Sala de fitnes de l’Atlètic Terrassa Hockey Club Construcció eficient i sostenible

FITXA TÈCNICA
Nom de l’obra: Sala Fitness Atlètic Terrassa Hockey Club
Ubicació: Carretera de Castellar, 628 Terrassa (Vallès Occidental)
Promotor: Atlètic Terrassa Hockey Club
Projecte i direcció d’obra: Jaume Armengol (BAMMP Arquitectes & Associats) i Xavier Vancells (XVA Xavier Vancells Arquitectura)
Direcció d’execució: Josep Malgosa (BAMMP Arquitectes & Associats)
Coordinador de seguretat i salut: Xavier Delgado (BAMMP Arquitectes & Associats)
Constructors: Curnal, Ecofusteria Gara i Seteci
Data de finalització: Maig 2017
Candidatura seleccionada en la XV edició dels Premis Catalunya Construcció en la categoria d’innovació en la construcció

L’Atlètic Terrassa Hockey Club es va fundar l’any 1952 a la ciutat vallesana com a club de hoquei sobre herba i actualment inclou una gran varietat de seccions esportives com ara tennis, pàdel, basquet, natació o gimnàstica. Així com també fitnes i activitats dirigides, pràctica per a la qual disposa de prop de 1000 m2 d’instal· lacions. Com a gran novetat, el club ha posat en marxa una nova sala de fitnes de 400m2 amb maquinària de nova generació, amb màquines de musculació, treball cardiovascular, pes lliure amb entrenament dirigit o funcional. A continuació exposarem algunes de les principals característiques d’aquest projecte.

Es tracta d’un projecte de nova construcció i d’ampliació de l’edifici de vestidors, gimnàs i piscina coberta per tal de donar servei a una zona específica per la pràctica del fitnes com a àrea complementària a la resta de serveis del club, el qual actua com a promotor. El projecte consisteix en un edifici a quatre vents adjacent a l’edifici actual, totalment en planta baixa i integrat a les construccions que l’envolten. L’edificació es projecta recolzada a la cantonada sud-est de l’edifici  existent de planta baixa. La forma de la planta ve donada per la disposició de l’activitat interior que s’hi vol desenvolupar i per la interacció amb les àrees del voltant, d’aquesta manera l’espai resta totalment lliure i obert a la disposició de la maquinària específica d’aquest esport.

Perspectiva de l’edifici acabat il·luminat interiorment (Foto: Adrià Goula)

L’accés es produeix pels costats curts del rectangle, un amb connexió directa amb l’edifici existent i l’altre amb sortida cap la resta d’instal·lacions esportives. En el costat de llevant, amb continuïtat amb el paviment del nou edifici i enfrontada amb la pista de pàdel que està a una cota més baixa, s’hi disposa una petita grada per veure els partits. La totalitat de les façanes són de vidre per tal de gaudir de l’entorn. L’estructura de l’edifici és de fusta laminada encolada i la coberta plana no accessible, per no sobrepassar les altures de les edificacions de l’entorn.

Descripció de l’edifici i programa funcional

Darrerament les activitats vinculades a la salut i a l’adequació física dels socis d’aquest club han experimentat un creixement continu que ha deixat saturats els pais destnats a aquest ús. Per tal de donar el millor servei i adequarlo als nous temps amb noves metodologies d’entrenament i nova maquinària específica, el club es planteja la construcció d’un nou espai de referència vinculat a l’edificació existent amb bona relació amb l’entorn i amb dotació de tot l’equipament necessari per a la pràctica actual del fitnes. L’edifici és desenvolupa en una sola planta lliure i sense compartimentacions. És la disposició del mobiliari i l’equipament el que conformarà els diferents àmbits, de manera que en qualsevol moment es podrà configurar d’una manera diferent.

Pel que fa a l’accés, es disposa de dues entrades en les façanes curtes oposades de la planta rectangular. D’una banda, l’accés directe des de l’espai de vestíbul i recepció de l’edifici existent permet mantenir el mateix control d’accés. A l’altre costat, sota un petit porxo es pot accedir directament de l’exterior i a les grades de la pista de pàdel 1.  La connexió entre ambdós  accessos és la que esdevindrà passadís de distribució dels diferents àmbits. L’edifici és d’estructura de fusta d’embolcall de vidre en la totalitat de les façanes.

El paviment interior també de fusta i la coberta és plana, lleugera i no transitable. L’alçada lliure interior sota l’estructura és de 3,30 m. I la llum de la sala de 11,80 m. Aquest procediment en sèrie i a la vegada en procés, admet la flexibilitat necessària que s’havia de dotar a l’edifici i permetia ajustar cada intervenció a un control econòmic acurat. Una de les qüestions que s’havia de donar resposta era la de com aconseguir una excel·lent qualitat de l’edifici final; entenent aquesta, com no només en el resultat de la construcció sinó també en el bon envelliment, amb uns recursos tan ajustats. La qualitat dels materials emprats en la construcció semblaven indiscutibles.

Un valor a destacar és el de l’economia energètica que es refereix a una òptima relació contingut/continent, volum/pell. Un sistema de ventilació creuada efi cient, fi nestra a naixent i ponent, i una coberta blanca que impedeix la captació solar

Com a conseqüència, l’estratègia per a un rigorós control econòmic semblava evident i consistia, abans que en reduir la qualitat dels materials, reduir el nombre d’elements utilitzats. Així, els materials essencials a nivell funcional i estructural, passaven a ser també els materials d’acabat. Amb aquest posicionament, no només es redueix el nombre de materials, juntes i fixacions entre ells, sinó també el nombre d’operaris i les hores a dedicar per a la finalització de la construcció.

Els procediments i el seguiment del desenvolupament de l’obra han vingut influïts també per aquesta decisió. No s’ha optat per sistemes de multicapes complexes, l’element constructiu col·locat directament en el seu emplaçament, conforma la solució arquitectònica, que suggereix un edifici viu i en permanent transformació, però amb les lleis de construcció ben marcades davant el manteniment i possibles futures intervencions, canvis i ampliacions. La planificació temporal tampoc es pot oblidar. La gestió del temps de construcció ha estat, conjuntament amb el manteniment de les activitats esportives durant tota l’obra, uns requeriments fixats ja des de l’inici del projecte. Els passos a seguir per l’ajustada execució a termini de la construcció són clars, l’ordre d’entrada i sortida dels industrials queda marcada des d’un inici, ja que el més mínim error serà visible en l’acabat final de l’edifici. No hi ha materials de revestiment que permetin amagar una mala execució. I no cal oblidar que una bona gestió del temps també suposarà una reducció de costos.

Procés constructiu i cost

Això va comportar per a la direcció facultativa la presa de decisions molt per avançat respecte a l’execució real per tal de donar uns acabats en consonància a la qualitat del disseny que pretenia utilitzar els materials en la seva essència, estructura de fusta vista, paviment de parquet e instal·lacions vistes.

La decisió va ser treballar només amb tres industrials dividits segons la seva entrada en obra. Un primer que va realitzar la fonamentació solera, un segon que va executar l’estructura de fusta, fusteria i coberta i un tercer amb les instal·lacions. L’execució dels fonaments i la solera ja van marcar les primeres decisions que van definir la línia inferior del edifici d’on surten els pilars, es va realitzar una llossa de 15 cm de gruix sobre un muret-riostra perimetral de 40 cm d’amplada i d’alçada entre 40 i 80 cm. El següent repte va ser el muntatge de l’estructura de fusta en 2 setmanes. Es va preveure en la fase inicial un disseny de l’estructura amb els elements portants vistos, pilars dobles i jàsseres i amb una composició on las jàsseres principals de 1 m de cantell no recolzessin en els pilars si no que ho fessin per testa. En la fase de muntatge de l’estructura es va incloure el muntatge de la fusteria, el procés de muntatge va ser el següent : pilars, fusteria, jàsseres, coberta i vidres.

La coberta formada per un panell de 5 cm de KLH sobre les jàsseres de fusta es va tractar amb una membrana de polofelina termoplàstica (TPO) d’una sola capa de color blanc, que va ajudar a reduir els requisits de refrigeració de l’edifici,  proporcionant una excepcional resistència  als raigs ultraviolats, l’ozó i l’exposició química. Aquesta membrana  es va col·locar sobre un aïllament rígid de 10 cm de gruix fitxat mecànicament tipus PIR de FIRESTON E ISO95+GL amb nucli d’escuma de polisocianurat de cèl·lula tancada, laminat per amb dues cares amb revestiment reforçat amb fibres de vidre. ISO95+GL conté entre un 29% i un 52% de material reciclat.

Tots els tancaments practicables es van realitzar amb esquadries de fusta de pi envernissat i vidres laminats. La premissa del projecte de no encastar cap instal·lació, totes les instal·lacions vistes, va condicionar la realització dels treballs mitjançant una acurat replanteig i la imposició de fer entendre tant als treballadors com a la propietat dels avantatges a nivell de manteniment i l’acceptació estètica d’algunes decisions. El sistema natural de ventilació creuada mitjançant finestres d’obertura motoritzada ha permès la circulació i renovació de l’aire de la sala sense influir en l’activitat de les persones usuàries de la instal·lació i gaudir d’una temperatura raonable per la pràctica de l’esport. La maquinària de renovació i condicionament del aire només es fa servir en els mesos extrems d’hivern i estiu.

Tot això s’ha construït a un preu per sota dels paràmetres actuals d’edificació, 476.5 m2 i un total 181.016,33 € que  representa un cost m2 de 379.88 €/m2. L’únic element d’acabat ha estat el parquet amb un cost de 13.398 €, la instal·lació elèctrica 19.760,75 € i la de renovació i condicionament d’aire 24.138,36 €.

Estructura de fusta

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

  Coberta

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fusteries

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Valors destacats de l’obra

Autor de les fotos: Fotos: Adrià Goula (obra acabada) i equip de direcció (fotos d’obra)

Nota de l’editor

Aquest article va ser publicat originàriament a L’Informatiu número 359 de març de 2019.

Sobre l’autor

Jaume Armengol

És arquitecte. Més articles de l'autor

Xavier Delgado

És arquitecte tècnic. Més articles de l'autor

Josep Malgosa

És arquitecte tècnic. Més articles de l'autor

Xavier Vancells

És arquitecte Més articles de l'autor

Deixa un comentari