La segona vida dels contenidors

Hi ha moltes cases modulars i prefabricades, però les que estan més de moda són les cases contenidors, construïdes a partir de contenidors marítims, estructures metàl·liques de mesures estandarditzades per poder-los apilar i desplaçar amb facilitat per terra, mar i aire. Aquests recipients estancs tenen una estructura feta a partir de perfils i xapa metàl·lica i una vida útil per al transport de mercaderies que oscil·la entre els 7 i els 14 anys. Un cop la superen, es descarten. En haver una gran quantitat de contenidors en desús, el seu preu és baix, a partir dels 1.500 euros, i es poden reciclar com a nous elements constructius low cost.

Els contenidors marítims poden tenir una segona vida. Un bon exemple el tenim a Barcelona. Aquí, l’Ajuntament ha construït amb aquests elements el primer edifici del programa APROP (Allotjaments de Proximitat Provisionals), una solució del consistori als problemes d’habitatge de la capital. Aquests habitatges, situats a Ciutat Vella, es destinen a famílies que es troben en situació de vulnerabilitat. S’han fet realitat amb contenidors de 40 peus amb un total de 12 apartaments d’una o dues habitacions, una aposta municipal per la màxima reducció de la petjada ambiental, optant per la utilització d’elements i materials provinents del reciclatge.

Contenidors Blaus d’experimentació i innovació en l’àmbit de la formació professional

Innovació educativa

Aquesta solució arquitectònica és utilitzada en altres ciutats europees, com Amsterdam i Copenhaguen, demostra com és possible abordar els problemes de la societat actual des de l’òptica de la sostenibilitat, i ha servit d’inspiració a l’Institut Provençana (L’Hospitalet de Llobregat) per posar en marxa el projecte Contenidors Blaus, un projecte d’experimentació i innovació educativa en l’àmbit de la formació professional que, a la vegada, vol tenir un impacte positiu en el medi ambient, fomentant la recuperació de contenidors marítims en desús i promovent la seva transformació en habitatges socials, equipaments o altres tipus d’edificis.

Esquema de planta urbana amb les quatre tipologies de blocs

La formació en edificació de l’Institut Provençana proporciona un perfil molt pràctic que alguns alumnes completen amb un grau universitari

Amb el projecte Contenidors Blaus, les aules del departament d’Edificació i Obra Civil de l’Institut Provençana es converteixen en una mena d’estudi d’arquitectura real, en el que es desenvolupa un projecte arquitectònic real, i on tots els alumnes treballen de forma col·laborativa i amb tecnologia BIM. “Ja fa anys que treballem la metodologia per projectes reals sempre enfocats cap a un ús social. La nostra primera actuació en aquest sentit va ser el disseny d’unes escoles al Senegal per encàrrec d’una ONG”, recorda el director del projecte, Paco Sánchez, arquitecte i arquitecte tècnic.

La formació professional en edificació i obra civil de l’Institut Provençana proporciona als seus alumnes un perfil formatiu molt pràctic que alguns completen, posteriorment, amb un grau universitari. Segons Sánchez, “aquesta iniciativa educativa va néixer amb la finalitat d’afavorir la motivació per aprendre dels nostres alumnes i, en conseqüència, de millorar-ne els seus resultats educatius, desenvolupant projectes constructius reals que els aproximin al món professional al qual s’han d’incorporar en finalitzar aquesta etapa de formació”.

L’Institut Provençana ha arrencat el curs escolar amb una molt bona notícia. El Congrés Nacional d’Arquitectura Avançada i Construcció 4.0 Rebuild 2019, celebrat el setembre a Madrid, ha guardonat el projecte Contenidors Blaus amb un dels seus premis, en la categoria d’Obra d’Arquitectura Digital 4.0. I ho va fer tenint en compte els criteris de sostenibilitat i economia circular inherents a la reutilització d’aquests contenidors marítims. També es va premiar que la proposta preveiés les operacions al taller de l’Institut, la forma de trasllat i l’acoblament final del contenidor, amb els alumnes del centre formats específicament.

Aquest curs també s’ha iniciat al Provençana amb la instal·lació al seu pati d’un contenidor marítim, subvencionat pel Port de Barcelona, a través de la ONG Logística Justa, que servirà per millorar la formació dels alumnes que cursen els graus superiors en Projectes d’Edificació (BIM) i en Organització i Control d’Obra (Smart Construction 4.0), i el grau mitjà en Construcció (PYL i Dual). “El nostre objectiu és que les diferents fases de projecte es puguin fer conjuntament amb professors i alumnes d’altres centres educatius amb especialitats com electricitat, energia solar fotovoltaica, lampisteria, construccions metàl·liques, fusteria o pintura”, apunta Paco.

Arquitectura social i sostenible

El projecte Contenidors Blaus es desenvolupa a l’Institut Provençana des del curs 2016-2017. En una etapa inicial, els alumnes van buscar informació rellevant sobre tipologies de contenidors i dimensions, característiques funcionals i tècniques, possibles formes d’agrupació, així com els requeriments d’arquitectura bioclimàtica que haurien de complir els edificis per a albergar habitatges socials, considerant la seva ubicació i clima. “Posteriorment, els alumnes van elaborar diferents propostes, tant d’agrupació com de distribució interior per a diferents tipologies d’habitatges considerant un major o menor grau de densitat”, afegeix Sánchez.

Un cop triades les millors alternatives, es va iniciar la redacció del projecte a nivell bàsic i es va estudiar la implantació urbana en una possible localització concreta, en aquest cas a la ciutat de Sidi Bouzid, a Tunísia, amb la creació d’un nou barri en el que els habitatges es barregen segons la seva forma d’agregació, generant una major riquesa compositiva i urbanística. “Així, els habitatges en bloc es disposen amb molta separació per generar espais públics al llarg dels dos eixos principals, mentre que els habitatges unifamiliars adopten una configuració més extensiva, apropiant-se del territori”, detalla el director del projecte.

En els darrers cursos, els alumnes han treballat en aquest projecte com si formessin part d’un despatx d’arquitectura real. “D’aquesta manera, s’habituen al treball col·laboratiu i al programari BIM”, apunta Sánchez. El projecte de Contenidors Blaus per Tunísia va, però, més enllà. “La idea es que aquest projecte pensat i desenvolupat des de l’Hospitalet produeixi una transferència de coneixement amb el personal local que serà l’encarregat de construir- los in situ. La idea final és que altres persones aprofitin el nostre coneixement per tenir uns habitatges sostenibles”, assegura.

Equipaments socials

Mentre aquesta iniciativa no es fa realitat, el departament d’Edificació i Obra Civil de l’Institut Provençana treballa en projectes de petits equipaments d’àmbit municipal, com ara un centre social, un coworking o una ludoteca. I aquí és on entra en joc el contenidor que el centre educatiu té al seu pati, una estructura que mentre es transforma en el viver d’empreses de l’Institut, ha de permetre als alumnes dels seus cicles formatius experimentar en la resolució dels problemes tècnics, estructurals i constructius, tant en l’assemblatge de contenidors, l’aïllament tèrmic, les instal·lacions i la construcció d’interiors.

Durant aquest curs escolar, els alumnes del Provençana faran l’adequació exterior i interior del contenidor i començaran a treballar per transformar l’antic contenidor en un viver d’empreses. “Ara hem d’acabar de desenvolupar el projecte constructiu i hem d’assajar les millors solucions constructives, tant d’aïllament tèrmic com d’acabats interiors i exteriors per fer realitat el projecte d’un viver d’empreses. La idea és poder presentar aquest prototip de petit equipament social durant la propera edició de Construmat, el 2021”, apunta Paco.

Amb aquesta iniciativa, es vol fer un pas més i passar de la formació teòrica i pràctica a la producció. “Amb aquest objectiu estem buscant a entitats o ajuntaments que estiguin interessats en finançar aquesta experiència a canvi de quedar-se amb una ludoteca o un altre equipament similar per al seu municipi. Si això es concretés, es realitzaria una primera fase de construcció al nostre taller i, posteriorment, es traslladarien els contenidors amb camió a la seva ubicació final, on es realitzaria el muntatge definitiu i l’entrada en servei”, apunta Paco.

Contenidors Blau és un projecte col·laboratiu amb la participació de moltes persones i entitats. Podeu accedir a més informació a: https:// bluecontainersproject.com/ca/

A més del personal de l’Institut Provençana hi col·laboren exalumnes com l’arquitecta Ana Bertero o l’estudiant d’arquitectura tècnica Sergio Eslava, així com l’exprofessor d’aquest Institut, l’arquitecte i arquitecte tècnic Toni Coderch.

Com es pot veure en les imatges, l’Institut Provençana proporciona un vessant pràctic als seus alumnes alhora que desenvolupen projectes constructius reals que els aproximen al món professional al qual s’hauran d’incorporar:

previous arrow
next arrow
previous arrownext arrow
Slider

També hi col·laboren diferents empreses i organismes com IESMED, Logística Justa, MASALA consultors, Font i Armengol, Spitpaslode, TRESPA, ursa i Port de Barcelona, i administracions com l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat i el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

Una alternativa a l’alça

Londres, la capital britànica, és una ciutat hiperbòlica d’excessos que arriben, fins i tot, al món de l’arquitectura. Un estudi londinenc, Patalab Architecture, acaba d’obtenir el permís municipal per construir a Whitechapel, a l’est de Londres, un bloc d’oficines de nou pisos a partir de contenidors marítims, que serà l’edifici més alt del món fet d’estructures modulars.

Quan es construeixi, l’edifici tindrà 26 metres d’altura i un ascensor extern i superarà la botiga Freitag (Zuric, Suïssa), l’edifici més alt actual fet de contenidors. El bloc d’oficines tindrà nou pisos d’altura, amb un marc d’acer que proporciona suport estructural addicional i balcons de vidre a la façana.

Dins, es tallaran per crear espais oberts amb passadissos folrats amb metall corrugat. L’especificitat d’aquesta construcció necessitarà uns acurats arranjaments estructurals i podria marcar un avanç en l’arquitectura de contenidors, que evolucionaria de ser associada a usos temporals a fer-ho a estructures més permanents.


Autor de les fotos: Chopo i Albert Garcia

Nota de l’editor

Aquest article va ser publicat originàriament a L’Informatiu número 363- gener, febrer i març 2020

Autoria de l’article

Antoni Capilla

és periodista, curador de continguts, coordinador de publicacions i continguts digitals. Més articles de l'autor

Deixa un comentari