ser exposat públicament entre el 14 de febrer i el 30 d’abril, un període més llarg del que preveu la Llei; es van atendre 209 consultes i es van realitzar 243 al·legacions. D’aquestes, un 77% han estat estimadestotal o parcialment. La participació ciutadana a les decisions municipals va més enllà, però, del poum. “A Vic tenim altres iniciatives que fomenten aquesta participació, com ara els pressupostos participatius, 200.000 euros que es destinen als usos triats per la ciutadania. Hem dividit la ciutat en tres àrees amb tres colors diferent i cada any aquest pressupost actua en una d’aquestes àrees. La participació ciutadana és un tema cabdal.

Les ciutats no són només de qui les pensa, sinó també de qui hi viu i les fa servir, persones que han de tenir veu en el futur de la ciutat”, apunta Fabiana Palmero.

Vic, ciutat saludable

Vic lidera la iniciativa europea Urbanact Health Cities, que agrupa vuit ciutats que tenen en compte el vector salut en el desenvolupament de les seves polítiques urbanes. Health Cities se centra en aprofundir en la relació entre salut i medi urbà per desenvolupar polítiques públiques centrades en la millora de la salut global de la població, i veure quin impacte hi tenen. Els socis hauran d’elaborar un pla d’acció integrat i tindran l’oportunitat de provar algunes de les solucions a petita escala a les seves ciutats. Les ciutats que hi participen són Pämu (Estònia), Farkadona (Grècia), Falerna (Itàlia), Anyksciai
(Lituània), Malta, Alphen aan den Rijn (Països Baixos), Loulé (Portugal) i Bradford (Regne Unit).

L’OPINIÓ

“El creixement de sol urbà ha de ser mesurat i prudent”

Poc a poc sembla que com a societat anem aprenent d’errors passats i traçant camins més assenyats. Cal evitar els costosos manteniments que van suposar les urbanitzacions desertes heretades de la crisi del 2008, el creixement de sol urbà ha de ser mesurat i prudent.

Tots els municipis haurien de reflexionar sobre el seu nucli antic, edificis d’avançada edat i sovint desocupats perquè la seva rehabilitació és problemàtica i costosa per als propietaris. Reduir l’oferta de sòl urbanitzable acompanyat amb la potenciació d’infraestructures pel comerç als nuclis urbans, pot donar aquesta revalorització del parc existent que faci viable la rehabilitació integral dels edificis més antics (quants hi ha que encara no han passat la ITE?).

La rehabilitació garanteix la seguretat dels ocupants i de tercers, crea i recupera habitatges dinamitzant barris i atraient el comerç, i s’apliquen criteris de sostenibilitat actuals introduint energies renovables que permetran complir amb l’objectiu de les directrius europees acordades pel 2030. És un win-win que no hem de desaprofitar, tant per a propietaris i promotors com per a l’Administració.

Vic ha après la lliçó, sense oblidar la nova edificació amb habitatge protegit i equipaments, redueix en un 51% les àrees urbanes previstes a l’anterior POUM, i aposta per una ciutat de creixement contingut, més compacta amb la necessària rehabilitació del barri antic.

També recull criteris de salut i benestar a la ciutat, amb l’ajuda de les consultes a ciutadans i entitats que la viuen dia a dia (entre les quals la delegació del caateeb), i posen l’èmfasi en construir ciutats no només pels serveis i negocis sinó també per a viure-hi, calen nous equipaments, espais verds, més vials i privilegis pel vianant prenent-los al trànsit, tot al contrari de fa tan sols una dècada.

A priori, després del que hem estat vivint els darrers mesos, sembla un camí encertat, i així ho reconeix el merescut Premi Catalunya al poum de Vic. En la propera dècada sabrem si ha estat suficient i en traurem noves lliçons per continuar traçant camins assenyats.

David Mercader Carrera
(Foto: Inma Alcario)

L’autor: David Mercader Carrera, col·legiat 9.502, vocal de la Junta de Govern del CAATEEB i delegat d’Osona Moianès


Revisitant L’Atlàntida

Antoni Capilla / © Fotos: Chopo

Ara fa 10 anys vam publicar un reportatge a l’informatiu sobre el llavors nou Centre d’Arts Escèniques L’Atlàntida. Una dècada després tornem a acostar-nos a aquesta construcció ja emblemàtica de Vic i la visitem acompanyats de Fabiana Palmero, regidora d’Urbanisme, Mobilitat i Projectes Internacionals de Vic; Miquel Autet, arquitecte tècnic municipal que va participar en el projecte constructiu i Santi Garolera, responsable municipal de Serveis i Manteniment. En la visita i en representació del CAATEEB, ens acompanya també David Mercader, vocal de la Junta de Govern i delegat d’Osona-Moianès.

El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Vic del que acabem de parlar en el reportatge anterior, dibuixa els eixos que articularan la transformació que la capital osonenca viurà els propers anys amb criteris d’innovació, capacitat d’anticipació, i sostenibilitat. Una transformació que es va iniciar amb la inauguració del Centre d’Arts Escèniques L’Atlàntida ara fa 10 anys per substituir el vell teatre del mateix nom del centre de Vic, afectat per greus problemes estructurals i tancat el 2002.

Les obres es van iniciar el setembre de 2007 i l’indret triat per ubicar el nou centre era un solar situat al llevant de la ciutat, prop del riu Mèder, una zona de camps de conreu i petites instal·lacions de la indústria pellaire.

El projecte arquitectònic, signat per Josep Llinàs, volia donar resposta, tant a les particularitats de la seva ubicació com al seu programa de necessitats. D’una banda, el futur centre d’arts escèniques s’havia de construir entre el límit de la ciutat històrica (l’antic barri de les adoberies) i la zona destinada a futurs eixamples, una frontera articulada al voltant del riu. D’altra banda, el nou complex cultural havia d’acollir i fer conviure un teatre, un auditori, una zona de serveis i una escola de música, espais de constitució molt heterogènia. El mateix arqui tecte definia en el seu moment que “aquest imponent edifici és tan interessant com la seva programació”.

Vic ha estat, tradicionalment, una ciutat molt musical i l’Atlàntida ha contribuït, en els darrers anys, a donar molta més visibilitat a aquesta condició

En aquest sentit, L’Atlàntida acull en el seu interior un programa molt complex, format per un teatre, un auditori, una escola i un bar, a més de comptar amb un aparcament soterrani adjunt. El teatre té un aforament de 800 localitats amb òptimes condicions espacials, funcionals i tècniques, amb un escenari de 168 metres quadrats i una caixa escènica de 20 metres d’alçada. L’auditori té una capacitat variable entre 280 i 384 localitats, amb grades retràctils i escenari hidràulic, que en fan d’aquest espai un exemple de versatilitat espacial. L’escola de música i conservatori disposa de 49 aules, set estudis, espais auxiliars, un foyer interior i un espai a l’aire lliure preparat per activitats musicals. Els tres espais estan articulats al voltant d’un passatge públic interior que també connecta la ciutat amb el riu. Finalment, l’edifici de Can Serratosa, situat al costat del complex, acull els espais administratius i els magatzems del centre.

Una obra complexa

Des de fa 10 anys, les formes en espiral i cobertes desiguals de L’Atlàntida presideixen el nou skyline de la ciutat de Vic, seguint el complex entramat urbà en el qual s’assenta. Llinàs va projectar una gegantesca coberta, acabada en zinc, que ascendeix fins a l’altura de la caixa escènica (soterrada en gran part per permetre harmonitzar l’altura requerida per estructura, uns 30 metres, amb l’entorn) per formar, a l’altre costat, una façana al riu Mèder, porosa i amb porxos. La resta de façanes tenen la funció de ventilar i il·luminar l’espai i estan acabades en pedra negra i en xapa de llautó brillant. La construcció del nou edifici es va perllongar durant 26 mesos i va tenir un cost aproximat d’uns 30 milions d’euros.

Terrasses intermèdies – Detall de façana i jardí exterior

Una de les persones que va participar en la seva construcció va ser Miquel Autet, arquitecte tècnic municipal. “Van ser uns anys molts intensos, de molt patiment però també molta il·lusió i satisfacció. L’Atlàntida va ser una obra complexa, un repte d’execució i també de terminis. Va ser una aposta política i urbanística molt valenta”, recorda. Un dels primers reptes va ser l’excavació de milers de metres cúbics de terra i roca fins a 10 metres per sota del rasant, “una feina complicada ja que les marges de Vic són d’un material molt compacte i dur que va dificultar els treballs d’excavació. Cal tenir un compte que el 50% de la superfície del centre està sota rasant”, apunta Autet.

El projecte municipal volia que L’Atlàntida fos un dels pols d’atracció cultural de la ciutat, una peça que havia d’estar ben encaixada en la trama urbana per al seu bon funcionament, una icona, un edifici per mostrar amb orgull als visitants. Aquest caràcter estratègic de la construcció d’aquest complex cultural va fer que, durant tot el procés constructiu, la direcció d’obra es fes des de l’Ajuntament. “Va ser una fórmula molt encertada que ara també s’està aplicant a totes les actuacions relacionades amb el nou poum. Ens va permetre tenir el control de l’obra i poder incidir on creiem que calia per fer que el projecte respongués realment a les necessitats de la ciutat”, apunta Miquel Autet.

I com exemple, un botó. La sala gran estava pensada com a teatre però també se li va voler donar ús com a escenari musical. “No volíem que la sala tingués unes condicions acústiques òptimes per negar el paradigma que les coses polivalents són ‘polidolentes’. En aquest sentit, vam introduir una nova figura en el procés de control de l’execució, la del tècnic especialista en acústica, que va ser una ajuda inestimable per solucionar els conflictes entre l’acústica, l’arquitectura i les instal·lacions, fent que a la vegada fossin construïbles i econòmicament viables. Això ens va obligar a tenir paciència i imaginació per corregir els defectes i trobar solucions que funcionessin”, apunta Autet.

La transformació de la ciutat va començar amb la construcció d’aquest centre que no només va comportar canvis urbanístics en la zona, sinó també socials ja que ha estat cabdal en la millora dels barris que l’envolten

La construcció del Centre d’Arts Escèniques L’Atlàntida va ser un repte exigent i complex. L’arquitecte tècnic Miquel Autet, ens desgrana aquesta complexitat: “No hi havia parets perpendiculars, les cobertes anaven en totes direccions, els volums eren tots diferents i travessats per espais comuns, i les façanes pujaven i baixaven. Només mirant els plànols, allà per l’any 2007, es feia evident que no es tractava d’una edificació tradicional ni d’un equipament cultural estàndard. Fer realitat el projecte arquitectònic va ser un bon exemple de treball col·lectiu i sincronia de processos en el que van participar arquitectes, enginyers, aparelladors, tècnics, industrials, proveïdors i empresa constructora”, explica.

L’Atlàntida és un edifici paradigmàtic que realment són tres. El centre d’arts escèniques és la suma de tres equipaments (teatre, auditori i escola) que formen una unitat complexa que ha esdevingut un referent cultural, però també urbanístic, de la ciutat. Vic ha estat, tradicionalment, una ciutat molt musical i L’Atlàntida ha contribuït, en els darrers anys, a donar molta més visibilitat a aquesta condició, ja que el seu auditori, un espai escènic de qualitat, acull les actuacions dels estudiants de totes les escoles de primària de la ciutat. D’altra banda, l’ocupació de places de l’Escola de Música està per sobre de la mitjana habitual i, tant l’auditori com el teatre, també tenen bons nivells d’ocupació.

Urbanísticament, L’Atlàntida és, segons Fabiana Palmero, regidora d’Urbanisme, Mobilitat i Projectes Internacionals de Vic, “una fita que marca un abans i un després en el nostre model de ciutat. La transformació de la ciutat va començar amb la construcció d’aquest centre que no només va comportar canvis urbanístics en la zona, sinó també socials ja que ha estat cabdal en la millora dels barris que l’envolten. És el model que hem de replicar per aprofundir en el nou model de ciutat que volem. I ho fem tant amb projectes emblemàtics com la nova Facultat de Ciències de la Salut al Prats de Galliners, la nova Biblioteca o l’arranjament de les antigues adoberies. Sense cap mena de dubte, L’Atlàntida ha superat totes les expectatives que s’hi van crear quan es va posar en marxa el projecte”.

La caixa escènica esdevé el veritable cor de l’edifici | Zona central d’intercomunicació

Un edifici amb bona salut

10 anys després de la seva inauguració, L’Atlàntida gaudeix de bona salut. L’arquitecte tècnic municipal Miquel Autet en té clares les causes. “Els elements constructius són simples i han envellit molt bé gràcies, principalment, a la qualitat dels materials. El millor exemple d’aquesta bona salut constructiva és que no hi ha prevista cap modificació substancial. Això vol dir que vam treballar bé durant el procés constructiu i que el projecte estava ben executat”, assegura. En aquest sentit, el manteniment juga un paper primordial en assegurar aquesta bona salut. Des de la finalització de les obres, una part important del manteniment de l’edifici va a càrrec de la Fundació Atlàntida, que en té la cessió d’ús.

Tenint en compte que és un edifici complex i amb un ús intensiu, com el miler d’alumnes que en fan ús de l’Escola, es pot concloure que ha envellit força bé, amb un notable

Manteniment

Així, la Fundació Atlàntida s’encarrega de mantenir totes les instal·lacions, els paviments, revestiments i falsos sostres interiors, tancaments interiors i exteriors, persianes, cortines, baranes i proteccions interiors, la línia de vida de la coberta i la part d’espais d’urbanització interior, que són espais exteriors no oberts al públic, com ara les grades de fusta, reixes, recollida d’aigües, paviments, baranes i passamans.

Per executar aquest manteniment la fundació en dedica uns 140.000 euros anuals i té contractada una persona exclusiva per fer aquest manteniment i sobretot per fer el seguiment i control dels industrials que tenen adjudicades part dels manteniments preventius, conductius, normatius i correctius, sobretot de les instal·lacions de l’edifici.

L’altra part del manteniment el fa directament l’Ajuntament de Vic i es concreta en l’estructura, les façanes, la urbanització exterior i, sobretot, la
coberta, un dels elements més singulars de l’edifici i el punt de més complexitat i, alhora, més crític de manteniment de l’edifici. “L’edifici en si no és difícil de mantenir ja que conceptualment en el projecte arquitectònic ja es va preveure que el seu manteniment fos practicable en la seva major part, però hi ha alguns punts crítics que per la seva tipologia o complexitat requereixen de mitjans auxiliars per fer el seu correcte manteniment, com ara algunes instal·lacions”, apunta Santi Garolera, arquitecte tècnic i responsable municipal de Serveis i Manteniment.

Aquesta facilitat de manteniment ha fet que l’edifici gaudeixi de bona salut per a la seva edat. “Tenint en compte que és un edifici complex i amb un ús intensiu, com el miler d’alumnes que en fas ús de l’Escola, es pot concloure que ha envellit força bé, amb una nota de notable. En aquest sentit, l’element que presenta més dificultats és la coberta, una estructura complexa per les seves formes, contrapendents, encaixos i soldadures.

Bona execució i esforç econòmic

Pel que fa als costos, aquests estan molt acotats gràcies a la bona execució d’obra i no han requerit d’un esforç econòmic important pel que podria representar el volum de l’equipament. En aquest sentit, l’Ajuntament hi dedica uns 15.000 euros anuals”, assegura Garolera.

Un projecte excepcional, una construcció exemplar, un manteniment acurat… Com estarà l’edifici del Centre d’Arts Escèniques l’Atlàntida d’aquí a 10 anys més? Santi Garolera ho té clar. “Funcionarà amb garanties. Estructuralment, la qualitat dels materials fa que l’envelliment de l’edifici no sigui una preocupació. En aquest senti ja hi ha programades algunes actuacions a les façanes i cobertes per consolidar la seva funcionalitat.

Pel que fa a les instal·lacions, només caldrà renovar algunes ja que estan acostant-se al final de la seva vida útil i actualitzar-ne altres amb la instal·lació de nous filtres per temes conjunturals com ara la Covid-19. Tenim Atlàntida per anys”, conclou.

Tornada a l’activitat

La darrera actuació a L’Atlàntida abans de l’Estat d’Alarma provocat per la pandèmia de la Covid-19, va ser el 6 de març: un concert dels Manel. Els actes institucionals per celebrar el 10è aniversari del centre es van haver d’ajornar. El centre va tornar a obrir portes el 10 de juliol amb la retransmissió en directe d’Assedegats, de Wajdi Mouawad i Benoît Vermeulen, una producció teatral de La Perla 29 i el Festival Grec de Barcelona que es representava a l’espai teatral de la Biblioteca Nacional de Catalunya.

Els actes commemoratius del 10è aniversari es reprendran amb una jornada d’actes gratuïts i oberts a tothom, una jornada plena de sorpreses, amb un munt d’espectacles i activitats de tots els gèneres artístics per a totes les edats i per a tots els gustos: una exposició fotogràfica sobre el procés constructiu de l’edifici i una mostra de com veuen l’Atlàntida 10 fotògrafs; un concurs de dibuix i pintura, espectacles de dansa i acrobàcies, visites animades a l’interior del centre cultural.

Al mes de setembre de 2010, ara fa 10 anys, L’INFORMATIU publicava a la secció d’anàlisi d’obra un ampli reportatge dedicat al flamant Centre d’Arts Escèniques L’Atlàntida de Vic. Amb escrits de Josep Olivé i Jordi Olivés (redactors de L’INFORMATIU); Josep Llinàs, arquitecte; Miquel Autet, arquitecte tècnic municipal i director de l’execució de l’obra; Jordi Clusellas, cap d’obra de l’empresa FCC i Antoni Carrión, d’AudioScan l’empresa d’enginyeria acústica i audiovisual. Els professionals interessats el trobaran a l’hemeroteca de L’INFORMATIU.

https://www.apabcn.cat/ca_es/serveicolegiat/publicacions/informatiu/Pagines/informatiu-caateeb.aspx

Autor de les fotos: Chopo

Autoria de l’article

Antoni Capilla

és periodista, curador de continguts, coordinador de publicacions i continguts digitals. Més articles de l'autor

Deixa un comentari