El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Vic dibuixa els eixos que articularan la seva transformació durant els propers anys. Revisitem un edifici emblemàtic com és L’Atlàntida de Vic, 10 anys després de la seva construcció.
La proliferació de línies de serveis a la vista que inunda de manera descontrolada façanes i terrats comporta greus perjudicis que no només són estètics.
L’evolució dels sistemes constructius no sempre han anat de la mà d’un model clar basat en criteris funcionals i racionals, i el sistema de façana ventilada n’és un clar exemple. Vegem la seva evolució asimètrica cap a la industrialització.
Vegem els canvis en el CTE que actualitzen les exigències bàsiques d’estalvi d’energia i de seguretat en cas d’incendi i la nova exigència de salubritat de protecció enfront de l’exposició al radó.
El Plan Nacional Integrado de Energía y Clima 2021 – 2030 obliga el sector públic a implantar mesures de consum quasi nul a tots els projectes d’obra nova a partir del 31 de desembre de 2020 i de 2021 al sector privat.
L’Institut Provençana de L’Hospitalet de Llobregat ha posat en marxa el projecte Contenidors Blaus, un projecte d’experimentació i innovació educativa en l’àmbit de la formació professional per fomentar la recuperació de contenidors marítims en desús.
En aquest article intentarem explicar quina va ser la causa estructural de la fallida del pont sobre el riu Polcevera que va col·lapsar l’agost de 2018.
Dissenyar l’espai per a un artista no és gens fàcil. El lloc, ha de propiciar la inspiració. Segurament per tot això, Arranz-Bravo no va deixar d’assistir a cap de les visites d’obra.
Al llarg de la història, l’home ha buscat sempre que els edificis fossin lleugers. El formigó armat és el producte per excel·lència amb què es construeixen les estructures del nostre país, que utilitza materials com el ciment o l’acer que consumeixen enormes quantitats de calor i energia. Només el ciment emet el 7% del CO2 mundial.
