La Barcelona de Brossa

tereyeye

El CAATEEB us proposa un itinerari urbà que permet recórrer la geografia de Joan Brossa per la ciutat de Barcelona i veure els seus poemes visuals, els indrets on va viure i treballar i alguns homenatges que li han fet altres artistes.

Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998), segurament el poeta avantguardista català més important de la segona meitat del segle XX, era un home de caminar, de recórrer Barcelona, un personatge més de la seva obra poètica, amunt i avall a peu. Els seus poe­mes urbans estan repartits per places, jardins, edificis i carrers de la ciutat i milers de persones passen diària­ment per davant sense saber-ho.

• Poema visual transitable en tres temps (Velòdrom d’Horta)

• El Llagost i Poema visual per a una façana (Bon Pastor, 5)

La ruta per la geografia brossiana comença, molt a la manera del poeta, per la A, per la lletra omega de la seva poesia visual. Aquest és el primer poema urbà de Brossa i està format per tres instal·lacions de 1984 que corresponen a les tres fases del desenvolupament dels éssers vius: la naixença, el camí i la mort. La primera és una A majúscula de pedra de 16 metres que fa de porta d’entrada. La segona és una sèrie de signes de puntu­ació que es troben escampats per la gespa. I la tercera mostra les runes d’una lletra A idèntica a la primera.

Vista aèria del poema de Joan Brossa als jardins del Velòdrom d’Horta

Joan Brossa va rebre l’encàrrec del Col·legi d’Apare­lladors de modernit­zar la seva seu social i va concebre dues instal·lacions. D’una banda, el Poema visual per a una façana, inau­gurat el juny de 1993, un centenar de lletres de colors vius distribuïdes de forma peculiar. 50 corresponen al nom de l’entitat col·legial, ocupen la façana i es troben ordenades, sense un sentit aparent, com si fossin en una caixa de linotipista, mentre que les altres 50 formen el nom de l’entitat com si s’haguessin caigut per la paret en un esclat de caos i haguessin pres, en aquest terrabas­tall, tot el seu sentit. La segona instal·lació és el Llagost l’insecte de 3 tones d’acer, dissenyat per Brossa i pel grafista Josep Pla Narbona, inaugurat mentre sonava música de Wagner. A més, Brossa va escriure un poema també titulat El llagost: “Enmig de l’expectació general, un gran llagost / ha aparegut al cim del Col·legi d’Apa­relladors. / El carrer ha estat paralitzat unes hores. / El cònsol de Mèxic ha assegurat que al seu país / aquest insecte, que en diuen chapulín, és considerat / pels indis autòctons com a símbol de la saviesa.”

• Faune (Illa Brossa)

L’interior de l’illa formada pels carrers de Rosselló, d’Aribau, de Còrsega i d’Enric Granados, l’anomenada Illa Brossa, acull, des del 2004, un petit jardí, batejat com a placeta de Joan Brossa. A aquest petit jardí es troba la reproducció a escala d’un poema visual de Brossa rea­litzat el 1998. La reproducció està feta amb ferro verge tallat i pintada per l’artista Lluís Maria Riera a instància de la Fundació Brossa. El faune és un ser mitològic gre­collatí, mig home mig animal, amb banyes i potes de cabra, i representa la sexualitat masculina. Per a Brossa, era símbol del Carnaval i la transgressió.

Poema visual per a una façana (Foto: Chopo)

Camí de l’A a la Z (Valencia, 252)

El col·legi que l’orde religiosa de les missioneres de la Immaculada Concepció tenen al carrer de València, entre Balmes i Rambla Catalunya, llueix des del 2007 i de forma pòstuma un cal·ligrama de Joan Brossa per iniciativa de l’Institut Municipal de Millora del Paisatge Urbà que decora una de les petites mitgeres de l’immo­ble. El poema de Brossa, escrit el 1997, enllaça l’A i la Z de l’abecedari amb 11 petjades, i comparteix ubicació amb una altra, l’Art Poètica de Josep Maria Junoy (1916).

• Rellotge il·lusori (Rambla dels Estudis, 115)

Aquest poema visual es va instal·lar al vestíbul del Teatre Poliorama quan aquest va reobrir després d’es­tar tancat durant uns anys, entre 1982 i 1984. Els arqui­tectes de l’estudi MBM (Martorell-Bohigas-McKay) van encarregar a Brossa el disseny d’un rellotge per al vestíbul que homenatgés el rellotge que, des del 1886, presideix la façana del teatre i que marca l’hora oficial de Barcelona, depenent de la Reial Acadèmia de Ciències i l’Art. El rellotge de Brossa, està situat sobre una columna metàl·lica de color negre amb una esfera al damunt i fa servir el fenomen de la refracció, que permet veure flo­tant en l’aire una imatge reflectida per un mirall còncau on s’hi reflecteix una peculiar esfera de rellotge.

• Lletres fugitives (València, 344)

Quan el Cercle de Lectors va inaugurar la seva nova seu (1998) va demanar a Brossa un poema per a l’en­trada. El poeta va tornar a recórrer a l’alfabet, element molt present a la seva obra, i va idear un abecedari del que fugen tres lletres, la omnipresent A que obre el camí al coneixement, la Ç característica del català i la X que simbolitza el misteri.

• L’Antifaç (La Rambla)

El premi Sebastià Gasch del Foment de les Arts Decoratives (FAD) de l’any 1991 va ser a la Rambla. Per recordar-ho, Brossa va dissenyar una placa amb forma d’antifaç que es fixar al paviment de la Rambla de les Flors que el poeta va concebre també com un home­natge al seu amic Sebastià Gasch, crític d’art, defensor de les avantguardes i, com ell, amant del circ i el món de l’espectacle.

L’antifaç a la Rambla de Barcelona (Foto: Cristina Arribas)

Homenatge al llibre (Jardinets de la Gran Via)

El món del llibre també va inspirar una de les obres més populars de Brossa, situada a tocar de la cruïlla de la Gran Via amb el passeig de Gràcia. Des del 1952, la part baixa del passeig de Gràcia acull una fira de llibres d’ocasió organitzada pel Gremi de Llibreters de Vell. El 1994, aquesta entitat va encarregar al Joan Brossa i al grafista Josep Pla Narbona el disseny d’un monument al llibre per inaugurar-ho coincidint amb l’inici de la 43a edició de la fira. El resultat és un poema visual en el que conviuen un llibre i un saltamartí. Originalment, les tapes del llibre eren d’acer i les fulles de ferro, però el 2002 es va restaurar i ara tot el conjunt és d’acer.

L’obra es troba a la cruïlla de Gran Via amb Passeig de Gràcia a Barcelona (Foto: Helena Castro)

• • Lletres gimnastes (Rauric, 6)

Molt a prop de la Rambla trobem una de les obres més singulars del poeta visual. Els propietaris de la botiga de disfresses El Ingenio, la família Cardona, eren amics d’en Joan Brossa que hi va instal·lar el 1997 un poema visual format per dues lletres A de color vermell clavades a la paret i dues més situades a l’interior de la botiga engan­xades, com si es trobessin a un trapezi. Un regal de Bros­sa a uns amics que li van fer de mestre pel que a una  de les seves grans afeccions, els jocs de màgia

• Barcino (Plaça Nova, 1994)

La ruta per la geografia brossiana ens porta a la pot¬ser la seva obra més fotografiada i coneguda pels milers de turistes que colonitzen la ciutat, el seu homenatge a l’antiga colònia romana que va ser Barcelona en els seus orígens. La zona de la plaça Nova es va reurbanitzar el 1991. Des de 1994, i com a benvinguda als visitants de Ciutat Vella, hi ha un ideograma de Brossa que forma les lletres Barcino, el nom primigeni de la ciutat roma¬na que avui es diu Barcelona. L’ideograma està format per set lletres figurades (la C, per exemple, és una lluna minvant), sis d’elles de bronze i una d’alumini clavades al paviment.

Poema visual al Parc de Joan Brossa de Montjuïc
El poema Barcino a la Plaça Nova a Ciutat Vella (Foto: Cristina Arribas)

• Espai Escènic Joan Brossa (Allada-Vermell, 3-7, 1998)

La penúltima parada de la ruta ens porta al barri de la Ribera. A banda de la seu de la Fundació Brossa (La Seca, 2) hi trobem el darrer poema visual de Brossa instal·lat a Barcelona en vida del poeta. El Teatre Espai Brossa està coronat pel darrer poema visual de Brossa instal·lat a Barcelona. S’hi va col·locar l’octubre de 1998, només dos mesos abans de la mort del poeta. Es trac­ta d’una lletra B gegant, de color vermell, reclinada en forma d’antifaç. Davant del teatre també hi ha una tari­ma amb una frase del poeta: “Quan un país no va a l’hora, el primer que se’n ressent és el teatre”.

A-Z amb figures antropomòrfiques (Jardins Joan Brossa)

El Parc d’Atraccions de Montjuïc va tancar el 1988, després de 32 anys de funcionament. Desmuntades les instal·lacions mecàniques, es va reconvertir en un parc públic d’unes cinc hectàrees de superfície que el 2003, els Jardins de Joan Brossa. El 2005 s’hi va col­locar aquest poema visual, d’una sèrie semblant al que hi ha al costat del Velòdrom d’Horta: dues lletres, l’A i la Z, acompanyades de dues figures antropomòrfiques, que es troben a la paret de l’antic polvorí que ara tanca una de les àrees de jocs infantils. A aquest parc es nota la pre­sència de Brossa per duplicat. Així, en el mur de formigó situat a l’esquerra de la porta d’entrada es reprodueix el seu poema Música d’arpa en grans lletres metàl·liques en relleu:, “Ocell / crec que és millor que obris els ulls / i fugis de la meva espatlla / Aprofita avui per creuar exten­sions marines / i encendre’t d’estrelles”.

A Brossa (Plaça de la Prosperitat)

A l’altra punta de la ciutat, al districte de Nou Barris, al populós i obrer barri de la Prosperitat on un company de professió, Perejaume, va fer un homenatge artístic a Joan Brossa. La reforma d’una mitgera a la plaça de la Prosperitat el 2009 va regalar al barri una obra de Perejaume dedicada a Joan Brossa: un tribut a la màgia brossiana on 20 parells de passes acompanyen les lle­tres que formen el cognom del poeta. La instal·lació, que havia de presidir originalment l’entrada de la Biblioteca Mercè Rodoreda, acompleix una de les condicions de Perejaume: lluir en un barri humil.

Joan Brossa és present també en d’altres indrets del país i fins i tot al mig d’un camp de vinyes, com aquest Cap de Bou, promogut per Mas Blanch i Jové i l’Ajuntament de La Pobla de Cérvoles a la comarca de les Garrigues (Foto: Aina Gatnau).

Els estudis de Brossa

Joan Brossa va mantenir una relació molt especial amb el barri de Sant Gervasi, on vivia i treballava. Fins a la Guerra Civil, va viure al carrer d’Alfons XX, 65-67, el mateix indret en el que a principis dels anys 50 va instal·lar el seu primer estudi on, com recorda el cronista Lluís Permanyer a Brossa x Brossa (La Cam­pana, 1992), “és aquí on va desenvolupar, per dir-ho així, el seu mètode d’arxiu i de treball: un ordre particular en què la majoria hi veiem profund desordre, l’acumulació de tota mena de coses amb el pretext de fer ús de mate­rials pobres en els seus poemes objecte”. La tardor del 1958 Brossa va canviar d’estudi i es va instal·lar un àtic del carrer de Balmes, 206. Molt a prop d’aquest estudi es trobava un dels seus llocs favorits en els seus darrers anys de vida, l’antiga seu de la Filmoteca de Catalunya, a la que hi venia sovint i sempre seia a la mateixa butaca. Com a homenatge, la Sala Chomón de l’actual Filmoteca (situada al Raval) acull un petit homenatge en forma de poema visual: una butaca vermella, la butaca d’en Bros­sa.  •

Autor de les fotos: Fotografies de Chopo, Cristina Arribas, Aina Gatnau i Helena Castro

Nota de l’editor

Este artículo fue publicado originalmente en El Informatiu número 362

Sobre l’autor

Antoni Capilla

és periodista, curador de continguts, coordinador de publicacions i continguts digitals. Més articles de l'autor

Deixa un comentari