La façana ventilada

Antiga seu social de Carburos Metálicos de B01 Arquitectes Font: www.b01arquitectes.com

Una evolució asimètrica cap a la industrialització

L’evolució dels sistemes cons­tructius no sempre han anat de la mà d’un model clar basat en criteris funcionals i racionals, i el sistema de façana ventilada n’és un clar exemple. Per tal d’entendre on estem i cap a on sembla que pot evolucionar aquest sistema de faça­na val la pena recordar quins són els seus precedents constructius i fun­cionals.

ELS PRECEDENTS I LA SEVA PRINCIPAL CARACTERITZACIÓ FUNCIONAL

L’estratègia de conformar cam­bres d’aire en els sistemes cons­tructius forma part de la història de la construcció. Ja trobem a l’època dels romans solucions constructi­ves que incorporaven cambres en els seus tancaments. De fet, en els edificis destinats als banys s’en­voltaven els espais amb solucions constructives que incorporaven cambres d’aire per on circulava l’aire calent fent-lo sortir pels junts entre peces.

Però un dels primers referents clars de l’origen de l’actual façana ventilada és el sistema conegut com a cavity wall d’origen anglosa­xó proposat ja en el Builder Journal l’any 1898 i molt consolidat en les construccions de principis i mitjans del s. XX. Es caracteritza per la cons­trucció d’una cambra d’aire entre dos fulls normalment de fàbrica de maó connectats entre si, mitjançant connectors metàl·lics puntuals dis­tribuïts uniformement al llarg de la seva superfície.

Aquest sistema es caracteritzava sobretot per separar dues funcions, l’estructural i l’estanca. Estructural perquè generalment el full interior desenvolupava aquesta funció com a mur portant de l’edifici, i estanca perquè, tot i la porositat del full exte­rior i l’elevada pluviometria del lloc es contrarestava amb la separació d’ambdós fulls, o el que és el mateix, creant la cambra d’aire.

Separador per cambra d’aire utilitzat en l’època Romana. Font pròpia

En efecte, aquesta cambra més que considerar-la per la resistència tèrmica pel flux laminar de l’aire en gruixos d’entre 3 cm i 7 cm, desen­volupava una funció clarament drenant, impedint que l’aigua i la humitat del full exterior arribés al full interior.

Val a dir que l’evolució del full exterior especialitzant-se cap a solucions més lleugeres i d’aplacats rep el nom de rainscreen (pantalla d’aigua), indicant clarament la fun­ció d’aquest nou full exterior. Com veurem, parlar de rainscreen o de rainscreen cladding comporta en si mateix un sistema constructiu com­plet.

Axonometria cavity wall. Font J.M. Gonzalez Barroso

Desvinculació del full exterior. Font https://www.helifix.co.uk/

Connector cavity wall. Font http://www.repointing-brickwork.com/brickwork/wall-tie-replacement/

Amb una estratègia funcional molt semblant, aquí també hem dis­posatd’unsistemaconstructiusimi­lar, l’envà pluvial. Aparegut sobretot a la segona meitat del s. XX, l’envà pluvial apareix com a necessitat de protegir les parets mitgeres encara despullades d’una nova edificació, de la humitat i l’aigua.

Però, tenint en compte també el nostre clima, aquest envà pluvial actuava també com a atenuador tèrmic i umbracle de la paret mitge­ra. L’increment de la temperatura per la radiació solar així com un major nombre d’obertures inferiors i supe­riors del mur facilitava la ventilació de la cambra d’aire.

Envà pluvial a Barcelona. Font pròpia

Sistema atípic de façana ventilada. St Feliu Guíxols. Font pròpia

Potser aquesta subtil diferència entre els dos sistemes de façana ha fet que actualment rebin també noms diferents. En aquet sentit és interessant la solució trobada a la localitat de Sant Feliu de Guíxols on amb una sola peça ceràmica es resol de forma enginyosa el full exterior d’aquesta atípica façana ventilada.

Tipologia de sistemes de façana ventilada-drenada. La posició de l’aïllament tèrmic no determina la seva condició. Font pròpia.

Així doncs, un sistema de façana ventilada i/o drenada es caracteritza principalment per la formació d’una cambra d’aire entre dos fulls amb independència a la seva morfologia i que segons el nombre i mida dels junts del full exterior, aquesta pot ser més o menys ventilada.

EL FULL EXTERIOR

El full exterior és l’encarregat de donar la imatge de l’edifici però sobretot és la primera barrera a l’ai­gua i al sobreescalfament de la faça­na per la radiació solar.

Façana ventilada paraigües i para-sol.
Font https://www.butech.net/

En efecte, aquest full actua com a paraigües, com a primera barrera a l’entrada d’aigua de pluja, però és una barrera imperfecta ja que tant per la porositat del material com pels propis junts entre peces en un estat de sobrepressió exterior, l’ai­gua pot acabar creuant aquesta pri­mera barrera. Per això es disposa de la cambra d’aire, ventilada o no, per evacuar l’aigua que hi pugui arribar a accedir, d’aquí “cambra drena”’.

Pel que fa a la ventilació i els seus efectes positius, doncs dependrà del clima, l’estació de l’any, l’orien­tació de la façana i moment del dia. Difícilment podem afirmar que sempre aporta beneficis tèrmics demostrables com a sistema pas­siu en l’edificació sobretot pel que fa en condicions d’hivern. Tal i com ens recorda el cte la resistència tèrmica d’una cambra d’aire en repòs sem­pre és major que la de l’aire en movi­ment, fins al punt que quan aquesta és molt ventilada la seva resistència tèrmica és menyspreable.

Del comportament a la radiació del sol dependrà del material d’aca­bat i del seu espessor. Podríem tro­bar-nos en la situació en la que des­prés d’hores de radiació, el propi full exterior seguís radiant energia sobre la cambra d’aire i l’aïllament.

En aquests casos hauríem de considerar el calor específic del material, la seva emissivitat, el color o l’espessor per valorar-ho. Sembla clar que el comportament tèrmic d’una peça ceràmica extruïda seria molt diferent al d’una làmina exteri­or d’alumini acabada amb un color fosc.

Ancoratges aplacat de façana. FONT NTE-RPC 1973

L’EVOLUCIÓ ASIMÈTRICA DEL SISTEMA

La relació amb l’estructura

Com hem vist, inicialment el full interior era estructural i formava part del sistema murari de l’edifi­ci, però amb la introducció de les estructures porticades va allibe­rar-lo d’aquesta funció. Això tingué una clara repercussió en l’evolució del sistema. Ara el tancament ja no forma part de l’estructura i permet pensar en obertures més grans i horitzontals, creixent però la dificul­tat per dissenyar llindes per uns fulls de façana ceràmics encara molt pesats (200-250 kg/m² cada full).

Actualment hem passat d’un full exterior de pell contínua que passa­va per davant de l’estructura, a solu­cions parcials on aquest full exteri­or es recolza 2/3 (en el millor dels casos) sobre els cantells dels sostres. Incomprensiblement, aquesta és encara una solució constructiva força estesa, però tant des d’un punt de vista mecànic i d’estabilitat com tèrmic i d’estanquitat hauríem de poder afirmar que és una solució en període d’extinció.

Un dels principals canvis tecnològics que han permès evolucionar de manera significativa la façana ventilada ha estat l’alleugeriment del full exterior, convertint-lo en un full penjat enlloc de recolzat

Però un dels principals canvis tec­nològics que han permès evolucio­nar de manera significativa la faça­na ventilada ha estat l’alleugeriment del full exterior, convertint-lo en un full penjat enlloc de recolzat. Podem trobar els orígens en els sistemes d’aplacats de façanes situats com a sòcol de l’edifici però superant les limitacions dels elementals de fixa­ció mecànica amb poca capacitat per les toleràncies i dilatacions a sistemes de fixació molt mes evo­lucionats i tecnificats que permeten penjar la peça per tota l’envolupant de l’edifici.

Seqüencia de muntatge. Font DAU 16/101 A Faveton® Bersal SS/Al

Seqüencia de muntatge. Font DAU 16/101 A Faveton® Bersal SS/Al

Actualment, de sistemes i tecnologies per fixar el full exterior en tenim tantes com empreses al mercat, millors i pitjors, més econòmiques i més cares, i per múltiples materials lleugers fins i tot per vidres i lamines metàl·liques. Però en tots els casos podem dir, que els principals mecanismes que permeten aplicar aquest full exterior poden resumir-se en: mènsules principals, mènsules secundàries, muntants, travessers i fixacions a les peces del full exterior.

Les mènsules principals (càrrega), són les encarregades sobretot de suportar les càrregues verticals del pes propi del full exterior, ja que van fixades normalment als elements estructurals de l’edifici (bigues i cantells de sostres) tot i que a vegades també assumeixen una part proporcional dels esforços horitzontals. El pes del full exterior dependrà del material d’acabat i de la pròpia subestructura, aquest pot representar entre 20 i 80kg/m².

Les mènsules secundàries (suport) són les encarregades de transmetre els esforços horitzontals de vent al full interior del tancament, l’absència d’aquestes obligaria a dotar al muntant vertical d’una major inèrcia mecànica per tal de minimitzar-ne les deformacions. Cal tenir present que les càrregues equivalents per pressió i succió de vent no són gens menyspreables i que aquestes incrementen en les zones properes a les arestes de l’edifici on es produeixen les turbulències.

Una altre diferència important entre ambdós tipus de mènsules és la seva resposta a la dilatació tèrmica dels muntants. Cal tenir present que la dilatació tèrmica d’un perfil d’alumini d’aquestes característiques per una ΔT de 60°C és de l’ordre de 1,5mm/ml, al que seria un total de 4,5 mm per tram entre plantes. La recomanació és que la distància entre dos perfils consecutius no sigui inferior a 10mm (5+5mm).

Així doncs, hem de considerar la unió del muntant a les mènsules principals com a punt fix, sense capacitat d’absorbir la dilatació tèrmica. El muntant queda fixat a la mènsula amb lliure dilatació als extrems, sent les mènsules secundàries les que amb un trau colis vertical permeten la dilatació del muntant d’alumini.

Càrregues de pressió i succió de vent. Font pròpia

Toleràncies entre perfils consecutius verticals. Font DAU 16/101 A Faveton® Bersal SS/AlFaveton® Bersal SS/Al

Els muntants també són la principal referència per la planimetria i correcte aplomada del full exterior amb unes toleràncies màximes de ± 0,5mm/m. A partir d’aquests, ja es disposen el travessers horitzontals o directament els mecanismes de fixació de les peces exteriors. Un cop tenim la subestructura preparada, ja es poden muntar les peces d’acabat fixades, subjectades o recolzades segons el material i forma de la peça exterior.

Pedra natural (30-80kg/m²)

La fixació oculta per pedra natural sempre cal prendre especial atencióen termes de durabilitat i seguretat per dos motius. Per un costat estem tractant amb materials que no sempre són homogenis ni es comporten de forma isotròpica i d’altra banda si els perforem o ranurem podem debilitar la peça. Cal considerar també que la dilatació tèrmica de la fixació i els processos naturals de gel i desgel d’una pedra porosa poden ser la causa de trencaments i despreniments si no es preveuen toleràncies adequades.

Pensar doncs amb sistemes de fixació oculta per pedra natural demana treballar amb uns espessors més grans i que tranquil·lament poden oscil·lar entre els 35 i 45mm. Tot i això, val a dir que disposem de milers de casos d’èxit sense problemes sempre que ens hem deixat assessorar per empreses especialistes en aquestes operacions.

Staatsgalerie stuttgart (J.Stirling i M. Wilford). Font pròpia

Façana ventilada amb pedra natural. Carrer Modolell Barcelona. Font pròpia

Trencament del full exterior per dilatació tèrmic de l’ancoratge. Font pròpia

Sistema Masa, ancoratges ocults per natural. Font pròpia

Ceràmica (30-65kg/m2)

De sistemes d’acabat amb cerà­mica n’hi de molts tipus, però ens fixarem sobretot en les peces de ceràmica extruïda com a pioneres per aquest sistema de façana. A l’obra de Renzo Piano són molt pre­sent les solucions de façana ventila­da amb peces de ceràmica extruïda. Un dels primers casos interessants i que s’allunya del clàssic sistema de façana ventilada és la dels habitat­ges socialsde la rue de Meauxa París al 1988, on desenvolupa un particu­lar sistema de suport per a les peces, creant petites mènsules en el mateix motlle del panell prefabricat de grc.

Els sistemes actuals de fixació de peces ceràmiques disten força de la proposta de Renzo Piano. Tot i que mantenen la idea de suportar la peça per la part inferior i impedir el bolc amb la superior, les fixacions es resolen amb perfilaria d’alumini. La utilització de peces extruïdes amb alvèols permet una major dimensió d’aquestes podent arribar sense problemes fins als 120 cm d’ampla­da i als 40 cm d’alçada.

Habitatges rue de Meaux de Paris. Renzo Piano. Font pròpia

Arxiu Regional i Dipòsit Bibliogràfic Regional de Castilla-La Mancha. Font HDR-ICD

Peçes ceràmiques per Arxiu Regional i Dipòsit Bibliogràfic Regional de Castilla-La Mancha. Font HDR-ICD

Mensules de suport del full exterior. Habitatges a la rue de Meaux de Paris. Font pròpia

Peces tipus Terracotta. Font https://nbkterracotta.com/

Sistema de fixació de peces tipus Terracotta. Font https://nbkterracotta.com/

Una de les virtuts d’aquest tipus de peces és la possibilitat de con­siderar-la com una peça tridimen­sional permetent crear textures i llenguatge a la façana a través de l’ombra projectada. En aquest sentit és interessant la peça dissenyada per l’arquitecte Guillermo Vázquez Consuegra per l’edifici de l’Arxiu Regional i Dipòsit Bibliogràfic Regi­onal de Castilla-La Mancha, on l’em­presa HDR-ICD va desenvolupar-ne les peces. Per aquest tipus de peces les fixacions poden arribar a ser quelcom més sofisticades.

Làmines lleugeres (5-10kg/ m2)

Dins de les làmines lleugeres com podrien ser d’alumini, zinc o compo­sites, una de les primeres propostes amb vidre fou la dels arquitectes Herzog & de Meuron al Institute for Hos­pital Pharmaceuticals (1995) on van utilitzar un sistema de fixació tipus spider de mur cortina per resoldre el full exterior amb vidres serigrafiats i junta oberta. Tot i que en aparença podria no considerar-se una façana ventilada, els mecanismes utilitzats per aconseguir l’estanquitat a l’aigua i una certa protecció a la radiació es resolen de la mateixa manera que ho fem amb qualsevol altre material.

Com veiem els sistemes de fixació han evolucionat i s’han especialit­zat cap a solucions que permeten pensar en tot tipus de materials fins i tot amb la incorporació de panells fotovoltaics com a full exterior.

L’AILLAMENT TÈRMIC

Val la pena fer un especial esment a la caracterització de l’aïllament tèr­mic i a la seva especialització tenint en compte la posició dins del siste­ma de façana.

Comportament al foc de material i productes aïllants. Font: M.P.Giraldo a partir de les dades publicades pels fabricants. Estudio sobre la problemática generada por la propagación de incendios en fachadas de edificios

Sectorització de la cambra ventilada amb Astro Clad – AFFRCLAD35. Font http://astroflame.ie/

En termes de seguretat, un dels factors mes importants és el com­portament al foc. Últimament ja hem viscut molts casos d’una ràpi­da expansió del foc a través de les cambres d’aire de les façanes. Per tal d’evitar-ho cal disposar d’un cor­recte sistema de sectorització entre plantes tant sigui geomètric com interposant materials que desenvo­lupen aquesta funció. D’altra banda cal fer una correcta elecció del propi material aïllant tenint en compte els criteri de les Euroclasses de reacció al foc A, B, C, D i E. En el nostre cas, i segons el ‘Documento Básico de Seguridad en caso de incendio (DB SI) Sección SI 2. Propagación exte­rior’, els aïllaments situats a l’interi­or de les cambres d’aire ventilades com a mínim hauran de complir amb la següent classificació:

  • D-s3,d0 en façanes d’alçada fins a 10 m;
  • B-s3,d0 en façanes d’alçada fins a 28 m (mínim requerit també en aquelles façanes inferiors als 18m i fins una alçada mínima de 3,5m quan aquestes són accessibles pel públic);
  • A2-s3,d0 en façanes d’alçada fins a 28 m.

En aquest sentit és interessant consultar el document publicat pel Col·legi/Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, titulat Estu­dio sobre la problemática generada por la propagación de incendios en fachadas de edificios.

Ultravent Black. Font https://www.knaufinsulation.es/ Llana de roca hidrofuga de Rockwool. Font pròpia

Habitatges al carrer de Ramon Llull, de Sant Adrià de Besòs. gct Arquitectes. Font pròpia
Aïllament tèrmic tipus reflexiu. gct Arquitectes. Font pròpia

Donat que el full exterior és parci­alment estanc a l’aigua, s’ha hagut de garantir que l’aïllament tèrmic tin­gui un comportament hidròfug. En aquest sentit els aïllaments de porus tancats ho garanteixen per definició, però els aïllaments de fibres i llanes han de protegir-se davant la pre­sència d’aigua i humitat mitjançant tractaments hidrofugants i/o vels exteriors que alhora també els pro­tegeixen de l’efecte windwashing de les cambres ventilades, desgast i pèrdua de resistència tèrmica super­ficial.

Respecte al tema que comentà­vem de la radiació i emissivitat del full exterior per sobreescalfament del sol, veiem com es comencen a incorporar aïllaments reflectants basats principalment en la reflexió de la calor radiant, els quals perme­ten optimitzar les seccions cons­tructives.

Per l’aplicació d’aquest tipus d’aï­llaments cal revisar atentament el corresponent document d’avaluació i certificació del producte ja que pel seu correcte funcionament depèn d’unes condicions diferents als aïlla­ments per conductivitat tèrmica. El aïllaments reflectants milloren el seu rendiment quan estan entre dues cambres d’aire estanques i en repòs i d’un espessor mínim de 20mm. Pel que fa a la difusió al vapor d’aigua es considera com una barrera de vapor minimitzant la transpirabilitat de l’edifici.

EL FULL INTERIOR. EL FULL PRINCIPAL DEL TANCAMENT

‘El full interior dona suport al con­juntdel tancament, garanteix l’estan­queïtat a l’aire i actua de barrera a la propagació del foc. Però lògicament també contribueix al confort tèrmic, aportant capacitat tèrmica al tancament, i al comportament acústic, aportant massa al conjunt. També pot ser l’encarregat d’incorporar instal·lacions en cas necessari. El full interior també ha evolu­cionat, però ho ha fet més tard i de forma pràcticament independent al full exterior. De fet, si tenim en compte la denominació de façana ventilada o rainscreen cladding system que, com hem vist, es caracteritzen per les funcions de la cambra d’aire i full exterior, desvincula pràcticament l’evolució del full interior.

Habitatges rue Meaux de París. Renzo Piano. Font pròpia

Ceip El Tren de Fort Pienc. PichArchitects. Font PichArchitects / Muntatge de la subestructura d’entramat pel full exterior. Font PichArchitects

En aquest sentit, troben dos possibles camins, l’un cap a solucions de panells normalment de gran format que permeten cobrir alçades entre sostres, per tant panells o làmines autoportants, i l’altre cap a sistemes d’entramat molt més lleugers situats també entre plantes.

Com veiem, la proposta dels habitatge socials de la rue de Meaux de París suposa un exemple clar on es substitueix el full interior convencional per un panell prefabricat de GRC tipus stud frame recolzat sobre els cantell dels sostres. En aquest cas, la garantia d’estanquitat a l’aigua i a l’aire la dona el panell de GRC i el segellat de les seves juntes i que posteriorment es trasdossa amb l’aïllament tèrmic i l’acabat.

La caracterització de la façana ventilada a través del full exterior i la cambra d’aire ha permès desvincular-ne l’evolució del full interior’

Una solució semblant però més actualitzada, és la que s’utilitzà al Ceip El Tren de Fort Pienc a Barcelona on el full interior es resol amb un panell prefabricat de formigó de 10cm cara vista per l’interior. Per la cara exterior es montà l’aïllament tèrmic de poliestirè extruït, les mènsules i la subestructura d’alumini amb les fixacions pel full exterior de plaques de formigó polimèric. De nou la cambra drenada garanteix parcialment l’estanquitat a l’aigua i l’estanqueïtat a l’aire es compromet al panell de formigó i al segellat de les juntes.

LA INDUSTRIALITZACIÓ I LA PREFABRICACIÓ CONJUNTA

Però si tenim en compte l’evolució del full exterior cap a sistemes més lleugers i industrialitzats, sembla raonable que l’evolució del full interior també pugui anar en aquest mateix sentit.

De fet, durant els últims 10 anys, diferents empreses dedicades a sistemes de tancament lleugers, han anat desenvolupant solucions pràcticament conjuntes de full interior i full exterior, procurant donar una resposta tecnològica homogènia al conjunt de la façana i un d’aquest camins ha estat l’alleugeriment del conjunt.

De nou PichArchitects, utilitza un sistema de full interior desenvolupat per l’empresa Europerfil i Artefacto Arquitectos anomenat Eurohabitat – Siff® on es substitueix el massiu full interior, ceràmic o de formigó, per una làmina d’acer plegada originalment utilitzada en coberta.

Habitatges socials a Gavà. PichArchitects. Font PichArchitects / Muntatge del full interior Eurohabitat – Siff® . Font PichArchitects

Imatge façana dels habitatges socials a Gavà de Pich Aguilera Detall cantonada entre mur cortina i façana ventilada. Font https://www.filt3rs.net/

Si mirem amb perspectiva els sistemes de façana ventilada actu­als i els elements que els conformen, veiem com són tecnologies molt properes a les dels mur cortina. De fet, la major part del sistema va pen­jat de l’estructura i en alguns casos fins i tot l’estructura del full interior. L’estudi B01 Arquitectes a la seva proposta pel tancament a l’edifici Seu social de Carburos Metálicos a Barcelona, ja van utilitzar la tecnolo­gia del mur cortina per donar suport al full exterior de pedra de la faça­na ventilada homogeneïtzant-ne la solució constructiva.

Per tant, no és d’estranyar que empreses com Sistema Masa, hagi desenvolupat i muntat sistemes de façana ventilada amb estructu­res de suport, mènsules de fixació i panells sandvitx més properes a les tecnologies dels sistema Stick de mur cortina que dels clàssics sistemes de façana ventilada. Una solució més evolucionada que la utilitzada per l’empresa Mecanofas a l’hotel AB de Barcelona.

Si tenim en compte l’evolució del full exterior cap a sistemes més lleugers i industrialitzats, sembla raonable que l’evolució del full interior també pugui anar en aquest mateix sentit

El sistema es caracteritza per un sistema de full exterior i aïllament tèrmic amb panell sandvitx d’alu­mini, articulats a través del sistema de travessers i muntants d’alumini extruït AL 6005 T6 anoditzat fixats als elements estructurals de l’edifici. El sistema sim per si sol podria arri­bar a conformar un sistema complet de façana ja que també es resolen els sistemes de premarcs de les obertures.

Sistema SIM de Sistema Masa. Font Sistema Masa

Placa porcel·lànica doble premsat. Font Sistema Masa

Fases de muntatge de la façana. Hotel Drassanes. Font Sistema Masa i Secció detall façana, a la dreta.

Premarc de muntatge d’obertura. Font Martí-Sardá Arquitectes

La solució aplicada a l’Hotel Drassanes per l’estudi Martí-Sardá Arquitectes és un clar indicador de com poden seguir evolucionant aquest sistemes constructius. En aquest cas, utilitzen el sistema sim de Sistema Masa com a base del sistema de façana.

El full interior es resol mit­jançant un entramat metàl·lic d’acer galvanitzat que incorpo­ra un segon aïllament tèrmic de 40mm i trasdossat amb placa de guix laminat. El forat horit­zontal de façana de 240×90 cm es resol amb un ‘telar’ metàl·lic que funciona com a premarc for­mant alhora la llinda, els brancals i l’escopidor. Aquest ‘telar’ forma part d’una subestructura de dos muntants que li donen suport fixats entre sostres formant una ‘H. Aquest conjunt serveix a l’hora de replanteig i suport de l’obertu­ra. La solució del conjunt de faça­na presenta interès sobretot per la seva coherència constructiva, execució en sec i la lleugeresa del conjunt.

Serà important conèixer quins son els impactes ambientals de cadascun dels sistemes constructius que utilitzem i caldrà saber seleccionar una bona correlació d’impactes dins de l’edifici per tal de poder seguir construint

El full interior es resol mitjançant un entramat metàl·lic d’acer galvanitzat que incorpora un segon aïllament tèrmic de 40mm i trasdossat amb placa de guix laminat. El forat horitzontal de façana de 240×90 cm es resol amb un ‘telar’ metàl·lic que funciona com a premarc formant alhora la llinda, els brancals i l’escopidor. Aquest ‘telar’ forma part d’una subestructura de dos muntants que li donen suport fixats entre sostres formant una ‘H. Aquest conjunt serveix a l’hora de replanteig i suport de l’obertura. La solució del conjunt de façana presenta interès sobretot per la seva coherència constructiva, execució en sec i la lleugeresa del conjunt.

Anàlisis d’impacte ambiental en termes d’energia i emissions de CO2 embegudes.
Font pròpia

Anàlisis d’impacte ambiental en termes d’energia i emissions de CO2 embegudes.
Font pròpia

En la línia dels sistemes de mur cortina també trobem empreses com, Kingspan o TAKTL que ja proposen sistemes pràcticament complets de façana ventilada amb un alt nivel d’industrialització i prefabricació pensat de la mateixa manera que ho faríem amb un sistema unitized. Aquí també hi trobem de nou, NBK Terracota i Renzo Piano, que utilitzen aquest siste­ma de mur cortina amb full exterior de peces ceràmiques per l’edifici Cen­tral Saint Giles de Londres. El muntatge es realitza exactament igual que un sistema unitized però amb una aparença i funcionament del full exterior propi d’un rainscreen.

Muntatge de panells lleugers per façana ventilada. Font Kingspan Architectural

Muntatge de la façana Central st Giles de Renzo Piano. Font pròpia

Muntatge de panells ‘unitized’ a la Universitat d’Alaska. Font: TAKTL https://www.taktl-llc.com/

I ARA LA SOSTENIBILITAT…

Veient ara que un sistema de façana ventilada no depèn dels material ni de les tecnologies cons­tructives per caracteritzar-lo, és difícil d’argumentar que aquest és un sistema energèticament més eficient que un altre del mercat. En termes de la demanda energètica i de transmitància tèrmica difícilment trobem justificació raonada que dos sistemes de façana diferents amb un mateix espessor d’aïllament tèr­mic puguin donar resultats raona­blement diferents.

Com hem comentant, cal ana­litzar-ho amb detall, considerant l’orientació, el material i color del full exterior, o si ho considerem en situ­ació d’hivern o d’estiu.

Aquest però, és un sistema que permet eliminar molts dels ponts tèrmics habituals, que pot aportar una major capacitat tèrmica al tan­cament (depenent del full interior) o pot incorporar un major aïllament tèrmic sense perdre la seva raciona­litat constructiva.

També és cert, que els sistemes de façana ventilada actuals aporten millores tecnològiques, estètiques i constructives en la línia de la per­fectibilitat i la racionalitat. Però cal tenir present que moltes d’aquestes millores tecnològiques ho fan de la mà d’un increment dels impactes ambientals a causa dels materials que utilitzen. Sense considerar una anàlisi cicle de vida complet (cradle to cradle) i tenint en compte les pri­meres fases de producció cradle to gate veiem com aquests sistemes més avançats multipliquen pràcti­cament per 2 alguns dels impactes ambientals dels sistemes tradici­onals de façana ventilada o cavity wall.

La substitució generalitzada de la ceràmica cuita a baixa tem­peratura per altres materials amb processos industrials molt més intensius (en termes de producció industrial) fa que incrementin el seus impactes ambientals. Amb les dades disponibles a dia d’avui, suficientment ajustades i contras­tades, per les ecoetiquetes tipus III (epd i dapc) podem establir la següent correlació d’impactes entre els elements i els sistemes constructius.

Però tal i com hem dit, aquestes dades són parcials, són per les pri­meres fases de l’anàlisi de cicle de vida, encara ens falta valorar-ne aspectes com el manteniment, la durabilitat, la desmuntabilitat, la reu­tilització i la reciclabilitat dels siste­mes. Aspectes que cal posar sobre la taula i que formen part d’una anà­lisi completa cradle to cradle.

I, són importants aquestes dades? Doncs sí, la normativa ens ho limitarà i l’enginy dels tècnics haurà de fer viable el projecte.

El repte ambiental que tenim tots els agents del sector, és enorme i no en som plenament conscients. La limitació dels recursos serà nor­matiu de la mateixa manera que ho són ja les emissions de gas d’efecte hivernacle en l’ús dels edificis. És un fet que no podrem seguir consu­mint recursos de forma il·limitada i menys sense conseqüències eco­nòmiques.

Autor de les fotos: Oriol París

Autoria de l’article

Oriol París

Oriol París és arquitecte tècnic, col·legiat núm. 10.019 i dr. arquitecte. Professor de la UPC i de l’Escola d’Arquitectura la Salle (URL). És assessor en tecnologies de l’arquitectura. Més articles de l'autor

Deixa un comentari