Rehabilitació de la Casa Golfet En memòria de la Casa Guzmán

FITXA TÈCNICA

Nom de l’obra: Casa Golfet
Ubicació: Calella de Palafrugell
Promotors: Olga i Slava
Autors del projecte: 
– Original: 1964 Pepe Pratmarso
– Rehabilitació: 2016 RS Arquitectes
Col·laboradors del projecte: Ardèvol Consultors Associats, Altres 80
Director d’obra: Pablo Ros
Director d’execució de l’obra: Salvador Segura
Col·laborador: Eduard Pedret
Coordinador de seguretat i salut: Salvador Segura
Constructor: ANEMCO CONSTRUCCIONS
Cap d’obra: Xavier Andújar
Principals industrials: Auser, Plantalech, Guixaire Escudero, Fusteria Rocas, Quali Geotermia
Data d’acabament de l’obra: juliol 2016

La casa Golfet ja estava acabada (juliol de 2016) quan vàrem llegir la noticia de què la Casa Guzmán de Alejandro de la Sota havia estat enderrocada i en el seu lloc s’hi havien edificat apartaments (1). De manera immediata ens vàrem adonar de què la feina que havíem dut a terme sense cap més pretensió que la de complir un encàrrec de la millor manera possible, tenia una dimensió mes enllà del que teníem davant.

Calia explicar-ho, no per rellevància personal sinó per mostrar les virtuts i possibilitats del nostre patrimoni arquitectònic adscrit a la visió mediterrània del Moviment Modern. Tot això va ser possible gràcies a la confluència d’una sèrie de factors importants:

  • L’estat de conservació de la casa construïda.
  • Un nou propietari respectuós amb la casa construïda.
  • Una DF que ha estat respectada i escoltada per totes les parts.
  • Una empresa constructora de caire local i familiar, que de pares a fills des de l’any 1975 ha estat atenta a la bona pràctica de la construcció.

L’estat de conservació de la casa construïda

El primer nom d’aquesta casa és Casa Andress, és el nom del primer propietari i promotor de la seva construcció. Aquesta casa va ser projectada al 1964 i acabada l’any 1966, projectada i dirigida per en Pepe Pratmarsó, arquitecte adscrit al Grup R i amb diverses cases a les comarques de l’Empordà. La casa està construïda en un solar d’uns 10.000 m2 vora el camí de ronda i els penya-segats de la Cala del Golfet al voltant del Cap Roig a Calella de Palafrugell.

La seva construcció s’adapta i organitza segons el fort pendent que té el terreny, amb una solució de diferents nivells i amb diferents accessos que segreguen funcionalment l’habitatge. La planta baixa que considerem a cota 0,00 m comunica amb la planta soterrani i amb la planta primera amb una escala interior. En aquest nivell tenim la sala d’estar connectada amb el porxo i amb l’àrea de menjador i cuina i dormitori i bany de servei.

La planta d’accés principal és a cota +1.40m. amb accés des d’un porxo exterior perforat per un pi. Des d’aquest nivell s’accedeix a un bany no existent al projecte original, a l’escala que puja als dormitoris i a l’escala que baixa a l’estar.

La planta primera és a cota +2,90m. En aquesta planta es distribueixen quatre dormitoris dobles amb armaris encastats i 3 banys independents disposant d’una Terrassa correguda orientada al mar i una terrassa a nord d’accés des del dormitori principal.

La planta soterrani és a la cota -2,90 m i es va destinar en origen a l’accés des de la platja amb vestidor, bany i dormitori del xofer. En el moment d’accedir a la casa és un espai diàfan amb un bany i una habitació per la caldera de calefacció.

La planta baixa i primera se situen sota una coberta a dues aigües de teula àrab i sota aquesta coberta es buiden espais que originen porxos i terrasses que són espais intermedis entre els interiors i la zona de jardí i bosc que envolta la casa.

Els materials d’acabat a l’exterior són morters de calç pintats amb les parts d’estructura metàl·lica també pintades. Fusteries metàl·liques practicables originals de perfils Perfrisa pintats amb vidres senzills i porticons de fusta amb lamel·les també pintades.

Els paviments exteriors són els originals i de tova vermella i els materials interiors són envans amb acabat de morter de calç i pintura, fusteries senzilles amb fusta envernissada, un cel ras de fusta pintada en la planta baixa i un cel ras de guix a la planta primera ocultant els pendents de coberta deixant una gran cambra d’aire.

Els paviments de la planta baixa són de marbre en les zones nobles i terratzo en les zones de servei. A la planta primera hi ha zones amb terratzo i zones amb moqueta. La zona de cuina i els mobles presenta l’aspecte original. Malgrat que a l’any 1964 a Espanya no és habitual l’ús d’aïllaments tèrmics en cambres d’aire ni en cel rasos, en el cas que ens ocupa sí que n’hi trobem. El propietari el va fer portar d’Alemanya i el va fer col·locar juntament amb un diari de l’època que vàrem trobar a una de les cambres d’aire perfectament conservat.

Cal mencionar també, que la casa construïda té diferències amb els plànols originals, la planta soterrani no respon ni en forma ni en ubicació als documents originals, hi ha un cos afegit registrat al 1993 en un plànol de reparació d’un mur de contenció de l’edifici i que no pertany a l’estructura original d’en Pratmarsó. Aquest cos se situa a la planta baixa de forma adjacent a la zona de cuina de l’habitatge original i allotja un dormitori de servei que en la seva part exterior i amb els mateixos acabats es mimetitza amb el projecte original. Com a dada final és important recalcar que la casa ha estat tancada i sense ús, almenys uns 20 anys.

Un nou propietari respectuós amb la casa construïda

Els nous propietaris abans de la compra, coneixen la fitxa del catàleg de l’Ajuntament de Palafrugell i la catalogació com a bcil de nivell 2. La percepció del client doncs, coneixedors de les restriccions, és la de què ha trobat la casa que necessitava i amb els valors arquitectònics i programa que desitjava i amb una cultura de respecte als elements patrimonials i artístics molt desenvolupada.

Per tant, en la redacció del projecte hi ha d’entrada l’encàrrec d’aconseguir compatibilitzar un programa actual per a una família de quatre membres dins del programa existent alhora que s’actualitzen instal·lacions i confort. El resultat és que a la planta soterrani -2,90 m se situen habitacions de convidats amb banys, a la planta baixa 0,00 m s’unifica la planta en una sola cota amb la zona de dia, la +1,40m es manté com accés principal i la +2,90 m es continua com a zona de dormir mantenint les quatre habitacions i banys.

Una DF que ha estat respectada i escoltada

Es important dir que els procediments d’aquest encàrrec han estat ortodoxos. S’ha fet un aixecament de la casa, un informe i diagnosi de patologies, un projecte de consolidació estructural i un projecte bàsic i executiu arquitectònic i d’instal·lacions. Tots aquests documents acordats per aconseguir un màxim d’eficiència en la definició i valoració tant econòmica com tècnica de les reparacions, accions i propostes a executar han aconseguit minimitzar les sorpreses durant l’execució.

Així doncs durant l’execució del que s’havia projectat i programat s’ha pogut anar adequant algunes solucions previstes a la realitat que s’anava descobrint i que dia a dia derivava, no en la lluita contra la casa sinó en la tasca per la seva recuperació.

La casa Andress, ara casa Golfet és una casa que es va bastir amb parets estructurals de totxana, bigues i jàsseres metàl·liques, entrebigats amb revoltó fet manual amb maó foradat en els sostres principals i amb un sostre de coberta sense cap aïllament d’estructura de biguetes metàl·liques i un tauler superior d’una sola capa de maó enllardat. Tot això damunt fonaments consistents en la pròpia roca, en alguna rasa de no més de 30 cm d’amplada i 20 de fondària plena de formigó pastat amb pedres de la zona i en el cas dels pilars en pous rodons de formigó recolzats damunt la roca del indret.

 

 

Aquest conjunt està situat en una plataforma enjardinada que està continguda per un gran mur de contenció compost per un mur i un porxo de pilars deixant un passadís de 1 metre aproximadament entre ells i que li dóna inèrcia a la contenció de terres. Mur construït amb el formigó ciclopi i sense cap tipus d’armat com vàrem poder comprovar amb les cales d’investigació i que ens va dur a la decisió de situar un mur interior i paral·lel amb micropilots. Així doncs, des de la decisió dels micropilots al detall de la barana segons la interpretació de la barana original, el recalçat de les parets de totxana estructurals, passant per refer tot el voladís de la terrassa malmès per la sal de l’ambient i acabant en la decisió de col·locar les fusteries de secció més petita al mercat, però complint amb tot els requeriments tèrmics i acústics, que més s’assemblessin als de Perfrisa, explicaven la finalitat de retornar a la vida la casa projectada per en Pepe Pratmarso i que tornes a ser útil. El cas més rellevat és el cas de les instal·lacions i el confort tèrmic i acústic tant cap a l’exterior com entre les dependències. No tenia cap sentit trencar tots els envans per passar instal·lacions i no tenir cap mena d’aïllament entre dependències. Per tant, substituir envans de ceràmica per envans de guix laminat ens va permetre mantenir l’estructura original, passar tota mena de instal·lacions i millorar aïllaments de tota mena, reduint pes i possibilitant i en el futur millorar un altre cop el conjunt amb operacions en sec.

Bona pràctica

Una empresa constructora de caire local i familiar, que de pares a fills des de l’any 1975 ha estat atenta a la bona pràctica de la construcció. La importància de l’empresa constructora, en aquests casos tots els que estem vinculats al sector, sabem que és cabdal. La gestió dels procediments i l’execució d’aquests ha estat resolta de la manera adequada tant a les realitats de la casa com del que s’ordenava. La participació, tant de constructor com a consultor, en les decisions per recolzar-les, millorar-les o posar-les en crisi ha estat un element bàsic en la bona marxa de l’obra.

Hem de constatar la presa de consciència d’aquesta en l’exercici que estaven duent a terme. En tots el casos ha passat per davant la correcta i millor solució constructiva a executar que la discussió econòmica. Quasi totes les subcontractes han estat familiars i amb un historial llarg en la construcció de la zona. En definitiva, va entendre la necessitat de fer una rehabilitació on tots suméssim en una direcció i aquesta direcció cada vegada més la marcava la pròpia edificació existent.

Reflexió final

El patrimoni català construït adscrit als postulats del Moviment Modern és gran i forma part del horitzó diari de molts de nosaltres. Des de les terres del sud de Catalunya amb el poblat Hifrensa d’en Bonet Castellana, membre també del Grup R, fins aquí a les terres del nord, amb la Casa Golfet hi ha exemples de totes les mides d’edificis amagats dels circuits principals i que amb cura i respecte poden tornar a ser utilitzats.

No voldria comparar els exemples citats més enllà de què són obres coetànies en el temps i fets per companys de grup però les dos expliquen molt bé un país i una realitat en els seus extrems físics i socials.

Cal atrevir-se doncs a intervenir de manera rigorosa, però sabent també que es una arquitectura construïda en període quasi de postguerra, amb una paleta de materials curta i al límit de la precarietat en l’apartat de les instal·lacions, però amb una càrrega formal potentíssima que els permet amb facilitat absorbir les millores necessàries actualment en tots els sentits. Totes les parts que vàrem participar en aquest treball de la Casa Golfet quan vàrem celebrar una reunió informal una vegada acabada l’obra al principi d’agost de 2016 i davant un bon dinar al porxo en ombra mirant l’horitzó entre els blaus de la mar i el cel mediterrani, vàrem arribar a la conclusió de què la casa ens estava agraint que hagéssim tornat a revifar-la i que tornés a ser una casa per ser utilitzada i gaudida.

Autor de les fotos: Ardèvol&Ass

Nota de l’editor

Salvador Segura escriu aquest article en nom d’Olga, Pablo, Xavier i Eduard. Aquest article va ser publicat originàriament a L’Informatiu número 356 de juny de 2018.

Sobre l’autor

Salvador Segura

És arquitecte tècnic, col·legiat 8.483. Ardévol Consultors & Associats SLP. Més articles de l'autor

Deixa un comentari