Edifici d’oficines Alta Diagonal Una intervenció contundent amb respecte a la Diagonal

FITXA TÈCNICA
Nom de l’obra: Rehabilitació Integral de l’Edifici d’Oficines Alta Diagonal
Emplaçament: Diagonal 640, Barcelona
Promotor: DEKA Immobilien Cristalia, SLU
Project manager: Jordi Cuadras, BOVIS Lend Lease
Autor del projecte: Jordi Badia, arquitecte
Col·laboradors del projecte: Jordi Framis, Merce Mundet, Jaime Batlle, Ismael Heras, Mireia Monras, Eva Damia, Mariona Guardia, Aleix Arcarons, Eva Jiménez, Enric Navarro, Andrea Salvador, Ivan Lorite, Zoi Casimiro, Xavier Gracia, Gonzalo Heredia, Laura Sanchis
Director d’obra: Jordi Badia, arquitecte
Director d’execució de l’obra: Xavier Ferran, arquitecte tècnic
Coordinadors de seguretat i salut: Enric Pardo
Constructors: G56 Construcción, Imtech, Inbisa, Construcción (Byco), Sades de Electrificaciones y Suministros
Caps d’obra: Ángel Jiménez G56, José M. Roca Imtech, Manuel Rosado Inbisa, Agustí Haro Sades
Industrials: Bona, Cortinsa, Moso, Tarkett, Interface, Nani Marquina, Gezolan, Aripaq, Reiter, Acieroid, Tarpon, Proyecto 2, Barrisol, Essapunt, Argusa, Iguzzini, Santa&Cole, Lumen, Escofet, Cappellini, Duravit, Geberit i Thyssen

Sempre ens agrada explicar que l’Anàlisi d’obra és un reportatge en què l’edifici es visualitza des del punt de vista de tots els que hi han intervingut  per a arribar a fer-lo realitat. Aquest cas és paradigmàtic d’aquesta relació necessària entre tots els agents que intervenen per fer realitat un projecte; ho és, tant que no podríem entendre la actuació –en aquest cas una rehabilitació– sense explicar els criteris i objectius del promotor, de l’arquitecte, del project mànager, de la direcció d’execució, i dels usuaris i, com a cosa excepcional, en aquest cas, també, els criteris i objectius del arquitectes que van realitzar l’edifici sobre el que s’intervé. Ens trobem doncs amb una actuació que s’ha de mirar a través de varis nivells i diversos filtres, en un procés mental semblant a com ho fèiem abans amb els plànols en paper vegetal que superposàvem uns sobre els altres, per poder comprendre un projecte al complet.

Estat previ de l’edifici

El primer filtre que haurem de traspassar és el del mateix edifici i els seus arquitectes. La seu de la Caja Madrid a Barcelona la varen dissenyar el 1993 els arquitectes Tous i Fargas, que foren un dels equips d’arquitectes catalans més brillants entre les dècades dels 50 i els 70. Basaven la seva arquitectura en la modulació -aplicant models matemàtics que els permetien explotar al màxim els paràmetres de superfícies útils i aprofitaments- i en la industrialització màxima dels components constructius, també amb l’objectiu d’aconseguir la màxima eficàcia a l’edifici. La seva arquitectura era racional, ordenada i poc estrident, per això sovint passava desapercebuda a primer cop d’ull, a excepció, potser, de l’edifici de la Banc Industrial de Catalunya -actualment seu de l’editorial Planeta- no gaire més amunt de l’avinguda Diagonal, que l’edifici que ens ocupa.

No deu ser pas per casualitat que en uns pocs anys s’hagin reformat i canviat d’ús almenys quatre dels seus edificis més emblemàtics. A part del ja citat de l’editorial Planeta que, al menys exteriorment, no ha canviat d’aspecte, mantenint les frondoses jardineres en tota la seva envoltant com a imatge principal de l’edifici, també s’ha intervingut en l’edifici de la Banca Catalana del carrer Balmes (vegeu L’informatiu. 340).
El de Caja Madrid és el més jove dels quatre –i per tant el que ha trigat menys temps en ser remodelat– i tenia com a particularitats -a part d’un ós verd corrent amunt i avall per la seva cornisa superior- un gran atri interior a tota l’alçada de l’edifici que era il·luminat per un lluernari zenital i per una gran vidriera en la façana de la Diagonal, adornada amb uns vitralls de composició abstracta, de l’arquitecte especialitzat en vidrieries Antonio L. Sanz Gil “Keshava”. La façana interior donant a aquest atri, disposava de jardineres semblants a les de la Banca Catalana de Diagonal però en un espai molt més reduït i tancat. Segons tots els testimonis, aquest atri, un dels més grans de Barcelona, era molt fosc i deslluït, a pesar de la seva gran alçada, a causa de la poca entrada de llum i de la opacitat i brutícia de les superfícies interiors.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Reforma i millores en l’edifici

Imatge interior

Ara seria el moment de superposar el filtre de l’arquitecte que ha fet la reforma, per veure com ha reinterpretat aquest espai però m’interessa explicar abans altres capes del projecte: la primera, el del promotor. Quan Caja Madrid va fer fallida, pels motius que tots coneixem, es va veure obligada a vendre patrimoni. La seu de Barcelona la va comprar Deka Immobilien, una immobiliària de capital alemany, i el primer que es va plantejar el nou propietari fou una renovació total dels elements comuns de l’edifici per tal de no perdre llogaters, atès que érem en els pitjors anys de la crisi.

Entre les millores hi havia augmentar l’eficiència energètica, que faria menys costosa la factura de llum i calefacció als usuaris. Ens ho expliquen els representants de la propietat no des de la militància conscienciada que es sol fer servir al nostre país quan es parla de sostenibilitat, sinó des d’una naturalitat del qui ja té assumit que la millora energètica és una demanda més de qualsevol intervenció en un edifici antic -el que indica que van alguns passos per davant de nosaltres en aquests temes. L’altra decisió que pren la propietat, i que a mi em sembla rellevant, és encarregar la rehabilitació a un arquitecte que havia treballat en l’estudi de Tous i Fargas i que, per tant, coneixia bé l’arquitectura en la que havia d’intervenir.

El següent estrat a superposar és el dels usuaris ja existents de l’edifici. La majoria eren despatxos de prestigi en les seves respectives professions, que no podien permetre per imatge, tenir la seu empantanada amb obres gaire temps. Això va condicionar el procés d’obra i fins i tot algunes decisions de projecte. En aquest moment hauríem d’agafar, sobretot, els fulls de la direcció facultativa, del cap d’obra i del project mànager i superposar-los als altres per veure com es va resoldre un problema tan complex. En realitat, pel seu interès en conjunt com a procés d’obra, hem agafat tots aquests fulls i els hem individualitzat en l’article següent, explicat per en Jordi Olivés i també per els seus protagonistes.

Arribem, ara, a la capa de l’arquitecte que, coneixedor de la arquitectura que té entre mans, la despulla literalment de tot el pes formal per deixar-ne l’essencial a l’hora que hi aplica la seva pròpia arquitectura. Elimina la vegetació, neteja d’obstacles i objectes l’atri, millora i emfatitza l’entrada, dóna transparència a totes les obertures fins a obrir-se visualment i també físicament al jardí de la part posterior de l’edifici, inclou una sala de reunions i un bar d’elegant decoració per donar vida permanentment a l’espai i tracta els acabats amb colors clars (terra de tarima de bambú), volums geomètrics i detalls constructius nets i simples en aspecte, encara que molt sofisticats en el disseny.

Passadís d’accés a les oficines. Les dues portes laterals corresponen als lavabos

La percepció de l’espai resultant no té res a veure amb el que descriuen els qui el coneixien abans. És, llavors aquesta intervenció una espècie de traïció a l’arquitectura original? És possible que algú consideri que es va fer desaparèixer una forma, un estil? (com ara quan ens queixem dels que es van carregar tanta arquitectura modernista). Però probablement també és ben cert que amb l’actuació s’ha retornat aquest espai a la vida i també que, sense l’essència de l’arquitectura de Tous i Fargas, que varen crear i concebre el gran atri, ara no tindríem un espai tan espectacular, atractiu i funcional com el que tenim.

Vist des dels ulls d’avui en dia, la intervenció ha respectat, i potenciat l’essència de l’arquitectura de Tous i Fargas despullant-la de tot allò superflu, i -per què no dir-ho- també equivocat. Vista tota la intervenció, crec que l’objectiu s’ha aconseguit no sols en el atri, sinó també en façanes i  instal·lacions, en tot l’àmbit de la intervenció. El que és més extraordinari –al meu parer– és que a la vegada, aquesta arquitectura ha ajudat a l’arquitecte actual a ser respectada. Ho explicaré amb un exemple: si els lavabos de les oficines no haguessin estat a l’exterior dels despatxos, (un concepte típic de Tous i Fargas, que ningú altre s’atrevia a fer) segurament no hauria estat possible renovar-los completament com s’ha fet, ja que hauria implicat massa molèsties.

 

Maqueta del sistema estruc¬tural per suportar el gran voladís de la marquesina

Quant a la millora energètica, l’actuació més important ha estat el canvi complet de les màquines de clima, les veritables consumidores de kilowats dels edificis. En canvi l’estudi dels tancaments va donar com a bastant bo el comportament dels vidres dels murs cortina pel que no es varen substituir (també haurien tingut una repercussió important en molèsties als usuaris) ja que les prestacions d’aquets tipus de tancaments en 1993 ja eren prou elevades. Només s’han canviat les proteccions solars interiors. El concepte de sostenibilitat s’ha aplicat a tots nivells, no sols en les grans intervencions, com en dona exemple el que es re-utilitzessin els àrids d’arlita de les jardineres que es retiraven per cobrir el petit estany que hi havia en planta baixa: menys residus i menys aportació de material inert a l’obra i un cert estalvi econòmic.

A l’exterior, a la façana que dóna a la Diagonal se li ha afegit un enorme pali exempt per protegir la gran vidriera de la radiació solar. Ben entès com a utilitat i proporcionat a escala urbana i de l’edifici en conjunt, és llàstima que emmascari la proesa tècnica del nou gran voladís que protegeix i emfatitza l’entrada. Segons Jordi Badia aquesta marquesina volada està inspirada en d’altres d’existents en la mateixa avinguda; a mi em recorda sobretot la de l’entrada a l’Escola d’Enginyers Industrials, obra de Robert Terradas Via. Un segon voladís, que indica l’entrada a un nucli vertical d’accessos secundari, segueix el mateix criteri constructiu i simbòlic que el primer, en la mateixa façana a Diagonal. En les altres façanes, en canvi, el que s’ha potenciat i respectat és l’elegant arquitectura higt-tech però continguda dels arquitectes Tous i Fargas. Aquestes façanes són més interessants, al meu parer, ja que estan exemptes de la càrrega representativa de la façana de la Diagonal i per això trobo encertat que la nova intervenció les hagi respectat i fins i tot millorat amb l’enjardinament de l’espai que les envolta i la creació de la terrassa exterior associada al bar de l’atri.

En resum, la intervenció en conjunt ha sabut mantenir un bon equilibri entre respectar el millor de l’arquitectura heretada i actuar contundentment allà on calia, que la fa molt interessant com a exemple a seguir en tots aquells edificis a rehabilitar on el patrimoni sigui exclusivament arquitectònic.

Un nou valor per a un edifici d’oficines

L’actuació consisteix en la posada al dia de l’edifici en els aspectes funcionals d’adequació a l’ús, en la imatge i les prestacions de confort, i en la millora de l’eficiència energètica. És una intervenció de renovació important, que abasta tots els espais comuns de l’edifici i que emfatitza els elements essencials que el caracteritzen com ara la façana vidrada, la nitidesa volumètrica, i l’impressionant espai de l’atri que articula totes les relacions interiors i exteriors, tot plegat aportant una nova lectura de l’arquitectura. L’altre objectiu principal de la rehabilitació ha estat reduir el consum de consumibles i les despeses de manteniment, necessitats que es van posar de manifest en una auditoria efectuada prèviament.

El projecte abasta una superfície de 11.000m2. El principal repte de la gestió del procés d’obra ha estat de poder compatibilitzar els treballs amb l’activitat continuada dels usuaris allotjats a les oficines. Això s’ha realitzat a través d’un anomenat «pla logístic» que s’acordà entre la gerència i els llogaters i s’incorporà ja a les clàusules de contractació. La planificació dels treballs ha hagut de minimitzar els destorbs propis de l’obra i simultaniejar les intervencions amb els interessos i necessitats dels usuaris, cadascun d’ells amb dinàmiques pròpies i una activitat força continuada. La durada dels treballs ha sigut de dos anys. El resultat assoleix els objectius alhora que aporta nou valor a l’edifici. Per contra no es disposem de dades econòmiques detallades de contextualització aquesta operativa i casuístiques.

La planificació dels treballs ha hagut de minimitzar els destorbs propis de l’obra i simultaniejar les intervencions amb els interessos i necessitats dels usuaris

L’abast de la intervenció

A la façana s’intervé parcialment a la zona de l’atri, on se substitueixen uns antics mòduls decorats per nous elements vidrats de major transparència. Els treballs s’han realitzat amb l’ajut de grues telescòpiques i cistelles penjades a gran altura. El nou tancament queda protegit de la insolació directa per una nova estructura a mode de pali que projecta ombra en aquest tram de façana, i damunt l’entrada es construeix una marquesina volada de grans dimensions, estintolada mitjançant complexos reforços metàl·lics a l’estructura existent.

La resta de façana es conserva en la mateixa configuració d’origen, s’instal·len cortines de millora del control solar per l’interior, i s’afegeix una marquesina de menors dimensions a l’accés al nucli d’escales secundari. Pel costat posterior es reordena l’entorn immediat per conformar un jardí que permet generar nous usos, i s’adequa el tancament de sortida des de l’atri per donar una continuïtat entre l’espai interior i l’exterior.

A l’atri s’intervé en la completa substitució del tancament vidrat de coberta, que aporta millors prestacions tèrmiques. A l’interior es renova tot el tractament d’acabats i de circulacions d’accés a les plantes, es canvia la maquinària i acabats dels ascensors, i es reformen els nuclis de lavabos que comparteixen les oficines en els vestíbuls de planta. Junt a l’atri es condicionen nous serveis comuns de cafeteria i sala de conferències. Els materials emprats aporten personalitat i unes tonalitats clares que afavoreixen la transparència i lluminositat. Destaca per la seva singularitat el paviment de bambú de l’atri col·locat sobre terra radiant; el paviment de cautxú i de sauló compactat a l’exterior; en el sostre tensat de plàstic a les passeres de plantes que creuen l’atri entre ascensors i integren les lluminàries.

L’estructura de la marquesina es basa en un entramat de perfils metàl·lics atirantats, i suportats únicament per dos pilars existents de formigó

A nivell de condicionament del conjunt s’efectua la renovació integral de les instal·lacions tèrmiques i de la il·luminació dels espais comuns. Se substitueixen els equips de clima amb màquines més eficients, amb variadors de velocitat i freecooling. Així mateix s’incorpora un sistema de gestió i control de les demandes i consums que permet fer un seguiment de l’explotació i de la rendibilitat a fi optimitzar les despeses de manteniment. En conjunt s’estima una reducció energètica assolida a l’entorn del 30% i un estalvi en els consums que aportarà part del finançament de la reforma.

Es significant la tasca de coordinació d’activitats i la determinació de les mesures de seguretat i sistemes d’execució adoptats. D’una banda calia evitar els riscos dels treballs a gran altura en tot l’àmbit de l’atri. I d’altra banda calia evitar qualsevol mena de risc a terceres persones, en aquest cas als usuaris de les oficines que havien de prosseguir amb la seva activitat, amb la dificultat afegida d’actuar en un espai d’us general que difícilment es pot confinar ja que constitueix un del nexes centrals de circulació i relació de l’edifici. Un altre dels propòsits en les solucions i processos adoptats ha estat el fet de minimitzar els residus produïts, reduint-los ja en fase de subministrament i execució, i per tant en les conseqüents operacions de gestió i evacuació.

 

 

Alta Diagonal, símbol de la transformació

constant i necessària de la ciutat

L’antic edifici de Caja Madrid projectat pels arquitectes Tous i Fargas forma part de la darrera etapa de la seva carrera, però manté alguns dels punts més importants de la seva manera d’entendre l’arquitectura:
• Una arquitectura “idealista”, fascinada per la modernitat del moment i els nous materials i tècniques que oferia (murs cortina, materials sintètics, alumini, etc.)
• Una arquitectura molt eficient en termes funcionals. Amb façanes extremadament primes per consumir la mínima superfície útil i per la mateixa raó expulsant de l’interior de l’edifici els conductes de clima i les escales d’emergència.

Aquesta manera de treballar aconseguia el màxim de metres quadrats útils i comercials en qualsevol emplaçament i una imatge de modernitat i tècnica que explica el seu gran èxit entre els bancs i les empreses que volien construir les seves seus als millors emplaçaments de la ciutat.

L’edifici 20 anys després

L’edifici, tal i com el vàrem trobar, acumulava molts problemes que ocultaven tots aquests valors:
• Maquinària de climatització obsoleta i que consumia molta energia.
• Acumulació de volums al hall que no permetien la lectura de l’espai: un estany d’aigua al mig que no permetia caminar, dos recepcions, un centre de seguretat, carteria, etc…
• Falta de llum natural a l’interior tant del hall com de les oficines, amb paviments foscos i un excés de vegetació que cobria tota la façana interior.
• Degradació dels espais exteriors al voltant de l’edifici i, en conseqüència, del seu ús social. Amb un solar adjacent de propietat municipal, abandonat i utilitzat com a parcament improvisat.
• Falta d’activitat ciutadana en aquesta vorera de la Diagonal, sobretot en comparació amb la vorera del davant de L’Illa.

Tot i això l’edifici mantenia alguns valors que valia la pena ressaltar:
• El gran hall de l’edifici, un dels més grans de la ciutat, a la manera dels edificis més emblemàtics de Nova York o Londres que tant admiraven els arquitectes.
• El concepte d’aquest gran vestíbul com una gran plaça coberta, com si la Diagonal hagués entrat dins l’edifici.
• El gran sostre de vidre, de dimensions colossals que inunda de llum natural aquest espai.
• Els ascensors panoràmics de vidre que ofereixen una imatge del hall espectacular al pujar.
• L’espai exterior al voltant de l’edifici que oferia un gran potencial com a espai de relaxació dels usuaris i de trobada amb la ciutat.
• La estranya forma triangular de l’edifici amb les escales d’emergència als extrems que li oferia una imatge molt personal e identificable.

L’objectiu de la intervenció ha estat posar al dia l’edifici i transformar-lo perquè els usuaris tinguessin les màximes comoditats associades a un edifici modern i confortable sense perdre l’essència i els valors del projecte original.

Millora de l’eficiència energètica de l’edifici

• Substitució de totes les màquines de climatització situades a la coberta de l’edifici, per les més modernes i eficients del mercat, baixant el consum global de l’edifici i així optar a aconseguir el segell Leed Gold que certifica els edificis més eficients.
• Substitució de la il·luminació de les zones comunes i aparcament per làmpades de baix consum.
• Substitució dels vidres de la coberta de l’atri i del vitrall per uns de més eficients tèrmicament.
• Aprofitament d’aigües grises de l’edifici per a reg.

Potenciació del vestíbul com a plaça pública i espai protagonista de l’edifici

• Eliminació de tots els afegits interiors del hall (les recepcions i les garites de seguretat, etc), i reubicació d’aquests volums just darrera la línia d’entrada.
• Eliminació de tota la vegetació de la façana interior del hall i dels balcons de manteniment.
• Reforç d’aquest espai com a àgora, o plaça pública instal·lant una nova cafeteria i un auditori per presentacions i conferències. Incorporació d’aquest espai als recorreguts de la ciutat permetent que l’espai es travessi per sortir per la porta posterior com a pas alternatiu al del carrer.
• Eliminació del vitrall existent a façana per millorar la transparència entre carrer i plaça interior.
• Millorar la il·luminació natural substituint els vidres del sostre de vidre, eliminant volums de la coberta al seu voltant per una banda i per l’altra canviant els paviments existents de marbre negre per un paviment de bambú que aconsegueix no tan sols més il·luminació sinó més càlida.
• Fer més transparents les passeres dels nuclis verticals substituint la barana opaca per una de vidre i construint un sostre de llum que es converteix en la gran lluminària de l’espai.
• Pintar de blanc tots els elements que en el projecte original estaven pintats en verd, blau i groc per tal d’aconseguir un espai amb menys soroll.

També es va realitzar la millora de les condicions acústiques de l’atri folrant les parts opaques amb planxa microperforada i el redisseny de tots els espais comuns de l’edifici, vestíbuls de planta i banys compartits.

Millora dels espais exteriors que envolten l’edifici i reforçar els vincles d’aquest amb la ciutat

• Remodelació del jardí i obertura d’aquest al públic reforçant el seu caràcter d’espai de relaxació i contacte de l’edifici amb els ciutadans, amb butaques exteriors còmodes, llums de peu, taules i catifes com si fos un interior domèstic.
• Incorporació d’un solar adjacent, propietat de l’ajuntament i convertit en un aparcament improvisat i desendreçat, al jardí públic seguint criteris de disseny similars als del jardí per garantir una imatge de conjunt.
• Potenciació del vestíbul com a plaça i carrer que permet passar pel seu interior com a recorregut alternatiu.
• Emmarcar l’entrada amb una gran marquesina per fer visible l’edifici des de la llunyania i especialment des de la vorera del davant.
• Dins d’aquesta estratègia s’emmarca també el pal·li. Un element que vol transformar l’espai públic d’aquesta vorera de la Diagonal, que tot i tenir la bona orientació solar no té ni l’activitat ciutadana ni la qualitat urbana de l’altra vorera. Aquesta intervenció anirà acompanyada d’una reurbanització de la vorera davant l’edifici amb l’esperança que es converteixi en un model que anirà avançant i millorant aquest tram de la Diagonal.

El resultat, un dels espais de treball més atractius de la ciutat

Cal entendre que una ciutat ja consolidada com Barcelona no es construeix tan sols fent nous edificis sinó que la seva transformació més important i necessària es basa en l’actuació sobre el teixit existent, mantenint-lo i millorant-lo. Si volem contribuir a la construcció contínua de la ciutat, amb la intenció de progressar cap a una ciutat més eficient des de tots els punts de vista, especialment l’energètic, cal treballar sobre el teixit existent a la ciutat. La transformació d’una ciutat no es pot basar en els pocs edificis nous que es fan cada any, i molt especialment en aquests moments. El missatge optimista que vol llançar aquesta reforma és que això, a més, és rendible econòmicament a mig termini en edificis d’aquesta magnitud.

Amb aquesta reforma l’edifici es torna a situar com un dels espais de treball més atractius de la ciutat, situat al bell mig de la Diagonal, el carrer més emblemàtic de la ciutat, la seva veritable columna vertebral molt especialment ara des de que s’ha perllongat fins al mar travessant tota la ciutat. Aconsegueix d’aquesta manera posar-se al dia i oferint les mateixes condicions d’equipament tecnològic que qualsevol edifici acabat de construir.

I el que és més important, sense que cap dels seus usuaris hagi hagut de desplaçar-se durant el període que han durat els treballs.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Nota de l’editor

Aquest article va ser publicat originàriament a L’Informatiu número 354 de desembre de 2017.

Sobre l’autor

Josep Olivé

Arquitecte i professor de construcció a La Salle Arquitectura de la Universitat Ramon Llull (URL) Més articles de l'autor

Jordi Olivés

Arquitecte tècnic col·legiat número 7240. Més articles de l'autor

Jordi Badia

Arquitecte i CEO de BAAS Arquitectura. Més articles de l'autor

Deixa un comentari