La biblioteca de Can Manyer a Vilassar de Dalt La bellesa inesperada d’un mar hidràulic

Entrar per primera vegada a la nova Biblioteca de Can Manyer i pujar a la planta pis, garanteix una sorpresa cromàtica sense precedents: un festival de llum i color que enfoca al terra i que difícilment ens deixarà indiferents.

FITXA TÈCNICA

Nom de l’obra: Biblioteca Can Manyer
Ubicació: Plaça Miquel Martí i Pol de Vilassar de Dalt (Maresme)
Promotor: Ajuntament de Vilassar de Dalt
Project manager: Jordi Armengol
Autors del projecte: Lluís Dilmé i Xavier Fabré
Director d’execució de l’obra: Francesc Xairó
Coordinador de seguretat i salut: Francesc Xairó
Constructors: Fuentes Ariza, IMVAUR i ATYCA
Caps d’obra: Sergio Ariza (Fuentes Ariza); Maximiliano Pfister (IMVAUR); Josep Zapata (ATYCA)
Principals industrials: Losan, Mecánica del Suelo; Cuma, GAM España, Servicios de Maquinaria; Jarquer Mentón Plus; TECELTRA; Francisco Alberich; INMOCAT Instalaciones; MAYMO Instalaciones y Servicios i Kaefer, Servicios Industriales.
Data d’acabament de l’obra: 2014

Premi Catalunya Construcció 2015 d’Intervenció en edificació existent

La transformació de la indústria a Vilassar de Dalt

A principis del s. XIX, Vilassar de Dalt finalitza l’etapa com a vil·la agrícola per a convertir-se en un nucli industrial especialitzat en el sector tèxtil. A partir del 1870 la industrialització local queda en mans de tres famílies: els Calvet, els Vives i els Manyé Ordeig. A finals del segle XIX, els canvis tecnològics del tèxtil s’acceleren. L’any 1915 esclata una vaga a Can Manyer que dura mesos, tot plegat serà el preludi de la crisi posterior a la I Guerra Mundial i el final de les grans empreses tèxtils de la generació dels anys vint. Durant els anys trenta, una nova generació de fabricants porta a Vilassar de Dalt a ser la capital comarcal del cotó i un dels principals nuclis de la industrialització tèxtil a Catalunya. Després de la Guerra Civil, el tèxtil coneixerà la darrera etapa d’esplendor fins a la seva crisi definitiva cap els anys setanta i vuitanta.

Així doncs, el Vilassar de Dalt de l’època contemporània deu el seu desenvolupament a la creixent indústria tèxtil que va esclatar al segle XIX i principis del XX. Aquest període va fer d’aquest municipi un dels centres neuràlgics del desenvolupament tèxtil de Catalunya. Les fàbriques, les xemeneies, les cases dels treballadors, les cases industrials, les societats mutualistes i obreres… donen peu a parlar d’un passat fabril des de múltiples visions. Les fàbriques principals serien: Can Manyer (actualment, biblioteca), Cal Garbat (destinada a habitatges), la Tela (equipament), les Sedes (restaurant), Can Ribot (en procés productiu) i ja més contemporània ca l’Amadeu (en procés productiu).

L’antiga fàbrica és original de 1910 i, en el seu temps, fou la fàbrica més important del municipi.

El Poum de Vilassar de Dalt traslladava l’anterior biblioteca municipal a una millor ubicació: proposava ubicar tot un mercat cultural de més ampli abast que recollís una activitat cultural semipermanent. Una nova línia estratègica pel futur del sòl industrial vilassarenc.

Es respira un gran respecte per l’espai, així com pel seu origen industrial

Unitat espacial i riquesa cromàtica

La nova biblioteca municipal se situa a la nau principal de Can Manyer, el complex tèxtil del segle XIX que, des dels anys setanta del darrer segle anava fent cada vegada més palesa la seva obsolescència industrial.

La intervenció és un exercici exemplar de recuperació d’arquitectura industrial, un joc d’arquitectura racional, clara i diàfana realitzat sota les directrius de la funcionalitat de la nova biblioteca que revifa els dos grans espais de la vella nau tèxtil. La planta inferior per on s’hi accedeix, amb els pilars de fosa alineats en dues rengles, així com les voltes a la catalana, presideixen un espai ben ampli i d’alçada considerable del qual arrenquen dues escales que condueixen a la planta superior. Aquest espai, encara de major alçada, mostra les esveltes encavallades de suport del doble vessant de la coberta.

S’intervé prioritzant la percepció i els valors espacials originals, grans espais amb poques barreres i amb gran continuïtat visual. Per a aconseguir aquest objectiu, i per tal d’obtenir els necessaris espais tancats que necessita la biblioteca, s’ha optat per construccions de fusta que no arriben al sostre, una solució que aconsegueix aquest objectiu. Es respira un gran respecte per l’espai, així com pel seu origen industrial.

Aquesta experiència, a més, s’enriqueix cromàticament de manera molt diferent a com experimentem quan entrem en una catedral on, la llum es filtra pels finestrals de colors i aquests tenyeixen els paviments i les parets. Aquí, en un edifici de tipologia industrial, amb grans finestrals, espai diàfan, colors blancs… la llum entra blanca per banyar el mar cromàtic del paviment i embolcallar-nos de la seva riquesa de dins a fora, de baix a dalt, del color al blanc.

Tresors hidràulics de rebuig versus imitacions hidràuliques rebutjables (hidrauliquitis)

A banda de lloances de la proposta com el respecte general que espacialment proposen els arquitectes, així com el respecte al passat industrial de la nau que es respira a l’actual biblioteca, hi ha un aspecte que colpeix de manera evident i és la presència del paviment hidràulic del pis superior.

Es tracta d’un paviment hidràulic format per peces “de segona divisió” provinent de peces de rebuig de diverses fàbriques, un trencaclosques molt particular. Una catifa acolorida i de peces dispars, excedents de fàbriques de principis de segle XX i dissenyat per l’arquitecte Bonaventura Bassegoda.

Aquesta mena de qualitat espacial casual contrasta, sobretot actualment, amb el bombardeig pesadament intencionat i insistent que en molts àmbits de l’interiorisme i el disseny ens envolta.

Parlem de tots aquells objectes que s’inspiren en l’ideal de la rajola hidràulica, però que no en fan la funció: estoigs, joies, tasses, davantals, pòsters, portades de llibres, samarretes… Algun fins i tot s’acosta a l’ús original: catifes de PVC que imiten els paviments hidràulics i cerquen la seva categoria senyorial, reproduint models existents i batejant-los amb carrers de Barcelona.

També hi ha un esclat (insuportable, diria) de paviments imitació als hidràulics en tots aquells habitatges, locals, restaurants i bars, galeries d’art, etc. que aspiren a certa modernitat i actualitat. Es tracta de paviments de gres, més resistents i no tan porosos com els hidràulics, que per preu i assequibilitat esdevenen ideals substituts en massa. En aquest cas, molta intencionalitat, molta pretensió, però, la veritat, el resultat és cada vegada “més del mateix”.

Imatges de locals actuals amb paviments de gres imitació d’hidràulic:

Imatges de locals actuals amb paviments de gres imitació d’hidràulic. No calen més comentaris: Borratxera visual

Tot el contrari succeeix a la Biblioteca de Can Manyer: una casualitat, un conjunt hidràulic aparentment indefens i humil, desordenat sense intenció, aconsegueix una riquesa visual i espacial que desperta els sentits i l’ànima.

Dotar les arquitectures degradades amb nous horitzons, sempre amb la voluntat de reconèixer i revaloritzar l’arquitectura local en contrast amb arquitectures globals i franquiciades tan abundants en els darrers anys, actualitzant la tradició viva i projectantla cap el futur.

Des de temps antics, l’home ha creat espais per viure procurant unir la funcionalitat i la bellesa. A la biblioteca de Can Manyer, ambdues van de la mà i es fusionen per esdevenir una arquitectura al servei de la cultura, que, amb una bellesa inesperada ens sorprèn i estimula els sentits, una festa cromàtica a nivell de terra, un mar hidràulic.

Souvenirs amb disseny de paviments hidràulics estampats

Rehabilitació de l’antiga nau industrial de producció tèxtil

La façana i l’entrada a la biblioteca

L’obra consisteix en la rehabilitació d’una nau industrial de començaments del segle passat, en què es conserva la morfologia i es condiciona per als nous usos conforme al programa funcional per allotjar una biblioteca. A planta baixa s’allotgen els espais d’ús divers per a informació i consulta generalista, serveis, aula de formació, zona multimèdia, i àrea infantil segregada. Es configura també una sala multifunció que es pot utilitzar de manera autònoma a l’operativa de la biblioteca, amb un accés independent des de l’exterior, i amb un divisòria mòbil que tanca, si cal, la comunicació amb la resta de la planta. La planta alta es destina a una activitat més introspectiva d’estudi, consulta i lectura.

La intervenció aporta una imatge totalment renovada i actualitzada de l’equipament, alhora que té cura de conservar i mostrar les característiques constructives pròpies de l’edifici: l’estructura d’encavallades metàl·liques de coberta, la visió dels talls de forjat on s’aprecien les diferents capes constitutives, les altures interiors amb les grans obertures de façana, i el paviment original a planta pis fet de mosaic hidràulic procedent de partides de rebuig de diversos fabricants, col·locat en el seu moment de forma totalment atzarosa i que, en descobrir-lo, s’ha volgut recuperar i emfatitzar encertadament com un valor genuí de l’edificació, amb tal impacte que ha acabat adoptant-se com a imatge gràfica de l’equipament.

A la planta baixa els antics terres (de formigó, amb bancals de suport i pas de maquinària) s’han regularitzat per aconseguir un nivell homogeni a tota la planta, realitzant un recrescut damunt les antigues rasants que serveix alhora per conformar una cambra l’aïllant que permet el pas de les instal·lacions per distribuir a tota la superfície. L’acabat és un paviment continu de formigó acolorit que integra els registres i les canals d’instal·lacions.

A la façana es va repicar tot el revestiment per fer-lo de nou, i es substituïren les finestres de fusta reproduint les modulacions originàries. A la coberta s’han reforçat i travat les encavallades metàl·liques, i per sota les teules s’ha construït un pla inclinat addicional de xapa grecada que garanteix l’estanquitat i drena cap a façana, on es recull en una canal interior amb sobreeixidors a l’exterior. Sota la xapa es fixen les capes d’aïllament i es realitza l’acabat final amb emplafonat de cartró-guix acústic. Per l’exterior es va efectuar primerament un repàs de reparació i reposició de teules malmeses, mentre que tota la resta d’operacions es realitzaren des de l’interior de la nau sense haver de desmuntar l’envoltant.

La intervenció aporta una imatge totalment renovada i actualitzada de l’equipament, alhora que té cura de conservar i mostrar les característiques constructives pròpies de l’edifici

 

Distribució del cost

A la taula es reprodueix el perfil de cost execució material de projecte (PEM). Al preus reflectits caldria afegir un 19% per assolir el valor de costPec. Els imports es corresponen a una actuació de superfície útil de 1.600 m² . El tancament econòmic de l’obra va concloure amb una molt lleu variació de l’import de pressupost de l’ordre del 3% a la baixa respecte del previst.

L’obra es va organitzar en quatre fases amb els següents continguts:

Plànols façana
Plànols façana

1a fase: Consolidació estructural i rehabilitació de façanes. Comprèn els treballs preliminars per assolir la seguretat estructural i de envoltant de l’edifici, a fi d’assegurar la conservació i possibilitar la rehabilitació. Significa un 17% del pressupost de la inversió.

2a fase: Acabats i condicionament interior. Conté el gruix dels treballs de rehabilitació corresponents a obres estructurals, de reforma i condicionament, d’acabats i del sistema d’instal·lacions. Significa un 73.75% de la inversió

3a i 4a fases: Remats i equipament. La fase 3 es refereix a remats d’obra i treballs complementaris de repàs i acabat, i la fase 4 al subministrament i implantació de mobiliari i equipament per emprendre l’activitat. Ambdues fases sumen prop del 9% de la inversió. La distribució de cost segons els capítols d’obra s’aprecia en la columna resum de la taula adjunta, on se suma els costos respectius de cada fase d’intervenció.

Els imports dels treballs d’obra civil representen més de la meitat del pressupost, un 56.46% i una repercussió sobre la superfície útil de 610€/ m2 (valors PEM). Dins aquest macro-lot s’observa que la major significació correspon als capítols d’estructures (8.43% del pressupost i 91€/ m² de repercussió), de cobertes (6.56% i 71€/m² ), de façanes (11.18% i 121€/m² ), d’acabats (10.08% i 108€/m² ) i fusteria exterior (8.99% i 97€/m² ).

Els capítols d’instal·lacions representen entorn 2/7 parts del pressupost, es a dir un 28.93%, i una repercussió de 313€/m² . La major quantia és per a la instal·lació de clima (12.64% i 136€/m² ), seguit de la instal·lació de baixa tensió i enllumenat (que representa un 9.89% i 107 €/m²).

D’altra banda, a la taula s’han agrupat els treballs relatius a urbanització, que aplegats representen un escàs 2,43% del total. I en el darrer apartat es mostra l’equipament amb un pes del 10.07% i repercussió de 109€/ m².

El conjunt suposa una inversió atribuïda a la superfície útil de 1,080.34€/ m² de ràtio en Pem, que equival a 1,285.60€/m² en PEC per a l’obra de rehabilitació que s’ha exposat.

 

 

CAPÍTOL FASE 1:
Consolidació
FASE 2: Biblioteca FASE 3:
Acabats pendents
FASE 4:
Equipament mobiliari
TOTAL OBRA (PEM) % €/m2
Obra civil 468.392 1.086.911 30.531 1.585.834 56,46 609,94
Enderrocs37.36131.74369.1042,4626,58
Moviment de terres7.6857.6850,272,96
Soleres i fonaments77.89477.8942,7729,96
Estructura34.468202.456236.9248,4391,12
Cobertes17.708166.548184.2566,567,87
Façanes214.45299.520313.97211,18120,76
Divisòries interiors15.08138.83753.9181,9220,74
Acabats interiors256.89126.355283.24610,08108,94
Fusteries exteriors149.32299.0884.176252.5868,9997,15
Fusteries interiors106.249106.2493,7840,87
Instal·lacions 4.000 807.081 1.629 812.710 28,93 312,58
Ajuts i connexions4.00029.24533.2451,1812,79
Sanejament15.72015.7200,566,05
Fontaneria9.8299.8290,353,78
Enllumenat i baixa tensió276.2951.629277.9249,89106.89
Climatització354.903354.90312,64136,50
Audiovisuals i dades50.90750.9071,8119,58
Protecció contra incendis30.40230.4021,0811,69
Protecció i seguretat7.7707.7700,282,99
Elevació i transport32.01032.0101,1412,31
Urbanització 6.32061.90168.2212,4326,24
Enderrocs1301300,000,05
Moviment de terres8448440,030,32
Sanejament i drenatge6.3206.49612.8160,464,93
Paviments i vials34.15734.1571,2213,14
Mobiliari i acabats4.0484.0480,141,56
Instal·lacions16.22616.2260,586,24
Altres 6.844115.6889.579210.000342.11112,18131,58
Equipament63.3719.579210.000282.95010,07108,83
Gestió de residus17.50917.5090,626,73
Seguretat i salut6.84434.80841.6521,4816,02
TOTAL PEM 485.556 2.071.581 41.739 210.000 2.808.876 100,00 1.080,34
Total PEC17,29%73,75%1,49%7,48%3.342.5621.285,60
Superfície útil (m2)2.600

 

Autor de les fotos: Chopo

Nota de l’editor

Aquest article va ser publicat originàriament a L’Informatiu número 347 de febrer de 2016

Sobre l’autor

Cristina Arribas

Arquitecta per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, 2001. Urbanista del Departament de Planejament Urbanístic de l’Ajuntament de Badalona. Doctoranda amb tesi doctoral en curs sobre imatge turística i paisatge. Més articles de l'autor

Jordi Olivés

Arquitecte tècnic col·legiat número 7240. Més articles de l'autor

Deixa un comentari