La vigència o absència de William Morris dos segles després

Per comprendre les aspiracions de William Morris (1834-1896) cal no circumscriure’s només en la seva faceta d’home de disseny, que és potser la que més coneixem.

William Morris va néixer el 1834 en el si d’una família anglesa molt ben situada. La seva vida va transcórrer en paral·lel a l’època victoriana, en un context marcat per la consolidació del gran capitalisme industrial i l’hegemonia de l’Imperi britànic, al mateix temps que l’emergència del moviment obrer anglès.

Morris desplega una llarga llista de professions, aficions i oficis: artesà, escriptor, poeta, il·lustrador, tipògraf, traductor, conferenciant, defensor de la conservació d’edificis, ecologista i socialista entre d’altres: un renaixentista en època victoriana. De tot això, sorgia el Morris artista i la màxima influència del moviment Arts & Crafts, moviment que s’inicià a Gran Bretanya i que després evolucionà a la resta d’Europa i a Estats Units.

L’exposició organitzada al Museu Nacional de Catalunya en col·laboració amb la Fundació Juan March, ens mostra un recorregut per aquest personatge polifacètic i el moviment Arts&Crafts a Gran Bretanya.

“No tinguis res a casa que no sàpigues que és útil o que no consideris bell”

Conferència de William Morris el 1880: The beauty of life

La gran bellesa

L’exposició William Morris i el moviment Arts & Crafts a Gran Bretanya s’organitza en quatre seccions cronològiques i temàtiques, i presenta 300 peces de mobiliari, tèxtils, papers pintats, joies, vidre, ceràmica, metal·liseria, enquadernacions, pintura, gravat i fotografia. Tot això, amb unes cartel·les on també la tipografia és obra i creació de Morris.

Podrem gaudir de la gran suggestió d’un personatge múltiple, d’obra plural i amb una vida paradoxal en una exposició que ens ofereix una visió 360º de totes les seves facetes.

La mirada al passat i els Temps moderns: Arts&Crafts

“El passat no està mort
viu en nosaltres i estarà viu
en el futur que estem ajudant a fer”

William Morris

Degut a la revolució industrial s’estava produint un empobriment de l’estètica del moment. William Morris pretenia portar el disseny a tot arreu. Proposà una veritable renovació cultural recuperant l’esperit de les arts i els oficis medievals. La figura de John Ruskin (1819- 1900), un dels representants més significatius que des de l’art milità contra el capitalisme i que va constituir una contracultura en l’Anglaterra victoriana, fou qui més influí sobre Morris.

Imatge de la botiga del Museu Nacional de Catalunya

La segona secció de l’exposició comença amb la seva casa a Bexleyheath (la Red House), d’on sorgeix l’activitat de Morris i que culminaria amb l’Arts & Crafts. La casa fou dissenyada per Philip Webb i Morris es va ocupar del seu interiorisme: pintures murals, teles brodades, rajoles pintades a mà o vidrieres. Es tractava de crear un espai bell i habitable, negant explícitament la divisió entre les arts majors i les arts menors.

A la Red House, situada al sudest de Londres i en un ambient rural, Morris va assajar i posar en pràctica la seva idea de decoració integral que incloïa mobiliari, papers pintats o d’altres elements d’arquitectura interior. Intentava, amb aquesta experiència, millorar la qualitat de vida, aïllant-se del centre industrial de Londres, cercant un ambient més higiènic i verd, en definitiva, una vida més campestre. El terme Arts and Crafts (arts i oficis) es va utilitzar per primera vegada el 1887 per descriure l’Arts and Crafts Exhibition Society, que organitzava exposicions influents entre 1888 i 1916.

En aquest moviment es reunien arquitectes, dissenyadors i artesans per tal de potenciar els oficis tradicionals per redimir els efectes negatius de la industrialització.

El moviment va rescatar l’ús de materials locals i habilitats tradicionals i sobretot, de gran qualitat, i mostrats en la seva nuesa i naturalesa original, rebutjant tot ornament innecessari i exigint la seva veritat material. Aquestes idees, paradoxalment, influiran en tota la modernitat, incloent la Bauhaus de Weimar i Dessau. Aquest moviment comportava també certa nostàlgia pel camp i les tradicions rurals. Estilísticament, aquest corrent sorgit a l’Anglaterra del segle XIX es caracteritzava per l’ús de línies serpentejants i assimetries, així com per l’evocació d’elements de la natura, reivindicant els oficis medievals en plena era victoriana i demostrant el predomini de la creativitat i el treball humà per sobre de la màquina. Per a Morris, no es tractava tan sols de crear productes de bona qualitat i bellesa, sinó que el taller, a diferència del que passava a les naus industrials, havia de ser un lloc de camaraderia i cooperació on el treballador no era un simple obrer que es fonia amb la maquinària, sinó un artesà a l’antiga, implicat en el procés creatiu: la idea era restaurar la unió entre art i treball que la industrialització havia aniquil·lat, impedint que l’obrer hagués de fer créixer les seva capacitat creativa.

Així doncs, en un context d’industrialització, com elevar novament l’art? Morris considera com a important i prioritari recuperar el plaer en el treball, no només pel qui compra, sinó també per a qui crea, atorgant una “ànima” als objectes bells i funcionals. La decisió d’adoptar el gòtic com a guia significava enfrontar el futur mirant enrere, considerar els artistes no com a obrers industrials del segle XIX, sinó com a treballadors medievals, en certa manera, idealitzats i no connectats amb la realitat del nou moment.

En l’Arts & Crafts només va sobreviure la faceta artesanal i gremial, però no, en canvi el vessant social. La mostra revisa l’expansió del moviment a través d’obres de diversos actors com C.R. Ashbee, M.H. Baillie Scott, Didney Barnsley, Charles Rennie Mackintosh, entre d’altres, així com dels establiments Liberty i Heal’s.

“A més del desig de produir coses belles,
La passió rectora de la meva vida
ha estat i segueix essent,
l’odi vers la civilització moderna”

William Morris, 1894. Com em vaig fer socialista

Marxista i ecologista

Si hi ha un esperit utòpic del segle XIX anglès que s’entregués en cos i ànima a la lluita contra les conseqüències negatives de la civilització industrial, aquest fou William Morris. Ningú millor que ell representa la conciliació de dos punts de vista no sempre coincidents:

  • Per una banda, la crítica romàntica a la societat moderna (tant per la condemna estètica a la lletjor, com per la condemna moral al materialisme)
  • D’altra banda, la crítica marxista al sistema capitalista, centrada en l’anàlisi dels mecanismos econòmics de la societat industrial.

 

Morris, William, Walthamstow, 1834 – Londres, 1896. Targeta d’afiliat de William Morris a la secció central de la Democratic Federation Impressió sobre paper. A la dreta fotografia de William Morris realitzada per Emery Walker, c. 1887 © Museo Nacional de Artes Decorativas, Madrid

A la seva obra d’utopia romàntico-comunista “News from Nowhere”(1890) va aconseguir agermanar les dues concepcions esmentades: la visió d’una societat medieval idealitzada i la visió d’una societat sense classes en un futur preconitzat per Marx. El 1883, amb els seus ja 50 anys, i després de ser conscient que els partits tradicionals no arreglaven la situació, aceptà que els seus ideals són socialistes i es va unir a la Democratic Federation. Després, deixà aquesta per unir-se a la Socialist League. Fou un període en què intentà difondre el descontent i es dedicà a participar en innombrables conferències per tot el país.Morris imaginà el comunisme com una societat pastoral, on les ciutats i la civilització es dissolen amb la natura, convertint-se en la mateixa cosa. Fou un reaccionari a les condicions urbanes de les ciutats industrials, on el sanejament era terrible, els nivells de contaminació intolerables i les condicions d’habitabilitat ínfimes. Defensà la vida rural com a mítica, sense artificis i de qualitat, proposant una societat més justa, lliure, més sana i més habitable.

La vigència i l’absència de William Morris: Una societat de sucedanis

“Si no pots aprendre a estimar l’art vertader,
almenys, aprèn a odiar l’art fals”

William Morris

L’exposició del MNAC mostra no tan sols la figura històrica de William Morris, sinó també la vigència de la seva obra i les seves idees. En la quarta i darrera secció de la mostra, La difusió internacional del moviment Arts & Crafts, 1890-1914, s’il·lustren les diferents connexions entre el moviment britànic i el seu desenvolupament a països d’Europa i Estats Units, amb peces de Hendrik Petrus Barlage, Josef Franz Maria Hoffmann, Koloman Moser, Lars Kinsarvik, Josep Puig i Cadafalch, Joan Busquets o Frank Lloyd Wright, entre d’altres. A diferència d’alguns d’aquests o d’altres considerats moderns, l’obra de Morris dista de la sobrietat, racionalitat i simplicitat que caracteritza la Modernitat. Tot i així, aquests nous plantejaments són la base perquè els arquitectes de la modernitat plantegin les seves teories.

Cada país va continuar de manera diversa les pràctiques del moviment, explorant diverses formes de relació amb la indústria i creant arts que promovien canvis socials i polítics, o que aprofundien en les tradicions locals per establir un estil nacional distintiu.

Wright, Frank Lloyd, Richland Center, 1867 – Phoenix, 1959. Kindersymphony (Simfonia d’infantesa) (finestra). Vidre transparent, opac i acolorit

Frank Lloyd Wright, als Estats Units, va obrir els espais interiors i va incloure-hi mobiliari rectilini i elements com les vidrieres. A Alemanya, els tallers es van centrar en la producció d’articles quotidians de qualitat a preus assequibles, tot combinant la producció mecanitzada amb el treball manual. A casa nostra, Barcelona va ser la ciutat en la qual el moviment Arts and Crafts va tenir més impacte: la Casa Amatller es va decorar amb teles del dissenyador britànic Harry Napper i, amb motiu de la V Exposició de Belles Arts i Indústries Artístiques (Barcelona, 1907), el col·leccionista Alexandre de Riquer va contribuir que l’actual Museu Nacional d’Art de Catalunya adquirís obres d’artistes i artesans britànics.

L’Arts and Crafts impulsà la revifalla de les arts i els oficis, defensant un estil de vida senzill i proper a la natura. Les qüestions que plantejà sobre la sostenibilitat de la producció industrial, la relació entre el treball i la vida, la honestedat dels materials, la bellesa dels objectes quotidians i la protecció dels edificis antics i del medi ambient segueixen plenament vigents en l’actualitat, almenys en la teoria. “Sense bellesa no hi ha justícia social”, dèia Morris. Fins i tot Tony Blair el cità com un dels seus herois polítics quan fou anomenat primer ministre.

La seva teoria del disseny fou veritablement revolucionària, fou un antisistema en l’Anglaterra victoriana, que s’alçà contra el consumisme, criticà la perversió del mercat, rebutjà els poders esclavitzadors de l’anomenat progrés i promulgà una alternativa socialista que, en la incipient Revolució Industrial, molts acusaren de radical. Però el temps li donaria la raó. Un sector cada cop més important de la indústria ha fet seu l’ideari ecològic d’aquest visionari anglès. I el retorn a la natura -que a finals del segle XIX sonava a discurs utòpic, romàntic i idealista- avui s’imposa com a forma de racionalitat.

Però tots aquests arguments que semblen configurar la nova modernitat són sovint pura teoria. Només cal travessar i pujar l’escala de sortida de l’exposició i visitar la botiga del museu. Un gran nombre d’objectes reproduïts industrialment i sense cap qualitat artesanal ambienten Morris en una part representativa d’aquest espai : corbates, llibretes, gerres, paraigües, miralls, bolígrafs, camises, mocadors de coll, imants, clauers,.. Ai, si Morris se n’assebentés… Tot l’esforç dels comissaris d’aquesta meravellosa i entenedora mostra es desintegrenen en una sèrie de productes reproduïts infinitament. És més, no caldria ni entrar a visitar l’exposició ni el museu i podríem comprar els productes sucedanis de Morris & Co a la botiga situada a l’esplanada exterior al museu, consumisme exent, frivolitat comercial.

“No vull art per a uns pocs
De la mateixa manera que no vull
educació per a uns pocs o
llibertat per a uns pocs”

William Morris

Si anem més enllà del Museu, les contradiccions amb la seva obra continuen, i a preus no precisament assequibles: a col·lecció Càpsula 2017 d’una prestigiosa marca Mural We sit starving amidst our gold, Turner Jeremy Deller, 2013. CULTURA Arts aplicades de moda reinterpreta dissenys del segle XIX de l’arxiu històric del pare del moviment Arts & Crafts, inspirats en motius de la natura, i els barreja amb elements punk. Alguns dels aparadors del Nadal del 2017 varen adoptar el concepte “Morris meets Punk”. Una altra marca de bosses també presentà una col·lecció en edició limitada que fusionava la funcionalitat de la marca amb l’essència del luxe britànic, vestint-se d’estampats proporcionats per la William Morris Gallery i amb teixits fabricats a Anglaterra.

Ulleres de la col·lecció William Morris: Font: www.gafasopticsoro.com

Una marca anglesa d’ulleres fundada l’any 1996 en el Regne Unit pren el nom de William Morris (caldria esbrinar quins són els trets inspiradors per altra banda). Es veu que la idea és combinar la qualitat, amb la modernitat i amb l’estil vintage (que no sigui això). Les col·leccions prenen sempre el seu nom: William Morris London, William Morris Black label, etc. Morris va apostar per l’autenticitat en tot allò que feia. Qualsevol “do it yourself” actual té un clar deute amb la Morris & Co, on ell i els seus col·laboradors treballaren lentament i a consciència la bellesa de l’objecte fet manualment que, com passa actualment, els preus es disparen i només uns quants hi poden accedir. Aquesta és potser una tasca no aconseguida de Morris, que tant lluitava per acostar l’art i la bellesa a tothom.

El segle XXI neix immers en una constant nostàlgia pel passat, una nostàlgia per un passat millor: emergeixen locals que aparenten ser de fa dècades, cerveseries artesanals, bars falsament “de sempre”, es fan melmelades artesanals, pa “de veritat”, formatges naturals… tots aquests patrons tan actuals es desenvolupen 120 anys després de la revolució artesanal de Morris. Caldria però analitzar com aquesta nostàlgia d’avui és, al mateix temps, partícip del capitalisme més salvatge.

Si tornem a l’inici de l’exposició (i a la fi, és clar) ens acompanya una obra de 2013 (una obra dels darrers anys del segle XXI en una exposició del segle XIX, sí). Ens topem amb una imatge d’un William Morris superheroi, un King Kong a punt de llençar el iot de Roman Abramovich a la llacuna de Venècia. We Sit Starving Amidst Our Gold, el mural del Turner Jeremy Deller ens parla del Morris des de la seva rebel ètica socialista, però sobretot, ens ajuda a detectar que no hem vingut aquí només a veure papers pintats, mobiliari o tapissos o, almenys, no a veure’ls sense connectar-los amb la nostra actualitat.

Imatge promocional a la página web d’una prestigiosacompanyia de moda inspirada en Morris el 2017

Nota de l’editor

Aquest article va ser publicat originàriament a L’Informatiu número 356 de juny de 2018.

Sobre l’autor

Cristina Arribas

Arquitecta per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, 2001. Urbanista del Departament de Planejament Urbanístic de l’Ajuntament de Badalona. Doctorada amb tesi doctoral en curs sobre imatge turística i paisatge. Més articles de l'autor

Deixa un comentari