Cobertes verdes: solucions viables i necessàries

Les cobertes enjardinades són solucions constructives que formen part de l’embolcall de l’edifici a la zona del terrat o cober­ta. Normalment s’instal·len junt amb la impermeabilització i subs­titueixen els acabats tradicionals com són els paviments tècnics o ceràmics. No són cap invent recent, ja fa uns 40 anys que s’instal·len i s’estudien a països del nord d’Euro­pa i Nord Amèrica. Des del punt de vista tèrmic són un excel·lent aïllant tèrmic i milloren l’eficiència energè­tica dels edificis. Allarga la vida útil de la coberta ja que la membrana impermeabilitzadora no pateix les dilatacions i contraccions tèrmi­ques. La capa verda absorbeix par­tícules contaminants i CO2. Milloren la biodiversitat urbana i gestionen les aigües pluvials de manera sos­tenible. A més creen un nou espai de convivència social on abans només s’acumulava la pols i la calor. Tenen un gran efecte mediambiental quan són emprades a gran escala reduint l’efecte de l’illa de calor i creant un microclima més suau.

Diferents tipologies de cobertes verdes

Hi ha moltes tipologies de cober­tes verdes, la més comuna és una coberta ecològica extensiva de sedum (crespinell), unes plantes crasses que necessiten poca aigua, poc substrat i poc manteniment amb una sobrecàrrega de menys de 100kg/m² saturades d’aigua. Altres tipologies poden ser cobertes semiintensives de plantes amb una superfície foliar més gran que els sedum, jardins aromàtics, cober­tes per atraure biodiversitat, cober­tes agrícoles o productives. Totes aquestes necessiten més substrat i generalment més aigua i mante­niment. Les sobrecàrregues poden ser a partir dels 200kg/m². També s’hi poden afegir parets naturalit­zades.

Coberta experimental i demostrativa 

Coberta de l’edifici universitari Mercè Rodoreda (UPF)

Quan vam començar a promoure aquestes solucions, ens vam tro­bar que molts del informes tècnics i científics que existien no s’havien fet en un entorn mediterrani sinó en un entorn més humit i fred com el del països més nòrdics. Alhora vàrem veure que hi havia molta falta de coneixement entre els ciutadans i molts fals mites. Després de cercar un espai adient i gràcies a un conve­ni de col·laboració de la Universitat Pompeu Fabra amb Eixverd vàrem instal·lar una coberta experimental i demostrativa a la coberta de l’edifici de Mercè Rodoreda de la UPF (la UPF també vol replantejar la coberta del Dipòsit de les Aigües com un espai verd urbà dins del Corredor Verd.)

Aquesta coberta, situada a un edi­fici del Campus de la Ciutadella, es fa servir per donar a conèixer algu­nes tipologies de cobertes verdes i per aportar dades científiques d’aquestes solucions en un entorn mediterrani. Hi ha tres experiments en paral·lel.

Primer experiment

El primer experiment és una com­parativa de diferents sistemes de cobertes verdes. Cada fabricant ha instal·lat el seu sistema dintre d’unes jardineres aïllades tèrmicament. Hi ha cobertes verdes extensives (amb sedum) i cobertes semiintensives. Estem mesurant l’eficiència ener­gètica a través de quatre sondes instal·lades a quatre profunditats diferents de cada mostra (sobre el terra, sobre capes tècniques, sobre el substrat i al nivell de la vegetació). L’experiment va començar el gener del 2016 i durarà un any. Es compa­ren les diferents solucions respecte el seu preu, el pes, els requeriments hídrics versus el desenvolupament del verd i l’eficiència energètica a més a més de la capacitat de reco­llida d’aigua i de filtració de materials contaminants de l’atmosfera. A més a més de la col·laboració de la UPF de l’Ajuntament de Barcelona, de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i de l’aportació de material per part dels fabricants, aquest experiment està fet majoritàriament amb la upc (Escola Politècnica Superior d’Edifi­cació) i de manera secundària amb ICTA-UAB ( Institut de Ciències i Tec­nologies Ambientals de la UAB).

La UPC va instal·lar les 28 sondes tèrmiques i ara està encarregada del processament d’aquestes dades. Es vol veure l’eficiència energètica de cada una de les solucions i en específic es voldria veure l’impacte de les diferents tipologies de capes verdes sobre l’aïllament tèrmic.

Els resultat del primer trimestre indi­ca que la presència de cobertes ver­des redueix la temperatura del terra de la coberta entre 90ºC i 120ºC on la diferència més gran es deu a cober­tes amb un gruix major de substrat. A finals de l’experiment, UAB-ICTA farà una anàlisi teòrica de l’absor­ció dels materials contaminants i del CO2. Tot i que les quantitats són mínimes, el benefici es començarà a veure a gran escala.

S’ha documentat el progrés de la capa verda i l’aparició d’herbes no desitjades així com els requeri­ments hídrics. Hi ha mostres que han tingut una discontinuació del reg i no s’han pogut recuperar. D’al­tres al tenir un substrat més orgànic han sigut atacades pels ocells que cercaven insectes.

Al final és evident que després d’una bona impermeabilització amb membrana de PVC o EPDM, no hi ha goteres ni penetracions d’arrels. Les cobertes verdes aporten un benefi­ci directe a l’eficiència energètica i contribueixen en major o menor mesura al medi ambient des del punt de vista de gestió sostenible d’aigües pluvials, d’absorció de CO2 i de materials contaminants i millo­ren la biodiversitat urbana.

Segon experiment

El segon experiment és una prova pilot per veure sota quines condicions la lavanda funciona millor. Estem pro­vant dos sistemes de construcció diferents i dos tipus de lavanda diferents. Aquesta prova serveix per validar una de les nostres iniciatives: fer explotació de lavanda agregant la producció de diferents cobertes a Barcelo­na. Relacionat amb aquest experiment també tenim una secció de plantes aromàtiques.

Tercer experiment

El tercer experiment operatiu des del març del 2016 és una comparativa de diferents substrats per a cobertes agrícoles. Els substrats per una coberta agrícola tenen unes característiques diferents de substrat d’hort tradi­cional i de substrat per a taules de cultiu. El drenatge, el pes saturat d’aigua, l’estabilitat, la compacitat han de ser diferents que quan les plantes estan directament a terra o quan les plantes estan en taules de cultiu. Unes de les mostres utilitza un sistema constructiu amb una terra vegetal. L’altre utilitza un altre sistema constructiu i un substrat tècnic fet a base de fibres de coco.

A través de la nostra col·laboració amb Brooklyn Grange Farm i de parlar amb altres cobertes agrícoles a Europa estem provant diversos substrats comercials amb dife­rents compostos. Una altra variable a mesurar serà el gruix de terra necessari. Les variables de sortida seran la productivitat i els requeriments hídrics així com el man­teniment necessari.

Els resultats de la temporada d’estiu ens han indicat que un substrat de terra vegetal no ens ha funcionat tan bé a causa de la poca capacitat drenant. El substrat més tècnic a base de fibra de coco ens indica que la produc­ció de tomàquets ha estan 3.5 vegades més elevada en gruixos de 35 cm comparada amb gruixos de 25 cm.

Aplicacions futures

Una imatge de la façana de l’edifici universitari

Els paràmetres que obtinguem d’aquests experiments ens serveixen per poder prescriure millor els sistemes amb els que dissenyem les cobertes i els materials que utilitzem quan les instal·lem.

Respecte les lliçons que anem aprenent de l’experiment agrícola, voldríem utilitzar-les per millorar el disseny de la coberta agrícola de 2.000 m² del Dipòsit de les Aigües, l’edifici emblemàtic de la UPF que alberga la biblioteca. Actualment, Eixverd forma part d’un grup d’assesso­rament per tirar endavant aquest projecte que avui dia està en fase d’aprovació. Altrament, altres entitats de la ciutat estan també explorant la possibilitat de fer cul­tius en coberta a mitja escala. Altres entitats del món com Brooklyn Grange Farm, col·laboradors nostres, ja han demostrat que aquestes solucions són possibles des del punt de vista tècnic i econòmic sempre i quan la legislació acompanyi.

Eixverd està impulsada per la creença que la qualitat de vida a la ciutat pot ser significativament millorada creant jardins al sostre i espais comunitaris verds. Convertint aquestes àrees buides i sense ús en entorns sostenibles i verds estem millorant el valor d’un edifici, estalviant energia i canviant els efectes de l’augment de la conta­minació, la densitat urbana i el canvi climàtic.

Sobre Eixverd

Eixverd va néixer amb l’objectiu d’augmentar les àrees verdes urbanes a traves del disseny, instal·lació i manteniment de cobertes verdes d’edifi­cis residencials o corpo­ratius sempre cercant models innovadors per augmentar l’adopció d’aquestes solucions d’adaptació al canvi cli­màtic.

Té les seves arrels en l’enginyeria, però tre­balla en estreta col·laboració amb arqui­tectes tècnics, arquitectes, jardiners i enginyers agrònoms per tal de poder presentar la solució més professional i òptima.

Si bé la tecnologia que ofereix no és nova, és la pri­mera companyia que ofereix la gamma completa de solucions actives als terrats en el clima mediterra­ni. Amb freqüència s’organitzen visites a la coberta demostrativa a títol personal o col·lectiu per raons educatives o tècniques.

Autor de les fotos: Eixverd

Nota de l’editor

Aquest article va ser publicat originàriament a L’Informatiu número 351 de març de 2017 i les fotos han estat proporcionades per Eixverd

Sobre l’autor

Lídia Calvo

És enginyera industrial i fundadora d’Eixverd Més articles de l'autor

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *