La biblioteca de la llum Biblioteca Sant Gervasi - Joan Maragall

Situada en els Jardins de Vil·la Florida, en la banda que dóna al carrer de Sant Gervasi de Cassoles, antic carrer Major d’aquesta vila, la major dificultat d’implantació del nou edifici en el solar fou el gran desnivell que hi ha entre la cota del jardí de la vil·la i la del carrer. L’opció radical i encertada del projecte va ser la de concebre la biblioteca com un espai enterrat en el que rebria la llum de lluernaris i de les vidrieres de l’única planta sobre rasant de què es disposava, a nivell del carrer Sant Gervasi. D’aquesta forma no es perdria zona enjardinada, molt necessària, en un teixit urbà tan dens com és el d’aquest barri barceloní. En “apilar” el programa en vàries plantes s’ocupava poca superfície del solar i es donava un front actiu al carrer, que fins aleshores tenia solament un mur cec de contenció de terres com a façana, en aquest tram.

FITXA TÈCNICA
Nom de l’obra: Biblioteca Sant Gervasi – Joan Maragall
Ubicació: Jardins de la Vil·la Florida (c/Sant Gervasi de Cassoles/Bisbe Sivilla, Barcelona)
Promotor: Ajuntament de Barcelona, Districte Sarrià-Sant Gervasi; Barcelona d’Infraestructures Municipals – BIMSA
Projecte: David Baena, Toni Casamor, Maria Taltavull i Manel Peribáñez (BCQ Arquitectura Barcelona)
Direcció d’execució: Francesc Medina i Maria Chacon, arquitectes tècnics (IDP)
Coordinació de seguretat i salut:  Natalia Crespo, arquitecta tècnica
Instal·lacions: JG Ingenieros i Mercadomótika
Càlcul d’estructures:  Manuel Arguijo y Asociados
Direcció integrada: IDP Enginyeria i Arquitectura
Constructora: Contratas y Obras. Jose Antonio Méndez, cap d’obra, Jose Moreno, cap de producció, Robert Arias, cap de producció i Antonio Gómez, encarregat d’obra
Superfície construïda: 2.983 m2
Superfície urbanitzada: 763 m2
Dates: 2010 – 2014
Principals industrials: Mecánica del suelo Losan, Contesa, Hiorman, Magdan, Halton, Bau Panel Systems, Metalco-Jansen, Deri, Decorinox, Pavindus, System plac, Latex, Bruber Trading, Doctor Árbol , Jardineria J.Bosch, Contel, Mobles 114,  Bernadí Wholecontract, Id-Care, Eun Grupo, Atípic Santa & Cole

Espais interiors

La concepció i l’estructuració de l’espai interior de la biblioteca també son radicalment diferents al que és usual en aquest tipus d’equipament. A causa de la ubicació enterrada de la mateixa, els espais expressen que són excavats en la terra. Però amb aquest argument no n’hi ha prou per definir-los i, com els mateixos arquitectes expliquen (1), una sèrie de gravats de la pintora Anna Codina els inspiren per a la formalització de les plantes. El resultat, buscat per els autors i, finalment aconseguit, és el d’uns espais continus, fluids, sense límits precisos, excepte en els recintes d’emmagatzematge d’arxiu i en els de servei. Fins i tot una de les dues sales per conferències pot ser tancada o oberta, mitjançant uns envans mòbils.

Els acabats dels interiors van en la mateixa línia: el terra blanc, continu i sense juntes (un terra tipus terratzo però amb resines com a aglomerant, que permet tenir molt poques juntes, a diferència dels terratzos continus tradicionals), les superfícies vibrants dels revestiments de plaquetes de termoarcilla, col·locats com a element antireverberació, les prestatgeries de llibres posades aleatòriament en els recintes “excavats”, les alineacions no paral·leles de les parets, la manca de portes de separació dels diferents recintes i les visuals transparents de les vidrieres dels patis, contribueixen a posar uns límits visuals vagues i indefinits als espais.

Vista general de l’espai continu de la planta baixa

El resultat és un entorn totalment dinàmic que contrasta amb l’activitat més aviat de repòs que és la d’una biblioteca.

El resultat és un entorn totalment dinàmic que contrasta amb l’activitat més aviat de repòs que se suposa que és la d’una biblioteca. Finalment, alguns dels recintes més ancats tenen l’origen en uns espais que, en principi no estaven previstos que fossin edificats sinó reserves de terra per plantar  grans arbres en el seu interior. Problemes tècnics en el que fa referència a la jardineria varen descartar aquest ús i els arquitectes, molt hàbilment, els varen reincorporar a la biblioteca, com a contenidors de llibres i com a únics espais públics amb una certa privacitat. Que aquests últims espais hagin sorgit una mica de la casualitat no li treu cap mèrit als arquitectes en la concepció de l’espai. Molts coneguts descobriments i noves creacions han sorgit d’una primera casualitat -com el so del swing de la banda de Glenn Miller, o el descobriment del radi per Marie Curie-, i en tots ells el mèrit fou d’aconseguir extreure’n el partit en la direcció que el creador, o l’investigador volia. L’atzar només obre una porta, el camí després l’ha de fer cadascú, i en els espais d’aquesta biblioteca no hi ha atzar sinó molt de treball i molta anàlisi, com ho demostren els magnífics petits assajos sobre els espais d’altres biblioteques que els autors realitzen, en forma de reflexió en analitzar la proposta de la seva biblioteca.

Segurament per tot això, en el temps que porta la biblioteca oberta, no s’aprecia cap disfunció a causa de les especials característiques dels seus espais sinó que la percepció que es té és que, tant els usuaris com els qui hi treballen, s’hi senten molt a gust.

L’exterior

Les cobertes enjardinades de l’edifici en el front al carrer de de Sant Gervasi amb la Vil·la Florida. En segon terme

Les formes irregulars de la planta es traspassen totalment a l’exterior en forma de volums cecs i d’entrants oberts, on se situen els patis i l’entrada a la biblioteca. Les parts ransparents estan dotades d’una fusteria d’acer lacat de la marca Jansen, molt efectiu tant en l’aïllament acústic com en el tèrmic. Les parts opaques –que, en realitat, resenten algunes finestres–son murs estructurals de formigó armat aïllats exteriorment amb el sistema MK2, consistent en un gruixut panell de poliestirè expandit emmotllat amb la superfície ondulada, i una malla d’acer galvanitzat per cada cantó, solidària al panell, que es cobreix amb una capa de morter mineral gunitat, acabat raspat o llis, i finalment pintat amb pintura al silicat. El fet de ser abrigada per fora, la façana, i de retornar l’aïllament tèrmic en les doelles, ampits i llindes de les obertures fins a la fusteria, li donen un molt bon comportament tèrmic.

L’aspecte mineral de l’acabat i la inclinació d’alguns plans dels murs de façana tenen per objectiu mantenir la materialitat formal del mur existent si bé això s’aconsegueix només parcialment. Les formes abstractes, no lligades a cap funció de càrrega o constructiva i la superfície llisa, neta i contínua de l’arrebossat, al meu parer, no tenen  gaire relació amb els murs de contenció existents, ni en les zones on es conservaven els estucats imitant pedra, ni tampoc allà on l’estucat havia caigut i s’apreciava la textura irregular de l’obra de fàbrica de paredat rústic. La relació entre la façana nova i el tancament del jardí existent, especialment en el carrer del Bisbe Sivilla és més aviat oposada que mimètica amb les preexistències. En el carrer de Sant Gervasi es crea plaça i espai públic però les superfícies terses i abstractes dels cossos sortints tampoc s’adiuen amb el gra petit i l’escala domèstica de les façanes residencials que se li oposen. Sense voler de cap manera entrar a proposar “el que s’hauria de fer”, diria que, sense entrar en el perillós camp de l’ornament, a aquests volums els manca un treball més de detall, de traç amb petja humana, com sí que tenen per exemple els patis i l’escala que connecta el carrer amb el jardí.

La coberta verda

Vista del solar abans de la construcció. Amb la bibloteca l'aspecte general del jardí prácticament no es modifica. La perspectiva aèrea permet apreciar l'alta densitat de l'entorn.
Vista del solar abans de la construcció. Amb la bibloteca l’aspecte general del jardí prácticament no es modifica. La perspectiva aèrea permet apreciar l’alta densitat de l’entorn.

La major part de la coberta és enjardinada si bé es troba a faltar que sigui accessible en un lloc que, com ja he dit, està molt mancat d’espais verds. L’acurat disseny constructiu de la façana, juntament amb les part de les envoltants que queden enterrades, (tant les que ho fan en contacte amb el terreny com les ja citades cobertes enjardinades) i l’orientació de les obertures gairebé sempre a nord li confereixen un comportament tèrmic molt bo, amb molt poques pèrdues o guanys indesitjats, amb el consegüent estalvi energètic. Com a conseqüència, és remarcable que el gran espai previst per a instal·lacions d’aquest equipament és actualment sobrer quant a maquinària de climatització.

Per finalitzar, trobo totalment encertat que s’hagi encarregat a les mateixes persones que han creat l’espai, “vestir-lo” amb el mobiliari, de forma que els autors de ’arquitectura puguin arribar fins al final en la materialització del caràcter dels espais que han ideat. En el cas que ens ocupa el mobiliari potència la idea que he descrit més amunt i li acaba de donar una personalitat molt remarcable.

Trobo totalment encertat que s’hagi encarregat a les mateixes persones que han creat l’espai, “vestir-lo” amb el mobiliari

Un edifici immergent

L ’edifici parteix de les rasants inicials i es desenvolupa cap avall, enterrat, deixant unes obertures que actuen de patis d’il·luminació de les plantes enterrades. Sobre rasant es reinterpreta l’antic mur de tancament de la finca i es recula la línia d’ocupació per donar major amplitud al carrer, assolint un efecte gairebé de plaça allargada en tot el front de la biblioteca, amb una escalinata que accedeix als jardins elevats del recinte. L’operació més característica del projecte és l’execució sota rasant. El perímetre es resol amb murs de micropilons perforats en roca tova. S’ha volgut evitar pilars intermedis, aprofitant la geometria dels forats i configurant pantalles que actuen d’estructura vertical. Els murs es perllonguen damunt la rasant del carrer, amb geometries esbiaixades i desplomats per assimilar-se a l’antic i maldestre mur de la finca. Els forjats es recolzen en el perímetre i les pantalles, construïts de lloses massisses de 35 i 40 cm cantell, en algunes zones tesada per absorbir grans llums. La ràtio de cost del capítol d’estructura manifesta la complexitat del fonaments i contencions, que representa 462 €/m2 PEM i un 26% de la inversió.

El sistema envoltant queda concentrat en el tancament dels patis d’il·luminació, els volums que surten en superfície, i les cobertes. Repercuteixen en 237 €/m2 PEM i un 13.5%. Els tancaments vidrats es resolen amb fusteria d’acer tipus Jansen amb trencament de pont tèrmic. Els tancaments opacs es construeixen amb sistema MK2, constituït per un element de poliestirè amb gunitat de formigó per ambdues cares, en què fixat prèviament unes malles d’acer galvanitzat.

 

A l’interior, els elements significatius son els revestiments de paraments amb peces ceràmiques de termoarcilla tallades pel mig i col·locades en sec, deixant l’aspecte rude que contrasta amb ells blancs del paviment de microterrazzo continu, dels sostres, dels revestiments i del mobiliari interior. Els capítols de compartimentació interior i dels acabats sumen una repercussió de 209 €/m2 PEM i representen un 12%. Les instal·lacions constitueixen el capítol de major magnitud, amb un 27% del pressupost i una ràtio de 475 €/m2 PEM. Les xarxes d’electricitat i dades es distribueixen per les sales mitjançant canals encastades al paviment segons una distribució modular que permeti arribar a totes les taules. La climatització consisteix en inductors actius amb microdifusors tipus Halton, que situats en el sostre fan que l’aire es refredi i es desplomi sense produir soroll i a baixa velocitat. La calefacció es reforça amb unes línies de terra radiant davant les finestres. El fet d’estar majoritàriament sota terra aporta un bon comportament tèrmic de l’envoltant. Tot plegat proveeix una qualificació energètic tipus B conforme Calener, amb un nivell d’emissions de 68.9 kgCO2/m2·any, amb un índex d’emissions i de consum de 0.54 respecte la referència.

La ràtio total de cost se situa en una franja de 1.750 €/m2 PEM (2.083€/m2 PEC), tot i que cal tenir en compte que una fracció de 182 € /m2 es deu als treballs d’urbanització de l’entorn edificat. Els conceptes més costosos de la urbanització son els paviments, la serralleria, i l’enjardinament. Respecte de sí mateixa, el cost de la urbanització scendeix a 710 €/m2 enjardinat, i te un pes del 10% de la inversió.

Perfil de distribució del cost

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Volumetria i buit

La biblioteca se situa sota el jardí de la Vil·la Florida a l’ombra dels seus arbres. El nou edifici s’insereix sota el terreny com un nen s’amaga (per llegir un llibre) sota una catifa. A l’interior un paisatge en si mateix, articulat i canviant, on cada ús i cada usuari troben el seu lloc. Ha de ser un espai personalitzat i irrepetible.

Conformen l’edifici els “patis de terres”, volums plens de terres de terra que proporcionen inèrcia tèrmica, mantenen els arbres existents i són l’estructura portant de la biblioteca, i els “patis de llum i silenci”, espais complementaris als anteriors que envoltats de vidre, il·luminen i ventilen l’interior alhora que aïllen acústicament la biblioteca del carrer.

La realització

L’edifici no es reconeix de forma evident, es podria dir que no hi ha biblioteca, només volumetries contundents que recorden el mur antic descompost. Però on és la iblioteca? La resposta és sota terra, sota un jardí Situar 3.000m2 de programa sota rasant no és fàcil, no basta amb fer un gran forat, també hem de contenir el tall vertical de terres sense afectar als carrers del voltant i sobretot a la Vil·la Florida. Per garantir l’estabilitat durant la fase d’excavació, sense afectar als edificis existents i respectant l’arbrat principal , es preveu l’execució d’una cortina de micropilons armats amb tub d’acer prèvia al rebaix. L’elecció d’aquest sistema respon a les característiques rocoses del subsòl. Una vegada completat el sistema perimetral de micropilons es va procedir amb el rebaix interior amb els corresponents nivells d’ancoratge.

Es podria dir que no hi ha biblioteca, només volumetries contundents que recorden el mur antic descompost

L’estructura

La configuració de la biblioteca com a successió d’àmbits de lectura defineix el sistema estructural de l’edifici. Cadascun d’ells s’entén diàfan i funcionalment versàtil, sense elements d’estructures evidents o puntuals. Els forjats se sustenten, bàsicament, als murs perimetrals adossats a les cortines de micropilons i als volums que apareixen entre els patis de llum, i que al final esdevenen els contenidors de llibres. Els forjats consistien en lloses massisses de formigó de 35 i 40 cm de gruix per a permetre resoldre les grans llums interiors. En posicions singulars s’han introduït jàsseres despenjades o invertides per resoldre situacions d’esforç especial, bàsicament en la coberta enjardinada. Atesa la relació de llums que es genera en algunes zones, es preveu la col·locació de tendons de pretesat als sectors més desfavorables.

El mur

Un dels elements més identificatius de la Vil·la Florida és el mur de contenció de terres que envolta la finca i que salva el desnivell entre el jardí i els carrers. La forta presència d’aquell mur sobretot al carrer Sant Gervasi de Cassoles, era un dels trets a tenir en compte El nou plantejament eixampla el carrer; aquest fet ens permet posar en valor la nova configuració murària. La voluntat dels projecte era mantenir la materialitat del mur existent, per tant es planteja un acabat arrebossat i pintat en un to similar a l’existent.

Els murs estructurals de formigó armat que configuren la volumetria s’aïllen exteriorment amb plaques de poliestirè expandit de 8cm de gruix amb una malla d’acer galvanitzat MK2.Aquest sistema permet projectar formigó fins a gruixos de 4 i 5 cm, que units a l’arrebossat, confereixen a l’acabat el grau de solidesa desitjat. El color s’aconsegueix pintant amb pintura al ‘sol-silicat’ Keim Farben.

Una biblioteca sense llum natural és una biblioteca sense vida. El fet de construir sota rasant, i a la vegada mantenir la imatge murària de l’antic jardí, ens porta a la necessitat d’escapçar el perímetre murari i crear de manera alternada diversos patis com si de pous de llum es tractessin. Les obertures envidrades d’aquests patis s’entenen com a part del perímetre volumètric, no pas com obertures puntuals o finestres: és l’envolupant que es torna transparent. Aquestes Aquestes superfícies envidrades es constitueixen com un mur cortina fet a base de muntants interiors formats per platabandes d’acer lacat en color blanc. El sistema de subjecció de l’estructura del mur cortina als forjats permet el moviment d’aquests degudes a deformacions diferides en el temps. El sistema d’envidrament és senzill, amb ruptura de pont tèrmic i una tapeta lacada exterior. Els suports interns i el drenatge són una adaptació de Jansen per aquest cas concret. A l’interior a nivell del paviment interior i a peu del mur cortina, se situa un convector lineal de tipus Jaga.

El nou jardí

Estem davant d’un jardí sota el qual hi ha una biblioteca, fet insòlit sens dubte. El procés constructiu fins arribar a aquesta configuració no es fàcil ni ràpid. Al jardí original hi havien arbres que mereixien la seva conservació, i per tant es van haver de trasplantar a altres zones del jardí de la Vil·la Florida que no quedaven afectades per l’obra.

Una vegada realitzada l’estructura general, es van crear els grans contenidors de terres per trasplantar tant els arbres originals com els nous. Així mateix es va considerar important la plantació d’espècies entapissats aromàtiques a les àrees de plantació.

Normalment les cobertes dels edificis són espais no massa ben aprofitats: badalots d’ascensors, antenes, plaques solars, climatitzadors… En aquest cas no apareix cap d’aquests elements, totes les instal·lacions se situen a la planta -2, amb accés des de l’exterior a traves d’un dels patis. Aquest recinte s’ha insonoritzat de forma integral per tal de minimitzar les emissions de sorolls a l’ambient. Al final s’aconsegueix recuperar el gran jardí del que havien gaudit els veïns que envolten la Vil·la Florida.

Confort interior

La voluntat palesa de crear espais de lectura confortables, tranquils i pensats pels lectors ha estat definitiva en el comento de decidir la materialitat interior. Creiem que una de les millors maneres d’harmonitzar i asserenar l’espai és reduir la varietat de materials i textures; dos colors i dos textures van organitzant l’espai: el blanc llis i la ceràmica color Siena.

La biblioteca està literalment excavada a la terra. Aquest fet ens semblava que havia d’evidenciar-se a l’interior, i és aquesta la raó que ens ha portat a l’elecció de la terracota com a un dels elements de revestiment interior vertical. El ranurat de la termoargilia col·labora positivament en el confort acústic.

El paviment és un dels element més significatius que configuren l’interior. Es tracta d’un paviment continu ‘micro T’ de Pavindus en blanc, color que fa desaparèixer els límits. Es tracta d’un llenç preparat per rebre les persones, el mobiliari, l’activitat… Un dels temes més cuidats és el condicionament tèrmic dels espais. El fet d’estar sota terra ens garanteix una temperatura estable de partida, això suposarà poca energia per escalfar o refredar l’interior, a més, les pèrdues tèrmiques són mínimes atent als gruixos d’aïllament utilitzats.

El sistema de climatització utilitzat és a base d’inductors actius amb microdifussors Halton. Aquest sistema utilitza alguna freda a alta temperatura, per tant s’eliminen les condensacions i no calen desguassos. Es tracta d’un sistema similar a les bigues Fredes, i per tant l’aire fred es desploma sense produir cap tipus de soroll molest per les persones.

Una de les millors maneres d’harmonitzar i asserenar l’espai és reduir la varietat de materials i textures

L’escala

Aquest element és un dels més significatius de tot el conjunt, tant a l’exterior com a l’interior. En ambdues situacions l’escala és quelcom més que un element cinètic de comunicació vertical, és un lloc d’estada, d’observació, és llum i buit, és imatge… és, en definitiva, un element que es reivindica així mateix des de la seva representativitat.

L’escala exterior se situa com a final perspectiu pel carrer Castanyer, i ens condueix cap a l’interior del jardí en el nivell superior. També ens acompanya en l’accés principal a la biblioteca. Es tracta d’un element massiu i petri, clar en la seva geometria. L’elecció del material respon a la voluntat de baixar el paviment del jardí fins al carrer Sant Gervasi de Cassoles, com una invitació a la seva visita. La presència de la palmera en un dels seus replans s’ha d’entendre de la mateixa manera, no és més que un acte per tal d’apropar la vegetació del jardí fins al carrer Major.

L’escala interior se situa a l’interior del volum del gran lledoner. És una escala de dos trams amb un bon replà entremig on s’exposen les novetats editorials del moment. Materialment s’ha plantejat com un element de continuïtat espacial entre les dues plantes. El color blanc RAL9010 és el protagonista.

 

Plànols

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Autor de les fotos: Ariel Ramírez

Nota de l’editor

Aquest article va ser publicat originàriament a L’Informatiu número 344 del maig de 2015

Sobre l’autor

Josep Olivé

Arquitecte i professor de construcció a La Salle Arquitectura de la Universitat Ramon Llull (URL) Més articles de l'autor

Deixa un comentari