Josep Lluís Sala, descobrint els sistemes d’informació geogràfica (GIS)

Durant els darrers mesos, el CAATEEB ha organitzat a les diverses seus col·legials un seguit de jornades tècniques destinades a fer conèixer a fons les eines de georeferenciació i generació ràpida d’arxius GML. L’objectiu d’aquest coneixement és poder complir amb els tràmits cadastrals derivats de la Llei 13/2015, que va modificar la Llei del Cadastre i la Llei Hipotecària per exigir l’aportació de plànols georeferenciats amb coordenades UTM.

En les jornades s’imparteixen les nocions per tractar la informació georeferenciada amb Sistemes d’Informació Geogràfica (GIS) com ara QGIS.

Aquestes sessions són impartides pel company Josep Lluís Sala Sanguino, arquitecte tècnic i soci director de BGEO OPEN GIS, a més de vocal de la Junta de Govern del CAATEEB i delegat del Vallès Oriental. Ens trobem amb en Josep Lluís a la planta quarta del Col·legi, a Barcelona, una tarda de principis de desembre. En una estona, tractarem d’esbrinar què és el GIS, quines aplicacions té i per què s’ha convertit en trending topic en els darrers temps.

Josep Lluís Sala Sanguino

Què és el GIS?

“Són les sigles en anglès de Sistema d’Informació Geogràfica”.
És un conjunt de tecnologies que permeten gestionar i analitzar la informació que té component espacial. Podem capturar la informació, emmagatzemar-la, editar-la, analit- zar-la i visualitzar-ne els resultats. Es treballa per capes d’informació separat per temàtiques: cartografia, les ortofotos, el cadastre, el planejament, les infraestructures… Tota aquella informació que es pugui ubicar en un punt geogràfic concret es pot incorporar al Gis.

“Els arquitectes tècnics (i els arquitectes) hem estat mal acostumats treballant en coordenades relatives, amb un x,y=(0,0) proper i, si era possible, amb un dels eixos alineat amb alguna façana de l’edificació. És a dir, hem estat plasmant la informació dels elements que projectem i construïm sobre unes coordenades no georeferenciades”.

Crec que ho començo a entendre…

“Els Sistemes d’Informació Geogràfica ens permeten treballar amb informació gràfica acompanyada d’informació alfanumèrica. I aquesta informació gràfica es troba perfectament georeferenciada en el territori”.

Podríem dir que es tracta d’una mena de BIM?

“Sí, podríem dir que és el BIM del territori, amb les seves diferències, és clar. De fet BIM i GIS es complementen, el BIM a escala d’edifici i el GIS a escala territori. El GIS gestiona dades vectorials amb formats com Shapefiles, Geopackage, DXF, GML o bases de dades espacials com PostgreSQL-PostGis, i també dades ràster, com poden ser les ortofotos o models digitals d’elevació.

“El GIS ve de molt lluny, l’any 1854 ja es va fer el que es coneix com a primera anàlisi Gis de la història”

Superposició d’informació cadastral i urbanística tractada amb QGis.

Interessant. Quines aplicacions té, de facto, la creació d’aquesta base de dades?

“Ui, moltíssimes! Sobretot per a organismes i empreses que gestionen elements al territori com poden ser els ajuntaments o empreses de serveis.

“En el cas dels ajuntaments, el 80% de la informació que gestionen es pot geoposicionar, per tant tot allò que es pot situar en el territori es pot incloure a la base de dades. Temes com la cartografia, el cadastre, el cens, el planejament urbanístic o les infraestructures es poden analitzar conjuntament amb el Gis. I per exemple, pot ser útil per decidir quina és la millor ubicació d’un equipament perquè s’han tingut en compte diferents factors que prèviament s’han introduït a la base de dades com ara la població, les zones de creixement futur, altres equipaments existents, l’estructura viària, les zones vulnerables…

“O per decidir quins són els millors itinerari per carrils bici, o saber quin és el grau d’accessibilitat de la meva ciutat i establir la prioritat de millora d’aquesta tenint en compte amplades, pendents, equipaments…

“A més a més, si s’utilitzen programes de codi obert com QGIS, sense cost de llicències, s’està dotant a l’Administració i a les empreses, d’eines open source molt potents per realitzar totes aquestes anàlisis. A la vegada que s’està donant una oportunitat a empreses locals i persones que donen servei al voltant d’aquestes eines (formació, inventaris, consultoria, programació de noves necessitats), per tant, estem passant de destinar recursos a grans corporacions del software privatiu moltes vegades ubicades lluny de la nostra activitat, a destinar-los a l’economia local de les empreses i els professionals capacitats”.

“Com més dades anem incorporant al Gis, més eficients seran les nostres anàlisis i més encertades seran les nostres decisions sobre el territori”

Sona molt bé. En definitiva, entenc que de moment ens trobem en la fase primària o beta de l’àmbit d’aplicació del GIS i que aquesta consisteix en una compilació de dades pantagruèlica per tal d’agilitzar i fer més eficients els processos i les gestions del futur…

“De fet no és ben bé una fase primària. El Gis ve de molt lluny, l’any 1854 ja es va fer el que es coneix com a primera anàlisi gis de la història. El doctor John Snow, un epidemiòleg anglès, va situar en un mapa del barri del Soho de Londres dues capes d’informació: per una banda, on vivia la població afectada per una epidèmia de còlera i per l’altra, els pous d’aigua d’on era possible que els malalts o morts havien begut.

“L’anàlisi va donar lloc a un mapa on es va determinar que hi havia un pou a Broad Street que era el possible causant de l’epidèmia ja que els malalts s’agrupaven al voltant d’aquella ubicació. Això ens demostra que si la informació la tractem només com un llistat ens dona una visió, i aquest mateix llistat posat sobre un mapa ens dona una altra visió molt més enriquidora.

“Fora d’aquesta anàlisi, una mica extemporània, el GIS es pot dir que va néixer a Canadà l’any 1962 per gestionar els usos del sòl a aquest país, que és pel que principalment s’ha vingut utilitzant el GIS, per a anàlisis de territori, d’usos del sòl, mediambientals, de connectivitat biològica.

“Però seguint amb el que comentes respecte la compilació de dades, és així, com més dades anem incorporant al Gis, més eficients seran les nostres anàlisis i més encertades seran les nostres decisions sobre el territori”.

Sembla clar que és una eina de gran utilitat. Quines altres aplicacions pot tenir?

“Per exemple, en el camp de les infraestructures. La nostra empresa utilitza aquestes eines per fer gestió de les xarxes d’abastament d’aigua i de sanejament, amb l’ajuda de Giswater, un desenvolupament propi també open source, que ens permet modelar hidràulicament aquestes xarxes i veure els resultats en el mateix visor, a banda de gestionar el dia a dia de la infraestructura.

“També en el camp dels residus i la neteja viària, ubicació de contenidors en funció de la població, o per la situació de parades de bus, analitzant la població servida. També per gestionar els tractaments a l’arbrat viari, o per analitzar quines espècies poden malmetre infraestructures soterrades amb les arrels”.

Per què s’ha produït darrerament un boom al voltant del GIS? En els darrers temps n’hem sentit a parlar molt…

“Bé, és així dins del nostre col·lectiu d’arquitectes tècnics o arquitectes. Suposo que és arran de la reforma de la Llei Hipotecària el juny del 2015 i resolucions posteriors on s’impulsa la coordinació Cadastre-Registre de la Propietat i l’exigència de la georeferenciació de les parcel·les, on aquestes eines són de gran utilitat. D’altres col·lectius venen treballant amb aquestes eines des de fa bastants anys. Jo personalment vaig descobrir el GIS open source ara fa uns 10 anys i n’estaré sempre agraït d’haver-me acostat a aquest món col·laboratiu”.

Mapa d’elevacions sobre mapa d’ombres on es detecten els diferents vessants de la morfologia

Autor de les fotos: Chopo i Josep Lluís Sala

Nota de l’editor

Aquest article va ser publicat originàriament a L’Informatiu número 363- gener, febrer i març 2020

Sobre l’autor

Elisenda Gadea

Elisenda Gadea Solina és arquitecta tècnica, col·legiada 14.474 i periodista Més articles de l'autor

Deixa un comentari