530 habitatges al Grand Parc de Bordeus

Una rehabilitació d’habitatge social s’endú el XVI Premi Mies van der Rohe d’arquitectura contemporània

Una intervenció sobre un bloc amb 530 habitatges al Grand Parc Bordeus (França) va protagonitzar la XVI edició del Premi d’Arquitectura Contemporània de la Unió Europea – Premi Mies van der Rohe i va atorgar el guardó a Anne Lacaton i Jean Philippe Vassal, en col·laboració amb Frédéric Druot i Christophe Hutin, després de 23 anys de resseguir una línia de pensament madurada a “baixa temperatura” i del tot coherent amb el tipus d’arquitectura que proclamen i porten anys realitzant.

La parella (França,1955 i Marroc,1954), que va iniciar la seva relació professional, als voltants de 1980, a Nigèria, aposta amb fermesa per l’aprofitament dels recursos i defensen sempre que sigui possible, la reparació davant de la demolició, valorant sobretot la inversió econòmica i el cost mediambiental que representa enderrocar per tornar a construir.

L’obra que ha propiciat el guardó persevera en una manera de fer que ja arrenca l’any 1993 amb la casa Latapie. Convençuts envers la bondat d’aquests espais intermedis entre l’exterior i l’interior; aquest espais que esdevenen duals en funció del moment del dia i de l’estació de l’any. Són aquesta mena d’hivernacles lleugers de molt baix cost de construcció, que reverteixen en l’ampliació d’espai de l’habitatge i en el seu estalvi energètic.

Ja és la segona convocatòria que premia la tipologia d’habitatge i la intervenció sobre l’habitatge social, algunes coses estan canviant…

A Bordeus han aplicat la mateixa teoria ampliant la superfície dels habitatges (entre 24 i 48 m2 segons la tipologia de l’apartament), amb unes terrasses corregudes de quasi 4 m d’amplada. Una solució semi prefabricada i de fàcil implantació que reubica l’antiga façana a un segon pla, sobre el que s’adhereixen les noves terrasses: aquests espais semi exteriors, que tant permeten fer-hi vida durant el dia, com convertir-los en un jardí. L’usuari ha d’aprendre a fer funcionar les obertures, les cortines i els porticons translúcids per aprofitar al màxim l’energia solar. Aquestes noves terrasses, proporcionen a més, unes magnífiques vistes cap el sud, sobre la ciutat i funcionen com un coixí climàtic: a l’hivern el comportament tèrmic ben utilitzat repercuteix sobre el temperat de l’habitatge.

Una visió general del conjunt d’apartaments del Gran Parc de Burdeus i l’obra en la seva fase d’execució

Models habitacionals

Lacaton-Vasal afirmen que la vida és el més important de qualsevol tipus d’arquitectura i per això, la seva, neix del usuari. Són extremadament curosos analitzant les condicions del lloc i de l’encàrrec; valorant clima, soroll, vegetació, costums habitacionals i programa. La interpretació de les preexistències els permet desenvolupar models habitacionals que milloren les circumstàncies inicials. Poder oferir sempre un plus és el lema que sustenta la seva línia de pensament i de treball.

Socialment, aquest tipus d’operació incideix sobre la tendència d’ocupació dels barris, –com ho fou l’operació Biljmer a Amsterdam — (premi Mies van der Rohe l’any 2017). Administrativament aquestes intervencions sobre l’habitatge social requereixen una flexibilització de les normatives per generar territoris d’excepció. És a dir, que si volem canviar determinades situacions que fan mal funcionar una societat, un barri i estem lligats per la rigidesa del planejament no podrem fer gaire. L’Administració n’ha de prendre partit i aprendre d’aquest exemple i del de Biljmer a Amsterdam, que dibuixen alternatives al “enderroque-m’ho tot”, i saben treure punta a escenaris aparentment esgotats. Només cal baixar a nivell de carrer, parlar amb les persones i entendre llurs necessitats. Aquestes operacions milloren moltíssim en qualitat de vida pels que finalment importen: els que allà hi viuen dia rere dia.

Aquestes operacions milloren moltíssim en qualitat de vida pels que finalment importen: els que allà hi viuen dia rere dia.

Tal com dèiem comentant Biljmer, el mèrit rau en la mirada, en saber apostar per una intervenció que solucioni problemes, que fomenti la cohesió social, la diversitat i alhora esdevingui un atractiu immobiliari per a molts sectors diferents de població. Ja és la segona convocatòria que premia la tipologia d’habitatge, la intervenció sobre l’habitatge social, algunes coses estan canviant…

Ben merescuts 60.000 € per aquest equip que fa anys que es mantenen ferms en la seva manera de veure l’arquitectura, des d’una perspectiva social i accessible. L’operació s’ha pogut fer sense desallotjar els edificis, sense apujar el lloguer dels que hi vivien i amb un cost/habitatge de 50.000 € (sense IVA), a canvi de guanyar superfície i qualitat de vida. Enhorabona!

L’autora: Anna Moreno és arquitecta tècnica, col·legiada 6.071 i arquitecta

Autor de les fotos: Imatges de Philippe Ruault, via EU Mies / Lacaton & Vassal

Autoria de l’article

Anna Moreno

És arquitecta i arquitecta tècnica. Més articles de l'autor

Deixa un comentari