Grand Central Terminal 100 anys!

El famós locutor de la ràdio Jack Lucas mai s’hagués imaginat que un dels seus programes provocaria que un oient matés violentament set persones en un bar abans de suïcidar-se. A partir d’aquesta amarga experiència, Jack veu com la seva carrera s’arruïna i decideix suïcidar-se també. Però just abans de morir, és salvat per un rodamón una mica tocat de l’ala, en Parry, que li diu que és un cavaller medieval que busca el Sant Grial. Ara, Jack té una segona oportunitat per redimir-se tot reprenent la seva vida i ajudant el seu amic.

Quan Terry Gilliam va imaginar aquesta història a la meravellosa pel· lícula The Fisher King, devia tenir al cap el maremàgnum de centenars de persones creuant el vestíbul de la Grand Central Terminal de Nova York. La gran estació ferroviària per on transiten prop de 750.000 persones cada dia ha estat igualment escenari d’altres pel·lícules com ara Perseguit per la mort, Enamorar-se, Superman, Madagascar o Armaggedon. Avui, la gran volta de l’estació central que aixopluga prop de 100 milions de viatgers a l’any esdevé una de les grans atraccions de la ciutat dels gratacels.

Guastavino & Co

Les impressionants voltes que cobreixen l’Oyster Bar al Grand Central Terminal de Nova York

Grand Central Terminal va fer cent anys el passat febrer. Forma part de l’inacabable llistat de les grans obres construïdes a finals del segle XIX i principis del XX per la constructora Guastavino & Co, creada pel mestre d’obres valencià i format a Barcelona Rafael Guastavino i Moreno (València, 1842-Black Mountains, Carolina del Nord, EUA, 1908). Guastavino va exportar als Estats Units la tècnica constructiva catalana de la volta de maó de pla, que va perfeccionar amb l’ús dels nous ciments i que, amb una gran precisió geomètrica i una execució excel·lent, li va permetre construir cúpules de fins a 40 metres de diàmetre com la de la catedral de Saint John The Divine a Nova York i tantes altres amb una extensíssima obra repartida arreu dels Estats Units i Grand Central Terminal 100 anys! Canadà, principalment.

Aquest sistema de construcció cohesiva desplaçaria la construcció americana amb fusta, massa exposada als perills del foc i fins a l’arribada del formigó armat i l’ús generalitzat de les estructures d’acer en els edificis d’altura.

I si la imponent volta estelada de la Grand Central és avui admirada pels milers de turistes i vianants que hi passen cada dia, no ho és menys l’adjacent Oyster Bar, que encara avui funciona a ple rendiment despatxant ostres sota les boniques voltes creades pel mestre valencià. Un espai en el qual, diuen, n’hi ha prou de xixuxiuejar perquè et sentin de l’altra punta del bar.

Nota de l’editor

Aquest article va ser publicat originàriament a L’Informatiu número 336 de juny de 2013.

Sobre l’autor

Carles Cartañá

Arquitecte tècnic col·legiat núm. 6.600 i director de L’informatiu. Més articles de l'autor

Deixa un comentari