Maridatge d’arquitectura, vi i paisatge

La relació entre l’arquitectura i el vi (avui tan en auge) ja ve de lluny, de temps passats en els quals la traça arquitectònica i la màgia de la creació dels caldos anaven ben units. Així doncs, les obres del modernisme de l’Alt Penedès, els castells de França, els famosos chateaux de l’Edat Mitjana o les mesquites d’influència àrab, són clars exemples d’aquesta relació entre l’arquitectura i l’art de fer vi.

Maridatge essencial

L’arquitectura del vi ha canviat molt en els darrers vint anys. Amb el creixent interès per l’explotació turística de la producció vitivinícola, les bodegues han passat de ser un contenidor i receptor dels processos del vi, a ser un centre de gran activitat cultural, abandonant la seva imatge industrial per a transformar-se en edificis exaltadors dels sentits i fins i tot, de l’espectacle.

Cartoixa d’Escaladei, edificació origen de la comarca del Priorat. Bodegues Adernats, a Nulles.

Les catedrals modernistes de maó manual donen pas a construccions ben actuals, en formigó i vidre, emplaçades en punts estratègics dels paisatges vinícoles. Aquestes noves màquines d’elaboració del vi són avui més complexes, tot i que les seves dimensions poden ser notablement menors (sembla ser que s’han reduït cinc vegades en la seva dimensió  volumètrica): La seva implantació en el paisatge és ara més estudiada i cerca actuar, sovint, com a icona de marca.

Un exemple de nova implantació de bodegues serien, per exemple, les Bodegues Ferrer-Bobet al Priorat (Porrera), que es situen a la falda dels turons terrassats de Porrera, sense espais horitzontals i en pendent. Una edificació ingràvida, en pendent, sense agredir la topografia i situant-se artificialment, sense arrelar-se en l’escalonament de les terrasses naturals. L’artifici contrastant amb la natura. Un contrast tan marcat que no hi ha interacció, arquitectura sense arrels. Un objecte que reposa en el paisatge.

Paisatges en silenci

La construcció d’una bodega i la formació del vi estan lligades a una experiència amb la terra. Cal que l’arquitectura emfatitzi l’explosió dels sentits i percepcions que provoca el vi, o almenys, que no les eclipsi.

Soterrar-se permet aconseguir de manera natural les condicions idònies per a l’elaboració i la criança del vi. Soterrar ajuda també a apropar-se a l’experiència arquitectònica de les bodegues tradicionals: espais foscos, serens, marcats per les textures de les parets.

Podríem dir que el paisatge i la producció del vi són els generadors de les formes, els materials, colors, textures de l’edifici. Edificis que, sigui soterrant-se, sigui emprant materials locals, encaixen i es fusionen en el territori que els acull: el lloc i les seves lleis són prioritaris.

Exemples d’aquesta tipologia de bodegues trobem, per exemple, les bodegues Dominus (Napa Valley, Califòrnia), dels arquitectes Herzog&DeMeuron el 1997. L’encàrrec dels promotors incloïa la premissa següent: L’important són les vinyes, no la bodega. La resposta fou un edifici invisible i mimètic amb el seu entorn. Sorprenentment, des de molts punts de vista, la seva pell de gabions es dissol entre les pedres del paisatge que l’envolten.

Un altre exemple en aquesta línia són les bodegues Bell-Lloc (Palamós, Girona), realitzat per l’estudi RCR Arquitectes l’any 2008. El projecte cerca clarament una complicitat molt íntima amb el paisatge. Van voler minimitzar el seu gest en el paisatge fins al punt d’enterrar-lo en el camí que uneix els dos edificis de la vall on s’ubica. L’ús predominant de la pedra local i l’acer corten contribueixen al subtil camuflatge d’aquest accés a les bodegues gironines. Els autors van teixir l’edifici prenent com a base un únic element repetitiu i adaptat al territori: Les planxes d’acer alineades, absorbint la llum del lloc i filtrant la seva claredat entre els intersticis que les separen. Una arquitectura que reivindica el paisatge i també la vivència, l’exaltació dels sentits: els murs i el tacte, la vista i la llum, el vi i el paladar, la natura i l’oïda, el gust i el buit.

El projecte del Celler de les Aus de les Bodegues d’Alta Alella és obra de Soldevilasss Arquitectes i, encaixant també en la tipologia de bodegues que treballen vins naturals i el projecten amb criteris igualment sostenibles, destaca, sobretot, per la cura i el respecte pel paisatge en que es situa.

L’objecte principal era la construcció d’un centre d’enoturisme, d’acollida i de tast i venda de vins. Un edifici integrat en un paisatge privilegiat, envoltat de vinyes i amb vistes sobre el mar Mediterrani. L’edifici es situa sobre un antic safareig agrari i, aprofitant un mur contigu existent, es recolza una coberta sobre un gran deck de fusta. Una coberta verda a la part central i pèrgola amb parra als extrems, obtenint diversos graus d’ombres, diferenciant diferents espais. La proposta s’integra i recull perfectament l’essència del paisatge on es situa.

Artefactes narratius del vi

The Big Duck és una de les construccions més icòniques dins la teoria de l’arquitectura de com un edifici, a partir de la seva forma, és capaç d’informar del seu significat.

El món del vi està ple d’artefactes que estan molt presents en l’imaginari col·lectiu. Aquest fet esdevé sovint una temptadora font inspiradora d’arquitectures amb un caràcter narratiu més o menys literal. Algunes d’aquestes arquitectures del vi ens recorden inevitablement a “l’ànec” de Robert Venturi.

Un exemple d’aquesta tipologia venturiana seria el projecte de Philippe Mazieres per a la bodega Viña Real (Laguàrdia, Àlaba, 2004). L’element protagonista és una barrica de 56 metres de diàmetre i 16 metres d’alçada, que conté la sala de fermentació.

També de la mateixa família és el projecte de l’hotel vitivinícola de luxe The Yeatman Oporto, inaugural el setembre de 2010. Una mena de parc temàtic del món del vi: llits en forma de barriques, una piscina en forma de decantador, el suro més gran del món, i tota una sèrie de detalls inspirats en la iconografia del vi.

Un exemple potser més subtil seria el de les bodegues López de Heredia (Haro, La Rioja, 2006), on Zaha Hadid projectà el pavelló de recepció. Localment és conegut com a La Frasca, per la forma d’ampolla o decantador deformat en el seu alçat frontal. Una nova postal per a la localitat de Haro.

Un cas molt més proper i molt evident d’aquest tret venturià seria les bodegues del Mas Tinell al Penedès.

La idea és la d’interaccionar amb l’entorn de les vinyes, col·locant un edifici amb la forma que s’apilen les ampolles durant la fermentació en rima (segona fermentació). Tot i l’aparença evident i, en certa manera, espectacle també, del projecte de l’estudi GCA, Mas Tinell es compromet amb la sostenibilitat, essent una arquitectura amb ventilació creuada, filtració solar , sistema de recollida pluvial, caldera de biomassa com a dotació energètica, il·luminació amb leds, etc.

Vistes diverses de les bodegues de Mas Tinell

Arquitectura superstar

D’arquitectura-show anem plens en les darreres dècades. Les bodegues no se n’han lliurat d’aquest model.

Formes que provenen d’un procés creatiu autònom, directament de la mà del seu autor, del seu promotor. Entren en joc la petjada irreversible dels starchitects per a la creació d’edificis que seran notícia, reclam i, com no, atraccions turístiques de primer ordre.

Un poble que no beu vi té un greu problema d’indentitat.                                                      Manuel Vázquez Montalbán

Un cas que ve al cap immediatament és el de les bodegues Marqués de Riscal (Elciego, Àlaba) de Frank Gehry. La idea inicial fou que el projecte cobrís només la bodega existent, de 1858). Poc a poc, anar prenent més cos i, considerant altres equipaments complementaris (hotel de luxe, sala de tast, restaurant d’un xef distingit, spa de vinoteràpia, sala de reunions, botigues…) va esdevenir l’organisme que és a l’actualitat.

El resultat fou aquest edifici escultòric de quatre plantes que s’assumeix com a absolut protagonista del paisatge que l’envolta i es posiciona com a nova atracció turística. El projecte que marcà l’inici de tota una sèrie de bodegues d’autor instal·lades a la Rioja on es combinen la producció, tast i venda del vi que produeixen, tot ubicat en un complex proper a la vinya, és el cas de les bodegues Ysios, de l’arquitecte Santiago Calatrava, l’any 2001 (Laguardia, Àlaba).

El grup de Bodegas y bebidas Ysios volien un edifici icònic, que atragués l’atenció i inclogués el programa de manera precisa. Es tracta d’una mena d’escultura autònoma que crea continuïtat espacial entre l’interior i l’exterior i on la coberta d’alumini és l’element fonamental de la concepció del projecte, dibuixant el seu perfil contra la serra de Cantàbria. Podríem afegir molts exemples més a la llista de les arquitectures espectacle (Foster, Rogers, etc.), però ho deixarem aquí per indagar en altres tipologies.

Vistes generals i interior de les bodegues marqués de Riscal, a Elciego.

Artificis d’altres mons

També hi ha tota un tipologia de bodegues que recreen altres mons, res a veure amb el vi, el paisatge on es troben… altres realitats i estètiques artificioses. La Darioush Winery, a Napa Valley, Califòrnia n’és un exemple. Es tracta d’una mena de palau d’inspiració persa, construït el 1997. Tot un homenatge a Persèpolis, la capital cerimonial de l’imperi Aquemènida (s. III-V, aC), de l’Iran. Pèrsia a Napa. Un veritable colós presidit per setze columnes amb capitells que recreen la doble figura de braus (aquest detall és una còpia de les columnes del palau de Darioush el Gran).

Bodegues Darioush, a Napa Valley, Califòrnia. Obra dels arquitectes iranís Ardeshir i Roshan Nozari

Les bodegues Chateau-Rothschild (Pauillac), projectades pel Taller d’Arquitectura Bofill el 1988 són una mena de cripta octogonal sostinguda per columnes i il·luminada per un lluernari central que emergeix entre las vinyes. Tot i poder-se tractar des del punt de vista de la inserció en el paisatge, considerava més oportú mirar-la des del punt de vista de la seva estètica més artificiosa i decorativa, tret que es distancia de la seva raó de ser, que és l’elaboració del vi i els seus aspectes funcionals. Un octògon inscrit en una quadrat de 50 metres de costat permet definir dos espais: una sala hipòstila i una arquitectura de murs de formigó per a l’exterior. La tecnologia aplicada al formigó prefabricat es va portar a un nivell de perfecció tal que s’aconseguí un material corresponent a espais d’especial delicadesa i perfecció.

Ecoconstrucció i vins ecològics

Com a exemples d’aquest grup, bodegues que aposten pel retrobament amb la terra, ja sigui amb l’elaboració dels vins, ja sigui en els criteris de bioconstrucció de les seves bodegues, trobem: les bodegues del Mas Martinet (Priorat) eren un celler dels anys vuitanta que havia quedat desfasat (vegeu L’informatiu núm. 78 any 2014). Es van dur a terme tres intervencions: una, de millora de l’aïllament i la inèrcia tèrmica de l’edifici existent. Amb aquest objectiu, es va realitzar un mur de tàpia de terra a les façanes exteriors orientades a sud i a oest, i una coberta ventilada que mitjançant una estructura de cables, suporta un bruc natural. En segon lloc, es van executar les obres de la bodega soterrada o reposaran els vins. La darrera intervenció consistí en implementar els equips necessaris per abastir energèticament la bodega amb energies renovables. Les bodegues Martinet són tota una referència no només pels seus vins i la seva manera de treballar, sinó també per la seva aposta decidida i valenta vers la bioconstrucció.

Diversos aspectes de les bodegues del Mas Martinet

Les bodegues Tandem (Navarra), són un altre exemple que aprofita les condicions naturals del terreny, la llum natural, i que, amb una arquitectura actual, però tranquil·la, resolen el programa funcional de la bodega. La nau de criança està en el cor de l’edifici, completament enterrada, manté les condicions naturals pels vins i permet també que es respiri una gran tranquil·litat i un silenci monacal. Com a curiositat, apuntar que gaudeix de llum natural gràcies a un finestral orientat al nord i a un pati.

La bodega Pago de Carroviejas (projecte d’ampliació) dóna protagonisme a allò que no es construeix: un espai en forma de patis, substraccions, buits que articulen tot l’edifici. Llums, ombres, il·luminacions indirectes. La proposta d’ampliació de les bodegues aposta per mantenir les antigues naus originals i les envolta amb noves edificacions. La situació en pendent permet que el cicle del vi es realitzi per gravetat: descàrrega del raïm a un nivell superior, fermentació en un nivell intermedi i criança i expedició a la cota inferior. Com a la majoria de casos, els edificis de visitants constitueixen la imatge exterior de la bodega.

Així doncs, el maridatge de l’arquitectura, el vi i el paisatge té moltes variants, molts aromes, arquitectures innovadores que s’integren, arquitectures tradicionals, vins ecològics, escenografies artificioses, paisatges intactes…, l’ideal seria poder innovar en arquitectura i enologia sense distorsionar el medi rural. Com? harmonitzant-se amb ell. Fent que l’arquitectura s’integri en el paisatge (que no vol dir que aquesta no tingui la seva presència), però sempre en harmonia amb el territori i sobretot, respecte.

Les quatre F

L’elaboració del vi es un costum, diguem-ne “tècnic”, que data de molt antic i que potser, igual com va passar amb la cervesa, el seu descobriment fos per accident. Al deixar unes fruites o gra que ha servit d’aliment i ha quedat en algun tipus de recipient amb aigua o els seus propis sucs, ha fermentat espontàniament i ha donat pas a un líquid alcohòlic per transformació dels sucres en alcohol.

A mesura que anaven perfeccionant les tècniques d’elaboració del vi, es feren necessaris recipients més adequats, tant per contenir-lo durant el procés de fermentació, com per a la seva conservació, i evidentment es varen utilitzar els materials més comuns i més a l’abast.

La idea de fer un article comparant els materials que s’utilitzen per a la elaboració del vi i la seva conservació, i els materials utilitzats per al bastiment d’edificis es doncs ben simple i surt de manera espontània, ja que els materials són els que són, i els seu ús i destinació final pot ser pel vi o per a altres finalitats diferents.

És evident que els edificis en els quals s’elaborava el vi en l’antiguitat, eren els mateixos edificis agrícoles en els quals es feien altres feines o s’emmagatzemaven altres productes del camp; ara en podem dir “cellers”. Hi ha imatges de l’antic Egipte i altres cultures ancestrals en les quals ja es veu la elaboració de vi, no cal dir que en l’antic testament ja surt i que era molt estès i comú el seu ús i consum a la Grècia i Roma clàssiques.

No és fins a final de segle XIX principi del XX en què es comencen a trobar grans edificis exclusius per elaborar vi. I a Catalunya, alguns del primers són cooperatives en les quals petits agricultors s’ajunten per construir-los. Quant als materials, i per donar un títol a l’article, amb referiré a Les quatre F.

Com a exemple de edificis del vi, és a dir edificis dissenyats, pensats i construïts per fer i guardar vi, voldria mostrar i fer referència a un edifici en el qual el material predominant o més representatiu és la fusta, el fang, el formigó o el ferro. No ha estat gens fàcil de fer aquesta tria d’un edifici representatiu de cadascun dels materials, entre els molts existents a tot el món del vi. I amb el risc de deixar-ne algun que hom pot pensar que ho sigui més, els elegits són els que es mostren a continuació.

Fusta, fang, formigó i ferro

Adega Casa da Torre, una bodega ubicada a Louro, Vila Nova de Famalicão (Portugal).

La fusta, possiblement la matèria primera utilitzada per l’home per fer “de tot”. Si ens centrem en la construcció d’edificis la trobem en les estructures de fusta cavalls i bigues, en les cobertes, en les façanes, en les divisions interiors, en les portes i en d’altres moltes aplicacions. A la Suïssa central al poble de Schwyz hi ha la casa Bethlemen que amb més de 700 anys es considera la casa més antiga de fusta d’Europa.

Quant als recipients, bàsicament la trobem en botes i tines de fusta, com a grans construccions com els vaixells, sense deixar de banda portadores, barlons, cubelles i altres estris d’ús en els cellers. Dels quatre materials dels que parlem, la fusta és pràcticament l’únic que transmet característiques gustatives i olfactives al vi.

 

El fang o la ceràmica. Possiblement el primer material utilitzat per l’home per fer “de tot”. O havíem dit que era la fusta? El meu pare que era rajoler, tenia al seu despatx una rajola amb la inscripció:

“Oficio noble y bizarro,

entre todos el primero.

Pues en la industria del barro,

Dios fue el primer alfarero,

y el hombre el primer cacharro”

Aclariré per als poc versats en les lectures bíbliques, que les Sagrades Escriptures diuen que Deu va fer l’home de fang (a la seva imatge i semblança) i que li va donar un alè de vida. Després, perquè no estigués sol, d’una costella va crear la dona, però aquesta ja es una altre història… Millor tornem al fang…

El fang el trobem en edificis pastats sense coure com ara les tobes, en parets de tapia, ceràmica cuita, totxos, teules, etc. I potser és en els cellers catalans modernistes com el de Pinell de Brai (l’anomenada Catedral del vi) on mostra una de les seves millors expressions.

Pinell de Brai. Destaca la gran imaginació a l’hora de disposar els diferents aparells d’obra vista. Cellers construïts amb materials simples com els totxos i maons, en algunes ocasions col·locats pels mateixos pagesos cooperativistes.

En àmfores, dolies, gerres i altres recipients de fang cru o cuit s’ha guardat el vi des d’abans de Crist, i en la figura dels cups caironats, lliguem la doble utilització com a material de recobriment en un recipient que forma part del mateix edifici.

El formigó. El formigó en massa es l’antecessor del formigó armat que avui utilitzem profusament, amb diferents formules, però partint de la base que el formigó es barreja de ciment i àrids. El ciment es conforma a partir de pedra de calç i argiles torrades i molturades. Tenim antecedents de formigó des de la més llunyana antiguitat, tant en edificacions públiques com privades.

El formigó en massa (sense armadures) per fer cups, és utilitzat des de fa molt temps, amb diferents tipus de recobriments interiors i, en moltes ocasions, formant part de la mateixa estructura de l’edifici. La bodega Nueva de Lopez Heredia 1904-1907 a Haro (La Rioja) va ser la primera d’Espanya construïda en formigó armat.

Amb l’arribada del formigó armat es poden reduir els espessors i treballar en diferents tipus de recipients, amb formes tan característiques com els “ous” de formigó en els quals el vi fermenta de forma biodinàmica i en moviment.

Nueva Bodega Qumrán a Ribera del Duero, de Konkrit Blu Arquitectura: el formigó amb el vi (2007). Celler on el formigó es l’element dominant amb acabats vistos tant a l’exterior com a l’interior, combinat amb la fusta de les barriques i l’acer inoxidable dels dipòsits.

El ferro. El metall, com a material és el més modern, ja que necessita de tecnologia per a la seva elaboració. I el ferro sí que ha estat utilitzat com a element resistent que col·labora amb altres materials. Cal recordar que la majoria de gratacels de New York tenen estructura de ferro amb reblons (la soldadura apareix més tard).

En aquest cas, el ferro és com a genèric de “metalls utilitzats en els edificis”, ja sigui acer inoxidable, titani, coure, acer corten, llautó i altres aliatges en cobertes, elements resistents i altres complements i instal·lacions. Com a material en recipients per l’elaboració i conservació del vi, l’acer inoxidable pràcticament no té rival en tancs de fermentació.

Bodegas Irius a Barbastre (Osca). Arquitectes J. Marino Pascual y Asociados (2008). Celler en el qual l’estructura superior ha estat realitzada amb perfils laminats d’acer soldats, i la pell de les cobertes amb acer inoxidable 316 L.

Conjuntar enologia i arquitectura

És evident que hi ha molts altres cellers, bodegues i edificis del vi, amb interès arquitectònic i que estan construïts amb aquests i d’altres materials, però com a aparellador i aficionat al vi, quan viatjo intento visitar cellers en els quals el bon vi estigui en un bon edifici, i que conjuntin les dues coses: enologia i arquitectura. Normalment a les empreses que tenen cura de la qualitat dels seus vins, els agrada tenir-los en edificis ben cuidats i que responguin a la imatge que vol transmetre l’empresa.

Tot i que la qualitat del vi no va necessàriament lligada a l’arquitectura del celler, els cellers que més cuiden la seva imatge exterior són els que tenen més cura del seu producte. Un edifici ben dissenyat, ben construït i ben mantingut, ajuda a difondre una bona imatge de marca, i és per això que els aparelladors, arquitectes tècnics i enginyers d’edificació podem fer molt pel món del vi des de la construcció i el manteniment dels edificis del vi.

Foto:Esteban Ballestar

Nota de l’editor

Aquest article va ser publicat originàriament a L’Informatiu número 354 de desembre de 2017

Sobre l’autor

Cristina Arribas

Arquitecta per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, 2001. Urbanista del Departament de Planejament Urbanístic de l’Ajuntament de Badalona. Doctorada amb tesi doctoral en curs sobre imatge turística i paisatge. Més articles de l'autor

Sebastià Jané

Sebastià Jané és arquitecte tècnic i enginyer d’edificació. És membre de l’Acadèmia Tastavins del Penedès, vocal de la Junta de Govern del CAATEEB i delegat de l’Alt Penedès-Garraf. Més articles de l'autor

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *