L’hora de l’economia circular?

Produir, usar i tirar… El paradigma de l’actual model econòmic lineal podria estar arribant a la seva fi. La millor alternativa? Tot apunta a un nou paradigma presidit per l’economia circular de la qual el sector de la construcció no pot quedar al marge.

Els humans generem residus i sobreexplotem els recursos per sobre de les nostres possibilitats, fent servir 34 vegades més materials de construcció que al segle XIX, 27 vegades més minerals, 12 vegades més combustible fòssils, i quatre vegades més biomassa. Un model econòmic de producció i gestió de recursos, béns i serveis que potencia un consum a curt termini gens sostenible. Malgrat nosaltres, la natura és un bon exemple de desenvolupament sostenible: tots els elements
que en formen part són reutilitzats contínuament i cíclicament i no existeixen ni escombraries ni abocadors. Un exemple que inspira l’economia circular, un sistema d’aprofitament de recursos que té cura del medi ambient i on prima l’explotació racional dels recursos naturals, el reciclatge i la reutilització dels elements que, per les seves característiques, no puguin
tornar al medi ambient.

Una definició circular

L’economia circular és un model que utilitza la mínima quantitat de recursos naturals necessaris; selecciona de manera intel·ligent els recursos, evitant els no renovables i les matèries primeres crítiques; gestiona eficientment els recursos utilitzats; i redueix els impactes ambientals, restituint el capital natural i fomentant la seva regeneració. Així, l’economia circular no només atén el tancament de cicles, sinó que destaca la reducció de les dependències, l’eficiència i la necessitat que el model econòmic mantingui i restitueixi el capital natural i minimitzi les afeccions ambientals a la
societat.

Aquest nou paradigma podria reduir fins a un 99% les deixalles d’alguns sectors industrials i les emissions de
gasos ajudant a protegir el medi ambient i a donar resposta “a la necessitat d’una economia més eficient que preservi els recursos més essencials amb la provisió de matèries primeres secundàries, evitant les matèries crítiques i les que tenen problemes de proveïment o majors costos”, s’assegura en el document Economía circular en el sector de la construcción, elaborat pel Congrés Nacional del Medi Ambient (CONAMA).

“El sector de la construcció mobilitza una gran quantitat de recursos naturals, especialment no renovables.”

Primers moviments

L’economia circular ha començat a introduir-se en l’actual política econòmica i ambiental de la Comissió Europea. El 2 de desembre de 2015, la Comissió Europea va aprovar el Pla d’Acció de la Unió Europea per a l’Economia l’Economia
Circular, un document que defineix un mandat basat en la integració d’un canvi de paradigma econòmic a la Unión Europea i que dóna algunes pautes per garantir un creixement sostenible mitjançant la utilització dels recursos d’una manera més intel·ligent i sostenible. Dos anys després, el 2017, el Llibre Blanc sobre el Futur d’Europa analitzava com evolucionarà Europa en el pròxim decenni. Entre els problemes als que s’enfronta Europa destaca, segons la publicació, trobar solucions
mediambientals innovadores per reduir els efectes del canvi climàtic.

Que l’economia circular sigui el principal programa en l’àmbit de la sostenibilitat i el més ambiciós dels que desenvolupa la Unió Europea demostra, segons Jordi Morató, coordinador de la Càtedra Unesco de Sostenibilitat de la Universitat Politècnica de Catalunya, que “un cop Europa ha perdut el control de les matèries primeres i sap que el creixement té un límit, el futur passa inexorablement per l’economia circular, un nou paradigma que pot afavorir, a la vegada, el medi ambient i l’economia”.

Però, què passa a Espanya? Més aviat poc. Segons l’informe Situación y Evolución de la Economía Circular en España (Fundació COTEC, 2017), les iniciatives són incipients i han estat centrades, sobretot, en les polítiques ambientals de la fase final del cicle econòmic, com la gestió dels residus (Pla Estatal Marco de Gestió de Residus 2016–2022), tot i que també s’han obert noves perspectives per als bioprocessos al món econòmic (Estratègia Espanyola de Bioeconomia Horitzó 2030).

Així, l’economia circular es comença a percebre a Espanya com una alternativa real a l’actual model de producció i consum. El camí cap a aquest paradigma alternatiu passa per la innovació. Segons la Fundació COTEC, “seran necessàries noves tecnologies, processos, serveis i models empresarials, així com el canvi integral en els patrons de comportament dels consumidors”. Però també passa perquè passi a ser una prioritat entre els responsables polítics i empresarials.

La situació espanyola referida al consum de recursos i a l’evolució dels principals sectors econòmics que incideixen en els processos d’economia circular es pot resumir amb les dades següents:

  • El consum nacional de materials a Espanya s’ha reduït gairebé un 50% entre 2008 i 2012.
  • La intensitat energètica de l’economia espanyola és inferior a la mitjana de la Unió Europea i el 2013 va ser el setè país europeu amb menor intensitat.
  • La crisi econòmica ha trencat la tendència positiva d’inversió ambiental de la indústria, produint-se una caiguda de la inversió del 60% des de 2008.
  • La generació de residus municipals per habitant manté una tendència generalitzada de descens en els últims anys, un
    31,8% entre 2000 i 2013.

Tot i que la situació, tant a Espanya com a Europa, està condicionada per la recent recessió econòmica, que ha provocat canvis en els processos productius i consumptius que ara podrien aprofitar-se per accelerar la transició cap a una economia
més sostenible, encara no s’ha avançat gaire cap a l’economia circular. “Europa es mou per afrontar un problema de recursos escassos i de residus excessius però les polítiques mediambientals encara són molt voluntaristes”, assegura Jordi Marrot, responsable de la unitat de Rehabilitació i Medi Ambient del Caateeb.

La construcció, un sector clau

El sector de la construcció és clau per a les economies europees (en especial per a Espanya) per les seves xifres macroeconòmiques i per la gran quantitat de recursos naturals que mobilitza. Segons dades de la Comissió Europea, la construcció i l’ús dels edificis representen, a la Unió Europea, el 40% del consum d’energia, el 35% de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, el 50% dels materials extrets, el 30% del consum d’aigua i el 35% dels residus generats.

El sector de la construcció mobilitza, en definitiva, una gran quantitat de recursos naturals, especialment no renovables. Aquesta  circumstància fa que sigui clau la seva reconversió cap a una economia circular que generi, segons el document Economía circular en el sector de la construcción de CONAMA, “un sistema menys depenent, més competitiu i resilient davant crisis econòmiques i ambientals. Aquesta transició implicarà una important reducció de l’ús de recursos naturals i de l’impacte ambiental i esdevindrà una oportunitat econòmica derivada de l’avantatge competitiu”.

Ara per ara, però, la construcció continua sent un sector de procés lineal. Ni es recuperen prou materials, ni la separació en origen sempre existeix, ni la gestió de residus ha deixat d’acabar en abocament. L’especificitat del sector, però, fa que l’economia circular no s’hagi de limitar a la gestió dels residus, sinó que hauria d’abastar tot el cicle de vida del procés constructiu, des de la redacció del projecte al manteniment, reforma o canvi d’ús, i a la desconstrucció, permetent que els materials puguin ser reutilitzats o reciclats.

El sector de la construcció es veurà obligat, segons CONAMA, a canviar, en els propers anys, el seu model i a aconseguir que els diferents agents i processos involucrats s’adaptin: “cal que les fases de producció, planificació i disseny prevegin tot el que succeeix en la fase d’execució. En aquest sentit, és fonamental el traspàs de coneixement i el treball conjunt dels professionals que actuen en aquestes tres fases, així com la supervisió i regulació de les diferents administracions
implicades”.

“L’economia circular no s’ha de limitar a la gestió dels residus, sinó que hauria d’abastar tot el cicle de vida del procés constructiu.”

Reptes i entrebancs

Sigui com sigui, i encara que tímidament, la transició cap a una economia circular ja ha començat. Una transició que, segons l’informe Situación y Evolución de la Economía Circular en España de la Fundación C􀎂teC, és un gran avantatge per a la Unió Europea ja que incrementarà “la seva competitivitat i sostenibilitat, construint un sistema econòmic més adaptable a l’escassetat de matèries primeres i recursos energètics, així com propulsant la innovació i eficiència empresarial, fets que
canviaran, de manera radical, els patrons de producció i consum”.

Aquesta transició pot afavorir l’ocupació i el creixement socioeconòmic a escala local i enfortir la cohesió social i la integració. Al mateix temps, el nou model de producció i consum circular pot limitar o evitar l’impacte ambiental i els danys irreversibles en el clima i la biodiversitat, reduint les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Segons estimacions de la Comissió Europea, si s’apliqués tota la normativa vigent en matèria de residus es crearien més de 400.000 llocs de treball a la Unió Europea, 52.000 d’ells a Espanya.

Ho confirma Josep Maria Tost, president de l’Agència Catalana de Residus, en assegurar que l’economia circular “és una
oportunitat per al conjunt del món industrial català, que sap que ha de canviar la seva manera de produir basada en agafar, utilitzar i llençar. Una situació insostenible. En el sector de la construcció cal entrar en les oportunitats de reutilització, és a dir, valorar un segon ús per als materials d’obra, i en el reciclatge i ús de nous materials fabricats amb contingut reciclat. El sector ha de fer un canvi mental: un edifici, una casa o un pont són un banc de recursos”.

Aquesta transició cap a una economia circular haurà de superar, però, tot una sèrie de reptes i entrebancs:

Canvi de model productiu. La transició cap a l’economia circular exigeix un canvi cap a un model econòmic més eficaç que atengui les necessitats reals de la societat. Segons la Fundación COTEC, aquest canvi “ha de fonamentar-se en el desacoblament del creixement econòmic respecte de les pressions ambientals derivades del consum de recursos i la generació de residus”. Un canvi de paradigma i de model econòmic que, segons Jordi Marrot, “és el gran topall amb el que s’enfronta l’economia circular”.

Hi coincideix Marta Escamilla, investigadora de Leitat, entitat que gestiona tecnologies per crear i transferir valors sostenibles a empreses i entitats a través de la recerca i els processos tecnològics. Segons Escamilla, el principal entrebanc “és l’herència de fer les coses com sempre s’han fet, sense pensar realment en el sector de la construcció com a un sistema global, la reticència a buscar nous models de negoci que no es basin únicament en el benefici econòmic en el moment de construir, sinó que mirin més enllà i busquin l’eficiència a tots nivells”.

Indicadors fiables. La transició cap l’economia circular necessita una xarxa d’indicadors que faciliti un sistema de presa de decisions integrat que permeti avaluar i determinar la situació i el progrés d’un canvi de paradigma econòmic, especialment en les seves fases de producció i consum. El gran problema actual del sector de la construcció, apunta Jordi Marrot,
del Caateeb, “és que els indicadors dels que disposem no són fiables, només tenim dades dels àrids reciclats perquè és el subsector més professionalitzat, no sabem el que passa realment als abocadors amb la resta de residus de la construcció i molt menys amb la reutilització de productes que actualment no està professionalitzat i no passa per un gestor de residus”.

Sense dades fiables, assegura el document de treball de CONAMA, “no es poden prendre les decisions adequades
per preservar recursos, energia i aigua així com minimitzar l’impacte ambiental en el sector de la construcció”.
En aquest sentit, i tot i que el Parlament Europeu va proposar el 2014 un conjunt d’indicadors per avaluar el comportament ambiental del sector de la construcció, CONAMA proposa una sèrie de nous indicadors:

  • Consum total d’energia
  • Ús de material i el seu impacte ambiental
  • Gestió de residus de construcció i demolició
  • Contingut reciclat de materials de construcció
  • Possibilitat de reciclat i reutilització de  materials i productes
  • Consum total d’aigua
  • Intensitat d’ús dels edificis
  • Confort interior

Productes valoritzats. Un dels reptes més importants de la transició cap a l’economia circular en el sector de la construcció és l’encara baixa acceptació dels nous materials procedents de productes valoritzats, material procedent de productes utilitzats i de restes de material recuperat per a la seva reutilització. Un problema que ja va detectar el Caateeb “quan va fer un estudi l’any 2000 on s’evidenciava la dificultat de conscienciació dels actors del sector de la construcció i especialment
dels fabricants d’algunes famílies de productes”, apunta Jordi Marrot.

La solució a aquest repte apunta, segons CONAMA, “a l’increment de forma notable dels cànons d’abocament” generant, així, sistemes que acreditin la seguretat, qualitat, durabilitat dels productes que es generin amb matèries primeres secundàries; sistemes que incorporin més informació mediambiental per ajudar en la presa de decisions; o que estableixin estímuls fiscals que permetin afavorir l’ús de matèries primeres secundàries.

Un altre repte en aquest sentit és, segons Josep Maria Tost, president de l’Agència Catalana de Residus, “superar les barreres normatives i tècniques a l’acceptació de materials que provinguin del reciclatge de residus de la construcció. Des de  l’Agència volem que els àrids reciclats entrin més en la cadena. El 2016 vam promoure un acord voluntari amb el Gremi d’Àrids de Catalunya i l’Associació Catalana de Gestors de Residus de la Construcció, amb l’objectiu de promoure la utilització d’un mínim d’un 5% d’àrid reciclat en totes les obres que es facin a Catalunya. Ara ho mirarem d’imposar normativament”.

Cultura circular. L’evolució cap a una economia circular a la construcció no serà possible, però, sense un bona tasca de formació, capacitació i sensibilització. Així, cal actuar en la formació i capacitació dels professionals del sector en els principis de l’economia circular i cal promoure una major sensibilització social pel que fa a la importància del manteniment, de la rehabilitació, de l’adequada selecció de productes valoritzats i de proveïdors o constructors amb criteris d’economia circular, i del canvi del model de propietat pel model d’ús o servei.

Segons Marta Escamilla, la implantació de l’economia circular només s’accelerarà “amb molta comunicació i sensibilització, tant del sector de la construcció com dels consumidors. La recerca, però, també té un paper molt important per millorar les tecnologies existents i poder optimitzar l’ús de recursos al màxim. Actuacions com ara la Plataforma del Vallès Circular permeten apropar la R+D+i a les empreses per tal de transferir coneixements i accelerar així l’economia circular
al territori”.

La transició cap a l’economia circular a Espanya necessita noves iniciatives polítiques, empresarials i socials centrades en la consolidació d’una economia diversificada, sostenible, hipocarbònica i ecoeficient. De moment, però, el més semblant a una estratègia espanyola d’economia circular són el Pla Estatal Marc de Gestió de Residus, l’Estratègia Espanyola de Bioeconomia Horitzó 2030 o, a nivell autonòmic, l’Estratègia d’Impuls a l’Economia Verda i Circular aprovada el 2015 pel govern de la Generalitat.

Reptes específics. A banda dels reptes tranversals del sector de la construcció, les diferents fases del procés constructiu també hauran de superar els seus propis reptes específics en la seva transició cap a l’economia circular:

  •  La selecció i extracció de matèries primeres ha de basar-se en la tria de materials de qualitat i d’elevada durabilitat que generin pocs impactes en el seu cicle de vida.
  • Cal promoure l’ecodisseny per generar productes el més sostenibles possible tenint en compte totes les variables ambientals.
  • La planificació i el disseny dels projectes s’han de fer amb principis de sostenibilitat perquè les construccions tinguin una alta durabilitat i qualitat, facilitin el seu manteniment, reparació i rehabilitació, tinguin flexibilitat d’ús per permetre la seva reconversió en una altra tipologia o diferent ús.
  • La fase d’execució ha de tenir en compte la gestió dels residus de la construcció i el control de qualitat dels materials i processos i la formació adequada dels integrants de l’obra per garantir una bona gestió del procés.
  • En aquest nou paradigma, cobren especial rellevància les operacions de manteniment, encara insuficientment presents i regulades en l’edificació.
  • La rehabilitació suposa una oportunitat clau per aplicar al parc edificat els criteris de l’economia circular. Sempre que es gestionin bé els residus provocats amb sistemes que assegurin l’adequat tractament dels residus i que permetin maximitzar la separació en origen.
  • La demolició al final de la vida útil de les edificacions ha de ser totalment selectiva per aconseguir altes taxes de reciclatge o valorització.
  • La normativa actual que regula producció i gestió de residus de construcció i demolició és de difícil compliment. Cal evitar els abocaments il·legals i millorar la gestió dels residus, transformant-los, sempre que no es puguin ni reutilitzar ni reciclar, en energia alternativa.

Necessitat d’un full de ruta

Per superar aquests reptes, l’informe Situación y Evolución de la Economía Circular en España de la Fundació COTEC proposa “definir un full de ruta clar, que comprengui objectius i estratègies de llarg termini així com mesures i accions de curt termini, i que integri els esforços a diferents nivells: estatal, autonòmic i local, incloent també el rol de les ciutats i de sectors industrials específics”. Aquest full de ruta hauria de contemplar, segons COTEC, mesures com el desenvolupament de normatives que promoguin les compres verdes, la reforma i definició d’impostos i incentius per a afavorir l’eficiència
i sostenibilitat, i la introducció d’elements educatius de consum responsable des de l’inici de l’escolarització.

També cal avançar en incentius econòmics. A Holanda, per exemple, ja existeixen i, en el cas de Suècia, s’aplica el 4% de l’IVA en reutilització i reparació enlloc del 21%. Aquests països que he comentat tenen bonificacions fiscals a l’impost de societats de les grans companyies, millora tecnològica per reduir residus o I+D per millorar processos productius. La indústria de la construcció comença a veure que, a mitjà  termini, l’economia circular li beneficia. Però, de moment, i a curt termini,
“és l’Administració qui ha de fer de ‘palanca’ perquè això sigui possible. I en això ja hi estem treballant. Per exemple al maig de 2018 es va presentar Catalunya Circular, una iniciativa impulsada per la Generalitat que compta amb la participació activa d’organitzacions empresarials, socials i administracions locals”, apunta Josep Maria Tost.

La transició cap a una economia circular en el sector de la construcció representa, en definitiva, una gran oportunitat per al creixement econòmic i per a la creació de llocs de treball que no depenguin del consum de recursos no renovables i que tinguin un impacte positiu socioeconòmic i mediambiental. Per donar impuls a aquest potencial innovador, però, cal harmonitzar esforços i definir estratègies a llarg termini que impliquin activament a tots els actors involucrats.

Autor de les fotos: Il·lustració de Bea de Rivera Marinel·lo

Sobre l’autor

Antoni Capilla

és periodista, curador de continguts, coordinador de publicacions i continguts digitals. Més articles de l'autor

Deixa un comentari