La llagosta del CAATEEB treu el caparró Un insecte a la teulada del carrer Bon Pastor de Barcelona

Va ser un dia de finals de maig del 1993 quan aquest animaló va aparèixer pel carrer Bon Pastor de Barcelona dins de la caixa d’un camió. Ens fregàvem els ulls i encara hi era! Tot just acabat de néixer ja pesava tres tones, era fet d’acer corten, pintat amb bonics tons verdosos i representava un llagost gegantí.

L’escultura que culminaria el Poema visual per a una façana l’havia ideat Joan Brossa i havia estat plasmada pel pintor i dissenyador Josep Pla- Narbona com un desplegable d’aquells que es maneguen amb un material flexible, si bé aquest venia fet amb planxa d’acer de vuit mil·límetres de gruix.

El contacte i la relació amb Brossa l’havia facilitat Annemieke van de Pas, responsable de Cultura del Col·legi i en les converses amb els artistes hi havia participat també el gerent, Joan Gay. L’ortòpter el va forjar l’empresa Tamansa, avui Mecanoviga Estructuras, tot seguint les instruccions precises dels autors. Al tractar-se d’un assumpte de pes i prèviament a la seva instal·lació, l’estructura de la façana havia estat reforçada seguint les instruccions del consultor Josep Maria Genescà, mentre que la coordinació dels treballs havia anat a càrrec de l’aparellador Àngel Gómez, gerent operatiu del Col·legi.

Un insecte a la teulada

Com l’insecte encara no sabia volar, va ser una enorme grua que l’elevà fins a 15 metres del terra, tal com es pot apreciar en les fotografies de l’època. Finalment, la nova façana renovada del CAATEEB es va inaugurar el 15 de juny i convertia el número 5 del carrer Bon Pastor en un destacat fragment del paisatge urbà barceloní.

El president del Col·legi, Carles Puiggròs va manifestar que la nova façana “exemplifica a la perfecció l’esperit de renovació de l’entitat i el seu desig d’integrar-se a la ciutat”. L’aparició del saltamartí de colors va generar un bon rebombori entre els mitjans. El periodista Josep Maria Cadena va defensar la presència del “llagost que sempre guaita” i va defensar que com a bon representant dels aparelladors, “tingui cura de la construcció que es fa i es desfà a la ciutat”. L’insecte d’acer entrava merescudament a formar part del bestiari de la ciutat.

Autor de les fotos: Alejandro Verdugo i Chopo

Nota de l’editor

Aquest article va ser publicat originàriament a L’Informatiu número 359 de març de 2019.

Sobre l’autor

Carles Cartañá

Arquitecte tècnic col·legiat núm. 6.600 i director de L’informatiu. Més articles de l'autor

Deixa un comentari