Auditories energètiques i promoció de l’eficiència energètica El Reial Decret 56/2016, que transposa parcialment la Directiva Europea 2012/27/ UE sobre eficiència energètica

L’impuls de l’eficiència energètica i les energies renovables és un aspecte essencial de l’estratègia europea per un desenvolupament sostenible, i la millor forma per reforçar la seguretat del proveïment energètic europeu, reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i d’altres substàncies contaminants.

El diòxid de carboni (CO₂ ) provinent de la combustió dels combustibles fòssils per al transport i per a obtenir energia i calor, són el principal responsable dels gasos d’efecte hivernacle (GEI) i el sector de l’edificació és el responsable del 40% del consum energètic. Per tal de col·laborar en la seva mitigació, els estats membres de la Unió Europea van signar l’any 2002 el protocol de Kyoto i la pròpia Unió Europea ha aprovat diverses Directives per aconseguir-ho.

Alguna d’aquestes Directives marquen uns objectius amb uns escenaris temporals. El primer d’aquests escenaris temporals va ser el que s’establia en la Directiva 2009/28/CE i que persegueix aconseguir per a l’any 2020: augmentar en un 20 per cent l’eficiència energètica, reduir les emissions de CO₂ en un 20 per cent i un augment en un 20 per cent de les energies renovables.

L’any 2011 el Consell Europeu, va reconèixer que no s’estava avançant cap a l’objectiu d’eficiència energètica i que es requerien actuacions més ambicioses per aprofitar el gran potencial d’increment de l’estalvi d’energia en els edificis, els transports, els processos de producció i la manufacturació.

Amb aquest objectiu la Unió Europea va aprovar la Directiva 2012/27/ UE sobre eficiència energètica. Aquesta Directiva Europea ha estat transposada per l’Estat Espanyol amb molt d’endarreriment i de forma parcial, mitjançant el Real Decret 56/2016, aprovat el passat 12 de febrer, pel qual es transposa parcialment aquesta directiva en el que és relatiu a les auditories energètiques, acreditació de proveïdors de serveis i auditors energètics i la promoció de l’eficiència energètica en la producció i ús del calor i del fred.

Auditories energètiques

Aquest Reial Decret no és d’aplicació al sector residencial i només obliga a realitzar auditories energètiques a les grans societats i a les grans empreses, entenent com a gran empresa la que ocupa almenys a 250 treballadors o les que sense complir aquest requisit tinguin un volum de negoci major a 50 milions d’euros i, al mateix temps, un balanç general que excedeixi de 43 milions d’euros. De la mateixa manera, també és aplicable als grups de societats, quedant excloses de l’àmbit d’aplicació, les microempreses, petites i mitjanes empreses (PIMES).

L’auditoria energètica ha de cobrir almenys el 85% del consum total de l’energia final del conjunt de les instal·lacions que l’empresa té ubicades en el territori nacional. És per això que ens podem trobar amb empreses que formin part d’un grup empresarial o gran empresa i no hagin de passar l’auditoria energètica perquè representen menys del 15% del consum total d’energia que el grup empresarial té ubicades en el territori nacional. Les auditories s’han de realitzar en el termini de 9 mesos després de l’entrada en vigor del Reial Decret (14 de febrer del 2016), motiu pel qual les empreses obligades hauran de comptar amb aquesta auditoria des del 15 de novembre del 2016. Es consideren vàlides totes les auditories que s’hagin realitzat des del 5 de desembre del 2012, que és la data d’entrada en vigor de la Directiva Europea 2012/27/UE, sempre que compleixin el seus requeriments. Totes les auditories energètiques s’han de sotmetre a una nova auditoria cada 4 anys, comptades a partir de la data de la primera auditoria energètica realitzada.

Requisits mínims 

Que han de complir les auditories energètiques El RD/56/2016 estableix unes directrius mínimes que han de complir les auditories energètiques i que són les següents:

  1. Objectius que persegueix la directiva 2009/28/CE per a l’any 2020

    Han de basar-se en dades operatives actualitzades, mesurades i verificables, de consum d’energia i, en el cas de l’electricitat, de perfils de càrrega sempre que es disposi d’ells.

  2. Han d’abastar un examen detallat del perfil de consum d’energia dels edificis o grups d’edificis, d’una instal·lació o operació industrial o comercial, o d’un servei privat o públic, amb inclusió del transport dins de les instal·lacions o, si escau , flotes de vehicles.
  3. S’han de fonamentar, sempre que sigui possible en criteris de rendibilitat en l’anàlisi del cost del cicle de vida, abans que en períodes simples d’amortització, a fi de tenir en compte l’estalvi a llarg termini, els valors residuals de les inversions a llarg termini i les taxes de descompte. Han de ser proporcionades i prou representatives perquè es pugui traçar una imatge fiable del rendiment energètic global, i es puguin determinar de manera fiable les oportunitats de millora més significativa.

Quan l’empresa o grup de societats disposi d’un certificat d’eficiència energètica en vigor, obtingut d’acord amb el Reial Decret 235/2013, de 5 d’abril, pel qual s’aprova el procediment bàsic per a la certificació de l’eficiència energètica dels edificis, aquest podrà formar part de l’auditoria energètica amb relació a la part edificatòria coberta pel certificat d’eficiència energètica, sempre que el certificat inclogui recomanacions per a la millora dels nivells òptims o rendibles de l’eficiència energètica, seguint les directrius que indica el Reial Decret per les auditories energètiques.

Per a realitzar auditories energètiques també hi ha dos normes UNE que tot i no ser d’obligat compliment ens aporten unes directrius i requisits de qualitat per la seva elaboració. Per una banda tenim la UNE-EN 16247-1 2012, i per altra la UNE 50002:2014. Aquestes normes poden ser consultades en el Centre de Documentació del CAATEEB.

Registre de les auditories energètiques 

Tres mesos després d’haver realitzat l’auditoria cal que les empreses ho comuniquin a l’òrgan competent de les comunitats autònomes on estiguin les seves instal·lacions, i que en el cas de Catalunya és la Direcció General d’Energia Mines i Seguretat Industrial, DGMiSI.

Aquesta comunicació és una autodeclaració que detalla el nom de l’auditor que l’ha dut a terme i algunes dades presents al resum executiu de l’informe d’auditoria. La DGEMiSI compta amb un mes de termini per remetre la comunicació al Ministerio de Industria, Energía y Turismo, amb la finalitat de procedir a la corresponent inscripció en el registre administratiu de la seva propietat.

L’ICAEN ofereix un servei per a fer una valoració de l’abast, el contingut i les mesures d’estalvi i eficiència energètica proposades en les auditories energètiques, a fi de que aquestes realment serveixin per a reduir els costos energètics de la instal·lació. Per a fer ús d’aquest servei cal fer arribar l’informe d’auditoria energètica a l’ICAEN ajuntant-lo a un correu electrònic adreçat: auditoriaRD.icaen@gencat.cat. Per la mateixa via l’ICAEN es compromet a fer arribar la seva valoració abans d’un mes. Per altra banda les Comunitats Autònomes són les que tenen les competències per a controlar la realització de les auditories, inspeccionar i en cas d’incompliment sancionar. Els incompliments es sancionaran conforme a la Llei 18/2014 de 15 d’octubre, d’aprovació de mesures urgents per al creixement, la competitivitat i l’eficiència. L’article 80 i 81 estableixen, el regiment d’infraccions i les sancions que corresponent i que en el cas de les auditories energètiques són de: molt greus (60.000€) greu (10.000€) i lleu (1.000€).

Auditors energètics

Les auditories energètiques han de ser realitzades per auditors energè- tics degudament qualificats o per tècnics qualificats que pertanyen a l’empresa, sempre que no tinguin relació directa amb les activitats auditades i pertanyin a un departament de control intern de l’empresa.

Aquest auditors energètics són persones físiques amb capacitat personal i tècnica demostrada i competència per portar a terme una auditoria energética.

Les persones físiques que vulguin exercir l’activitat professional d’auditor energètic han de complir alguna de les dos condicions següents:

  1. Estar en possessió d’una titulació universitària oficial o altres llicenciatures, graus o màster universitaris en els quals s’imparteixin coneixements bàsics d’energia, instal· lacions dels edificis, processos industrials, comptabilitat energètica, equips de mesura i presa de dades i tècniques d’estalvi energètic, o bé;
  2. Tenir els coneixements teòrics i pràctics sobre les auditories energètiques, entenent que posseeixen els coneixements esmentats les persones que acreditin alguna de les següents situacions:
  3. 1a. Disposar d’un títol de formació professional o un certificat de professionalitat inclòs en el Catàleg Nacional de Qualificacions Professionals l’àmbit competencial del qual inclogui matèries relatives a les auditories energètiques.
    2a. Tenir reconeguda una competència professional adquirida per experiència laboral, d’acord amb el que estipula el Reial Decret 1224/2009, de 17 de juliol, de reconeixement de les competències professionals adquirides per experiència laboral, en matèria d’auditories energètiques.

En qualsevol de les anteriors situacions a què es refereix el paràgraf b), s’ha d’haver rebut i superat un curs teòric i pràctic de coneixements específics d’auditories energètiques, impartit per una entitat reconeguda per l’òrgan competent de la comunitat autònoma, amb el contingut indicat a l’annex V del RD 56/2016. La realització d’aquest curs, té eficàcia en tot el territori nacional, sense necessitat de tràmits o requisits addicionals.

A l’efecte d’acreditar el compliment dels requisits exigits, s’accepta els documents procedents d’un altre Estat membre dels quals es desprengui que es compleixen aquests requisits, en els termes que preveu l’article 17.2 de la Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici.

Proveïdor de serveis energètics 

Auditar un edifici esdevé una pràctica professional en creixement

Pot ser un proveïdor de serveis energètics tota persona física o jurí- dica que presti serveis energètics o aplica altres mesures de millora de l’eficiència energètica en la instal· lació o els locals d’un client final, d’acord amb la normativa vigent.

Hi ha uns requisits a complir per a les persones físiques i uns altres per a les persones jurídiques. En el cas de persones físiques es necessari que el proveïdor sigui auditor energètic i en el cas de les persones jurídiques han de comptar al menys amb un auditor energètic en plantilla o com a soci.

Les persones físiques o jurídiques que desitgin establir-se com a proveïdors de serveis energètics han de presentar una declaració responsable en l’òrgan competent en matèria d’eficiència energètica de la comunitat autònoma i que en el cas de Catalunya és la Direcció General d’Energia Mines i Seguretat Industrial, DGMiSI. Aquesta presentació els habilita per actuar en tot el territori de l’Estat Espanyol.

Les associacions del sector AMI, ADHAC, ATECYR, A3e i Eneragen han consensuat un text publicat per AENOR, denominat Especificació AENOR 0055, que té per objecte servir de bases per a classificar, categoritzar i certificar els proveïdors de serveis energètics. Aquest document d’AENOR no és una norma d’obligat compliment però és una base que cal tenir present ja que aporta una informació clarificadora i consensuada per una part important del sector.

Amb base a aquest document, les empreses que així ho decideixin poden classificar-se i certificar-se en algun dels 3 tipus de que s’hi estableixen i que són:

  • PSE de consultoria i auditoria energètica, que engloba els serveis professionals d’auditoria energètica, consultoria, enginyeria i/o projectes d’eficiència energètica.
  • PSE d’explotació, que engloba la prestació dels treballs de manteniment, explotació i control de qualsevol instal·lació, edifici o industria consumidora
  • PSE d’inversió, que engloba les empreses de serveis energètics (ESE) que són les empreses que realitzen les inversions immaterials, d’obres o de subministres necessaris per optimitzar la qualitat i la reducció dels costos energètics, en les instal·lacions o locals d’un usuari i afronten cert grau de risc econòmic al fer-ho, sempre que el pagament dels serveis prestats es basi, ja sigui en part o totalment, en l’obtenció d’estalvis energia mitjançant la introducció de millores de l’eficiència energètica i en el compliment de la resta de requisits de rendiment convinguts.

Aquests serveis poden comprendre la construcció, instal· lació o transformació d’obres, equips i sistemes, el seu manteniment, actualització o renovació, la seva explotació o la seva gestió derivades de la incorporació de tecnologies eficients. Els serveis energètics s’han de prestar basant-se en un contracte que ha d’anar associat a un estalvi d’energia verificable, mesurable o estimable.

La mateixa especificació d’AENOR estableix una categorització per cadascuna de les classificacions:

Promoció de l’eficiència energètica en la producció i ús del calor i del fred 

Els promotors d’una instal·lació de producció i ús de calor i fred han d’efectuar un anàlisi de cost i benefici, en els casos que estableix l’article 13.5 del Reial Decret. Per altra banda el Ministeri d’Industria, Energia i Turisme ha de portar a terme cada 5 anys una avaluació completa del potencial d’ús de la cogeneració d’alta eficiència i dels sistemes urbans de calefacció i refrigeració eficient.

Les comunitats autònomes i entitats locals podran adoptar polítiques que fomentin l’anàlisi a escala local i regional. En aquest sentit cal tenir present que la cogeneració és una tecnologia destacada en el Pacte Nacional de la Transició Energètica que està promovent el Govern de la Generalitat de Catalunya.

Edifici de baix consum nZEB 

Els edificis hauran de disposar d’instal·lacions d’alta eficiència energètica

Per finalitzar i com si d’una broma es tractés aquest Reial Decret fa una definició d’edificis de baix consum nZEB, sense donar cap mena de paràmetre o rang que defineixi o pugui identificar un edifici de baix consum a l’Estat espanyol, com sí que passa en la major part de la resta d’Estats europeus.

En concret aquest Reial Decret estableix en la disposició addicional quarta del Reial Decret que un edifici de baix consum és aquell edifici amb un nivell d’eficiència energètica molt alt, que es determinarà de conformitat amb l’annex I de la Directiva 2010/31/UE del Parlament Europeu.

La quantitat gairebé nul·la o molt baixa d’energia requerida hauria d’estar coberta, en molt àmplia mesura, per energia procedent de fonts renovables, inclosa energia procedent de fonts renovables produïda in situ o en l’entorn.

En aquest sentit els representants del Ministeri de Foment, van indicar en el Congrés d’Energia de Baix Consum celebrat a Madrid, els dies 21 i 22 de juny del 2016, que la implementació dels edificis de baix consum a l’Estat Espanyol es realitzarà mitjançant indicadors segons els criteris establerts en la norma EN ISO 52000-1 i que es publicarà en la modificació del Document Bàsic d’Estalvi d’Energia DB-HE del Codi Tècnic de l’Edificació -CTEdurant els anys 2017-2018.

Una setmana més tard es va publicar en el BOE la Recomanació de la Comissió Europea (UE) 2016/1318, de 29 juliol 2016, sobre les directrius per a promoure els edificis nZEB i les millors pràctiques per garantir que abans de què finalitzi el 2.020 tots els edificis nous siguin edificis nZEB.

En aquestes recomanacions s’estableix que els estats membres de la UE han de redoblar els esfor- ços si volen aconseguir per l’any 2.020 complir amb els objectius establerts en la Directiva 2010/31/ UE per als edificis nous, recordant també que aquesta Directiva estableix que els Estats membres han d’estimular la seva aplicació en la intervenció en edificis existents.

Limitació de l’ús de l’energia primària 

S’especifica de forma expressa que la major part dels estats membres han proposat tenir un ús d’energia primària no superior als 50 kWh/ (m2/any), oscil·lant entre els 20 kWh/(m2/any) de Dinamarca o els 33 kWh/(m2/any) de Croàcia (Litoral) i els 95 kWh/(m2 /any) de Letònia. En diversos països, concretament a Bèlgica (Brussel·les), Estònia, França, Irlanda, Eslovàquia, Regne Unit, Bulgària, Dinamarca, Croàcia (Continental), Malta i Eslovènia, l’objectiu fixat se situa entre els 45 i els 50 kWh/ (m2 /any).

En aquest sentit la recomanació proposa uns valors de referència aplicables a l’eficiència energètica dels edificis de consum d’energia gairebé zero, segons projecció dels preus i tecnologies de l’any 2020, tenint en compte la zona climàtica i l’ús de l’edifici, essent els valors per la zona mediterrània, una guia per al nostre país mentre l’Estat espanyol no publiqui la modificació del CTE.

Aquesta taula ha estat realitzada per BPIE, on es pot observar l’estat de la definició nZEB i els indicadors que han establert els diferents països europeus pels edificis nous i existents.

      Definició de nZEB per edificis nous      Definició de nZEB per edificis existents
PAÍS ESTATUS DE LA DEFINICIÓ REFERÈNCIA (ES) PRINCIPAL (S) ANY d'EXECUCIÓ EPBD ABAST DE LA DEFINICIÓ DE nZEB INDICADOR NUMÈRIC ENERGIA PRIMÀRIA
MÀXIMA [KWh/m2·a]
Quota d'energies renovables Altres
indicadors
Estatus de la definició Energia primària màxima [KWh/m2·a]
PÚBLIC NO PÚBLIC [7]
EDIFICIS RESIDENCIALS EDIFICIS NO RESIDENCIALS Edificis residencials Edificis no residencials
Àustria Directrius 6 OIB1/1/20191/1/2021

160170(des del 2021Quota mínima proposada al projecte de directrius OIB per tots els edificisEP, CO2
200250 (des del 2021)
Bèlgica-Brusel·les
Decret modificat del 21/12/20071/1/20151/1/2015

45˜90 [2] qualitatiu
EP,OH54˜108 [2]
Bèlgica-Flandes
Regulació de 29/11/20131/1/20191/1/2021

˜30% PE [5]˜40% PE [5] quantitatiu [4]
EP,OHEn desenvolupament
Bèlgica-WalloniaEn desenvolupamentInforme consolidat a l'EC1/1/20191/1/2019
En desenvolupamentquantitatiuEPEn desenvolupament
Bulgària Pendent d'aprovacióPla Nacional nZEB, estudi BPIE1/1/20191/1/2021
Pendent d'aprovació˜30-50˜40-60quantitatiuEPCom pels edificis nous˜30-50̃40-60
Inclós en el càlcul; necessitats de construcció a complir amb la classe AInclós en el càlcul; necessitats de construcció a complir amb la classe A
Croàcia Regulació OG 97/14, Pla Nacional nZEB1/1/20191/1/202133-41 [3]En desenvolupamentQuota mínima en els requisits actuals per tots els edificisEPSD
XipreDecret 366/2014, Llei 210 (I)/20121/1/20191/1/2021100125 QuantitatiuEP Com pels edificis nous100125
República Txeca Regulació 78/2013 Coll2016-2018 Depenent del tamany2018-2020 Depenent del tamany70-80% [2,5]90% [5] QuantitatiuEP, TS Com pels edificis nous70-80% [2,5]90% [5]
Dinamarca Regulacions de la construcció 20101/1/20191/1/20212025 QualitatiuEP,OH,TS Com pels edificis nous2025
Estònia Regulació 68:20121/1/20191/1/2021 [7] 50-100 [2]90-270 [2] Qualitatiu
Finlàndia En desenvolupamentInforme consolidat a l'EC1/1/20181/1/2021 [7] SDSDSD80 [3]60% PE [2]
França Definició d'edificis d'energia positiva en desenvolupament [8]Regulació tèrmica 2012, Pla Nacional nZEB10/28/20111/1/201340-65 [2,3]70-110 [2,3] Quantitatiu [4]EP,OH,TS 55% PE
Alemanya En desenvolupamentKfW casa de l'eficiència, Pla Nacional nSEB1/1/20191/1/2021En desenvolupament40% PE [5]Quota mínima en els requisits actuals per tots els edificisEPEn desenvolupament
Grècia En desenvolupamentLlei 4122/20131/1/20191/1/2021SDSDQuota mínims en els requisits actuals per tots els edificisEn desenvolupament
Hongria En desenvolupamentDecret modificat 7/2006, estudi per la Universitat de Debrecen1/1/20191/1/2021En desenvolupament50-72 [2]60-115 [2] QuantitatiuEPEn desenvolupament
Irlanda Esborrany de la definició al Pla Nacional nZEB1/1/20191/1/202145˜60% PE [5] Quantitatiu [4]CO2En desenvolupament75-150
Itàlia Encara pendent d'aprovacióEsborrany del nou decret EPBD1/1/20191/1/2021Encara pendent d'aprovacióInclós en la propera versió actualitzada del Pla Nacional nZEB [2,3]QuantitatiuEP,TS Com pels edificis nousInclós en la propera versió actualizada del Pla Nacional nZEB [2,3]
Latvia Regulació 383/20131/1/20191/1/20219595 QuantitatiuEP Com pels edificis nous9595
Lituània Regulació STR 02/01/09:20121/1/20191/1/2021Inclós en el càlcul; necessitats de construcció a complir amb la classe A++ QuantitatiuEP Com pels edificis nousInclós en el càlcul; necessitats de construcció a complir amb la classe A++
Luxemburg falten detalls per fixarPla Nacional nZEB1/1/20191/1/2021 [6]Inclós en el càlcul; necessitats de construcció a complir amb la classe AAA QualitatiuEP, CO2SD
Malta En desenvolupamentPla Nacional nZEB1/1/20191/1/2021Valors actuals per a revisió4060QualitatiuEPSD
Holanda Pla Nacional nZEB1/1/20191/1/2021Inclós en el càlcul; necessitats de construcció a complir amb el coeficient de rendiment energètic = 0EPSD
Noruega En desenvolupamentPresentació pel Centre de Recerca en Edificis d'Emissió Zero1/1/20211/1/2021En desenvolupamentQuota mínima en els requisits actuals per tots els edificisCO2 (indicador principal), EP i TSSD
Polonia En desenvolupamentInforme consolidat a l'EC2016-2018 Depenent del tamany2018/2020 Depenent del tamanyEn desenvolupament60-75 [2]45-70 [2]SD
Portugal En desenvolupamentLlei 118/20131/1/20191/1/2021En requisits actuals per edificisSD
Rumania Pla Nacional nZEB1/1/20191/1/202193-217 [2,3]50-192 [2,3] quantitatiuCO2SD
Eslovaquia Decret 364/20121/1/20191/1/2021 [6]32-54 [2]34-96 [2] quantitatiuEPSD
Eslovenia Encara pendent d'aprovacióDiari oficial 17/14, Pla Nacional nZEB1/1/20191/1/2021Encara pendent d'aprovació45-50 [2]70En desenvolupamentEPEncara pendent d'aprovació70-90 [2]100
Espanya En desenvolupamentDecret 235/2013 i RD 56/20161/1/2019 i 12/02/20161/1/2021 i 12/02/2016En desenvolupamentInclós en el càlcul: es preveu que els edificis hauran de complir amb la classe AQuota mínima en els requisits actuals per tots els edificisCO2 (indicador principal)En desenvolupament
Suècia En desenvolupamentPla Nacional nZEB1/1/20191/1/2021En desenvolupament30-75 [2,3]30-105 [2,3]SD
Anglaterra falten detalls per fixar Pla Nacional nZEB, presentació per l'Eix de Carboni Zero1/1/2018 (des del 2016 per edificis residencials) [9]1/1/2019 (des del 2016 per edificis residencials) [9]˜ 44 [2]
2D





qualitatiuC02 (indicador principal), EP i TSSD
Inclós en el càlcul: les construccions necessitaran complir amb emissions de carboni ˜ 0

Llegenda de la taula:

Definició inclosa en un document oficial
 Definició no disponible

[1] Per edificis residencials, l’EP BD té en compte els següents serveis energètics: calor, fred, aigua calenta Sanitària, aire condicionat, i, per edificis no residencials, a més, es considera l’electricitat
[2] Depenent de l’edifici de referència
[3] Depenent de la localització
[4] Requeriment depenent de les mesures adoptades en energies renovables
[5] Consum màxim d’energia primària definit com a percentatge de consum d’energia primària (PE) d’un edifici de referència. A la República Txeca, l’energia primària no renovable és considerada en detriment de l’energia primària
[6] No considera el refredament per edificis residencials
[7] El consum d’energia d’electrodomèstics s’inclou, addicionalment, a la definició (tant per edificis residencials com per no residencials)
[8] Al Pla Nacional nZEB, BBC /“Bâtiments Basse Consommation”(edificis que compleixen amb la regulació tèrmica del 2.012) es
defineixen com a edificis amb un consum d’energia proper a 0, però està previst que els edificis seran energèticament positius a
partir del 2.020
[9] A part d’Anglaterra, els objectius pels altres països de Gran Bretanya són diferents i seran revisats. Irlanda del Nord està intentant donar suport a Anglaterra.

Altres indicadors: CO2 – emissions de carboni, EP – rendiment de l’envolupant, OH – indicador de sobreescalfament, TS – Rendiment dels sistemes tècnics, SD – sense dades

Autor de les fotos: Jordi Marrot i arxiu CAATEEB

Nota de l’editor

Aquest article va ser publicat originàriament a L’Informatiu número 350 de desembre de 2016

Sobre l’autor

Jordi Marrot

Jordi Marrot és arquitecte tècnic, col·legiat núm. 8208 i responsable de la Unitat de Rehabilitació i Medi Ambient del CAATEEB. Més articles de l'autor


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *