Reforma de façana i coberta de Mas Martinet La tradició constructiva i la utilització de materials naturals no està renyida amb la tecnologia moderna

FITXA TÈCNICA

Nom de l’obra: Projecte de reforma de façana i coberta del celler de Mas Martinet a Falset

Ubicació: Carretera de Falset a Gratallops Km. 6 Falset (Priorat)

Promotor: Mas Martinet Viticultors

Projete i direcció d’obra: Pere Llimargas i Mireia Torras

Directors d’execució d’obra: Miquel Escobar i Albert Puy

Coordinadors de seguretat i salut: Miquel Escobar i Albert Puy (Xarxa EcoArquitectura)

Constructor: COECO COOP

Operaris: Xavier Carrera, Jordi Carrera i Antonio Madrid

Data d’acabament de l’obra: octubre del 2013

El projecte de reforma de façana i coberta de Mas Martinet de Falset va quedar finalista dels Premis Catalunya Construcció 2014 en la categoria d’Innovació en la Construcció.

L’encàrrec del projecte neix de l’actual propietària de Mas Martinet, Sara Pérez, empresa familiar de producció vinícola a les terres del meravellós Priorat. Fa uns 35 anys que es troben en aquesta comarca, treballant, cuidant, estimant i millorant la terra dia a dia de manera professional i seriosa, seguint els cicles naturals del sol, la lluna, el vent, l’aigua, el fred i la calor perquè la vinya i el seu raïm ho donin tot en el producte final. Processos manuals i artesans per no perdre els orígens, i del que ha estat sempre la duresa del treball en les pendents terres del Priorat i l’elaboració del vi artesà i d’excel·lent qualitat.

L’antic celler construït fa aproximadament uns 20 anys ha quedat desfasat pels moments actuals. La tipologia de l’antic edifici amb planta soterrani més planta baixa i una petita primera planta serveix per elaborar el vi en els seus diferents processos. Per la primera planta hi arriba tot el raïm on es tritura aconseguint el most, d’aquí es condueix cap a les tines ubicades a la planta baixa, on s’estarà uns dies concrets perquè s’elabori el vi i finalment es guarda a la planta soterrani amb botes de fusta perquè el vi reposi, es curi i agafi la qualitat que es mereix.

La seva ubicació i tipologia és purament pràctica, aprofitant els desnivells del terreny per facilitar tot el procés comentat, però l’aspecte arquitectònic és poc important ja que en el seu moment no es deuria plantejar aquest concepte. Es tracta d’un edifici senzill amb estructura prefabricada de formigó pretesat mitjançant pòrtics formats per pilars i encavallades amb corretges també de formigó pretesat, solera d’obra ceràmica, peces de siporex, les mateixes que conformen els murs de tancament i acabat de teula àrab.

Les peces que conformen els murs de tancament i part de la coberta són de 30 cm d’amplada. Material prefabricat d’alta porositat i de baixa densitat el qual li dona les característiques d’aïllament tèrmic però amb nul·la inèrcia tèrmica. Els materials aïllants donen molta eficàcia en temperatures extremes. Aquests materials estan estudiats per evitar el pas de la calor en les dues direccions, però no tenen la capacitat d’emmagatzemar i acumular la calor i deixar-la anar lentament. Propietat coneguda com a inèrcia tèrmica. L’acabat de coberta, relliga els dos plans de diferent nivell, i agafa l’aspecte d’un camp de conreu, amb textura del recobriment de bruc

 

 

Aportar inèrcia tèrmica

Imatge de la nova façana cantó sud

Els arquitectes de pas14 Arquitectures, atenent les demandes programàtiques de la propietat, plantegen la construcció d’una pell per l’edifici, a base de mur de tàpia, de gran massa, per donar-li la inèrcia tèrmica desitjada, i també, cobrir la teulada existent amb una làmina de bruc sec, a mode de barret, i així disminuir l’impacte del sol en la coberta. Per elaborar el material base de la tàpia, s’utilitzen matèries primeres locals, amb sorres, graves llicorelles i argiles, que permeten una dosificació i resultat òptim, i alhora vincular-se amb el cromatisme i la freqüència de la comarca.

La solució arquitectònica passa per canviar radicalment l’aspecte estètic de l’actual celler, per una
arquitectura més contemporània però sense perdre l’aspecte tradicional lligat al territori i a l’elaboració del mateix vi. Arestes rectes i volums geomètrics fan de l’edifici un aspecte més racional i ordenat, manera d’entendre l’arquitectura no pas barallada amb la natura ni la tradició arquitectònica i constructiva de tots els edificis construïts durant tota l’existència de la humanitat.

Vista de la coberta

El desig és de donar protagonisme al propi material emprat, mantenir les obertures existents de petit format, fer créixer fins el carener les dues façanes modificades, la sud i l’oest. Aquestes conformen un paral·lelepípede simple, instal·lat en el terreny en pendent, i amb dos plans de diferent nivell. Les obertures existents, petites finestres i portes, no es modifiquen i s’integren en la nova visió de l’edifici, i solament seran tractades amb entramats de fusta colorejats, amb intenció de màxima discreció.

L’acabat de coberta, relliga els dos plans de diferent nivell, i agafa l’aspecte d’un camp de conreu, amb textura del recobriment de bruc, element d’ombreig que permet la ventilació de la coberta inferior de teula àrab i alhora proporciona una visió cromàtica integradora, des del paisatge immediat. Les plaques fotovoltaiques ja col·locades actualment a la coberta, amb una estructura auxiliar, segueixen donant el suport de rendiment elèctric de totes les instal·lacions de l’empresa.

Beneficis de la construcció amb terra

La massa i densitat del mur de terra compactada i la seva amplada de 45 cm eviten que entri la calor a l’interior de l’edifici, tenint la garantia que un sobreescalfament del mur oest s’alliberarà durant les moderades i fresques temperatures del vespre i la nit en aquesta zona de l’interior de Tarragona. El següent dia el mur torna a emmagatzemar temperatura per evitar que aquesta es filtri cap a l’interior del celler, evitant així l’entrada de calor a l’interior. L’edifici també té la possibilitat de ventilar interiorment.

La gran massa del mur també ens fa d’aïllament acústic, aspecte important perquè aquesta propietat afavoreixi el curat del vi, quan a menys sorolls externs estigui exposat el vi més qualitat s’obtindrà.

Les construccions amb terra tenen beneficis múltiples, i més quan parlem d’una gran massa com és
en aquest cas ja que les propietats de la terra i concretament de l’argila com a material natural que és, s’experimenta quan es pot gaudir i sentir en un edifici amb aquestes característiques. L’argila s’ha utilitzat i s’utilitza per a teràpies saludables de molts tipus.

La intenció de tota la direcció facultativa i de la propietat serà la d’observar i valorar l’estalvi energètic durant els propers anys per treure’n les conclusions ajustades i correctes. La comunicació de tot l’equip, arquitectes, tècnics, constructora i propietat, abans i durant tot el procés constructiu, és peça clau perquè l’obra flueixi i arribi a bon port servint així com a aprenentatge professional
i personal en tots els aspectes de la professió i de la vida.

Per nosaltres aquesta filosofia arquitectònica és per responsabilitat professional i ambiental ja que molts dels edificis construïts en els últim anys van acompanyats d’excessiva despesa energètica i desconfort interior per diverses causes que no entrarem a valorar.

L’arquitectura i la construcció van molt més enllà de només els aspectes de disseny o de la utilització
de nous material o tecnologia, fent una simbiosi de materials naturals i respectuosos pel medi, les persones i el planeta, amb la utilització de tecnologia moderna per facilitar i donar comoditat i seguretat a totes les persones implicades en el procés constructiu de l’obra i d’ús de l’edifici.

Innovació en la construció

Creiem que la principal innovació és aquella que és conseqüent i responsable de treballar per un món més eficient, solidari i respectuós, tornant als orígens dels nostres coneixements humans i utilització de la tecnologia del segle XXI, formant part sens dubte de la nostra evolució com a espècie.

La tradició constructiva i la utilització de materials naturals no està renyida amb la tecnologia moderna, només cal acompanyar-les perquè elles mateixes es complementin i aconseguim així el millor per a l’execució de l’obra. Construir amb terra és tenir una mirada menys particular i més holística i solidària, superant la visió individualista per arribar a l’interès col·lectiu.

Per a nosaltres, la innovació en la construcció també passa per la utilització de materials els quals han estat sotmesos a menor industrialització, i que no han estat sotmesos a tant consum energètic en la seva elaboració, tot i que som conscients, que de vegades la producció d’alguns elements tecnològics van associats al consum energètic en la seva elaboració industrial i tecnològica. Cal buscar l’equilibri de totes les actuacions i de vegades no és fàcil.

Creiem que la principal innovació és aquella que és conseqüent i responsable de treballar per un món més eficient, solidari i respectuós

 

El procés constructiu i l’execució de l’obra

En aquest article fem referència a la innovació en la construcció ja que innovem en el món de la construcció barrejant dos conceptes importants com són la tradició i la modernitat. Fem referència com a tradició als materials naturals utilitzats i les tècniques constructives que apliquem en els projectes i fem referència a la modernitat utilitzant tecnologia i maquinària de força mecànica per
facilitar l’esforç físic dels operaris i fer competitiva la bioconstrucció.

En la majoria de casos per realitzar qualsevol construcció amb terra cal estudiar primer si hi ha tradició constructiva a la zona per facilitar l’obtenció del material adequat per fer-ho possible. Contactar amb la gent del territori també és un aspecte bàsic perquè et donin les pistes correctes d’on localitzar el material que serà necessari. També ens caldrà màquines per l’excavació del material i el transport.

Construcció amb terra

A través de la propietat vàrem aconseguir el contacte d’un propietari que tenia argila de qualitat d’on n’extreia per a la fabricació de maons ceràmics, i que a més a més d’argila, emmagatzemava grava triturada de pedra de llicorella d’una antiga explotació de pedrera. Amb el material escollit, cal realitzar una sèrie d’assajos i estudis de camp per analitzar el comportament del material amb diferents barreges i composicions de la granulometria, ja que en les construccions amb terra cal controlar acuradament la retracció de l’argila quan va assecant el mur. L’altre dubte és posar en valor la utilització de calç o ciment com a estabilitzant. Els estabilitzants ens donen garanties de durabilitat del material, sobretot si l’acabat de l’element constructiu està molt exposat a les inclemències del temps, la qual cosa és el nostra cas en aquest projecte.

Una sèrie de quatre provetes per veure com es comporta la barreja estudiada i escollida, i la seva compactació serà el punt de partida per començar l’execució del mur de terra compactada. Pot ser possible que hi hagi alguna petita modificació molt puntual en les primeres tapiades per acabar d’ajustar la mescla del material-

Amb el material escollit, cal realitzar una sèrie d’assajos i estudis de camp per analitzar el comportament del material amb diferents barreges i composicions de la granulometria

L’obra es va realitzar coincidint amb l’època de verema i la propietat necessitava l’espai exterior del celler pels seus treballs, això va comportar la decisió de fer l’emmagatzematge de tot el material en un espai apartat i suficientment gran per realitzar tota la barreja del material necessari. Un total de 85 m3, ja que el mur de terra compactada és de 65 m3. Al realitzar tota la mescla d’un sol cop garantim que sigui “quasi” perfecte, totalment homogènia amb la seva granulometria i les argiles.

Un transport convencional de terres va anar transportant la mescla al costat de l’obra. El mur descansa a sobre d’una fonamentació armada amb formigó i acer, perquè la seva càrrega no ens afecti el mur inferior de la planta soterrani. La manera de barrejar és amb mitjans mecànics, es va utilitzar la mateixa maquinària que s’utilitza en l’agricultura, un tractor amb “trituradora” que trenca els terrossos de terra que encara es troben aterronats i realitza una barreja totalment homogènia.

Per garantir una bona barreja del material la humitat que ha de tenir la mescla ha de ser aproximadament del 10-12 % en volum. Quan la terra té aquesta humitat la gent del camp l’anomena “sauor”. La terra es pot treballar i no queda enganxada ni a les eines o a la maquinària, segons el mitjà que s’utilitzi. Per fer-se una idea, és semblant a la mateixa humitat que té la terra quan realitzem algun tipus d’excavació.

Fo
Fonamentació

L’estabilització es va realitzar amb ciment blanc, aglomerant sense residus industrials, el seu color no ens va canviar el color natural vermellós de la terra. La barreja de l’estabilitzant es va realitzar amb una pala mescladora incorporada a una mini carregadora mitjançant un bisenfí. La humitat òptima també es realitza en aquest moment amb una mànega d’aigua amb polvoritzador a la sortida perquè la humitat es reparteixi homogèniament i evitar que l’argila s’adhereixi entre ella i es flocuï.

La mateixa màquina carrega un caixó metàl·lic fabricat per la ocasió perquè amb l’ajuda d’un camió grua elevi la mescla de la terra a l’interior de l’encofrat i omplir l’interior del mur per posteriorment començar a compactar. El caixó metàl·lic té l’opció d‘ajuntar-se amb més mòduls, segons la longitud i magnitud del mur que es vulgui executar. El caixó porta incorporat un sistema de palanca que obre la seva base i deixa que la terra caigui aplomada a l’interior del mur. L’empresa constructora responsable de l’execució de l’obra ha invertit econòmicament i empresarialment en aquets mitjans per poder realitzar nous projectes de construcció.

 El tipus d’encofrat

Una de les parts importants va ser la decisió del tipus d’encofrat que es volia fer servir, ja que pel tipus de mur a executar s’havia d’encofrar només a una cara, la paret existent de l’actual celler ens faria d’encofrat perdut, menys a la part superior que es va poder encofrar a dues cares.
L’encofrat que es va utilitzar per l’obra va ser el mateix encofrat metàl·lic per executar murs de formigó armat amb sistemes d’apuntalament amb forma de cartel·la. Es volia que l’acabat del mur de terra compactada fos homogeni i el més fi possible.

Finalment, la compactació de la mescla ha estat gràcies a dos elements hidràulics d’agulla, compactadors d’uns 25 kg de pes i amb una pressió regulable de 5 kg per garantir una bona compactació. El més important no és la força sinó les vegades que compacta per minut. L’estabilització del 8 % de ciment blanc, va ser suficient i necessària perquè una pluja de 200 l/
m2 que va caure el Priorat a la tardor no ens malmetés l’estabilitat del mur.

Tant per part de la direcció tècnica com per la constructora, l’execució del projecte ha obtingut un resultat satisfactori tant de resistència com d’estètica, quedant totalment integrat en el paisatge de colors i textures on està ubicada la construcció.

Nota de l’editor

Aquest article va ser publicat originàriament a L’Informatiu número 341 de setembre de 2014.

Sobre l’autor

Pere Llimargas

Arquitecte a Pas 14 Arquitectures. Més articles de l'autor

Mireia Torras

Arquitecte a Pas 14 Arquitectures. Més articles de l'autor

Miquel Escobar

Arquitecte tècnic a Bioarkitecto. Més articles de l'autor

Albert Puy

Constructor (COECO). Més articles de l'autor

Deixa un comentari