Casa 1014 Una construcció que integra els factors estructurals, arquitectònics i mediambientals

FITXA TÈCNICA

Nom de l’obra: Casa 1014
Ubicació: Granollers (Vallès Oriental)
Promotor: Privat
Projecte i direcció d’obra: David Lorente, Josep Ricart, Xavier Ros i Roger Tudó (HArquitectes)
Col·laboradors del projecte: Blai Cabrero, Carla Pinyol i Montse Fornés (HArquitectes); DSM Arquitectes (càlcul d’estructures); Igetech/Àbac Enginyers (instal·lacions); Anna Esteve (jardineria); Fàtima Vilaseca (disseny d’interiors)
Direcció d’execució: Ramon Anton i Vanessa Vallmitjana
Coordincació de seguretat: Ramon Anton
Constructor: Font Buildings
Cap d’obra: Pepe Morán
Principals industrials: Estructures de fusta: Fusteria Aymerich; Estructures d’obra de fàbrica: Ceràmica La Coma, S.A.; Estructures prefabricades (xapes col·laborants): Ferrociment; Aïllaments: Biohaus-goierri; Cobertes retràctils: Auxiliar de Construcciones Metálicas (ACM); Fusteries exteriors: Iscletec; Persianes: Griesser Persianes i estores; Domòtica: iGetech Innova.

La Casa 1014 ha obtingut el Premi Catalunya Construcció 2016 en la categoria d’Innovació en la Construcció.

La parcel·la on s’ubica aquest habitatge unifamiliar es troba al centre històric de Granollers (Vallès Oriental). Es tracta d’una parcel·la entre mitgeres de 6,5 metres d’ample i molt llarga que té accés des de dos carrers. De la construcció existent, que es trobava en estat ruïnós, tan sols s’ha pogut conservar la façana al carrer principal que es mantenia en bon estat i tenia un cert interès patrimonial.

Els clients volien diferenciar molt clarament dues zones dins de la casa: una àrea més domèstica on s’havia de desenvolupar la vida més familiar i una segona àrea de funcionament independent que havia de servir tant per tenir un espai d’estar més aïllat i tranquil en el dia a dia i també per rebre visites o organitzar àpats col·lectius en situacions més esporàdiques. Les condicions urbanístiques permetien edificar només en alineació a vials i per tant la divisió de les dues zones dins la parcel·la va sortir de manera automàtica. Al carrer més cèntric es situa la part més domèstica i a la zona oest, separada pel jardí central, la part més segregada i més vinculada a l’accés rodat.

L’orientació est-oest de la parcel·la i l’estretor dels carrers d’accés feien molt difícil que la casa 1014 tingués una bona captació solar per les façanes al carrer. Aquesta condició, sumada a les dificultats per aconseguir privacitat en planta baixa, ens van dur a enretirar les edificacions respecte al carrer tot creant uns patis d’accés que alhora farien de captadors solars per coberta i creant uns espais de transició entre el carrer i la casa, entre el clima exterior i interior. Es tracta d’uns espais semi coberts i practicables mitjançant cobertes retràctils que permeten captar l’escalfor a l’hivern i ventilar a l’estiu. D’aquesta manera es soluciona l’accés de vianants des del carrer més cèntric, així com l’accés rodat des del carrer oposat, evitant els típics espais marginals i poc qualificats que habitualment generen els aparcaments i accessos de vianants des del carrer.

Espais bioclimàtics

Les qualitats de privacitat, llum, espai i confort tèrmic d’aquests espais d’entrada permeten que la casa sigui utilitzada i percebuda de punta a punta, sense espais ocults o residuals. Aquests espais bioclimàtics esdevenen el primer pas d’una successió d’espais que transcorren d’un carrer a l’altre oferint una gran varietat de condicions, característiques i propietats explícitament diferenciades. La suma d’aquesta successió d’espais i de climes crea una planta baixa de 345 m2 i 53 m de llarg on s’ubiquen els usos més col·lectius i intensos de l’habitatge i que funciona com un gran distribuïdor continu a partir del qual s’accedeix a les escales que porten a les estances més privatives o de servei que es situen a les plantes pis i soterrani.

El tractament de cada estança de manera individualitzada però alhora curosament connectada a les seves estances veïnes permet identificar molt clarament les especificitats de cada espai però alhora integrar-los tots ells en un conjunt. Aquesta estratègia facilita que els espais exteriors adquireixin característiques d’estança i passin a ser una habitació més de la casa. Així, aquesta gran planta baixa disposa d’habitacions interiors baixes, altes, llargues, habitacions semiexteriors cobertes i bioclimatitzades, habitacions exteriors cobertes i de descobertes. La seqüència d’espais intenta crear una certa ambigüitat sobre què és interior i què és exterior, però alhora els espais exteriors es diferencien intencionalment intensificant la vegetació i la ceràmica sense revestir que amb la seva presencia més matèrica i natural aconsegueix crear unes atmosferes menys domesticades, construeix paisatges en una parcel·la sense vistes.

L’organització a partir d’estances encadenades està totalment relacionada amb el sistema estructural de la casa, per això es va optar per utilitzar un sistema murari que reforça materialment la tipologia. Els murs de càrrega abracen tots els espais i en limiten la mida i la proporció de les obertures entre espais, de manera que l’estructura condiciona radicalment l’experiència de la casa. La materialitat de la ceràmica, les diferents textures de la fàbrica, el gruix dels murs, la capacitat per autoregular la humitat i la seva inèrcia tèrmica són experiències que acompanyen cada tipologia d’espai. L’espai és l’estructura i l’estructura configura l’espai.

 

L’estructura

Les relacions entre les diferents unitats estructurals produeixen discontinuïtats estructurals que s’han de resoldre i que esdevenen oportunitats per organitzar la fàbrica ceràmica creant bigues post comprimides, on les filades de maó massís s’armen i estratifiquen els murs estructurals en franges entre ampits i llindes, creant un degradat de densitats des de les peces més primes i massisses de la planta baixa fins a les més gruixu· des i perforades a les plantes superiors. S’aconsegueix així una nova expressivitat a partir dels diferents ritmes i textures que surten de les sol·licitacions estructurals de la fàbrica ceràmica.

L’organització de la matèria i dels espais intenta prioritzar un òptim comportament passiu de la casa, començant pels patis bioclimàtics que garanteixen una estabilitat tèrmica entre 15 i 25ºC, un clima entremig millorat, que a més redueix molt la demanda dels espais que s’hi relacionen directament. El sistema estructural i la doble fulla ceràmica de les façanes amb 10 cm de fibres de fusta garanteixen una molt bona relació entre aïllament tèrmic i la inèrcia tèrmica interior.

Les proteccions solars es situen penjades a l’exterior de la fulla de façana, evitant ponts tèrmics i desvinculant la protecció solar del forat de la finestra, com si fos un element secundari, més dinàmic, un afegit circumstancial que podria canviar o substituir-se al llarg dels anys.

La casa s’acaba de climatitzar mitjançant sistemes radiants vinculats a un sistema de geotèrmia que permet el intercanvi passiu amb el terreny. A banda dels terres radiants, els forjats col·laborants de xapa metàl·lica són estructures activa· des pel terreny que es comporten com a grans radiadors o superfícies radiants i que ajuden a dissipar el calor a l’estiu. Aquesta elevada inèrcia interior vinculada a la temperatura del terreny permet una comportament tèrmic molt estable al llarg de l’any amb el mínim consum.

Nota de l’editor

Aquest article va ser publicat originàriament a L’Informatiu número 350 de setembre de 2016

Sobre l’autor

HArquitectes

David Lorente, Josep Ricart, Xavier Ros i Roger Tudó Més articles de l'autor

Deixa un comentari