Mirant Muntaner amunt quan se surt del Col·legi d’Aparelladors de Barcelona el que la mirada de l’observador hauria copsat dècades enrere era la Casa Llorach de Puig i Cadafalch, una grandiosa edificació modernista de fantasioses teulades alpines i acolorits esgrafiats.
Barcelona, a més de ser la ciutats dels prodigis, és una capsa de sorpreses que ara s’entesta en descobrir, inventariar, estudiar i analitzar un dels seus tresors artístics més desconeguts: els mosaics.
En la definició de paisatge queda integrat i com a element imprescindible, l’observador. No hi ha paisatge sense la mirada, la vista. Els miradors han estat al llarg de la història, punts estratègics de trobada visual amb la natura.
Una obra de Joan Brossa, feta amb la col·laboració de Josep Pla Narbona, va vestir de poesia la façana del Col·legi d’Aparelladors de Barcelona el 15 de juny de 1993. Després de 25 anys, segueix sent un autèntic espectacle visual.
Durant anys els paviments es desgastaven amb el pas del temps a causa d’una baixa qualitat. A mitjans del segle XIX a Anglaterra es va produir un paviment de gran duresa i resistència format per peces monocromes de petites dimensions que es combinaven entre elles.
Grand Central Terminal forma part de l’inacabable llistat de les grans obres construïdes a finals del segle XIX i principis del XX per la constructora Guastavino & Co. Actualment, tan la Grand Central com l’Oyster Bar, que funcionen a ple rendiment, són admirats per milers de turistes i vianants que hi passen cada dia.
Bellvitge i Montbau són els dos únics barris que han celebrat amb actes importants els seus 50 anys d’història. Els dos comparteixen algunes característiques, però es diferencien en la majoria d’elles, a pesar de ser, els dos, polígons d’habitatges concebuts a final dels anys 50.
Aquest pavelló, dissenyat per Mies van der Rohe, es va concebre per albergar la recepció oficial presidida pel rei Alfons XII, juntament amb les autoritats alemanyes. La seva petjada a la ciutat i a l’Arquitectura Moderna van ser decisives perquè ja des dels anys 50 s’intentés tramitar la seva reconstrucció. Es tractava d’un dels edificis més admirats del Moviment Modern, sobretot a través de les seves fotografies en blanc i negre.
La relació entre l’arquitectura i el vi (avui tan en auge) ja ve de lluny, de temps passats en els quals la traça arquitectònica i la màgia de la creació dels caldos anaven ben units. Amb el creixent interès per l’explotació turística de la producció vitivinícola, les bodegues han passat de ser un contenidor i receptor dels processos del vi, a ser un centre de gran activitat cultural. Transformant-se així en edificis exaltadors dels sentits i fins i tot, de l’espectacle.
