Noves tecnologies per a la construcció Metre, nivell, plomada i... ara també un dron?

Les tecnologies proliferen a un ritme frenètic, i els professionals dels diferents sectors ens trobem, en moltes ocasions, amb la necessitar de decidir entre adoptar o descartar (temporalment) una nova eina o metodologia. Aquest article vol fer un repàs sobre la situació d’una de les tecnologies que més ha donat a parlat els darrers anys, com si fos punta de llança de moltes més que han de venir de la seva mà: els drons.

Els drons o UAV (vehicle aeri no tripulat) són uns aparells que van aparèixer ja al segle XIX per fer proves d’aviació sense risc pels pilots. Més endavant, van estar impulsades pel sector militar sobretot durant la primera i la segona guerra mundial i la guerra del Vietnam. Objectes com míssils, torpedes, bombes guiades o aeronaus de reconeixement són les arrels dels actuals vehicles professionals i recreatius. Si marquem els anys 90 com l’inici de la història recent dels drons, la seva evolució ha estat exponencial en nombre d’aparells i característiques tècniques o capacitats.

Quan es fa un estudi detallat de la història dels UAV es poden identificar perfectament les fites que s’han anat superant i les repercussions que han anat tenint sobre l’evolució dels aparells. La disponibilitat del sistema GPS, els nous sistemes de control de vol (DFCS), la producció industrialitzada o a gran escala, l’enlairada i l’aterratge vertical, són tots passos que ja es van assolir durant el segle passat.

Ja al segle XXI, els radars d’apertura sintètica (SAR), els motors turbo, la capacitat d’ocultació, la incorporació de sensors de recerca, la incorporació d’accessoris (també armes), la superació dels límits d’alçada de treball o l’autonomia, són les fites que el sector dels drons ja ha consolidat.

Mirant el futur immediat, el sector ja desenvolupa i testeja l’automatització de processos (per evitar errors de la tripulació) , els 6.000 m d’alçada operativa, les 24 h d’autonomia de vol, la capacitat de càrrega de 150 Kg, els materials de nova generació, els comportaments biomimètics, la millora de la fiabilitat i la implantació a nous rols al sector del transport, l’agricultura, els serveis d’emergència o la construcció. Hi ha informació extensa i molt interessant publicada pel Ministerio de Fomento al respecte del desenvolupament del sector entre 2018 i 2021.

Com es regula el seu ús?

Un dirigible de l’exèrcit nordamericà sobrevola Manhattan

La normativa sempre ha anat una mica per darrera dels avanços, i en moltes ocasions amb legislacions locals i amb àmbit d’aplicació limitat o parcial. La norma europea, en gran part inspirada en la legislació francesa, és la que s’ha transcrit nacionalment a cada territori. Al nostre país, la legislació més recent ha tingut tres documents que s’han anat encadenant: el 2014/04/06 la “circular AESA el uso de los drones en España”. El 2014/10/15 el RD Llei 8/2014, de “aprobación de medidas urgentes para el crecimiento, la competitividad y la eficiencia”. Finalment, la normativa actual de referència és el RD 1036/2017, de 15 de desembre, pel qual es regula la utilització civil de las aeronaus pilotades per control remot.

Analitzant la història de les normes és apreciable d’una banda la voluntat de regular de forma cada vegada més específica per cada necessitar, i d’altra banda la voluntat d’anar facilitant i reduint les restriccions a aquesta tecnologia, prevalent la seguretat. Tot i això, tal i com es podrà extreure dels detalls posteriors, encara l’ús professional d’aquesta tecnologia s’haurà de limitar a zones geogràfiques, condicions de seguretat i necessitat d’ús molt específiques.

La casuística dels vols amb drons és molt variada donat el tipus de pilot, l’espai on es realitzarà, l’ús que es farà, el tipus d’aeronau, etc. Per això es delimita l’anàlisi al que sembla el perfil més ajustat a les necessitats del tècnics d’edificació: ús professional, en exterior i aeronau de menys de 10 Kg. El resum de les característiques que ha de tenir un vol són les següents:

1- El radi màxim del vol des de la posició del pilot:

A. En una situació de pilot més observador amb formació teòrica de pilot seria de 500 m + 500 m. La normativa no especifica, però es pot interpretar que es podrien encadenar observadors de forma il·limitada.

B. En una situació de vol més enllà de l’abast de la visió del pilot, el radi no està limitat, però s’ha de demanar, com a mínim 5 dies abans del vol, l’autorització a AESA (Agencia Estatal de Seguridad Aérea) corresponent en funció del pes del aparell (menys de 2 Kg tipus NOTAM, més de 2 Kg tipus espai aeri segregat). També s’ha de comptar amb un estudi aeronàutic de seguretat.

2- La ubicació del vol es limita per diferents aspectes:

A. On hi ha proximitat o reduïda distància de seguretat a aeroports o aeròdroms, cal realitzar una coordinació amb els gestor o responsables de la infraestructura.

B. A prop de les zones RVF (zones restringides al vol) s’ha de tramitar de forma obligatòria una consulta al Estado Mayor del Aire, División de Operaciones, Sección de Espacio Aéreo.

C. Per volar sobre aglomeracions d’edificis (ciutats) o de persones, s’han de complir amb una sèrie de exigències com: que la distància màxima horitzontal pilot-dron sigui de 100 m, i la vertical de 120 m; que la distància vertical a qualsevol element en un radi de 600 m sigui de 120 m; que la superfície de treball ha d’estar acotada (acordonada) o sinó respecter una distància horitzontal de seguretat de 50 m respecte qualsevol edifici o persona. A més de l’autorització habitual d’AESA, també s’ha de comunicar l’operació al Ministerio del Interior 10 dies abans de l’operació, i disposar un sistema de terminació segura del vol i de limitació d’energia d’impacte (paracaigudes).

D. En zones d’espai aeri controlat (i CTR), el pilot ha de comptar amb acreditació de radiofonista, i de l’idioma o idiomes utilitzats entre el controlador i l’aeronau.

És molt recomanable la consulta d’una de d’aquestes dues pàgines web de referència que faciliten l’anàlisi geogràfica dels vols: https:// drones.enaire.es/ o www.icarusrpa. info/

3- El pilot o empresa que vol oferir o realitzar serveis professionals amb drons ha de complir amb els requisits següents:

A. Ser major de 18 anys i obtenir la llicència de pilot per tal d’acreditar la formació teòrica i pràctica. Aquesta formació s’ofereix a diversos centres amb modalitats diverses. El cost aproximat d’aquest tipus de curs és de 1.000 €.

B. Superar el certificat mèdic de classe LAPL.

La utilització dels drons està subjecta a una normativa estricta de seguretat

C. Estar donat d’alta com operador enAESA. En l’actualitat hi ha més de 5.000 operadors, molts d’ells en empreses de petita mida (2-3 treballadors).

D. Disposar d’una adequada assegurança de responsabilitat civil. El cost aproximat de l’assegurança per l’aeronau i la cobertura mínima que exigeix la llei és de 150 €/any.

4- L’aeronau sempre ha de portar una placa identifica ignífuga, on s’indica el nom del fabricant, tipus, model, número de sèrie i nom de l’operador i dades de contacte. Igualment les emissores o estacions de pilotatge han de disposar de marcatge similar. També han de tenir establert un programa de manteniment. El cost de l’aeronau i equipaments necessaris depèn molt de les necessitats del treball a realitzar, però es poden trobar els primers equips professionals a partir de 1.000 €.

Aplicacions dels drons a l’arquitectura i la construcció

Altres sectors com l’agricultura tenen més implantat l’ús dels drons, perquè ja han pogut comprovar, amb experiències prèvies, els beneficis que aporta: reconeixement de plagues, vigilància, optimització de rec, fertilització o collita, accés a terrenys inaccessibles, etc.

El passat mes de juliol, l’empresa Hemav, empresa internacional líder i referents com a operadora de serveis aeris, va realitzar una sessió al Caateeb on narrava els bons resultats al sector de l’agricultura, i augurava també una incorporació a la construcció. En una entrevista realitzada, amb motiu d’aquest article, a l’expert en legislació de drons Marc Valls Estefanell, i soci de l’empresa internacional catalana UNBLUR, ens explica com han potenciat aquesta tecnologia a la seva empresa, per tal d’ajudar als serveis d’emergències a prendre millors decisions donant suport als llocs de comandament avançat en el terreny. Fan servir la solució IRIS, que és un assistent intel·ligent per als llocs de comandament avançat que integra tot tipus de dades, els analitza i dóna assessorament sobre com actuar davant d’aquella situació concreta.

Les primeres aplicacions amb èxit dels drons al sector de l’edificació, són aquelles que han fet servir els punts més forts de la tecnologia: la capacitat per posicionar-se a l’espai i la capacitat per captar dades de forma ràpida i autònoma.

Actualment s’estan fent servir per treballs de recollida de dades, incorporant càmeres fotogràfiques o de vídeo, sensors per termografies i distanciòmetres. Només amb aquestes funcions, feines com els amidaments puntuals o comparatius i la supervisió de treballs en alçada o en zones difícilment accessibles, s’han vist fortament recolzats.

Ja hi ha empreses (a Catalunya encara no, que sapiguem) que fan servir els drons per efectuar treballs específics de manteniment a les façanes, equipant els drons amb “un cordó umbilical” a terra que els alimenta mentre efectuen treballs de neteja o fins i tot de pintat d’un parament vertical. L’aixecament de l’estat actual (mapeig) i de l’entorn amb tècniques làser o de fotogrametria potser és la feina on més s’està fent servir els drons. La capacitat dels aparells per recollir informació és molt alta, i donat que posteriorment es poden transformar aquestes dades en precisos núvols de punts, la productivitat es veu molt incrementada.

El futur, obre un ampli ventall de possibilitats, però sonen amb força (no sé si de realitat o de voluntat): la inspecció periòdica i automatitzada del parc edificatori; els automatismes en la supervisió i seguiment de l’obra (enllaçant la producció, certificació, i planificació temporal del treballs amb una actualització constant); la construcció automatitzada d’edifici amb drons que treballen a l’uníson en estructures complexes predissenyades (aquí es pot veure una demostració realitzada amb èxit a l’any 2015 https://player.vimeo. com/video/69257453).

En conclusió, no sé si hem de fer forat als drons a la nostra capsa d’eines, però de ben segur seran eines imprescindibles en els processos de projecte i sobretot execució d’obres d’edificació. Avui ja ho són en infraestructures d’obra civil.

Autor de les fotos: Proporcionades per l’autor

Nota de l’editor

Aquest article va ser publicat originàriament a L’Informatiu número 357 de setembre de 2018

Sobre l’autor

Raúl Heras

Raúl Heras és arquitecte tècnic, col·legiat 10.385. Socifundador de Sinluz, Ingeniería y Arquitectura i professor del CAATEEB Més articles de l'autor

Deixa un comentari